• CANTEM PER LA PAU


    Els infants volen la pau
  • 2022|ANY DE CENTENARIS


    “A hombros de gigantes”
  • "GUIA COMPARTIR LA MISSIÓ"


    Propostes de voluntariat missioner
  • AJUDA A LES MISSIONS


    Col·labora amb els missioners espanyols
  • ANIMACIÓ MISSIONERA


    Recursos per l’animació missionera de joves
  • ANIMACIÓ MISSIONERA


    Recursos per l’animació missionera amb infants
  • GESTO


    Revista missionera per als més petits

viernes, 20 de mayo de 2022

"La conversió missionera no és proselitisme, sinó testimoniatge"

Missatge del Papa Francesc a l'Assemblea de les Obres Missionals Pontifícies reunida a Lió

Papa Francesc
Benvolguts germans i germanes

En aquest any tan especial, us heu reunit a Lió, la ciutat on es van originar les Obres Missionals Pontifícies i on se celebrarà la beatificació de Pauline Jaricot, fundadora de l'Obra de la Propagació de la Fe. De tal Obra és el bicentenari, així com el centenari de la seva elevació, juntament amb l'Obra de la Santa Infància i l'Obra de Sant Pere Apòstol, al rang de “Pontifícia”. A elles es va unir més tard, reconeguda sempre per Pius XII, la Pontifícia Unió Missional, que celebra el 150 aniversari del naixement del seu fundador, el beat Paolo Manna.

Aquests aniversaris se sumen a la celebració dels 400 anys de la Congregació de Propaganda Fide, a la qual les Obres Missionals estan estretament vinculades i amb la qual col·laboren a fer costat a les Esglésies en els territoris confiats al Dicasteri. Aquest es va crear per a secundar i coordinar la difusió de l'Evangeli en terres fins ara desconegudes. Però l'impuls evangelitzador mai s'ha esvaït a l'Església i continua sent el seu dinamisme fonamental. Per això he volgut que també en la renovada Cúria romana el Dicasteri de l'Evangelització assumeixi un paper especial per a afavorir la conversió missionera de l'Església (Praedicate Evangelium, 2-3), que no és proselitisme, sinó testimoniatge: sortir de si mateix per a anunciar amb la seva vida l'amor gratuït i salvífic de Déu per nosaltres, cridats tots a ser germans i germanes.

Papa Francisco
Us heu reunit a Lió perquè va ser allí, fa 200 anys, on una jove de 23 anys, Pauline Marie Jaricot, va tenir el valor de fundar una Obra per a donar suport a l'activitat missionera de l'Església; uns anys més tard va començar el “Rosari Vivent”, una organització dedicada a l'oració i al repartiment d'ofrenes. De família acomodada, va morir en la pobresa: amb la seva beatificació, l'Església testifica que va saber acumular tresors en el cel (cf. Mt 6,19), tresors que neixen de la valentia del donar i revelen el secret de la vida: només donant es posseeix, només perdent es troba (cf. Mc 8,35).

A Pauline Jaricot li agradava dir que l'Església és missionera per naturalesa (cf. Ad gents, 2) i que, per tant, tot batejat té una missió; és més, és una. Ajudar a viure aquesta consciència és el principal servei de les Obres Missionals Pontifícies, un servei que realitzen amb el Papa i en nom del Papa. Aquest vincle de la OMP amb el ministeri petri establert fa cent anys, es tradueix en un servei concret als Bisbes, a les Esglésies particulars, a tot el Poble de Déu. Al mateix temps, us correspon, segons el Concili (cf. Ad gents, 38), ajudar els bisbes a obrir cada Església particular als horitzons de l'Església universal.

Els jubileus que esteu celebrant i la beatificació de Paulina Jaricot m'ofereixen l'ocasió de tornar a proposar-vos tres aspectes que, gràcies a l'acció de l'Esperit Sant, han contribuït tant a la difusió de l'Evangeli en la història de les OMP.

Papa Francisco
En primer lloc la conversió missionera: La bondat de la missió depèn de la sortida d'un mateix, del desig de no centrar la vida en un mateix, sinó en Jesús, en Jesús que va venir a servir i no a ser servit (cf. Mc 10,45). En aquest sentit Pauline Jaricot va veure la seva existència com una resposta a la compassiva i tendra misericòrdia de Déu: des de la seva joventut va buscar la identificació amb el seu Senyor, fins i tot a través dels sofriments que va patir, per a encendre la flama del seu amor en cada home. Aquí està la font de l'en la cremor d'una fe que no se satisfà i que, per la conversió, es converteix en imitació dia a dia, per a canalitzar la misericòrdia de Déu pels camins del món.

Però això només és possible – segon aspecte – a través de l'oració, que és la primera forma de missió (cf. Missatge a les Obres Missionals Pontifícies, 20 de maig de 2020). No és casualitat que Pauline hagi col·locat l'Obra de la Propagació de la Fe al costat del Rosari Vivent, com per a reiterar que la missió comença amb l'oració i no pot realitzar-se sense ella (cf. Hch 13,1-3). Sí, perquè és l'Esperit del Senyor el que precedeix i capacita totes les nostres bones obres: la primacia és sempre de la seva gràcia. En cas contrari, la missió es convertiria en una carrera en va.

Finalment, concreció de la caritat: juntament amb la xarxa d'oració Pauline va iniciar una col·lecta d'ofrenes a gran escala de manera creativa, acompanyant-la d'informació sobre la vida i les activitats dels missioners.

Benvolguts germans i germanes que formeu part de l'Assemblea General de les OMP, desitjo que camineu pel solc traçat per aquesta gran dona missionera, deixant-vos inspirar per la seva fe concreta, el seu valor audaç, la seva creativitat generosa. Per intercessió de la Mare de Déu, Estrella de l'Evangelització, invoco sobre cadascun de vostès la benedicció del Senyor i us demano, si us plau, que reseu per mi.

Roma, Sant Joan de Letrán, 12 de maig del 2022

Per seguir en directe la retransmissió de la beatificació de Pauline Jaricot diumenge dia 22 a partir de les 15h, premeu aquest enllaç


domingo, 8 de mayo de 2022

Mensaje del Papa Francisco para la Jornada Mundial de Oración por las Vocaciones y Jornada Vocaciones Nativas 2022

“Llamados a edificar la familia humana”

Papa Francisco
Queridos hermanos y hermanas:

En este tiempo, mientras los vientos gélidos de la guerra y de la opresión aún siguen soplando, y presenciamos a menudo fenómenos de polarización, como Iglesia hemos comenzado un proceso sinodal.

Sentimos la urgencia de caminar juntos cultivando las dimensiones de la escucha, de la participación y del compartir. Junto con todos los hombres y mujeres de buena voluntad queremos contribuir a edificar la familia humana, a curar sus heridas y a proyectarla hacia un futuro mejor.

En esta perspectiva, para la 59ª Jornada Mundial de Oración por las Vocaciones, deseo reflexionar con ustedes sobre el amplio significado de la “vocación”, en el contexto de una Iglesia sinodal que se pone a la escucha de Dios y del mundo.

Llamados a ser todos protagonistas de la misión

Papa Francisco
La sinodalidad, el caminar juntos es una vocación fundamental para la Iglesia, y sólo en este horizonte es posible descubrir y valorar las diversas vocaciones, los carismas y los ministerios. Al mismo tiempo, sabemos que la Iglesia existe para evangelizar, saliendo de sí misma y esparciendo la semilla del Evangelio en la historia.

Por lo tanto, dicha misión es posible precisamente haciendo que cooperen todos los ámbitos pastorales y, antes aun, involucrando a todos los discípulos del Señor. Efectivamente, «en virtud del Bautismo recibido, cada miembro del Pueblo de Dios se ha convertido en discípulo misionero (cf. Mt 28,19).

Cada uno de los bautizados, cualquiera que sea su función en la Iglesia y el grado de ilustración de su fe, es un agente evangelizador» (Exhort. ap. Evangelii gaudium, 120). Es necesario cuidarse de la mentalidad que separa a los sacerdotes de los laicos, considerando protagonistas a los primeros y ejecutores a los segundos, y llevar adelante la misión cristiana como único Pueblo de Dios, laicos y pastores juntos. Toda la Iglesia es comunidad evangelizadora.

Llamados a ser custodios unos de otros, y de la creación

Papa Francisco
La palabra “vocación” no tiene que entenderse en sentido restrictivo, refiriéndola sólo a aquellos que siguen al Señor en el camino de una consagración particular. Todos estamos llamados a participar en la misión de Cristo de reunir a la humanidad dispersa y reconciliarla con Dios.

Más en general, toda persona humana, incluso antes de vivir el encuentro con Cristo y de abrazar la fe cristiana, recibe con el don de la vida una llamada fundamental.

Cada uno de nosotros es una criatura querida y amada por Dios, para la que Él ha tenido un pensamiento único y especial; y esa chispa divina, que habita en el corazón de todo hombre y de toda mujer, estamos llamados a desarrollarla en el curso de nuestra vida, contribuyendo al crecimiento de una humanidad animada por el amor y la acogida recíproca.

Estamos llamados a ser custodios unos de otros, a construir lazos de concordia e intercambio, a curar las heridas de la creación para que su belleza no sea destruida. En definitiva, a ser una única familia en la maravillosa casa común de la creación, en la armónica variedad de sus elementos.

En este sentido amplio, no sólo los individuos, sino también los pueblos, las comunidades y las agrupaciones de distintas clases tienen una “vocación”.

Llamados a acoger la mirada de Dios

PapaFrancisco
A esa gran vocación común se añade la llamada más particular que Dios nos dirige a cada uno, alcanzando nuestra existencia con su Amor y orientándola a su meta última, a una plenitud que supera incluso el umbral de la muerte. Así Dios ha querido mirar y mira nuestra vida.

A Miguel Ángel Buonarroti se le atribuyen estas palabras: «Todo bloque de piedra tiene en su interior una estatua y la tarea del escultor es descubrirla».

Si la mirada del artista puede ser así, cuánto más lo será la mirada de Dios, que en aquella joven de Nazaret vio a la Madre de Dios; en el pescador Simón, hijo de Jonás, vio a Pedro, la roca sobre la que edificaría su Iglesia; en el publicano Leví reconoció al apóstol y evangelista Mateo; y en Saulo, duro perseguidor de los cristianos, vio a Pablo, el apóstol de los gentiles. Su mirada de amor siempre nos alcanza, nos conmueve, nos libera y nos transforma, haciéndonos personas nuevas.

Esta es la dinámica de toda vocación: somos alcanzados por la mirada de Dios, que nos llama. La vocación, como la santidad, no es una experiencia extraordinaria reservada a unos pocos. Así como existe la “santidad de la puerta de al lado” (cf. Exhort. ap. Gaudete et exsultate, 6-9), también la vocación es para todos, porque Dios nos mira y nos llama a todos.

Dice un proverbio del Lejano Oriente: «Un sabio, mirando un huevo, es capaz de ver un águila; mirando una semilla percibe un gran árbol; mirando a un pecador vislumbra a un santo».

Así nos mira Dios, en cada uno de nosotros ve potencialidades, que incluso nosotros mismos desconocemos, y actúa incansablemente durante toda nuestra vida para que podamos ponerlas al servicio del bien común.

De este modo nace la vocación, gracias al arte del divino Escultor que con sus “manos” nos hace salir de nosotros mismos, para que se proyecte en nosotros esa obra maestra que estamos llamados a ser.

En particular, la Palabra de Dios, que nos libera del egocentrismo, es capaz de purificarnos, iluminarnos y recrearnos. Pongámonos entonces a la escucha de la Palabra, para abrirnos a la vocación que Dios nos confía. Y aprendamos a escuchar también a los hermanos y a las hermanas en la fe, porque en sus consejos y en su ejemplo puede esconderse la iniciativa de Dios, que nos indica caminos siempre nuevos para recorrer.

Llamados a responder a la mirada de Dios

Papa Francisco
La mirada amorosa y creativa de Dios nos ha alcanzado de una manera totalmente única en Jesús. Hablando del joven rico, el evangelista Marcos dice: «Jesús lo miró con amor» (10,21).

Esa mirada llena de amor de Jesús se posa sobre cada una y cada uno de nosotros. Hermanos y hermanas, dejémonos interpelar por esa mirada y dejémonos llevar por Él más allá de nosotros mismos.

Y aprendamos también a mirarnos unos a otros para que las personas con las que vivimos y que encontramos —cualesquiera que sean— puedan sentirse acogidas y descubrir que hay Alguien que las mira con amor y las invita a desarrollar todas sus potencialidades.

Cuando acogemos esta mirada nuestra vida cambia. Todo se vuelve un diálogo vocacional, entre nosotros y el Señor, pero también entre nosotros y los demás.

Un diálogo que, vivido en profundidad, nos hace ser cada vez más aquello que somos: en la vocación al sacerdocio ordenado, ser instrumento de la gracia y de la misericordia de Cristo; en la vocación a la vida consagrada, ser alabanza de Dios y profecía de una humanidad nueva; en la vocación al matrimonio, ser don recíproco, y procreadores y educadores de la vida.

En general, toda vocación y ministerio en la Iglesia nos llama a mirar a los demás y al mundo con los ojos de Dios, para servir al bien y difundir el amor, con las obras y con las palabras.

A este respecto, quisiera mencionar aquí la experiencia del doctor Gregorio Hernández Cisneros. Mientras trabajaba como médico en Caracas, Venezuela, quiso ser terciario franciscano. Más tarde pensó en ser monje y sacerdote, pero la salud no se lo permitió. Comprendió entonces que su llamada era precisamente su profesión como médico, a la que se entregó, particularmente por los pobres.

De manera que se dedicó sin reservas a los enfermos afectados por la epidemia de gripe llamada “española”, que en esa época se propagaba por el mundo. Murió atropellado por un automóvil, mientras salía de una farmacia donde había conseguido medicamentos para una de sus pacientes que era anciana.

Este testigo ejemplar de lo que significa acoger la llamada del Señor y adherirse a ella en plenitud, fue beatificado hace un año.

Convocados para edificar un mundo fraterno

PapaFrancisco
Como cristianos, no sólo somos llamados, es decir, interpelados personalmente por una vocación, sino también convocados. Somos como las teselas de un mosaico, lindas incluso si se las toma una por una, pero que sólo juntas componen una imagen.

Brillamos, cada uno y cada una, como una estrella en el corazón de Dios y en el firmamento del universo, pero estamos llamados a formar constelaciones que orienten y aclaren el camino de la humanidad, comenzando por el ambiente en el que vivimos. Este es el misterio de la Iglesia que, en la coexistencia armónica de las diferencias, es signo e instrumento de aquello a lo que está llamada toda la humanidad.

Por eso la Iglesia debe ser cada vez más sinodal, es decir, capaz de caminar unida en la armonía de las diversidades, en la que todos tienen algo que aportar y pueden participar activamente.

Por tanto, cuando hablamos de “vocación” no se trata sólo de elegir una u otra forma de vida, de dedicar la propia existencia a un ministerio determinado o de sentirnos atraídos por el carisma de una familia religiosa, de un movimiento o de una comunidad eclesial; se trata de realizar el sueño de Dios, el gran proyecto de la fraternidad que Jesús tenía en el corazón cuando suplicó al Padre: «Que todos sean uno» (Jn 17,21).

Toda vocación en la Iglesia, y en sentido amplio también en la sociedad, contribuye a un objetivo común: hacer que la armonía de los numerosos y diferentes dones que sólo el Espíritu Santo sabe realizar resuene entre los hombres y mujeres.

Sacerdotes, consagradas, consagrados y fieles laicos caminamos y trabajamos juntos para testimoniar que una gran familia unida en el amor no es una utopía, sino el propósito para el que Dios nos ha creado.

Recemos, hermanos y hermanas, para que el Pueblo de Dios, en medio de las dramáticas vicisitudes de la historia, responda cada vez más a esta llamada.

Invoquemos la luz del Espíritu Santo para que cada una y cada uno de nosotros pueda encontrar su propio lugar y dar lo mejor de sí mismo en este gran designio divino.

Roma, San Juan de Letrán, 8 de mayo de 2022, IV Domingo de Pascua.

Francisco

viernes, 25 de marzo de 2022

Cantem 2' per la pau

Infants units per una sola veu

OBJECTIU GENERAL: davant la situació de conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia, és important implicar als infants a prendre consciència de la situació tan complicada que estan patint moltes persones arreu del món i recordar a tots els infants què s’estan veient afectats per aquesta situació.

Molts infants del nostre territori, mitjançant la seva família, escola o parròquia, ja han aportat joguines, roba, material escolar,... per tots aquells refugiats que s’estan acollint a les nostres localitats. 

Amb l’activitat que us proposem, mitjançant el gest simbòlic d’un cant, busquem que els infants alcin la veu (denúncia) demanant la pau, no només pels infants d’Ucraïna (que en aquests dies està d’actualitat) sinó també per tants infants del món que es veuen afectats per conflictes armats (empatia).

OBJECTIUS ESPECÍFICS:

- Conscienciar de la situació d’altres infants del món que viuen situacions de conflicte bèl·lic.

- Fomentar la solidaritat dels infants que poden ajudar a altres infants, com el lema general d’Infància missionera indica.

- Connectar amb altres infants del seu voltant i del món.

- Fomentar el treball en equip o en grup.

- Potenciar la creativitat del grup.

- Treballar conjuntament amb diferents matèries o assignatures amb una finalitat comuna i solidaria. 

METODOLOGIA: 

- Compondre una cançó amb lletra que parli a favor de la pau. Màxim dos minuts.

- Cantar una cançó sobre aquesta temàtica que ja coneguin. Màxim dos minuts

- Si es vol personalitzar, en el conflicte d’Ucraïna, al final de la mateixa els nens poden dir tots alhora en ucraïnès: діти світу хочуть миру: “dity svitu khochutʹ myru”- : ELS INFANTS DEL MÓN VOLEM LA PAU (escanegeu el qr)

- Però si és vol fer en general, es pot acabar dient tots plegats: ELS INFANTS DEL MÓN VOLEM LA PAU. 


ÀMBITS:

  • Àmbit educatiu: Podria tractar-se fins i tot d’un treball interdisciplinari 

.- assignatura de religió amb assignatura de música. 

.- assignatura d’educació en valors amb assignatura de música.

.- assignatura de coneixement del medi (recerca informació sobre situació conflictes bèl·lics) amb assignatura de música

.- implicació del professor/a de la llengua amb la qual es faci la cançó.

  • Àmbit catequesi o parroquial: fer l’activitat amb els grups d’infants de la parròquia durant una sessió de catequesi o de trobada.

PROCEDIMENT:

- Tenir el permís de pares o tutors per la participació i gravació i posterior difusió d’imatges. 

- Gravar en horitzontal al grup d’infants cantant la cançó

- Enviar el vídeo de la cançó a la delegació de missions: missions@arqtgn.cat per fer-ne el recull de totes les aportacions, indicant escola o parròquia, curs escolar o curs catequètic.

- Un cop rebut, la delegació ho publicarà (en una plantilla preparada) a les seves xarxes socials indicant en tot moment la procedència i titularitat del vídeo.

- Per altra banda, cada escola o parròquia també pot promocionar-ho a les seves xarxes socials indicant el #: #cantemperlapau #infanciamissionera per facilitar el seguiment d’aquesta iniciativa i poder compartir-ho.


viernes, 4 de marzo de 2022

Jove! ens tornem a veure i parlem de la missió? anima't!

TROBADA MISSIONERA DE JOVES

És una trobada anual de formació missionera en la qual participen joves amb inquietuds missioneres i així posen en comú les seves experiències i  aconsegueixen  que altres joves es contagiïn mútuament de l'esperit missioner.

Convidem a tots els joves que hagin viscut experiències de voluntariat missioner o estiguin interessats a conèixer la tasca missionera de l'Església a participar en aquesta trobada.

PROGRAMA

La Trobada Missionera de Joves 2022, tindrà lloc els propers 22, 23 i 24 d'Abril, a El Escorial.

Sota el lema: “A hombros de gigantes

Com indica el lema de la jornada: “A hombros de gigantes” el cap de setmana estarà centrat amb els centenaris que aquest 2022 celebrem. 

El matí de dissabte es dedicarà a conèixer més de prop la figura de Pauline Jaricot i la seva vocació meravellosa a la missió. Va néixer amb ella la fundació de les Obres Missionals. El Papa Gregori XVI va aprovar la seva fundació anomenada “Propagació de la Fe”. El mateix capellà d'Ars va lloar la seva fundació, coneguda avui com el DOMUND.

A més durant el cap de setmana, podrem escolar a directors de OMP de diversos països: Turquia, Indonèsia, Àustria i Colòmbia que ens explicaran com realitzen l'animació missionera amb joves.

Hi haurà pregària del Rosari missioner amb altres continents: Vanuatu, Mèxic, Filipines i el Marroc.

I podreu gaudir de pujar al Monestir de l'Escorial i tenir una trobada amb els Agustins que allí s'estan formant.

Poden participar joves menors de 35 anys. Per a inscriure's cal descarregar la fitxa d'inscripció i enviar-la a missions@arqtgn.cat.

Voluntariat Missioner

El Papa Francesc constata com un signe positiu dels joves que, “en el context actual de crisi del compromís i dels llaços comunitaris, són molts els joves que se solidaritzen davant els mals del món i s'embarquen en diverses formes de militància i voluntariat.” (Evangelii gaudium, 106).

Tots aquells que sentiu aquesta crida o coneixeu d'algú que pugui estar interessat teniu l'oportunitat de consultar la guia que recull iniciatives de voluntariat missioner per als joves. Són propostes que s'adapten a qualsevol agenda universitària o laboral, obertes a tots els joves que tinguin el desig de viure una experiència missionera de curta durada a l'estiu.

Resulta un recurs molt útil al jove que s'estigui plantejant realitzar una experiència de voluntariat missioner, també a la persona que acompanya al jove i descobreix l'interès per la missió i vol proposar-li alguna.


miércoles, 2 de febrero de 2022

2022-UN ANY DE CENTENARIS MISSIONERS

16-GENER | BEAT PAOLO MANNA

FUNDADOR DE LA PONTIFÍCIA UNIÓ MISSIONAL

Paolo Manna va néixer en 1872 a Avellino, fill de Vincenzo i Lorenza Ruggiero, una família que arribarà a tenir sis fills: dos seran mossens, un metge i un altre professor universitari. Orfe de la seva mare quan només tenia dos anys, va ser criat pels seus oncles paterns i va passar una adolescència inquieta. Va completar els seus estudis a Roma per a convertir-se en mossèn i després de llegir “Le Missioni Cattoliche”, actualment “Món i Missió”, en 1891 va entrar en el PIME i va ser ordenat prevere en 1895. Va partir cap a l'est de Birmània, però no va poder resistir aquest clima tan humit i la calor-freda. Igual que altres membres de la seva família, va emmalaltir de tuberculosi. Al 1905 va tornar a Itàlia i es va declarar “un missioner fracassat”. Pelegrí a Lourdes, on en lloc de demanar la seva recuperació, va demanar enamorar-se de Jesús i lliurar tota la seva vida a la difusió del Regne de Déu. 
En 1909 Manna va ser nomenat director de “Le Missioni Cattoliche” i va manifestar immediatament la seva extraordinària passió missionera: sense abandonar les característiques que la van fer famosa, “Le Missioni Cattoliche” es converteix en un formiguer de propostes i provocacions. Gairebé en tots els números, Manna troba idees per a promoure llibres missioners, fullets populars, calendaris, postals; crides a les vocacions missioneres, exhortacions a pregar pels missioners, etc.; inventa i inicia les “zeladores missioneres” en diòcesis i parròquies per a promoure a Itàlia les Obres de la Propagació de la Fe i de la Santa Infància (que encara estaven només a França). Al 1909, el pare Manna va publicar “Operarii autem pauci” i va enviar el llibre a Sant Pius X, qui va respondre amb una carta manuscrita, un fet excepcional que va augmentar l'esperit missioner de l'autor. No obstant això, el llibre va ser prohibit en molts seminaris diocesans, perquè encenia als joves en l'amor per Jesucrist, convidant-los a donar la seva vida pel Regne de Déu en les missions. 
En 1916 Paolo Manna va fundar la Unió Missionera del Clergat, aprovada pel Papa Benet XV, i en 1919 la revista “Itàlia Missionera” per a les vocacions missioneres; va establir “cercles missioners” en els seminaris diocesans, dels quals procedien nombroses vocacions per a les missions. En 1942 va escriure “Els germans separats i nosaltres”, que va sacsejar a l'Església italiana i, malgrat el temps de guerra, també va fer discutir a bisbes i mossens. En 1950, dos anys abans de la seva mort, va escriure “Les nostres Esglésies i la propagació de l'Evangeli - Per a la solució del problema missioner”, del qual es desprèn l'encíclica “Fidei Donum” (1957) de Pius XII, que obre el camí de les missions al clergat diocesà. Manna afirma que tots els bisbes i preveres, els fidels batejats, són responsables de la missió entre els no cristians; l'anunci de Crist no pot confiar-se únicament als ordes religiosos i els instituts missioners: “Mobilitzem i organitzem a tota l'Església cap a les missions; fem de l'apostolat per a la difusió de l'Evangeli un deure de tots els que creïn en Crist”. El volum proposa que es creïn “seminaris missioners en totes les províncies eclesiàstiques” per a enviar a les missions sacerdots diocesans i laics. 

La unió missionera del clergat, fundada en 1916 amb l'ajuda decisiva de Sant Guido Maria Conforti, arquebisbe de Parma i fundador dels missioners xaverians, té com a objectiu inflamar als mossens amb l'amor de Crist i després “encendre en tot el poble cristià una gran flama de zel apostòlic per la conversió del món”. I més endavant, en un llarg i contundent article de 1934 en “El Pensament Missioner”, el Pare Manna es lamenta perquè en la Unió Missionera s'estava tergiversant l'esperit dels inicis, reduint l'associació a un instrument destinat a impressionar i a commoure per a guanyar diners: “L'obra de Déu no es mou amb aquests mitjans”. La UMDC en pocs anys es va estendre per tot el món: en 1919 comptava amb 4.035 membres a Itàlia (inclosos el futur Pius XI i Sant Joan XXIII), en 1920 eren 10.255, en 1923 aconsegueixen els 16.000 preveres (més tard la Unió també es va estendre als religiosos i religioses). Manna estava convençut que tot a l'Església depèn del clergat: “La solució al problema missioner – escrivia - està en el clergat: si els mossens són missioners, el poble cristià també ho serà; si el mossens no viuen la passió de portar a Crist a tots els homes, el món cristià no podrà fer miracles... L'esperit missioner és abans de res una gran passió per Jesucrist i la seva Església”.

En 1924 Manna va ser triat Superior General del PIME, càrrec que va ocupar fins a 1934: en 1927 va partir per a un llarg viatge en les missions i en gairebé dos anys va visitar una desena de països d'Àsia, Oceania i Amèrica del Nord, quedant impressionat per com les missions, en aquest moment, estaven gairebé aïllades de la vida dels pobles; s'acontentaven amb cuidar dels pobres i marginats, però no tenien cap influència sobre les classes cultes i les polítiques nacionals. Per això va escriure un pro memòria provocatiu a Propaganda Fide, “Observacions sobre el mètode modern d'evangelització”; demana canvis revolucionaris en el “mètode d'evangelització”: rebutjar l'occidentalisme, alliberar-se de la protecció interessada de les potències occidentals, educar als sacerdots locals segons programes diferents dels utilitzats a Occident; fomentar una major participació dels indígenes al sacerdoci en les missions, donar suport a la missió dels catequistes, especialment on falten sacerdots; eliminar qualsevol compromís amb els diners i qualsevol fe en el poder dels mitjans materials. 

Manna no és un revolucionari o un rebel, al contrari, afirma que les seves propostes no tenen valor absolut i que partint de les mateixes premisses es poden arribar a conclusions oposades a les seves: no obstant això, no tem plantejar els problemes perquè es puguin afrontar. La seva passió per la conversió del “món infidel” i la salvació de les ànimes no li permetia callar: “Salus animarum suprema lex!”. Des de 1943 fins a la seva mort en 1952, el pare Manna va ser Superior Regional al Sud d'Itàlia, regió que ell mateix havia fundat amb el “Seminari meridional per a Missions Estrangeres” en Ducenta (Caserta). Va morir a Nàpols després d'una operació quirúrgica el 15 de setembre de 1952. 

Avui el beat Mannà és més actual que mai. En les seves “Virtuts Apostòliques” afirma: “El missioner no és res si no personifica a Jesucrist... Només el missioner que copia fidelment a Jesucrist en si mateix... pot reproduir la seva imatge en l'ànima dels altres” (Carta 6). L'encíclica Redemptoris Missio de Sant Joan Pau II (1990) represa gairebé literalment el que va escriure el pare Manna: “La vocació universal a la santedat està estretament unida a la vocació universal a la missió: tot fidel està anomenat a la santedat i a la missió” (Redemptoris Missio, n. 90). És més, sempre la R.M. n. 84 (on cita al p. Manna en la Nota 169) diu: “La consigna ha de ser aquesta: Totes les Esglésies per a la conversió de tot el món”.

Font informació: Obres Missionals internacionals 

miércoles, 26 de enero de 2022

Sínode - Vida missionera

La vida missionera com a paradigma de la missió de tot batejat

El papa Francesc convida a tota l'Església a interrogar-se sobre la sinodalidat, un tema decisiu per a la seva vida i la seva missió perquè 

precisament, el camí de la sinodalidat és el camí que Déu espera de l'Església del tercer mil·lenni” 

(Papa Francesc)

L'objectiu d'aquest temps és que l'Església pugui aprendre, a partir d'aquest camí sinodal, quins processos el poden ajudar a viure la comunió, realitzar la participació i obrir-se a la missió.

El “caminar junts”, en efecte, és el que millor realitza i manifesta la naturalesa de l'Església com a Poble de Déu pelegrí i missioner.

Des de l'Arquebisbat de Tarragona, encoratjats pel nostre Arquebisbe Joan, s'ha preparat tota una sèrie de materials per participar-hi. 



I per facilitar encara més la participació s'han preparat qüestionaris simplificats per a diferents àmbits pastorals.

Des de la delegació de missions hem preparat una adaptació, del qüestionari simplificat, per a la vida missionera.

No dubteu, en cap moment, de participar d'aquesta gran oportunitat de formar part d'un procés de reflexió tan important.

Totes les aportacions són valuoses i tot el conjunt de les mateixes ens ajudaran, a tots plegats, a reflexionar sobre la història de la nostra Església, els camins que ha d'emprendre i la missió evangelitzadora de tots els membres. 



miércoles, 12 de enero de 2022

La Infància Missionera ajuda a engrandir el cor i la ment dels infants

PEREGRINEM AMB JESÚS?

Els tres últims cursos, i aquest serà el quart, hem acompanyat —o, almenys, ho hem intentat— a nostre Senyor en la seva infància. Ha estat una peregrinació contínua: a Betlem, a Egipte, a Natzaret, i ara, per fi, a Jerusalem! Seguir a Jesús és peregrinar per la vida a la trobada del Senyor en tot el que fem.

Aquest curs, en el projecte que des d'Infància Missionera s'ha anat fent, aquesta peregrinació és encara més evident: acompanyem a la Sagrada Família a Jerusalem. Jesús té 12 anys i puja amb els seus pares, com a marca la llei i el bon fer, a presentar-se en el temple. Jesús també actua com a pelegrí. I, en el nostre cas, aquest acompanyament pelegrí el fem en aquest any Sant Compostel·là extraordinari, en el qual tantíssima gent està caminant a la trobada de l'Apòstol.

La peregrinació és una experiència rica per a la nostra vida de seguiment al Senyor: aprenem a prescindir de moltes comoditats que se'ns han anat pegant al cor; a no posar la confiança en nosaltres mateixos, ja que no dominem les circumstàncies que hem de viure; a avançar malgrat el cansament i de les dificultats amb les quals ens anem trobant; a caminar al ritme d'uns altres que ens acompanyen, i que tenen, com nosaltres, les seves dificultats i necessitats; a ajudar a qui ja no pot més, i a ser ajudats pels altres, descobrint de manera clara que l'Església és família i és trobada. Aquesta experiència és la que va tenir, sens dubte, Jesús, i amb Ell, Maria i Josep. I nosaltres amb ells! Això volem que visquin els nens en aquest any: l'experiència de la peregrinació, que sempre acaba amb la trobada de l'home amb Déu i de Déu amb l'home.

Pujar a Jerusalem amb Jesús és descobrir, juntament amb el Senyor, que tenim una tasca, una missió; que hem d'ocupar-nos de les coses del nostre Pare Déu (cf. Llc 2,49). Tasca per a la qual ens ha pensat, per a la qual ens ha creat amb un profund amor, per a la qual ens ha regalat els talents que necessitem; i tasca a la qual Ell ens enviarà. I ens envia com a missioners a omplir aquest món de l'esperança i de l'alegria de l'Evangeli.

Sentim amb freqüència que el nostre món necessita de missioners. També es diu, amb tota lògica, que els infants són els veritables missioners entre els infants, com els joves ho són entre els joves. Les dues coses són absolutament certes. Per això, hem de prendre'ns molt de debò ajudar els infants a ser conscients que la seva vida és molt important als ulls de Déu. Són apòstols, són missioners, són evangelitzadors entre els seus, amb els seus amics i companys, amb els seus veïns i amics, també amb els seus pares, germans i resta de la família! Ensenyar-los que la seva vida és missió és obrir-los els ulls al fet que la seva vida és una veritable vocació, una veritable crida del Senyor a ser els seus amics i, com a amics, portadors seus.

Jesús sap que ha de complir amb el que el seu Pare ha pensat per a Ell, la qual cosa li ha encomanat. El mateix, sense cap “però”, ens ocorre a cadascun de nosaltres, tinguem l'edat que tinguem. Amb raó, el Sant Pare Francesc insisteix tant que cadascun és missió. Jo soc missió! I que cadascun de nosaltres, i aquests infants i joves, visquem el nostre “ser missió”, depenen moltes coses grans.

Evidentment, la missió nostra es concreta en l'ambient en què ens movem, entre els nostres, on vivim, treballem, estudiem, ens divertim. Aquí som apòstols. Però seria contrari a la nostra condició de cristians reduir-ho tant: un cristià té el cor universal. D'ell depèn l'Església sencera. I dels infants, dels nostres infants, depenen també els infants de tots aquests llocs, físicament llunyans, però molt pròxims per la fe, l'esperança i l'amor. L'amor de Déu abasta el món sencer, i el nen cristià ha d'anar aprenent també a estimar i sentir com a propi tot el que viuen els infants dels cinc continents.

La Infància Missionera ajuda a engrandir el cor i la ment dels infants: a tots ens competeix que els petits i els joves de tots els racons coneguin i estimin al Senyor. I per això oferim pregàries, petits sacrificis, una almoina!, que faran que ens sapiguem responsables de l'evangelització, no sols del nostre voltant, sinó de tota la terra. Com Teresa del Nen Jesús, el cor d'una persona que estima a Jesús, independentment de l'edat i la condició, abasta tothom. Ajudem al fet que els infants se sentin missioners en el món sencer!

José María Calderón

Director de OMP a Espanya

Els materials per la jornada els podreu trobar directament a la pàgina web d'Infància Missionera o en aquest enllaç


miércoles, 15 de diciembre de 2021

Felicitar el Nadal a tothom en nom dels missioners

CELEBRACIÓ SEMBRADORS D'ESTELS

Els “Sembradors d'Estrelles” surten pels carrers per a portar el missatge d'Amor de Jesús i felicitar el Nadal en nom dels missioners, mitjançant un adhesiu en forma d'estel.(...)

La missió és una cosa que es comparteix per això els Sembradors d'Estels es converteixen en autèntics missioners, surten pels carrers per a portar el missatge d'Amor de Jesús i felicitar el Nadal en nom dels missioners.

Ser “Sembradors d'Estrelles” és molt més que una forma bonica de passar una bona estona junts. És experimentar la tendresa que Déu sent per nosaltres. És adonar-se que “Jesús neix per a tots” i ens convida a compartir amb tots l'alegria del Nadal.

Per això, és fonamental una preparació que ajudi els nens a comprendre i a transmetre el significat del que faran: convertir-se en petits missioners que comparteixen la bona notícia de Jesús i feliciten el Nadal en nom dels missioners,  homes i dones, que anuncien l'Evangeli en països llunyans.

Aquest any, pensàvem que podríem celebrar-ho presencialment amb 7 escoles de la ciutat de Tarragona, a la Catedral de Tarragona; però el dia abans de la data prevista ho vam tenir que suspendre, per l'augment de la incidència de la covid en la població.

Però creiem que a nivell parroquial, podeu fer partícips als infants de la catequesi, i fer una petita celebració o enviament durant l'eucaristia dominical.

És per això que us facilitem una proposta de guió per si ho voleu celebrar amb els vostres infants i que en nom dels missioners i de les missioneres puguin felicitar el Nadal.

Si voleu estels adhesius per la celebració envieu un correu a missios@arquebisbattarragona.cat, indicant el nombre d'infants i us farem arribar el material corresponent.