Hongria, un poble de tradició cristiana

Lo important és la tradició, no la novetat.

El Germà Jaume Bofarull, marista, nat a Reus, des d'Hongria, ens explica en primera la seva visió del viatge del Papa Francesc a aquest país

Aquest títol que pot ser positiu, aquí té un sentit negatiu. L'important és la tradició, no la novetat. El Papa Francesc ha portat la novetat, però l'important és la tradició. El seu missatge ha caigut a Hongria com un pensament del món "liberal". La fe no és una actitud interior que mou el món interior de cada persona i que es tradueix en accions de fraternitat. "Si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però no estima el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu. Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d'estimar el seu germà" (1Jn. 4, 20-21). És una fe postural, de paraula, de tradició, però no d'actituds, de compromís, de diàleg.

A Hongria existeix la por que els emigrant porten una altra creença, unes altres tradicions que poden fer perdre les pròpies. Per això les tanques de filferro, les lleis contra l'emigració.

Alguns mossens han arribat a dir que el Papa Francesc no ens entén, no coneix la nostra cultura i per això els seus missatges no serveixen aquí. L'hongaresa és una església molt lligada al poder i ideologitzada.

El Papa Francesc ha invitat als mossens de sortir de les seves postures rígides i individualistes, tancades en els "oasis religiosos" i obrir-se a l'escolta de les preguntes i reptes del món actual per donar-li respostes sense rigideses i sense pors. El Papa ha detectat divisions o allunyaments internes dintre de l'Església hongaresa: entres bisbes i mossens, entre mossens i religiosos, entre laics i mossens. Moltes vegades degut a postures ideològiques o polítiques.

Crec fermament que el missatge del Papa donat als joves, donarà els seus fruits.. Però necessita temps.

Hi ha parròquies molt dinàmiques que van més enllà de la sagramentació creant una pastoral de joves. Al voltant de les ordres religioses (escolapis, jesuïtes, salesians...) hi ha un moviment de joves i de joves adults que són l'esperança de l'església d'Hongria.

Leer más

"Hem estat creats de l’Amor, per amor i amb amor, i estem fets per a estimar"

MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC PER A LA 60a JORNADA MUNDIAL DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS I JORNADA VOCACIONS NATIVES

Vocació: gràcia i missió

Benvolguts germans i germanes, estimadíssim joves:

És la seixantena vegada que se celebra la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, instituïda per sant Pau VI el 1964, durant el Concili Ecumènic Vaticà II. Aquesta iniciativa providencial es proposa ajudar els membres del Poble de Déu, personalment i en comunitat, a respondre a la crida i la missió que el Senyor confia a cadascú en el món d’avui, amb les seves ferides i les seves esperances, els seus desafiaments i les seves conquestes.

Aquest any us proposo reflexionar i pregar guiats pel tema “Vocació: gràcia i missió”. És una ocasió preciosa per a redescobrir amb sorpresa que la crida del Senyor és gràcia, és un do gratuït i, alhora, és un compromís a posar-se en camí, a sortir, per a portar l’Evangeli. Estem cridats a una fe que es faci testimoni, que reforci i hi estrenyi el vincle entre la vida de la gràcia —a través dels sagraments i la comunió eclesial— i l’apostolat en el món. Animat per l’Esperit, el cristià es deixa interpel·lar per les perifèries existencials i és sensible als drames humans, tenint sempre ben present que la missió és obra de Déu i no la duem a terme sols, sinó en la comunió eclesial, juntament amb els germans i les germanes, guiats pels pastors. Perquè aquest és, des de sempre i per sempre, el somni de Déu: que visquem amb Ell en comunió d’amor.

«Escollits abans de la creació del món»

L’apòstol Pau obre davant nostre un horitzó meravellós: en Crist, Déu Pare «ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió» (Ef 1,4-5). Són paraules que ens permeten veure la vida en el sentit ple. Déu ens “concep” a la seva imatge i semblança, i ens vol fills seus: hem estat creats de l’Amor, per amor i amb amor, i estem fets per a estimar.

Al llarg de la nostra vida, aquesta crida, inscrita en el més íntim del nostre ésser i portadora del secret de la felicitat, ens arriba, per l’acció de l’Esperit Sant, de manera sempre nova, il·lumina la nostra intel·ligència, infon vigor a la voluntat, ens omple d’admiració i fa abrusar el nostre cor. A vegades fins i tot irromp de manera inesperada. Va ser així per a mi el 21 de setembre de 1953 quan, mentre anava a la festa anual de l’estudiant, vaig sentir l’impuls d’entrar a l’església i confessar-me. Aquell dia va canviar la meva vida i va deixar una petjada que perdura fins a avui. Però la crida divina al do d’un mateix s’obre pas a poc a poc, a través d’un camí: en contacte amb una situació de pobresa, en un moment de pregària, gràcies a un testimoni límpid de l’Evangeli, a una lectura que ens obre la ment, quan escoltem la Paraula de Déu i la sentim dirigida directament a nosaltres, en el consell d’un germà o una germana que ens acompanya, en un temps de malaltia o de dol… La fantasia de Déu per a cridar-nos és infinita.

I la seva iniciativa i el seu do gratuït esperen la nostra resposta. La vocació és «l’entramat entre elecció divina i llibertat humana»[1], una relació dinàmica i estimulant que té com a interlocutors Déu i el cor humà. Així, el do de la vocació és com una llavor divina que germina en el terreny de la nostra vida, ens obre a Déu i ens obre als altres per a compartir amb ells el tresor trobat. Aquesta és l’estructura fonamental del que entenem per vocació: Déu crida estimant i nosaltres, agraïts, responem estimant. Ens descobrim fills i filles estimats pel mateix Pare i ens reconeixem germans i germanes entre nosaltres. Santa Teresa de l’Infant Jesús, quan finalment “va veure” amb claredat aquesta realitat, va exclamar: «Finalment he trobat la meva vocació! La meva vocació és l’amor…! Sí, he trobat el meu lloc a l’Església […]. Al cor de l’Església, la meva Mare, jo seré l’amor»[2].

«Jo soc una missió en aquesta terra»

La crida de Déu, com dèiem, inclou l’enviament. No hi ha vocació sense missió. I no hi ha felicitat i plena realització d’un mateix sense oferir als altres la vida nova que hem trobat. La crida divina a l’amor és una experiència que no es pot callar. «Pobre de mi si no anunciés l’Evangeli!» (1Co 9,16), exclamava sant Pau. I la Primera carta de sant Joan comença així: “Allò que hem sentit, vist, contemplat i tocat —és a dir, la Paraula feta carn— us ho anunciem també a vosaltres perquè el nostre goig sigui complet” (cf. 1,1-4).

Fa cinc anys, a l’Exhortació apostòlica Gaudete et exsultate, em dirigia a cada batejat i batejada amb aquestes paraules: «Tu també necessites concebre la totalitat de la teva vida com una missió» (n. 23). Sí, perquè cadascú de nosaltres, sense excloure ningú, pot dir: «Jo soc una missió en aquesta terra, i per això estic en aquest món» (Exhort. ap. Evangelii gaudium, 273).

La missió comuna de tots els cristians és la de testimoniar amb alegria, en tota situació, amb actituds i paraules, el que experimentem estant amb Jesús i en la seva comunitat que és l’Església. I es tradueix en obres de misericòrdia materials i espirituals, en un estil de vida acollidor i mansuet, capaç de proximitat, compassió i tendresa, que va contracorrent respecte a la cultura del descart i de la indiferència. Fer-se proïsme, com el bon samarità (cf. Lc 10,25-37), permet comprendre el “nucli” de la vocació cristiana: imitar Jesucrist, que va venir per a servir i no per a ser servit (cf. Mc 10,45).

Aquesta acció missionera no neix simplement de les nostres capacitats, intencions o projectes, ni de la nostra voluntat, ni tampoc del nostre esforç per practicar les virtuts, sinó d’una profunda experiència amb Jesús. Només llavors podem convertir-nos en testimonis d’Algú, d’una Vida, i això ens fa “apòstols”. Aleshores ens reconeixem «com marcats a foc per aquesta missió d’il·luminar, beneir, vivificar, aixecar, curar, alliberar» (Exhort. ap. Evangelii gaudium, 273).

Els dos deixebles d’Emmaús són una icona evangèlica d’aquesta experiència. Després de l’encontre amb Jesús ressuscitat es confien recíprocament: «No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?» (Lc 24,32). En ells podem veure el que significa tenir “cors ardents i peus en camí”[3]. És el que desitjo també per a la propera Jornada Mundial de la Joventut a Lisboa, que espero amb alegria i que té per lema: «Maria se n’anà decididament» (Lc 1,39). Que cadascú i cadascuna se senti cridat i cridada a aixecar-se i anar-hi decididament, amb el cor ardent!

Cridats junts: convocats

L’evangelista Marc narra el moment en què Jesús va cridar amb ell els dotze deixebles, cada un amb el seu nom. Els va constituir perquè estiguessin amb Ell i per a enviar-los a predicar, guarir les malalties i expulsar els dimonis (cf. Mc 3,13-15). El Senyor posa així les bases de la seva nova Comunitat. Els Dotze eren persones d’ambients socials i oficis diferents, i no pertanyien a les categories més importants. Els Evangelis ens expliquen també altres crides, com la dels setanta-dos deixebles que Jesús envia de dos en dos (cf. Lc 10,1).

L’Església és precisament Ekklesía, terme grec que significa: assemblea de persones cridades, convocades, per a formar la comunitat dels deixebles i de les deixebles missioners de Jesucrist, compromesos a viure el seu amor entre ells (cf. Jn 13,34; 15,12) i a difondre’l entre tots, perquè vingui el Regne de Déu.

A l’Església, tots som servidors i servidores, segons diverses vocacions, carismes i ministeris. La vocació al do d’un mateix en l’amor, comú a tots, es desplega i es concreta en la vida dels cristians laics i laiques, compromesos a construir la família com a petita església domèstica i a renovar els diversos ambients de la societat amb el llevat de l’Evangeli; en el testimoni de les consagrades i els consagrats, lliurats totalment a Déu pels germans i les germanes com a profecia del Regne de Déu; en els ministres ordenats (diaques, preveres, bisbes) posats al servei de la Paraula, de la pregària i de la comunió del poble sant de Déu. Només en la relació amb totes les altres, cada vocació específica a l’Església es mostra plenament amb la pròpia veritat i riquesa. En aquest sentit, l’Església és una simfonia vocacional, amb totes les vocacions unides i diverses, en harmonia i alhora “en sortida” per a irradiar en el món la vida nova del Regne de Déu.

Gràcia i missió: do i tasca

Benvolguts germans i germanes, la vocació és do i tasca, font de vida nova i d’alegria veritable. Que les iniciatives de pregària i animació vinculades a aquesta Jornada puguin reforçar la sensibilitat vocacional en les nostres famílies, en les comunitats parroquials i en les de vida consagrada, en les associacions i en els moviments eclesials. Que l’Esperit del Senyor ressuscitat ens tregui de l’apatia i ens concedeixi simpatia i empatia, per a viure cada dia regenerats com a fills de Déu Amor (cf. 1Jn 4,16) i ser al nostre torn fecunds en l’amor: capaços de portar vida a tot arreu, especialment on hi ha exclusió i explotació, indigència i mort. Perquè es dilatin els espais de l’amor[4] i Déu regni cada vegada més en aquest món.

Que en aquest camí ens acompanyi la pregària composta per sant Pau VI per a la primera Jornada Mundial de les Vocacions, l’11 d’abril de 1964:

«Jesús, Pastor diví de les ànimes, que has cridat els Apòstols per a fer-los pescadors d’homes, atrau a tu també les ànimes ardents i generoses dels joves, per a fer-los els teus seguidors i els teus ministres; fes-los partícips de la teva set de redempció universal […], entreobre’ls els horitzons del món sencer […]; perquè, responent a la teva crida, prolonguin aquí a la terra la teva missió, edifiquin el teu Cos místic, que és l’Església, i siguin “sal de la terra i llum del món” (Mt 5,13)».

Que la Mare de Déu us acompanyi i us protegeixi. Amb la meva benedicció.

Roma, Sant Joan del Laterà, 30 d’abril de 2023, IV Diumenge de Pasqua.

Francesc

----------------------------------

[1] Document final de la XV Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes (2018), Els joves, la fe i el discerniment vocacional, n. 78.

[2] Manuscrit B, Carta a Maria del Sagrat Cor (8 de setembre de 1896): Obres Completes, Burgos 2006, 261.

[3] Cf. Missatge per a la 97a Jornada Mundial de les Missions (6 de gener de 2023).

[4] «Dilatentur spatia caritatis»: Sant Agustí, Sermo 69: PL 5, 440.441.

Leer más

Una nova vida per material escolar a Camerun

Notícies des de Camerun

Ens arriben notícies des de Yaoundé, Camerun de la mà del P. Josep Maria Juanpere i del P. Emili Berbel, Fills de la Sagrada Familia.

Fa un mesos, el P. Josep Maria Juanpere ens va demanar ajuda per poder fer arribar material escolar, que el Col·legi Pare Manyanet de Reus havia posat a la seva disposició, a Yaoundé.

Aquest material majoritàriament eren taules i cadires, que pel seu volum complicava una mica el seu enviament.

Des de la Delegació diocesana de missions, ens vam posar en contacte amb l'escola i vam trobar la possibilitat de fer efectiu l'enviament d'aquest material, mitjançant l'enviament d'un contenidor. Per fer-ho amb totes les garanties possibles vam contactar amb "Ayuda contenidores" de Navarra. Aquesta ong, ens va ajudar a omplir el contenidor, amb material sanitari, amb bicicletes i altres objectes que poguessin tenir una nova vida i ser útils allà a Camerun. El cost d'aquest enviament ha estat compartit per part de l'escola Pare Manyanet i per la Delegació de missions.

Finalment, després de molts problemes burocràtics, s'ha aconseguit descarregar el contenidor.

Compartim amb tots vosaltres les imatges que ens han fet arribar i també l'agraïment de tots ells per fer-ho possible.

Leer más

La missió en el cor

Trobada Missionera de Joves

Amb el lema “Carismes missioners” del 21 al 23 d'abril tindrà lloc en el Real Centre Universitari María Cristina d'El Escorial, la XIX Trobada Missionera de Joves, a la qual estan convidats tots aquells que sentin la inquietud missionera i tinguin la missió en el cor o hagin participat en experiències temporals en la missió.

Aquest esdeveniment missioner per a joves se centrarà en les diverses maneres i camins de la cooperació missionera. Són els carismes missioners, especialment els carismes de la missió ad gentes, vies a la participació dels joves en la missió universal de l'Església. La idea d'aquesta trobada sorgeix de la celebració l'any passat dels centenaris de les Obres Missionals Pontifícies, que va portar a una presa de consciència de la importància dels diferents carismes missioners dins de l'Església. D'aquí, l'objectiu que anima aquesta trobada, que no és un altre que fomentar l'esperit, la consciència i la cooperació sigui espiritual, material o personal dels batejats, especialment dels joves. En aquesta trobada es vol constatar, una vegada més, com els joves ja participen d'una manera activa i compromesa en la missió de l'Església, alhora que es busca fomentar i donar suport al seu actual compromís missioner i donar a conèixer noves maneres de cooperar amb la missió.

La trobada començarà el divendres 21 d'abril després del sopar, amb l'acolliment. El dissabte 22 al matí es dedicarà a una dinàmica per a conèixer diferents carismes missioners, seguida de l'adoració eucarística. A la tarda hi haurà una taula rodona de testimoniatges missioners que mostrin l'experiència concreta d'alguns carismes missioners, es coneixerà la tasca de coordinació d'aquests carismes que realitza el Servei Conjunt d'Animació Missionera (SCAM) i acabarà amb la pregària del rosari missioner. A la nit s'oferirà als qui vulguin participar un “foc de campament” en el qual compartir experiències missioneres, música i amistat. El diumenge 23 al matí estarà dedicat a conèixer a fons la nova plataforma digital missionera per a joves Supergesto i a posar-la a la disposició dels joves per a la difusió de les seves experiències, carismes, grups, etc. El programa de la trobada es pot veure aquí.

Poden participar en aquesta trobada joves menors de 35 anys interessats en l'activitat missionera de l'Església i grups de joves que participen en experiències missioneres temporals. Per a inscriure's la Conferència Episcopal Espanyola ha habilitat aquest enllaç.

OMPRESS-MADRID (16-03-23) 

Leer más

Via Crucis per a infants missioners

Els infants acompanyen a Jesús en el seu pas de la mort a la resurrecció

Amb l'objectiu d'acostar la Passió del Senyor als més petits, Obres Missionals Pontifícies ha elaborat un material amb la celebració del Viacrucis per a infants missioners, unint oració, il·lustració i emoció.

Es tracta d'un material gratuït que, en aquesta quaresma, pretén arribar als col·legis i parròquies que desitgin utilitzar-lo. Amb oracions i tenint molt presents a tots els infants del món, els més necessitats i als missioners que els acompanyen, el Viacrucis recorre, amb aquest cor obert als altres, les 14 estacions o moments de la Passió de Jesús. Des que va ser condemnat a mort, fins a la seva sepultura. A més, el material ha estat il·lustrat per Pablo Rosendo, l'il·lustrador de capçalera de la revista Gesto.

Un material adaptat als infants de 6 a 12 anys que intenta parlar al cor dels petits per a fer-los comprendre l'increïble amor que Jesús sent per cadascun d'ells. Mostrar que, amb la seva oració, s'uneixen al sofriment de Jesús i al de tots els infants del món. Quan resem el Viacrucis, Jesús els convida a canviar el seu cor per a estimar com només Ell sap estimar. Els convida a ser infants missioners.

Cada estació comença amb una jaculatòria, després escoltem un passatge de l'Evangeli, un text bíblic o històric i una petita meditació. L'estació acaba amb una oració i la petició final. Entre la meditació i l'oració és bo fer un moment de silenci. A més, entre una estació i una altra, podem escoltar la cançó corresponent a cadascun dels passos en l'àlbum “Passió” de Hakuna.

En definitiva, una eina per a celebrar la passió de Jesús durant la quaresma amb els més petits.

Descarregar el material aquí

Leer más

MISSIÓ QUE ENS FA GERMANS EN LA FE

Una Església profundament compromesa amb la missió a Hispanoamèrica des de fa més de 500 anys

5 de març, dia d'Hispanoamèrica

El dia d'Hispanoamèrica acompanya la vida de l'Església espanyola des de fa dècades. És una data amb un profund calat missioner, que ha marcat el caminar de l'Església al nostre país. Una Església profundament compromesa amb la missió a Hispanoamèrica des de fa més de 500 anys, que, malgrat no sempre haver encertat en les decisions i els camins triats per a dur a terme aquesta missió, ha intentat anar fent realitat allò que ens diu el lema d'aquest Dia en 2023 – 5 de març -: “Germans en la fe”.

La celebració d'aquesta jornada està en estreta relació amb els anomenats preveres Fidei donum, un concepte nascut amb la promulgació de l'encíclica que porta per títol aquest nom, amb la qual en 1957 el papa Pius VII demanava la col·laboració als bisbes diocesans per a enviar mossens i laics a terres de missió, especialment a Àfrica. En el cas de l'Església espanyola, podem dir que l'Episcopat es va avançar a la petició del Pontífex, doncs, ja en 1949, la jerarquia catòlica d'Espanya va decidir crear l'Obra de Cooperació Sacerdotal Hispanoamericana (OCSHA). Amb ella es buscava col·laborar amb l'Església catòlica a Llatinoamèrica. Es va establir així una relació de germanor que ha produït abundants fruits al llarg de gairebé 75 anys, no sols per a les Esglésies de Hispanoamèrica: també per a les diòcesis que des d'Espanya han enviat preveres, algunes de manera molt generosa.

En moltes diòcesis d'Amèrica Llatina l'escassetat mossens era una cosa molt present, per la qual cosa els bisbes del continent suplicaven de manera constant a la jerarquia espanyola l'enviament de preveres diocesans. No podem oblidar que, en aquell moment, en moltes de les nostres diòcesis era abundant el nombre de d’ells, la qual cosa facilitava el seu enviament. Aquests en molts països es van convertir en una força evangelitzadora d'especial rellevància.

En la història de la OCSHA no podem ignorar la figura del prevere Maximino Romero de Lema, que seria bisbe auxiliar de l'arxidiòcesi de Madrid-Alcalá, bisbe d'Àvila i secretari de la Congregació per al Clergat. Ell va presentar una proposta al papa Pius VII que, des del principi, va comptar amb el seu suport explícit i que va impulsar la seva posada en pràctica. En ella va tenir la seva importància el Seminari Hispanoamericà, localitzat a Madrid, on, al llarg de 13 anys, des de 1953 fins a 1966, es van formar aquells seminaristes que volien ser missioners a Amèrica Llatina. Eren mossens que continuaven incardinats a la seva Església d'origen i que exercien la missió des de les diòcesis, superant un model missioner encarregat gairebé en exclusivitat a la vida religiosa.

Al llarg d'aquestes set dècades més de 3000 preveres espanyols han exercit la seva missió evangelitzadora en la pràctica totalitat dels països d'Amèrica Llatina i el Carib, així com als Estats Units. Molts d'ells han dut a terme aquesta tasca de manera temporal, a través de contractes de col·laboració missionera. Però també podem dir que no han estat pocs els que han dedicat la seva vida, gairebé íntegrament, a ser missioners a l'Església llatinoamericana.

Missió nascuda de l'escolta

Missioners que, com a germans en la fe, van anar endinsant-se en les diverses cultures presents en el continent llatinoamericà. Tot això, des d'un coneixement de la realitat nascut de l'escolta atenta d'aquells als qui Déu i la missió van posar en la vida d'aquests mossens. Una vida, en molts casos, enmig dels qui viuen en les perifèries geogràfiques i existencials, en els àmbits urbans marcats per la pobresa, en els remots altiplans, en les profunditats de la selva amazònica, en aïllades comunitats parroquials on les distàncies i dificultats feien que la missió no sempre fos fàcil, però on la gran majoria testifica haver trobat la mirada i la mà germana dels més vulnerables.

La fe ajuda a escurçar distàncies, a estrènyer llaços de germanor, nascuts del fet de creure en un mateix Déu i Senyor, Jesucrist, encarnat enmig de la gent. El missioner experimenta això en la seva vida del dia a dia, com corroboren molts d'aquests més de 3000 mossens de l'Obra de Cooperació Sacerdotal Hispanoamericana presents en el continent al llarg d'aquest temps. Són testimoniatges que neixen de la missió i de la trobada amb homes i dones en els qui Déu ajuda a descobrir la presència d'un germà, una germana.

Una fe que l'Església conserva i reparteix, ajudant a descobrir el seu sentit i significat a través de l'acció missionera. La tasca del missioner permet que les persones puguin anar captant el que significa viure des de la fe, des de la confiança en un Déu que es fa present en la vida del seu poble a través d'aquells que són enviats en missió. Una fe en Déu que sosté la vida i tasca de cada missioner, per a poder superar totes les dificultats trobades en el camí.

Ser missioner és prendre consciència de la importància d'aquesta fe en un Déu que uneix persones, cultures, maneres d'entendre la vida; un Déu que construeix ponts i derroca murs; un Déu que crea llaços de germanor, sentiments de fraternitat que neixen del fet de creure en Ell. No en va, és des de la fe com l'Església s'ha anat convertint en una referència en la vida de molts pobles llatinoamericans, perquè han descobert en ella i en el treball callat i quotidià de molts missioners un aliment per a la seva vida i una fortalesa en el seu caminar.

Una missió que a Amèrica Llatina porta als missioners a proposar “una forma de vida amb sabor d'Evangeli”, com indica el papa Francesc en les seves primeres paraules en l'encíclica Fratelli Tutti, recordant el quefer dels sant d’Assis. L'anunci de l'Evangeli neix de la fidelitat a Déu, però no podem dir que som fidels a Ell si no ho som als nostres germans i germanes en els qui s'encarna. Podem recordar en aquest sentit les paraules de la Primera Carta de Joan: “Si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però detestava el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu”.

En el número 8 d'aquesta encíclica, el Sant Pare ens anima que “somiem com una única humanitat, com caminants de la mateixa carn humana, com a fills d'aquesta mateixa terra que ens acull a tots, cadascun amb la riquesa de la seva fe o de les seves conviccions, cadascun amb la seva pròpia veu, tots germans”. Una germanor que neix de la fe, però també d'altres sentiments que sorgeixen del frec quotidià, de la presència contínua, una actitud necessàriament present en la vida de qui és cridat a la missió ad gentes.

Obrir el cor

El papa ens recorda en Fratelli tutti, 74, que “hi ha maneres de viure la fe que faciliten l'obertura del cor als germans, i aquesta serà la garantia d'una autèntica obertura a Déu”. En aquest sentit, podem dir que, en la vida missionera, aquell que anuncia l'Evangeli mai aconseguirà obrir a les persones a l'interès per les coses del Déu cristià si no és capaç de facilitar l'obertura al cor d'aquell a qui té al seu costat, d'aquell a qui la vida va posant en el seu camí. Sense germanor, la fe es converteix en una idea, deixant de ser el motor que alimenta i enforteix la vida de tota persona.

Una fe que porta a la gent a acollir als qui són enviats en missió. En la missió un experimenta aquest acolliment, motivada pel fet de ser missioner, que fa que la petició de Jesús als seus deixebles de no portar res per al camí es converteixi en una cosa concreta. El missioner és acollit com un germà, a qui no li falta un plat de menjar, un lloc per a dormir, un cor per a ser cuidat en tot moment, també davant la dificultat, la malaltia i el dolor. I això, pel fet de compartir una mateixa fe, un mateix Déu.

Quants germans i germanes no han trobat en la missió aquells que un dia van ser enviats; persones que ocupen un lloc important en el cor, amb els qui s'han compartit moments de tota mena. Gent que ha anat ajudant a créixer en la vida i en la fe i a entendre que les diferències primigènies amb el temps es van convertir en font de riquesa, perquè va ser d'elles com un va anar aprenent i enriquint-se. Tot això, nascut del Déu que envia en missió.

Hi ha unes paraules del número 128 de Fratelli tutti en les quals Francesc assenyala que “l'afirmació que tots els éssers humans som germans i germanes, si no és només una abstracció, sinó que pren carn i es torna concreta, ens planteja una sèrie de reptes que ens descol·loquen, ens obliguen a assumir noves perspectives i a desenvolupar noves reaccions”. Això es fer realitat en la missió i porta al missioner a superar desafiaments que en altres moments de la vida eren vists com a murs infranquejables.

Un pensa en menjars, en maneres de desplaçar-se, en esforços considerats inassolibles, en l'aprenentatge de llengües i maneres d'entendre la vida… Quan la missió neix de la fe i un entén que és en favor dels germans i germanes, un va assumint aquestes dificultats com a estímuls, perquè en la mesura en què es van superant, això ens fa fraterns i ens obre a la realitat de l'altre, ajudant-nos a entendre situacions que semblaven incomprensibles.

Per a viure aquesta germanor és necessari contemplar la realitat i, sobretot, contemplar a l'altre amb els ulls del cor. És des d'aquesta actitud com un va aprenent a superar les diferències de races, cultures, idees, llengües, religions… Quants exemples d'això apareixen en els testimoniatges dels missioners que un dia van deixar Espanya per a endinsar-se en la vida dels pobles d'Hispanoamèrica.

Els números de la OCSHA

El Dia d'Hispanoamèrica ens porta a recordar als preveres de la OCSHA que actualment continuen com a missioners a Hispanoamèrica. Segons les últimes estadístiques, són 157 els preveres diocesans en missió a Amèrica llatina, sent el Perú, amb 44, el país amb un major número, seguit de Xile, amb 19, i l'Equador, amb 14. Cal recordar que actualment hi ha preveres de l'Obra de Cooperació Sacerdotal Hispanoamericana en 19 països del continent americà, inclòs Estats Units.

En relació amb les diòcesis espanyoles que tenen missioners de la OCSHA enviats en missió, l'arxidiòcesi de Toledo, amb 24, és la que actualment compta amb un número major, seguida per l'arxidiòcesi de Burgos i Madrid, amb 13 cadascuna d'elles. Avui són 49 les Esglésies particulars espanyoles que tenen missioners de la OCSHA en missió, la qual cosa representa gairebé el 70% de les diòcesis del nostre país, si bé és cert que, d'aquestes 49, gairebé la tercera part, 16, tenen un únic missioner de la OCSHA en actiu. Números que han de portar a la reflexió a l'Església espanyola, encara més tenint en compte que, en 2022, únicament tres preveres, un de la diòcesi de Còrdova i dues de l'arxidiòcesi de Toledo, van ser enviats en missió al Perú, l'Equador i l'Uruguai.

En el Dia d'Hispanoamèrica també es recorden als missioners que celebren les seves noces d'or i de plata. Encara que les estadístiques no són completes, almenys cinc mossens de la OCSHA, alguns d'ells ja retornats a Espanya, celebren les noces d'or, sent almenys sis els mossens que commemoren el seu jubileu de plata.

També en el Dia d'Hispanoamèrica ser realitza una col·lecta, que en 2022 va tenir una recaptació de 64.560,65 euros, dels quals més de la tercera part, 22.783,88 van ser aportats per la diòcesi de Tenerife, seguida per Oriola-Alacant, amb 6.100,28 euros, i Mallorca, amb 3.000 euros. Sorprèn el fet que, fins al moment en què van ser realitzades les estadístiques, més de la meitat de les diòcesis no havien registrat cap aportació.

Importància decisiva

Per sobre de tot, el Dia d'Hispanoamèrica és una oportunitat que l'Església espanyola i els homes i dones que en ella viuen la seva fe tenen per a reflexionar sobre la importància decisiva de la missió. Aquesta és element fundant de la vida cristiana i de la vida de l'Església, cridada a promoure l'evangelització ad gentes entre els seus membres, també entre els seus preveres. No hi ha disculpes, ni tan sols el poc número d'ells en moltes Esglésies particulars, per a no plantejar obertament aquesta possibilitat i aquesta necessitat.

Donar des de la nostra pobresa, compartir el que tenim, encara que sigui poc, ens enriqueix en gran manera, ens obre a l'altre i ens ajuda a entendre que allèn les fronteres també ens estan esperant un germà, una germana, que necessita d'un missioner per a aprofundir en el sentit de la seva fe i poder celebrar els sagraments que neixen d'aquesta fe. No tirem en sac foradat aquesta reflexió, no deixem passar oportunitats que l'Església ens ofereix per a considerar el que fonamenta el nostre caminar, encara més si volem ser aquesta Església sinodal a la qual tant ens recorda el papa Francesc. Certament és un desafiament, però que, en la mesura en què és afrontat, ens porta a créixer, perquè compartir la fe amb el germà és una de les nostres majors riqueses i alegries.

Luís Miguel Modino

Missioner de la OCSHA

Article Revista Misioneros tercer milenio, núm. 232-Febrero 2023, editada per OMP-Espanya

Leer más

Escollits per a ser testimonis d’un esdeveniment únic.

MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC PER A LA QUARESMA 2023

Ascesis quaresmal, un camí sinodal

Benvolguts germans i germanes, Els evangelis de Mateu, Marc i Lluc concorden en narrar l’episodi de la Transfiguració de Jesús. En aquest esdeveniment veiem la resposta que el Senyor va donar als seus deixebles quan li van manifestar incomprensió cap a Ell. De fet, poc abans s’havia produït un autèntic enfrontament entre el Mestre i Simó Pere, qui, després de professar la seva fe en Jesús com el Crist, el Fill de Déu, va rebutjar el seu anunci de la passió i la creu. Jesús el va reprendre enèrgicament: «Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes» (Mt 16,23). I «sis dies després, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta» (Mt 17,1).

L’evangeli de la Transfiguració es proclama cada any el segon diumenge de Quaresma. En efecte, en aquest temps litúrgic el Senyor ens pren amb Ell i ens porta a un lloc apartat. Fins i tot quan els nostres compromisos diaris ens obliguin a romandre allí on ens trobem habitualment, vivint una quotidianitat sovint repetitiva i a vegades avorrida, per la Quaresma se’ns convida a “pujar dalt una muntanya alta” amb Jesús, per a viure amb el Poble sant de Déu una experiència particular d’ascesi.

L’ascesi quaresmal és un compromís, animat sempre per la gràcia, per a superar les nostres faltes de fe i les nostres resistències a seguir Jesús en el camí de la creu. Era precisament el que necessitaven Pere i els altres deixebles. Per a aprofundir el nostre coneixement del Mestre, per a comprendre i acollir plenament el misteri de la salvació divina, realitzada en el do total d’ell mateix per amor, hem de deixar-nos conduir per Ell a un lloc desert i elevat, distanciant-nos de les mediocritats i les vanitats. És necessari posar-se en camí, un camí costa amunt, que requereix esforç, sacrifici i concentració, com una excursió per la muntanya. Aquests requisits també són importants per al camí sinodal que, com a Església, ens hem compromès a realitzar. Ens farà bé reflexionar sobre aquesta relació que hi ha entre l’ascesi quaresmal i l’experiència sinodal.

En el “recés” a la muntanya del Tabor, Jesús va portar amb Ell tres deixebles, escollits per a ser testimonis d’un esdeveniment únic. Va voler que aquesta experiència de gràcia no fos solitària, sinó compartida, com ho és, al cap i a la fi, tota la nostra vida de fe. A Jesús hem de seguir-lo junts. I junts, com Església pelegrina en el temps, vivim l’any litúrgic i, en ell, la Quaresma, caminant amb els qui el Senyor ha posat al nostre costat com a companys de viatge. Anàlogament a l’ascens de Jesús i els seus deixebles a la muntanya del Tabor, podem afirmar que el nostre camí quaresmal és “sinodal”, perquè el fem junts pel mateix camí, deixebles de l’únic Mestre. Sabem, de fet, que Ell mateix és el Camí i, per això, tant en l’itinerari litúrgic com en el del Sínode, l’Església no fa res més que entrar cada vegada més plenament i profundament en el misteri de Crist Salvador.

I arribem al moment culminant. Diu l’Evangeli que Jesús «es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum» (Mt17,2). Aquí hi ha el “cim”, la meta del camí. Al final de la pujada, mentre estaven en el lloc més alt de la muntanya amb Jesús, es va concedir als tres deixebles la gràcia de veure’l en la seva glòria, resplendent de llum sobrenatural. Una llum que no procedia de l’exterior, sinó que s’irradiava d’Ell mateix. La bellesa divina d’aquesta visió va ser incomparablement més gran que qualsevol esforç que els deixebles haguessin pogut fer per pujar al Tabor. Com en qualsevol excursió exigent de muntanya, a mesura que es puja és necessari mantenir la mirada fixa en el sender; però el meravellós panorama que es revela al final, sorprèn i fa que valgui la pena. També el procés sinodal sembla sovint un camí ardu, el que a vegades ens pot desanimar. Però el que ens espera al final és sens dubte quelcom meravellós i sorprenent, que ens ajudarà a comprendre millor la voluntat de Déu i la nostra missió al servei del seu Regne.

L’experiència dels deixebles a la muntanya del Tabor es va enriquir encara més quan, al costat de Jesús transfigurat, aparegueren Moisès i Elies, que personifiquen respectivament la Llei i els Profetes (cf. Mt17,3). La novetat de Crist és el compliment de l’antiga Aliança i les promeses; és inseparable de la història de Déu amb el seu poble i revela el seu sentit profund. De manera similar, el camí sinodal està arrelat en la tradició de l’Església i, al mateix temps, obert a la novetat. La tradició és font d’inspiració per a cercar nous camins, evitant les temptacions oposades de l’immobilisme i de l’experimentació improvisada.

El camí ascètic quaresmal, igual que el sinodal, té com a meta una transfiguració personal i eclesial. Una transformació que, en ambdós casos, troba el seu model en la de Jesús i es realitza mitjançant la gràcia del seu misteri pasqual. Per tal que aquesta transfiguració es pugui realitzar en nosaltres aquest any, voldria proposar dos “camins” a seguir per pujar juntament amb Jesús i arribar amb Ell a la meta.

El primer es refereix a l’imperatiu que Déu Pare va dirigir als deixebles al Tabor, mentre contemplaven Jesús transfigurat. La veu que es va sentir des del núvol estant va dir: «Escolteu-lo»(Mt 17,5). Per tant, la primera indicació és molt clara: escoltar Jesús. La Quaresma és un temps de gràcia en la mesura en què escoltem Aquell que ens parla. I, com ens parla? Abans de tot, en la Paraula de Déu, que l’Església ens ofereix en la litúrgia. No deixem que caigui en sac foradat. Si no podem participar sempre en la Missa, meditem les lectures bíbliques de cada dia, fins i tot amb l’ajuda d’internet. A més de parlar-nos en les Escriptures, el Senyor ho fa a través dels nostres germans i germanes, especialment en els rostres i les històries dels qui necessiten ajuda. Però voldria afegir també un altre aspecte, molt important en el procés sinodal: escoltar Crist passa també per l’escolta als nostres germans i germanes en l’Església; aquesta escolta recíproca que en algunes fases és l’objectiu principal, i que, de totes maneres, sempre és indispensable en el mètode i l’estil d’una Església sinodal.

En escoltar la veu del Pare, «els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús, s’acostà, els tocà i els digué: “Aixequeu-vos, no tingueu por”. Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol» (Mt 17,6-8). Heus ací la segona indicació per a aquesta Quaresma: no refugiar-se en una religiositat feta d’esdeveniments extraordinaris, d’experiències suggestives, per por d’afrontar la realitat amb les seves fatigues quotidianes, les seves dificultats i les seves contradiccions. La llum que Jesús mostra als deixebles és un avenç de la glòria pasqual i hem d’anar cap a ella, seguint-lo “només a Ell”. La Quaresma està orientada a la Pasqua. El “recés” no és un fi en si mateix, sinó que ens prepara per a viure la passió i la creu amb fe, esperança i amor, per arribar a la resurrecció. De la mateixa manera, el camí sinodal no ens ha de fer creure en la il·lusió que hem arribat quan Déu ens concedeix la gràcia d’algunes experiències fortes de comunió. També allí el Senyor ens repeteix: «Aixequeu-vos, no tingueu por». Baixem a la plana i que la gràcia que hem experimentat ens sostingui per a ser artesans de la sinodalitat en la vida ordinària de les nostres comunitats.

Benvolguts germans i germanes, que l’Esperit Sant ens animi durant aquesta Quaresma en la nostra escalada amb Jesús, perquè experimentem la seva resplendor divina i així, enfortits en la fe, prosseguim junts el camí amb Ell, glòria del seu poble i llum de les nacions.

Roma, Sant Joan del Laterà, 25 de gener de 2023, Festa de la Conversió de Sant Pau.

Francesc

- També podeu trobar més informació sobre a Arquebisbat de Tarragona

Leer más

Setmana de formació missionera per a directors diocesans de OMP-gener 2023

Missio ad gentes, animació i cooperació missionera avui

Amb el tema “Missio ad gentes, animació i cooperació missionera avui”, va tenir lloc aquesta formació per als directors diocesans d'Obres Missionals Pontifícies, a Roma del 16-20 gener 2023.

La finalitat d'aquesta formació era oferir als Directors diocesans de les OMP en llengua espanyola un curs de convivència i formació missioneres per a realitzar amb competència professional la tasca d'animació, formació i cooperació missioneres que els ha encomanat el seu respectiu bisbe.

Començant el dia sempre amb l'Eucaristia, oferint al Senyor la jornada que es començava, els matins es van centrar en vistes a diferents llocs de l'àmbit missioner: visites a les OMP i a la CEP, al Col·legi Urbà, Universitat Urbaniana, arxiu històric de la CEP, Col·legis Pontificis Sant Pau Apóstol i de Sant Pere Apóstol. El matí del dimecres, van participar en l'audiència del Papa Francesc, impregnant-se d'un gran sentit d'Església, en la qual el Papa va impartir la seva segona catequesi sobre la passió per l'evangelització, el zel apostòlic del creient, centrant-la en qui ha de ser el model insuperable de l'anunci, Jesús.

A les tardes, van ser diferents conferències, impartides pels grans responsables de les OMP a nivell mundial, que van fer als participants gaudir, aprendre i posar cara a tant de treball que es realitza des de Roma en les diferents Obres Pontifícies, que se sostenen des de tothom.

• Les Obres Missionals Pontifícies: carisma i actualització, pel P. Dinh Anh Nhue Nguyen, OFM
• Dimensió missionera del prevere, de la persona consagrada i de cada batejat, pel P. Carlos de la Vall, SVD.
• La Paraula de Déu en la missió i l'animació missionera avui, per la Prof. Núria Calduch-Benages.
• Obra Pontifícia Sant Pere Apòstol (al servei de l'animació missionera diocesana), pel P. Guy Bognon, SSS 

• La missió ad gentes vs. nova Evangelització. pel director nacional de OMP España, el P. José María Calderón.
• Documents pontificis i episcopals fonamentals sobre la missió i P. Paolo Manna, per la Hna. Mónica Juszka RMI.
• Obra Pontifícia Propagació de la Fe (al servei de l'animació missionera diocesana), pel P. Ted Nowak, OMI + P. Gerardo Roncero, FMVD.
• Obra Pontifícia Infància Missionera (al servei de l'animació missionera diocesana), per la Sr. Roberta Tremarelli, AMSS.
• Reflexió sobre la missió d'evangelització d'Amèrica ahir i avui, pel P. Jafet Alberto Peytrequin Ugalde.
• Obra Pontifícia Unió Missional (al servei de l'animació missionera diocesana, pel P. Dinh Anh Nhue Nguyen, OFMConv.
• El Manual dels directors diocesans i la cooperació espiritual, personal i material, pel P. Dinh Anh Nhue Nguyen OFMConv.
• Comunicació en l'animació missionera, fundraising i faithraising (diocesana), per Paula Rivas i Javier López (Espanya), Inés San Martín (els EUA).

Com veieu, un ampli horari, molta activitat, també amb temps lliure. El fonamental, també el compartir, la convivència entre els participants procedents de països de llengua hispana: Puerto Rico, el Canadà, Espanya, Xile i Costa Rica.

Una oportunitat també, per trobar-nos amb Mn. Víctor Mosquera, Mn. Albert Fortuny i Mn. Damià Tarragó que es trobaven a Roma.

Gràcies al Centre Internacional d'Animació Missionera per acollir-nos, al P. Dinh Anh Nhue Nguyen (Secretari general de la PUM), al P. José María Calderón (Director Nacional de OMP Espanya), professors, ponents i responsables de les OMP a Roma, per encoratjar-nos i impulsar-nos en l'activitat missionera de les nostres diòcesis.

Leer más

Una oportunitat única per a col·laborar a milions d'infants al món

Tret de sortida de la campanya d'Infància Missionera 2023

Amb el començament del nou any, donem pas a la campanya d'Infància Missionera. Encara que el seu lema fundacional és “els infants ajuden a els infants” i ells també aporten el seu granet de sorra, Infància Missionera no és només cosa dels més petits. Des que, fa 100 anys, aquesta iniciativa s'assumís com una Obra Pontifícia, es va convertir en el mitjà oficial de la Santa Seu per a sostenir el treball que l'Església realitza amb la infància en els territoris de missió. Les necessitats són enormes, així que també els adults estan convidats a conèixer els projectes que es duen a terme i col·laborar.

Per a això, renovem la web –disponible des de l'inici d'Advent, amb materials i activitats per a col·legis i parròquies-, amb alguns dels 2.577 projectes finançats per Infància Missionera en 2022. La campanya ve acompanyada, a més, d'un vídeo, en aquesta ocasió protagonitzat per tres nens: Harriet, d'Uganda, Chan, de Tailàndia, i Vikhonuo, de l'Índia. Què tenen en comú? Els tres han trobat suport i una família a l'Església Catòlica. I, com ells, més de quatre milions de infants han estat ajudats per Infància Missionera.

En paraules de Fernando González, responsable d'aquesta Obra a Espanya, “conèixer una mica de la vida d'aquests infants ens fa posar-li cara i nom a tot el que fa Infància Missionera. A vegades, no som conscients que la nostra ajuda pot canviar la vida de molts infants. Cada cosa que fem, cada euro que donem o cada vegada que resem per ells i pels missioners, estem millorant les condicions de vida d'aquests infants. I tot això és gràcies a l'ajuda que cadascun de nosaltres donem en la jornada d'Infància Missionera. Sens dubte, una oportunitat única per a col·laborar a millorar el món”.

La jornada d'Infància Missionera se celebrarà en tota Espanya el pròxim 15 de gener.

Leer más