• INFÀNCIA MISSIONERA 2022


    Comença a preparar la jornada!
  • CONCURS INFÀNCIA MISSIONERA 2022


    Tu ets llum per al món
  • "GUIA COMPARTIR LA MISSIÓ"


    Propostes de voluntariat missioner
  • AJUDA A LES MISSIONS


    Col·labora amb els missioners espanyols
  • ANIMACIÓ MISSIONERA


    Recursos per l’animació missionera de joves
  • ANIMACIÓ MISSIONERA


    Recursos per l’animació missionera amb nens
  • GESTO


    Revista missionera per als més petits

miércoles, 12 de enero de 2022

La Infància Missionera ajuda a engrandir el cor i la ment dels infants

PEREGRINEM AMB JESÚS?

Els tres últims cursos, i aquest serà el quart, hem acompanyat —o, almenys, ho hem intentat— a nostre Senyor en la seva infància. Ha estat una peregrinació contínua: a Betlem, a Egipte, a Natzaret, i ara, per fi, a Jerusalem! Seguir a Jesús és peregrinar per la vida a la trobada del Senyor en tot el que fem.

Aquest curs, en el projecte que des d'Infància Missionera s'ha anat fent, aquesta peregrinació és encara més evident: acompanyem a la Sagrada Família a Jerusalem. Jesús té 12 anys i puja amb els seus pares, com a marca la llei i el bon fer, a presentar-se en el temple. Jesús també actua com a pelegrí. I, en el nostre cas, aquest acompanyament pelegrí el fem en aquest any Sant Compostel·là extraordinari, en el qual tantíssima gent està caminant a la trobada de l'Apòstol.

La peregrinació és una experiència rica per a la nostra vida de seguiment al Senyor: aprenem a prescindir de moltes comoditats que se'ns han anat pegant al cor; a no posar la confiança en nosaltres mateixos, ja que no dominem les circumstàncies que hem de viure; a avançar malgrat el cansament i de les dificultats amb les quals ens anem trobant; a caminar al ritme d'uns altres que ens acompanyen, i que tenen, com nosaltres, les seves dificultats i necessitats; a ajudar a qui ja no pot més, i a ser ajudats pels altres, descobrint de manera clara que l'Església és família i és trobada. Aquesta experiència és la que va tenir, sens dubte, Jesús, i amb Ell, Maria i Josep. I nosaltres amb ells! Això volem que visquin els nens en aquest any: l'experiència de la peregrinació, que sempre acaba amb la trobada de l'home amb Déu i de Déu amb l'home.

Pujar a Jerusalem amb Jesús és descobrir, juntament amb el Senyor, que tenim una tasca, una missió; que hem d'ocupar-nos de les coses del nostre Pare Déu (cf. Llc 2,49). Tasca per a la qual ens ha pensat, per a la qual ens ha creat amb un profund amor, per a la qual ens ha regalat els talents que necessitem; i tasca a la qual Ell ens enviarà. I ens envia com a missioners a omplir aquest món de l'esperança i de l'alegria de l'Evangeli.

Sentim amb freqüència que el nostre món necessita de missioners. També es diu, amb tota lògica, que els infants són els veritables missioners entre els infants, com els joves ho són entre els joves. Les dues coses són absolutament certes. Per això, hem de prendre'ns molt de debò ajudar els infants a ser conscients que la seva vida és molt important als ulls de Déu. Són apòstols, són missioners, són evangelitzadors entre els seus, amb els seus amics i companys, amb els seus veïns i amics, també amb els seus pares, germans i resta de la família! Ensenyar-los que la seva vida és missió és obrir-los els ulls al fet que la seva vida és una veritable vocació, una veritable crida del Senyor a ser els seus amics i, com a amics, portadors seus.

Jesús sap que ha de complir amb el que el seu Pare ha pensat per a Ell, la qual cosa li ha encomanat. El mateix, sense cap “però”, ens ocorre a cadascun de nosaltres, tinguem l'edat que tinguem. Amb raó, el Sant Pare Francesc insisteix tant que cadascun és missió. Jo soc missió! I que cadascun de nosaltres, i aquests infants i joves, visquem el nostre “ser missió”, depenen moltes coses grans.

Evidentment, la missió nostra es concreta en l'ambient en què ens movem, entre els nostres, on vivim, treballem, estudiem, ens divertim. Aquí som apòstols. Però seria contrari a la nostra condició de cristians reduir-ho tant: un cristià té el cor universal. D'ell depèn l'Església sencera. I dels infants, dels nostres infants, depenen també els infants de tots aquests llocs, físicament llunyans, però molt pròxims per la fe, l'esperança i l'amor. L'amor de Déu abasta el món sencer, i el nen cristià ha d'anar aprenent també a estimar i sentir com a propi tot el que viuen els infants dels cinc continents.

La Infància Missionera ajuda a engrandir el cor i la ment dels infants: a tots ens competeix que els petits i els joves de tots els racons coneguin i estimin al Senyor. I per això oferim pregàries, petits sacrificis, una almoina!, que faran que ens sapiguem responsables de l'evangelització, no sols del nostre voltant, sinó de tota la terra. Com Teresa del Nen Jesús, el cor d'una persona que estima a Jesús, independentment de l'edat i la condició, abasta tothom. Ajudem al fet que els infants se sentin missioners en el món sencer!

José María Calderón

Director de OMP a Espanya

Els materials per la jornada els podreu trobar directament a la pàgina web d'Infància Missionera o en aquest enllaç


miércoles, 15 de diciembre de 2021

Felicitar el Nadal a tothom en nom dels missioners

CELEBRACIÓ SEMBRADORS D'ESTELS

Els “Sembradors d'Estrelles” surten pels carrers per a portar el missatge d'Amor de Jesús i felicitar el Nadal en nom dels missioners, mitjançant un adhesiu en forma d'estel.(...)

La missió és una cosa que es comparteix per això els Sembradors d'Estels es converteixen en autèntics missioners, surten pels carrers per a portar el missatge d'Amor de Jesús i felicitar el Nadal en nom dels missioners.

Ser “Sembradors d'Estrelles” és molt més que una forma bonica de passar una bona estona junts. És experimentar la tendresa que Déu sent per nosaltres. És adonar-se que “Jesús neix per a tots” i ens convida a compartir amb tots l'alegria del Nadal.

Per això, és fonamental una preparació que ajudi els nens a comprendre i a transmetre el significat del que faran: convertir-se en petits missioners que comparteixen la bona notícia de Jesús i feliciten el Nadal en nom dels missioners,  homes i dones, que anuncien l'Evangeli en països llunyans.

Aquest any, pensàvem que podríem celebrar-ho presencialment amb 7 escoles de la ciutat de Tarragona, a la Catedral de Tarragona; però el dia abans de la data prevista ho vam tenir que suspendre, per l'augment de la incidència de la covid en la població.

Però creiem que a nivell parroquial, podeu fer partícips als infants de la catequesi, i fer una petita celebració o enviament durant l'eucaristia dominical.

És per això que us facilitem una proposta de guió per si ho voleu celebrar amb els vostres infants i que en nom dels missioners i de les missioneres puguin felicitar el Nadal.

Si voleu estels adhesius per la celebració envieu un correu a missios@arquebisbattarragona.cat, indicant el nombre d'infants i us farem arribar el material corresponent. 

jueves, 11 de noviembre de 2021

TU ETS LLUM PER AL MÓN

CONCURS INFÀNCIA MISSIONERA 2021

Quan els seus pares van presentar al Nen en el temple, sent aquest un nadó, Simeó el va reconèixer com “llum que es reveli a les nacions”. Ple d’Esperit Sant, aquell ancià fou capaç de percebre la presència del Messies.

També els missioners, plens de Déu per la pregària, porten al món la llum de Jesús, que il·lumina la vida de les persones i dels pobles. Nosaltres, com ells, estem cridats a fer brillar davant de tothom la llum de Crist.

CONVOCATÒRIA:


Amb motiu de la celebració de la Jornada de Infància Missionera 2022, amb el lema “Amb Jesús a Jerusalem. Llum per al món!”, Obres Missionals Pontifícies i el Secretariat d’Infància Missionera convoquen el concurs: “Tu ets llum per al món” perquè els nens mostrin com ells són capaços de transformar la societat mitjançant les seves accions. Elaborant un dibuix en el que mostrin de quina forma són ells llum per a la resta.

 QUI POT PARTICIPAR?

 Nens i nenes de 6 a 12 anys.

-          La participació és individual

Categoria 1: Nens-es de 1r a 3r de primària

Categoria 2: Nens-es de 4rt a 6è de primària

-          Els dibuixos d’ambdues categories s’ha de presentar en format DIN A4

Cada participant ha d’estar representat per un responsable major d’edat –professor, catequista o pares- que presentaran el treball dels nens de l’escola, parròquia o família.   


CONTINGUT I ELABORACIÓ:

Els concursant presentaran un dibuix en el que expliquin amb creativitat com son ells “llum per al món” i quin paper juga Jesús en aquesta forma de comportar-se.

L’elaboració del treball pot ser analògica o digital. Es poden utilitzar mitjans tradicionals (llapis de colors, retoladors, ceres, ....) i també tècniques digitals.

 

REQUISITS DE PARTICIPACIÓ:

1.       Cada participant podrà presentar un únic treball

2.       Cada treball ha de presentar-se acompanyat de la fitxa d’inscripció adjunta aquestes bases.

3.       El format del treball a presentar serà DIN A4 en format físic i original.

 

ENTREGA DELS TREBALLS:

L’entrega es farà a la Delegació de Missions de la diòcesi dels participants de forma presencial o per correu. Consulta el directori de delegacions diocesanes de missions a

www.omp.es/delegaciones

En la cas de la nostra diòcesi, cal presentar els treballs a:


Delegació diocesana de Missions de Tarragona

Pla de Palau, núm. 2

43003 Tarragona

Horari: de 9:00 a 14:00


El treball ha d’enviar-se o entregar-se amb la fitxa d’inscripció del concurs. La delegació diocesana serà qui farà arribar els treballs finalistes a la Direcció Nacional d’OMP. No s’admeten enviaments individualitzats dels participants a la Direcció Nacional d’OMP.

 

CALENDARI DE PARTICIPACIÓ


FASE DIOCESANA

Els treballs podran enviar-se a la delegació de missions des de 22 de novembre de 2021 fins al 17 de gener de 2022 (data límit de recepció dels treballs). El jurat diocesà de la delegació de Missions escollirà dos dibuixo guanyadors per a cada categoria que passaran, com finalistes, a la fase nacional. Les delegacions diocesanes de missions enviaran aquests treballs finalistes a la Direcció Nacional de les OMP abans del 1 de febrer de 2022.

 

FASE NACIONAL

Un jurat compost per membres especialitzat escollirà el dibuix guanyador de cada categoria abans del dia 14 de febrer de 2022.

Els noms del guanyadors es faran públics a través de la pàgina web de les OMP (www.omp.es). Un cop publicats els guanyadors, es concertarà amb ells la data de l’entrega dels seus respectius premis.

 

PREMIS

PRIMER PREMI

El dibuix guanyador de cada categoria rebrà com a premi una Tables així com ser la portada o contraportada de la revisto Gesto en l’edició d’estiu 2022 i una plaça de participació gratuïta en el Campament d’Infància Missionera 2022. L’entrega del premi es realitzarà en el marc d’un esdeveniment d’Infància Missionera que es celebri a la teva diòcesi, sempre que sigui possible.

 

SEGON I TERCER PREMI

Els dibuixos que quedaran en segon i tercer lloc rebran com a premi uns auriculars Bluetooth per a cada classificat.

Els finalistes de la fase diocesana rebran un diploma de la Secretaria General de l’Obra Pontifícia de la Infància Missionera i una subscripció gratuïta a la revista Gesto durant l’any 2022.

 

CONDICIONS LEGALS

La participació en el concurs suposa acceptar aquestes bases i la inapel·lable decisió dels jurat. Obres Missionals Pontifícies es reserva tots els drets sobre les obres presentades en la fase nacional pel seu posterior ús. L’acceptació d’aquestes bases implica que el participant autoritza que, en cas de resultar guanyador, els seus treballs siguin publicats a la web d’infància missionera així com que se li facin fotografies –susceptibles de ser publicades en mitjans- durant l’entrega de premis.

domingo, 24 de octubre de 2021

DOMUND: sense l'ajuda de tots vosaltres no seria possible

"Posar-se en estat de missió, és un efecte de l'agraïment" Papa Francesc

Tarragona missionera
En el Missatge del Papa Francesc per al DOMUND d'enguany, que avui celebrarem -diumenge 24 d'Octubre-, exhorta a tots els cristians a viure la mateixa compassió de Crist amb la necessitat que el món té de redempció. Recordant l'experiència dels apòstols que, segons diu el llibre dels Fets dels Apòstols (4,20), no podien deixar d’explicar el que havien vist i sentit, ens convida a posar l'amor en moviment i comunicar als altres l'alegria de la salvació i els dons que ens ha portat Jesucrist.

Si l'experiència cristiana és autèntica, ens porta a la missió. És la manera d'agrair el que gratuïtament hem rebut de Déu. «Posar-se en estat de missió, diu el Papa, és un efecte de l'agraïment». Els dons de Déu mai queden reduïts a l'àmbit de qui els rep, sinó que s'expandeixen per la força mateixa que porten en si mateix. Aquesta expansió i comunicació de la gràcia rebuda és el que anomenem missió.

No podem oblidar avui especialment a tots els missioners i missioneres que pel seu carisma o per pròpia voluntat, han optat per entregar la seva vocació, ja sigui religiosa o laical, en territoris de missió. 

Tarragona Missionera
Molts cristians ens acovardim, a l'hora de donar testimoni, de ser missioners, davant les dificultats de la nostra societat secularitzada, descreguda, que s'oblida de Déu i rebutja tot allò que pot venir fruit de la fe. Referent a això, el Papa recorda també que els temps de l'inici del cristianisme tampoc van ser fàcils. «Els primers cristians van començar la seva vida de fe en un ambient hostil i complicat. Històries de postergacions i tancaments es creuaven amb resistències internes i externes que semblaven contradir i fins a negar el que havien vist i sentit; però això, lluny de ser una dificultat o obstacle que els portés a replegar-se, els va impulsar a transformar tots els inconvenients, contradiccions i dificultats en una oportunitat per a la missió».

Tarragona missionera
Podeu imaginar, si al nostre voltant és difícil transmetre la Paraula de Déu, com ho viuen molts missioners i missioneres on aquesta hostilitat a més bé acompanyada de situacions tan extremes com la fam, la guerra... la seva presència, esdevé Llum i Esperança per a tots aquells que estan sofrint. No creieu, doncs, que cal ajudar-los?

Permeteu-me animar-vos, amb l’exemple dels nostres missioners i missioneres, a convertir les dificultats en reptes, desafiaments, ocasions providencials per a la proclamació de l'evangeli. Per a això, cal «viure les proves abraçant-nos a Crist», com ens demana el Sant Pare. Sense aquesta comunió amb Jesús, en els seus patiments i en el seu triomf, no podem ser missioners. Els nostres germans cristians que sofreixen cada dia la persecució, i fins i tot el martiri, són un estímul permanent per als qui vivim en situacions menys violentes i agressives.


Finalment, us dono gràcies avui especialment per la vostra pregària per les missions i pels missioners. També agraeixo tots les aportacions econòmiques, que no sense esforç per a molts, avui o durant aquest mes, heu fet en favor de les missions. Tot plegat és comunió dels sants, comunió d’aquells, que sense conèixer el seu rostre del proïsme sap de la seva necessitat i decideix ajudar-lo d’una forma activa, ja sigui mitjançant la pregària o l’aportació econòmica. 

M. Mar Cugat Viñes

Delegada diocesana per a l'activitat missionera i la cooperació entre les Esglésies

----------

DOMUND: sin la ayuda de todos vosotros no sería posible.

«Ponerse en estado de misión, dice el Papa, es un efecto del agradecimiento» Papa Francisco

En el Mensaje del Papa Francisco para el DOMUND de este año, que hoy celebraremos -domingo 24 de Octubre-, exhorta en todos los cristianos a vivir la misma compasión de Cristo frente a la necesidad que el mundo tiene de redención. Recordando la experiencia de los apóstoles que, según dice el libro de los Hechos de los Apóstoles (4,20), no podían dejar de explicar el que habían visto y oído, nos invita a poner el amor en movimiento y comunicar a los otros la alegría de la salvación y los dones que nos ha dado Jesucristo.

Si la experiencia cristiana es auténtica, nos lleva a la misión. Es la manera de agradecer lo que gratuitamente hemos recibido de Dios. «Ponerse en estado de misión, dice el Papa, es un efecto del agradecimiento». Los dones de Dios nunca quedan reducidos al ámbito de quien los recibe, sino que se expanden por la fuerza misma que llevan en sí mismos. Esta expansión y comunicación de la gracia recibida es el que llamamos misión.

No podemos olvidar hoy especialmente a todos los misioneros y misioneras que por su carisma o por propia voluntad, han optado para entregar su vocación, ya sea religiosa o laical, en territorios de misión.

Muchos cristianos nos avergonzamos, en el momento de dar testimonio, de ser misioneros, ante las dificultades de nuestra sociedad secularizada, descreída, que se olvida de Dios y rechaza todo aquello que puede venir fruto de la fe. En lo referente a esto, el Papa recuerda también que los tiempos del inicio del cristianismo tampoco fueron fáciles. «Los primeros cristianos empezaron su vida de fe en un ambiente hostil y complicado. Historias de postergaciones y cierres se cruzaban con resistencias internas y externas que parecían contradecir y hasta negar lo que habían visto y oído; pero esto, lejos de ser una dificultad u obstáculo que los llevara a replegarse, los impulsó a transformar todos los inconvenientes, contradicciones y dificultades en una oportunidad para la misión».

Podéis imaginar, si a nuestro alrededor es difícil transmitir la Palabra de Dios, como lo viven muchos misioneros y misioneras donde esta hostilidad en ocasiones va acompañada de situaciones tan extremas como el hambre, la guerra... su presencia, supone Luz y Esperanza para todos aquellos que están sufriendo. No creéis, pues, ¿qué hay que ayudarlos?


Permitidme animaros, con el ejemplo de nuestros misioneros y misioneras, a convertir las dificultades en retos, desafíos, ocasiones providenciales para la proclamación del evangelio. Para lo cual, hay que «vivir las pruebas abrazándonos a Cristo», como nos pide el Santo Padre. Sin esta comunión con Jesús, en sus sufrimientos y en su triunfo, no podemos ser misioneros. Nuestros hermanos cristianos que sufren cada día la persecución, e incluso el martirio, son un estímulo permanente para los quién vivimos en situaciones menos violentas y agresivas.

Finalmente, os doy gracias hoy especialmente por vuestra oración por las misiones y por los misioneros. También agradezco todas las aportaciones económicas, que no sin esfuerzo para muchos, hoy o durante este mes, habéis hecho en favor de las misiones. Todo ello es signo de la comunión de los santos, comunión de aquellos, que sin conocer el rostro del prójimo sabe de su necesidad y decide ayudarlo de una forma activa, ya sea mediante la oración o la aportación económica.

M. Mar Cugat Viñes

Delegada diocesana para la actividad misionera y la cooperación entre las Iglesias


martes, 12 de octubre de 2021

"Veuran i sentiran!" per Josep Suñé Expósito

 Veuran i sentiran!

DOMUND 2021
El vent xiula fort al petit turó encimbellat que sobresurt del bosc, amb un alè que ressegueix les escletxes del capricis geològics de les roques roges, compassant harmònicament els sons característics de la sabana. 

La Sarabi (miratge) està asseguda darrera d’uns matolls. Són dels pocs que arrelen en aquesta època de l’any a la plana, ara fèrtil. S’està al resguard de les ràfegues, emmirallant-se al llac Télé. Anar a buscar aigua amb el gerro de terrissa al cap, és la primera feina del dia, tot just quan neix l’alba i saluda el dia. L’aigua nítida del llac, en calma, li retorna un rostre somrient, encara bru i amb un deix d’innocència, però tocat pels avatars de la vida -i el treball- en aquest racó del continent africà, al Congo.  

DOMUND 2021
A uns sis mil quilòmetres, la Lena està exultant. El telèfon no para d’encadenar sons d’alerta, vinga likes, un darrera l’altre. Ha superat amb escreix el seu nombre mitjà de m’agrades. No s’ho pot creure, se sent immensament feliç. La dopamina raja a dojo. “Total, si només he penjat una selfie al costat del llac” -es diu a ella mateixa, encara incrèdula. 

La Sarabi somnia que serà astrofísica, com John Gribbin. Li fascina pensar que l’univers és més vell que les estrelles que conté. Moltes nits es queda fora de la cabana, observant la via làctia. S’hi pot passar hores, la galàxia es reflecteix al llac Télé. Amb lluna plena és com un gran mirall argentat. El llibre ‘El naixement del temps’ li va regalar el mestre. El va aconseguir en un mercadet de segona mà, on s’hi venia de tot. La Sarabi el va enquadernar amb delicadesa, amb un plàstic reciclat del sostre de la cabana. Aquesta nit els estels brillen més que mai, també els més llunyans. Alguns fan pampallugues. Ella sempre creu que la saluden, són senyals, diu.  

La Lena segueix el seu procés biològic i el sentiment de felicitat es va enfortint. Sap per experiència que la reacció física durarà unes hores, i que després caldrà cercar nous estímuls. Dopamina, endorfina, serotonina, oxitocina, tant és el que segregui la seva massa encefàlica. Se sent bé i amb això en té prou. I seria encara millor si aquesta aixeta brollés constantment, com a les fonts del mig d’un claustre, però no funciona ben bé així el nostre múscul pensant. La substància s’acaba i s’apaga també el sentiment, la ‘felicitat’. Qui ho sap, potser algun dia endocrinòlegs i neurocientífics trobaran l’elixir de la felicitat, i podrem forçar el procés biològic, a demanda.  

DOMUND 2021
La Lena es veu estupenda al post. Se sent partícip del món ideal. Ara la lletjor i la tristor no existeixen, ni per a ella ni pel prosaic. Però el temps, que tant bé defineixen els llibres de la Sarabi, i la gravetat faran indefectiblement la seva feina, i tota la positivitat d’ara esdevindrà tòxica. Llavors, no hi haurà cap vernís que tapi prou la frustració per moltes passades que faci. El món de la Lena és cada cop més hipertens. L’atur juvenil, l’atur de llarga durada, la inactivitat, les persones joves que no estudien ni treballen, la caiguda de les dades d’emancipació. 

Sí, parlem d’occident, on els joves han esdevingut un dels col·lectius socialment més vulnerables davant de les conseqüències socials de la pandèmia mundial. Com ella, un 16% de la població té entre 15 i 29 anys, i molt poques expectatives. El context de recessió econòmica, agreujat per les derivades de la covid-19, els afecta especialment. S’estan produint canvis profunds en la transició del sistema educatiu al mercat laboral. 

DOMUND 2021
Si eixamplem el focus, fa deu anys la meitat dels habitants del món, és a dir, 3.000 milions de persones tenien menys de 25 anys. Segons les mateixes dades de Nacions Unides, la Terra superava fa tres dècades els cinc milions d'habitants. Des de llavors, la població mundial no ha parat de créixer i créixer, arribant actualment als 7,9 milions i als 10,9 l'any 2100, segons preveu l'ONU. 

La globalització està canviant extraordinàriament els processos d’emancipació juvenil, però el món de la Sarabi se segueix regint pel dia a dia, i per pensar com aconseguir menjar per a posar a taula l’endemà. Ella ha vist el mar en postals, i voldria anar-hi. Quan es banya a la vora del llac, tanca els ulls i s’imagina que la seva pell és acaronada per l’aigua salada i la sorra, i sent les onades. La senzillesa del dia a dia li permet deixar volar la imaginació fins a llocs inimaginables, cap al seu món, el seu mirall perfecte. 


La Lena ja fa unes hores que va de baixada. No és una excepció, com ella a occident sovint no som feliços ni tant sols quan tot ens va aparentment bé. Societat líquida, àmpliament estudiada i comentada, i l’estètica que marca tendència per atraure la gent, però els missatges que l’haurien d’acompanyar trontollen, i es fa un buit esgarrifós. Sí, missatges, símbols, senyals poderoses, com les excel·lent paraules visuals del recentment desaparegut Mario Camus a ‘Los Santos Inocentes’ que tots recordem “milana bonita!”. 

DOMUND 2021
No, ni la Lena ni la Sarabi no han llegit mai cap novel·la de Miguel Delibes. 

“Què sóc, doncs? Una cosa que pensa. Què és una cosa que pensa? És una cosa que dubta, entén, concep, afirma, nega, vol, no vol i, també, imagina i sent”. No, no va només de meditacions de filòsofs. Va molt més enllà? 

Seguint parafrasejant Descartes, també “hi ha dues coses en l'ànima humana de les quals depèn tot el coneixement que podem tenir de la seva naturalesa: una és que l'ànima pensa, l'altra que, estant unida al cos, pot obrar i patir amb ell”. El patiment, l’empatia i l’esport del mirar cap a un altra banda, en som experts. 

Avui encara no ho saben, però els mons de la Lena i la Sarabi confluiran i es veuran cara a cara, com la via làctia i el seu reflex al llac. També els seus pensaments, anhels i desitjos. El destí portarà la Lena fins aquest racó del Congo i, qui ho sap, potser esdevindran amigues inseparables i les seves ànimes quedaran unides per a sempre, i els seus cossos sentiran per igual el dolar i la felicitat. 


Al món, alguns multimilionaris seguiran reclutant científics experts en rejoveniment per sortejar la vellesa i cavalcar amb l’eternitat. 
DOMUND 2021
Però elles viuran un moment irrepetible, infinit, assegudes al costat dels matolls del llac Télé, lluny de likes i m’agrades.  

-Lena: Aquesta nit la via làctia brilla més que mai!

-Sarabi: Quina, la del llac o la del cel?  

-Lena: Ara brillen les dues, i la imatge és real! 

Han vist i han sentit, plegades! 

Josep Suñé Expósito

 

Periodista director de Continguts de Tarragona Ràdio i conductor del programa “El Matí de Tarragona Ràdio”. Fa més de vint anys que treballa als mitjans de comunicació, sobretot en ràdio, però també premsa escrita i TV. Actualment, fa 17 anys que forma part de l’equip de l’emissora pública municipal de Tarragona. Abans havia format part de les redaccions d’Onda Rambla, Ona Catalana i el Nou Diari, entre d’altres. 

Persona polifacètica, encarna ‘Jesucrist’ en el Viacrucis Vivent ‘El Camí de la Creu d’Altafulla”, que el 2019 -el darrer que es va poder celebrar abans de la pandèmia- va arribar a la seva vintena edició. Vinculat des dels seus inicis a aquest viacrucis dirigit per Joana Badia, on també s’ha posat en el paper de l’apòstol Sant Joan. 

Entre les moltes retransmissions que fa a l’emissora municipal, hi ha la de la Setmana Santa Tarragonina, de la que forma part de l’equip de directe i hi posa veu des de fa, almenys, 10 anys. 

També ha estat l’encarregat de presentar l’opuscle de la Setmana Santa de Tarragona, editat per l'Associació d'Agrupacions de la Setmana Santa, en l’edició del 2017.

També la taula rodona ‘La comunicació a les entitat”, organitzada per l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona, al Fòrum de la Colònia, el març de 2021. 


miércoles, 22 de septiembre de 2021

Els joves protagonistes del DOMUND

"Explica el que has vist i sentit" (Fets 4, 20)

La Jornada Mundial de les Missions que se celebra el 24 d'octubre tindrà un toc juvenil ja des del vídeo de la campanya en el qual els protagonistes són joves. Però no serà l'única novetat del Domund, el nom amb què es coneix aquesta jornada missional.

Enguany, amb el lema “Explica el que has vist i sentit” Obres Missionals Pontifícies (OMP) continua reforçant la seva proposta digital amb el llançament de la pàgina www.domund.es i la segona edició de la carrera virtual del Domund. A més, en el vídeo d'enguany diversos joves que han tingut experiències missioneres expliquen el que ells han vist i sentit.

El vídeo del Domund enguany està protagonitzat pels joves. Javier López-Frías, Toni Miró, Patricia Ruiz, Ana Zornoza i Luisa Moreno, cinc joves de diferents llocs d'Espanya, que comparteixen un mateix sentiment, el seu afecte per la missió. 



Tots es van decidir a transmetre les seves experiències missioneres tal com indica el lema del Domund. Mitjançant els seus testimoniatges expressen la riquesa personal que la missió ha significat per a ells en diferents localitzacions de Sud-Amèrica i Àfrica.

OMP llança una nova versió de la pàgina www.domund.es que permet conèixer aquests testimoniatges i els d'altres joves. “Si volem explicar el que hem vist i sentit… què millor que els joves perquè ens ajudin a fer-ho? Molts joves han tingut la sort de compartir algun temps amb els missioners i volen fer-nos partícips del que han viscut i el que han sentit. Aquest vídeo és només una petita mostra d'això”, explica José María Calderón, director nacional de OMP. La web també presenta les novetats més importants del Domund 2021, entre les quals destaquen les activitats de “El Domund al descobert” a Castella-la Manxa. Entre elles, el pregó del Domund a càrrec del xef Pepe Rodríguez, jurat del programa “MasterChef España”, que tindrà lloc el dijous 21 d'octubre.

Tota la informació i la manera d'inscriure's en la segona edició de la carrera virtual “Corre pel Domund” (enguany amb la novetat d'una samarreta commemorativa), es troba també en la pàgina web del Domund.

Finalment, a través de www.domund.es també podran col·laborar les persones que vulguin ajudar a l'Església en els territoris de missió, encomanats a la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles, i promoure les vocacions missioneres en el món. Referent a això, el director de OMP expressa que “gràcies a Déu, tothom ha sentit parlar del DOMUND a Espanya… però realment entenem el que som capaços de fer si participem en aquesta jornada missionera? Aquesta landing page vol fer visible el que tanta gent està fent possible gràcies a la seva aportació, amb l'oració, i amb l'oferiment”.

Tots els materials en llengua catalana els podeu trobar en aquest enllaç.

martes, 7 de septiembre de 2021

MEMÒRIA 2020 TARRAGONA MISSIONERA

"Deixem-nos contagiar per l'amor, no pel virus" Papa Francesc

El 2020 va estar un any marcat per la pandèmia. Un virus que ens va deixar a tots amb el cor encongit i la vida gairebé congelada.

La incertesa de trobar allò que podíem o no podíem fer va ser el denominador comú durant un any que, no podrem oblidar.

Però l'activitat missionera i per tant, l'animació missionera, no sense dificultats, va seguir endavant.

És per això que us presentem la Memòria 2020 de la Delegació diocesana per l'activitat missionera i la cooperació entre les Esglésies.

Aquest any només ho fem en format digital. Pot ser un repte agosarat no fer-ho en paper com en altres edicions, però considerem que tots estem cridats a tenir cura primer de la natura, procurar evitar el malbaratament del paper; segon si alguna cosa cal aprendre d'aquesta situació d'aïllament que, hem viscut és l'embranzida esdevinguda en la utilització de les eines digitals per comunicar-nos. I tercer, i no menys important, cal abaratir les despeses ordinàries de la delegació per afavorir que els donatius directes a la delegació tinguin una prioritària finalitat: les missions.


Esperem que tingueu una estona per repassar els continguts de la memòria. Però no volem oblidar en la presentació d'aquesta, demanar-vos que pregueu per les missions i els missioners.

Si per nosaltres el 2020 va estar un any difícil, imagineu alguna de les seves situacions, on la incertesa s'uneix a la manca de recursos sanitaris i d'aliments.

Gràcies a tots aquells que recolzeu a les missions i als missioners.


miércoles, 1 de septiembre de 2021

"Contemplar el seu testimoniatge missioner ens anima a ser valents"

 «NOSALTRES NO PODEM DEIXAR D’ANUNCIAR EL QUE HEM VIST I SENTIT» (Ac 4,20)

Missatge del papa Francesc per a la Jornada Mundial de las Missions: 24 d’octubre de 2021

Benvolguts germans i germanes,

DOMUND 2021
Quan experimentem la força de l’amor de Déu, quan reconeixem la seva presència de Pare en la nostra vida personal i comunitària, no podem deixar d’anunciar i compartir allò que hem vist i sentit. La relació de Jesús amb els seus deixebles, la seva humanitat que se’ns revela en el misteri de l’encarnació, en el seu Evangeli i en la seva Pasqua ens fan veure fins a quin punt Déu estima la nostra humanitat i fa seus els nostres goigs i sofriments, els nostres desitjos i les nostres angoixes (cf. Conc. Ecum. Vat. II, Cons. Past. Gaudium et spes, 22). Tot en Crist ens recorda que el món en el qual vivim i la seva necessitat de redempció no li és aliena i ens convoca també a sentir-nos part activa d’aquesta missió: «Aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu […] tothom que trobeu» (Mt 22,9). Ningú no n’és aliè, ningú no pot sentir-se estrany o llunyà a aquest amor de compassió.

L’experiència dels Apòstols

La història de l’evangelització comença amb una recerca apassionada del Senyor que crida i vol establir amb cada persona, allí on sigui, un diàleg d’amistat (cf. Jn 15,12-17). Els Apòstols són els primers a adonar-se’n, fins i tot recorden el dia i l’hora en què van ser trobats: «Eren cap a les quatre de la tarda» (Jn 1,39). L’amistat amb el Senyor, veure’l curar els malalts, menjar amb els pecadors, alimentar els famolencs, acostar-se als exclosos, tocar els impurs, identificar-se amb els necessitats, invitar a les benaurances, ensenyar d’una  manera nova i plena d’autoritat, deixa una petjada inesborrable, capaç de suscitar l’admiració, i una alegria expansiva i gratuïta que no es pot contenir. Com deia el profeta Jeremies, aquesta experiència és el foc ardent de la seva presència activa en el nostre cor que ens impulsa a la missió, encara que a vegades comporti sacrificis i incomprensions (cf. 20,7-9). L’amor sempre està en moviment i ens posa en moviment per a compartir l’anunci més bonic i esperançador. «Hem trobat el Messies» (Jn 1,41).

DOMUND 2021
Amb Jesús hem vist, sentit i palpat que les coses poden ser diferents. Ell va inaugurar, ja per a avui, els temps venidors recordant-nos una característica essencial del nostre ser humans, tantes vegades oblidada: «Hem estat fets per a la plenitud que només s’aconsegueix en l’amor» (Carta enc. Fratelli tutti, 68). Temps nous que susciten una fe capaç d’impulsar iniciatives i de forjar comunitats a partir d’homes i dones que aprenen a fer-se càrrec de la fragilitat pròpia i dels altres, promovent la fraternitat i l’amistat social (cf. ibid, 67). La comunitat eclesial mostra la seva bellesa cada vegada que recorda amb gratitud que el Senyor ens va estimar abans (cf. 1Jn 4,19). Aquella «predilecció amorosa del Senyor ens sorprèn, i l’admiració —per la seva naturalesa mateixa— no podem posseir-la per nosaltres mateixos ni imposar-la. […] Només així pot florir el miracle de la gratuïtat, el seu do gratuït. Tampoc el fervor missioner pot obtenir-se com a conseqüència d’un raonament o d’un càlcul. Posar-se en “estat de missió” és un efecte de l’agraïment» (Missatge de les Obres Missionals Pontifícies, 21 maig 2020).

DOMUND 2021
Malgrat això, els temps no eren fàcils; els primers cristians van començar la seva vida de fe en un ambient hostil i complicat. Històries de postergacions i tancaments s’entrecreuaven amb resistències internes i externes que semblaven contradir i fins i tot negar allò que havien vist i sentit; però això, lluny de ser una dificultat o obstacle que els portés a replegar-se o abstreure’s, els va impulsar a transformar tots els inconvenients, contradiccions i dificultats en una oportunitat per a la missió. Els límits i impediments es van convertir també en un lloc privilegiat per a ungir-ho tot i a tots amb l’Esperit del Senyor. Res ni ningú no podia quedar aliè a aquell anunci alliberador.

Tenim el testimoni viu de tot això en els Fets dels Apòstols, llibre de capçalera dels deixebles missioners. És el llibre que recull com el perfum de l’Evangeli va anar calant al seu pas i suscitant l’alegria que només l’Esperit ens pot regalar. El llibre dels Fets dels Apòstols ens ensenya a viure les proves abraçant-nos a Crist, per a madurar la «convicció que Déu pot actuar en qualsevol circumstància, també enmig de fracassos aparents» i la certesa que «qui s’ofereix i lliura a Déu per amor segurament serà fecund» (Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 279).

DOMUND 2021
Així també nosaltres: tampoc és fàcil el moment actual de la nostra història. La situació de la pandèmia va evidenciar i va amplificar el dolor, la soledat, la pobresa i les injustícies que ja molts patien i va posar al descobert les nostres falses seguretats i les fragmentacions i polaritzacions que silenciosament ens fereixen. Els més fràgils i vulnerables van experimentar encara més la seva vulnerabilitat i fragilitat. Hem experimentat el desànim, el desencant, el cansament, i fins i tot l’amargura conformista i desesperançadora va poder apoderar-se de les nostres mirades. Però nosaltres «no ens anunciem a nosaltres mateixos: anunciem que Jesucrist és el Senyor, i proclamem que som els vostres servidors per amor de Jesús» (2Co 4,5). Per això sentim ressonar en les nostres comunitats i llars la Paraula de vida que es fa ressò en els nostres cors i ens diu: «No és aquí: ha ressuscitat!» (Lc 24,6); Paraula d’esperança que trenca qualsevol determinisme i, per a aquells que es deixen tocar, regala la llibertat i l’audàcia necessàries per aixecar-se i buscar creativament totes les maneres possibles de viure la compassió, aquell «sacramental» de la proximitat de Déu amb nosaltres que no abandona ningú a la vora del camí. En aquest temps de pandèmia, davant la temptació d’emmascarar i justificar la indiferència i l’apatia en nom del sa distanciament social, urgeix la missió de la compassió capaç de fer de la distància necessària un lloc d’encontre, de cura i de promoció. 

DOMUND 2021
«El que hem vist i sentit» (Ac 4,20), la misericòrdia amb què hem estat tractats, es transforma en el punt de referència i de credibilitat que ens permet recuperar la passió compartida per crear «una comunitat de pertinença i de solidaritat, a la qual destinar temps, esforç i béns» (Carta enc. Fratelli tutti, 36). És la seva Paraula la que quotidianament ens redimeix i ens salva de les excuses que porten a tancar-nos en el més vil dels escepticismes: «res no importa, res no canviarà». I davant la pregunta: «Per què m’he de privar de les meves seguretats, comoditats i plaers si no veuré cap resultat important?», la resposta és sempre la mateixa: «Jesucrist ha triomfat sobre el pecat i la mort i està ple de poder. Jesucrist viu veritablement» (Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 275) i ens vol també vius, fraterns i capaços d’hostatjar i compartir aquesta esperança. En el context actual urgeixen missioners d’esperança que, ungits pel Senyor, siguin capaços de recordar profèticament que ningú no se salva per ell mateix.

Igual que els Apòstols i que els primers cristians, també nosaltres diem amb totes les nostres forces: «Nosaltres no podem deixar d’anunciar el que hem vist i sentit» (Ac 4,20). Tot allò que hem rebut, tot allò que el Senyor ens ha anat concedint, ens ho ha regalat perquè ho posem en joc i ho regalem gratuïtament als altres. 
DOMUND 2021
Com els Apòstols que han vist, sentit i tocat la salvació de Jesús (cf. 1Jn 1,1-4), així nosaltres avui podem palpar la carn sofrent i gloriosa de Crist en la història de cada dia i animar-nos a compartir amb tots un destí d’esperança, aquella nota indiscutible que neix de saber-nos acompanyats pel Senyor. Els cristians no podem reservar el Senyor per a nosaltres mateixos: la missió evangelitzadora de l’Església expressa la seva implicació total i pública en la transformació del món i en la custòdia de la creació.

Una invitació a cada un de nosaltres

El lema de la Jornada Mundial de les Missions d’enguany, «Nosaltres no podem deixar d’anunciar el que hem vist i sentit» (Ac 4,20), és una invitació a cada un de nosaltres a «fer-nos càrrec» i fer conèixer allò que tenim en el cor. Aquesta missió és i ha estat sempre la identitat de l’Església: «Ella existeix per a evangelitzar» (S. Pau VI, Exhort. Ap. Evangelii nuntiandi, 14). La nostra vida de fe es debilita, perd profecia i capacitat d’admiració i gratitud en l’aïllament personal o tancant-se en petits grups; per la seva dinàmica mateix exigeix una creixent obertura capaç d’arribar i abraçar a tothom. Els primers cristians, lluny de ser seduïts per a recloure’s en una elit, van ser atrets pel Senyor i per la vida nova que oferia per anar entre les gents i testimoniar allò que havien vist i sentit: el Regne de Déu és a prop. Ho van fer amb la generositat, la gratitud i la noblesa pròpies d’aquells que sembren sabent que uns altres menjaran el fruit de la seva entrega i sacrifici. Per això m’agrada pensar que «fins i tot els més dèbils, limitats i ferits poden ser missioners a la seva manera, perquè sempre s’ha de permetre que el bé es comuniqui, encara que convisqui amb moltes fragilitats» (Exhort, ap. postsin. Christus vivit, 239).

DOMUND 2021
En la Jornada Mundial de les Missions, que se celebra cada any el penúltim diumenge d’octubre, recordem de manera agraïda totes aquelles persones que, amb el seu testimoniatge de vida, ens ajuden a renovar el nostre compromís baptismal de ser apòstols generosos i alegres de l’Evangeli. Recordem especialment els qui van ser capaços de posar-se en camí, deixar la seva terra i les seves llars per tal que l’Evangeli pugui aconseguir sense demores i sense pors aquella racons de pobles i ciutats on moltes vides es troben assedegades de benedicció.

Contemplar el seu testimoniatge missioner ens anima a ser valents i a demanar amb insistència «a l’amo[…] que enviï segadors als seus sembrats» (Lc 10,2), perquè som conscients que la vocació a la missió no és una cosa del passat o un record romàntic d’altres temps. Avui Jesús necessita cors que siguin capaços de viure la seva vocació com una veritable història d’amor, que els faci sortir a les perifèries del món i convertir-se en missatgers i instruments de compassió. I és una crida que ell ens fa a tots, encara que no de la mateixa manera. 

DOMUND 2021
Recordem que hi ha perifèries que són a prop nostre, al centre d’una ciutat, o en la pròpia família. També hi ha un aspecte de l’obertura universal de l’amor que no és geogràfic sinó existencial. Sempre, però especialment en aquests temps de pandèmia, és important ampliar la capacitat quotidiana d’eixamplar els nostres cercles, d’arribar a aquells que de manera espontània no els sentiríem part del «nostre món d’interessos», encara que estiguin a prop nostre (cf. Carta enc. Fratelli tutti, 97). Viure la missió és aventurar-se a desenvolupar els mateixos sentiments de Crist Jesús i creure amb ell que qui és al meu costat també és el meu germà i la meva germana. Que el seu amor de compassió desperti també en el nostre cor i ens torni a tots deixebles missioners.

Que Maria, la primera deixebla missionera, faci créixer en tots els batejats el desig de ser sal i llum a les nostres terres (cf. Mt 5,13-14).

Francesc

Roma, Sant Joan del Laterà, 6 de gener de 2021, solemnitat de l’Epifania del Senyor


jueves, 8 de julio de 2021

Trobada de formació i reflexió a Burgos

Laïcisme, diàleg interreligiós i missió

Semana Misionología Burgos 2021
Després d'un any d'aturada per la pandèmia, torna la Semana Española de Misionología sent aquest any la seva 73ena edició, convocada per la Comissió Episcopal de Missions, les Obres Missionals Pontifícies i la Facultat de Teologia de Burgos. Una trobada de formació, i reflexió sobre la Missió que, en la present edició compta amb un programa més breu que en altres ocasions, però igualment atractiu. Prova d'això, són els 50 matriculats en l'esdeveniment.

La primera sessió ha comptat amb la presència telemàtica del cardenal Celestino Aós, arquebisbe de Santiago de Xile, qui va parlar de Laïcisme i Missió. Després de la salutació protocol·lària de l'Arquebisbe de Burgos, Mons. Mario Iceta, president de la SEM, i del degà de la Facultat, el ponent va mostrar les dificultats de viure i anunciar la fe en una societat pluralista en la qual l'Església moltes vegades se sent desprestigiada.

Semana Misionologia Burgos 2021
Lluny del pessimisme, va insistir que el missioner estima a la gent amb generositat, sense retallades i sense acomodaments. Va recordar la missió de l'Església xilena durant la pandèmia: la major part dels capellans eren d'edat avançada. Es van oferir 60 sacerdots joves per a atendre els malalts dels hospitals. 
Un gran gest de generositat sense més recompensa que acompanyar en els moments de dolor i desesperança. Va recordar, igualment, que tot cristià ha de tenir un cor missioner. L'essencial és l'amor i l'actitud de diàleg davant dels qui ens persegueixen. Es tracta de rebre als homes, abans que predicar-los.

Semana Misinología Burgos 2021
Va reconèixer que l'Església xilena està travessant un moment difícil. En la retina de tots està la crema d'esglésies en la capital. Aquesta crema és l'expressió, tantes vegades manipulada, d'una repulsa cap a “l'estranger invasor”, entenent que la missió de l'Església també és una expressió de colonització. Així està succeint des d'algunes ètnies indígenes, com és el cas dels maputxes. L'Església sempre i des de sempre ha estat al seu costat. No és invasora, sinó samaritana.

Finalment, va reconèixer el magnífic testimoniatge dels laics, alguns d'ells “màrtirs moderns”: algun magistrat s'ha jugat el seu lloc i carrera per mostrar-se crític amb la Llei de l'Eutanàsia. Amb l'ànim serè va recordar que el “oli del baptisme no s'esborra mai en l'ànima del batejat”.

Semana Misionologia Burgos 2021
La segona jornada de la Setmana Española de Misionología de Burgos va comptar amb la presència del cardenal Cristóbal López, arquebisbe de Rabat, que va compartir la seva experiència de diàleg interreligiós i de trobada amb el món musulmà.

Aquest salesià d'Almeria, missioner a Paraguai i Bolívia, va ser nomenat arquebisbe de Rabat al 2018, encara que ja havia estat en una parròquia d'aquesta diòcesi de 2003 a 2009. Després de ser creat cardenal en 2019, va ser triat com a Membre del Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós. La seva ponència va versar sobre Diàleg Interreligiós fratern i Missió.

Amb el llenguatge d'un bon comunicador, va reconèixer que el nombre de cristians i sacerdots al país veí és molt reduït: “El cristià és Evangeli viu que pot veure un musulmà que mai comprarà una Bíblia”. Va insistir que en un missioner el “diàleg interreligiós no és una moda, sinó una actitud tan antiga com la Revelació mateixa”. No es tracta de xerrameca, sinó de participar de Déu que es fa Paraula (també en el Corà), missatge i conversa. Des d'aquesta premissa va animar “a no parlar tant dels musulmans, sinó amb els musulmans”.

El diàleg interreligiós té quatre pilars: vida compartida com a ciutadans; obres que busquen un món més humà; fe en un únic Déu; fe que porta a resar junts. La trobada en aquests camins porta al mutu coneixement d'una arrel cultural-religiosa comuna en tradicions tan importants com la Pasqua cristiana i el Ramadà: “El Ramadà rememora la festa del sacrifici d'Abraham. El símbol del xai, tan important en el món musulmà, és pres pels cristians, en context Pascual, referit a Crist. Quan s'aprofundeix en l'arrel comuna (Abraham) es reconeix el sentit profund de les tradicions”.

D'altra banda, el diàleg pressuposa una sèrie de condicions: força de la identitat, coratge de l'alteritat i la sinceritat de les intencions. La “cultura del diàleg” és un llarg camí a recórrer des de totes dues parts, sense prejudicis i sense altres pretensions.

Semana Misionologia Burgos 2021
Després de la ponència, diverses preguntes dels assistents es van centrar en el fanatisme islàmic en diversos països africans com Moçambic. El cardenal va insistir que en les accions del Daesh, els seus membres actuen de manera indiscriminada i, normalment, són més els musulmans que moren que els cristians. Es tracta d'accions deplorables i injustificables. Són postures extremes i minoritàries, condemnades per la major part dels musulmans. Ara bé, la utilització freqüent per part dels Mitjans de comunicació no ajuda per a avançar en el diàleg, atès que una postura extrema i minoritària repetida tantes vegades s'interpreta com general.

Va insistir a no aplicar el criteri tan invocat de la reciprocitat: “si no ens deixen fer una església al seu país, tampoc els hem de deixar fer una mesquita a Espanya”. “Si Déu fes això amb els cristians, deixaria d'estimar-nos”. El cristià ha d'estimar com Déu estima, ha de dialogar com Déu es revela. No ha d'estar buscant la contrapartida. Aquí està la clau del veritable diàleg constructiu. Qui està en aquesta clau no parla dels musulmans, sinó que parla amb els musulmans com a amics.

Després de la conferència, Mons. Francisco Pérez, arquebisbe de Pamplona i President de la Comissió Episcopal de Missions, va clausurar la 73a Semana Española de Misionología. Va agrair aquest esforç per la formació dels 50 matriculats, així com la importància d'Obres Missionals Pontifícies i la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya, a apostar per aquesta trobada. Ja ha començat la preparació de la 74a SEM, que tindrà lloc els dies 4-7 de juliol de 2022. 

Textos OMP-PRESS 

jueves, 10 de junio de 2021

#CorrePorElDomund

Obertes les inscripcions per a la II edició de #CorrePorElDomund

Per segon any i amb novetats importants, Obres Missionals Pontifícies engega la carrera pel Domund. 

DOMUND 2021
En format virtual i amb diferents distàncies, l'usuari podrà practicar esport mentre col·labora amb el treball que realitzen els missioners en els llocs més desfavorits del planeta. Enguany, i com a principal novetat, l'organització ha comptat amb l'ajuda de patrocinadors que han volgut lligar la seva imatge a la del Domund. Això permet, a més, oferir samarretes commemoratives per als participants que ho desitgin.

Es tracta d'una samarreta tècnica, d'un material excel·lent per a fer esport i que compta amb unitats limitades, per la qual cosa l'organització convida a tots a inscriure's com més aviat millor. Durant el procés d'inscripció, l'usuari podrà triar entre rebre-la a la seva casa per un preu una mica més elevat o recollir-la a la seva delegació de missions de manera gratuïta. A més, a l'ésser una activitat per a tots els públics, també hi ha una samarreta per a nens. Un model especial, amb talles petites per a fomentar que sigui una activitat en família. Per als qui no desitgin fer-se amb la samarreta, comptem amb un "dorsal zero".

"És una ocasió única per a col·laborar de dues formes amb el Domund" – declara el P. José María Calderón, director de les Obres Missionals Pontifícies a Espanya – "a més del donatiu realitzat amb la inscripció, cada vegada que et posis la samarreta estaràs mostrant als altres que tu col·labores amb el Domund, que estàs amb els missioners". I és que la prova, que no té un afany competitiu, posa també a la disposició dels participants una app per a poder entrenar i competir contra la resta d'usuaris. L'aplicació Corre pel Domund estarà disponible durant els mesos de setembre i octubre per als sistemes operatius iOS i Android.

Aquesta iniciativa va sorgir l'any passat arran de la pandèmia de COVID19. "El que és clar és que estem davant un canvi en els models d'actuar de la societat, i per això les missions hem de buscar també noves maneres de ser presents entre les persones" – comenta Calderón.



En les pròximes setmanes anirem coneixent més novetats sobre la carrera com poden ser les activitats per als col·legis. Aquesta és una acció de sensibilització i per això es proposen diferents iniciatives dins d'un projecte multidisciplinari escolar per a realitzar en els centres educatius.

Des d'avui les inscripcions estan obertes en correporeldomund.es i qualsevol que ho desitgi pot apuntar-se, triar la distància que desitja recórrer i començar a entrenar. Serà en la setmana prèvia a la Jornada del Domund quan comenci el lliurament de samarretes i la carrera pel Domund. Però no sols es pot córrer: també es pot caminar, sol o acompanyat, però sempre respectant les normes sanitàries. L'important és el Domund i els missioners. I saber que, gràcies a la nostra col·laboració, l'Església pot ser present i fer una gran labor social en gran part del món.

DOMUND


lunes, 24 de mayo de 2021

Gest de germanor a Tarragona

La comunitat de Guinea Equatorial de Tarragona no oblida als seus compatriotes afectats per l'explosió del mes de març

Els compatriotes de Guinea Equatorial dels barris de Tarragona, conjuntament amb el P. Francesc Xammar i el P. Clemente Lucena, no han pogut mantenir-se aliens a la tragèdia que el passat 7 de març van sofrir els habitants de Bata després de l'explosió d'un arsenal militar a Guinea Equatorial que va provocar 98 morts i 615 ferits. És per això que primer, mitjançant l'oració, organitzant una eucaristia, el passat 18 d'abril, a la Catedral de Tarragona presidida per l'Arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas, i segon, mitjançant la col·laboració econòmica, han recaptat amb esforç una petita ajuda; per col·laborar amb els seus germans que s'han vist afectats per l'explosió.

L'Arquebisbe Joan, durant l'homilia de la celebració litúrgica destacava:

"Avui, a més, tenim en les nostres ments i els nostres cors el record i l'oració per alguns compatriotes vostres morts fa poc més d'un mes en aquella terrible explosió esdevinguda en Bata, a Guinea Equatorial. Ens unim a la pena de les famílies colpejades per la mort i també als esforços de recuperació de totes aquelles persones que van resultar ferides, una bona part de les quals fins i tot no s'han alliberat de les seqüeles, ni de les cures mèdiques. Aquell diumenge, 7 de març, quatre terribles explosions en una base militar de la ciutat de Bata, la més poblada del país, van segar la vida a més d'un centenar de persones i van deixar ferides a més de 600. Va ser, és, una desgràcia, una tragèdia que ha requerit l'ajuda internacional, inclosa la que es va enviar l'Estat Espanyol, amb material i personal d'ajuda. Vosaltres, guineans que residiu aquí a Tarragona també us heu mobilitzat per a aportar el vostre granet de sorra i esteu recaptant ajuda econòmica per a enviar-la a Bata. (...) la solidaritat humana no es deté a l'hora de socórrer a la mateixa humanitat"

Mitjançant el P. Clemente, la comunitat de Guinea Equatorial ha demanat ajuda a la delegació diocesana de missions de Tarragona perquè aquesta trobi la manera de fer arribar la seva ajuda i és per això, que a través de OMP, i informant la delegació d'origen de la Missionera; la delegació de missions de Tarragona, ha contactat amb la Gmna. Susana Paños Vilches, natural de Jaca (Osca) i pertanyent a la Congregació de les Gmnes. de la Caritat de Santa Ana. La Gmna. Susana és la directora i responsable del Centre de Salut en la pròpia localitat de Bata.

Un cop hem pogut contactar amb ella, comparteix amb tots nosaltres aquestes paraules:

“Primer de tot, manifestar-li la meva alegria en rebre un missatge de la diòcesi de Tarragona, ja que els meus primers passos en la vida religiosa com a postulant van ser en Vilaseca (Tarragona) i segon agrair-los infinitament tot el bé que fan.

Gràcies també per pensar en nosaltres i valorar el nostre treball, transmeti-l'hi de la mateixa manera als sacerdots i als compatriotes de Guinea Equatorial a Tarragona.

Realment el viscut el set de març és esgarrifós i inoblidable, però Déu sempre es fa present en tot moment. Ja ho estàvem passant malament per la situació de la pandèmia (com el món sencer) desocupació, morts, augment de pobresa i més en una societat en la qual ja de per si hi ha una gran deficiència en mitjans sanitaris.

I és en aquests moments de tant de desconcert en el qual Déu torna a sorprendre'ns amb tanta generositat i solidaritat. GRÀCIES!!!!”

Aquí podeu veure un vídeo que mostra com les Gmna. Susana amb voluntaris preparan les bosses de menjar per a les víctimes de la tragèdia:



jueves, 20 de mayo de 2021

Formació en la missió: un ventall de possibilitats

Les Obres Missionals Pontifícies presenten la més amplia oferta formativa

Universidad San Dámaso
S'ha presentat el programa formatiu de la Càtedra de Misionología de la Universitat Eclesiàstica Sant Dámaso de Madrid en l'Assemblea nacional de les Obres Missionals Pontifícies que ha tingut lloc aquest mes de maig, una aposta per la formació missionera. Precisament l'assemblea va començar amb la ponència en la qual es posava en relleu el carisma de les OMP i, en una altra, el President de les OMP va tractar sobre el camí que han de prendre avui dia. Una raó de ser permanent de les OMP és la formació missionera de tot el poble de Déu. Per a això les OMP disposen – entre altres – de l'instrument de la Càtedra de Misionología (https://www.sandamaso.es/curso-evangelizacion-misionera), el programa de la qual per a l'any que ve es va presentar als delegats diocesans de missions, reunits en aquesta assemblea.


Misiones
La gran novetat és el Curs de Preparació per a la Missió. Aquest curs ofereix la formació teològic-pastoral fonamental per a conèixer i viure la missió ad gentes. Conté els elements bàsics de la Teologia de la Missió que fonamenta la vida i activitat missionera; i proporciona la formació específica en àrees imprescindibles. Està dirigit a totes les persones que seran enviades en missió ad gentes, perquè rebin la formació necessària per a l'acompliment fidel del ministeri rebut. També per a aquells que havent tingut una experiència missionera volen aprofundir en els seus elements més significatius. A més és útil per a la formació permanent de missioners i missioneres que vulguin actualitzar la seva formació i, en general, per a fidels de qualsevol condició eclesial i voluntaris missioners o de ONGD que vulguin conèixer millor l'especificitat de la missió universal de l'Església. S'imparteix al llarg d'un curs acadèmic, de dimarts a dijous en horari de tarda a partir de les 18:00h. La metodologia és dinàmica i atractiva combinant la classe magistral amb diverses activitats. La modalitat és mixta presencial-virtual.


misiones
A més, es va insistir en la importància que té el Curs Evangelització Missionera, que és el més antic, juntament amb la Jornada acadèmica de la Càtedra. Pel Curs Evangelització Missionera han passat ja molts laics, preveres, religioses, missioners i missioneres amb el desig de rebre una específica formació que els capaciti per al desenvolupament de la seva labor pastoral en clau missionera, com demana el Papa Francesc. Per això és important per a les persones que, d'una manera o una altra, estan vinculades a les OMP, en les Delegacions, parròquies, grups missioners, etc. i es va insistir que s'ha de difondre més, aprofitant que pot ser cursat també de manera en línia. Una altra de les seves modalitats és el curs d'estiu, que enguany serà el 26 de juny.


Un tercer àmbit de formació és el títol d'Expert en Misionología, amb el qual es pretén atendre la creixent demanda que, tant en les diòcesis d'Espanya com d'Amèrica Llatina, s'està donant dels estudis missionològics. Va dirigit a batxillers eclesiàstics en Teologia o Ciències Religioses; o graduats universitaris que acreditin estudis teològics en algun Centre Superior d'Estudis. En canvi per al Diploma en Misionología no fa falta requisits previs. A tots dos es pot assistir de manera presencial i en línia.

 OMPRESS-MADRID (20-05-21)