• Prega i ajuda a les Vocacions


    7 de maig- Jornada Vocacions Natives i Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions
  • Compromís amb les vocacions


    Presentació Jornada de Vocacions Natives i Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions
  • Missatge del Papa


    "Impulsats per l’Espírit per la Missió"
  • Què és Vocacions Natives?


    Una jornada de pregària i ajuda a les vocacions en els Territoris de Missió
  • A qui ajuda Vocacions Natives?


    A 75.000 seminaristes i 6.500 novicis/es i 2000 formadors en els territoris de missió
  • Com col·laborar?


    Amb un donatiu o amb una beca missionera per a les Vocacions dels Territoris de Missió
  • Pregària Vocacional


    Recursos de pregària per l’oració diària a les escoles

dimecres, 24 de maig de 2017

Concert en benefici de les missions

Música solidària

Aquest any, en l’escaiença de Reus, capital de la cultura catalana, es celebren diferents actes amb repercussió social important, el Concert en benefici del poble de Perú ens apropa a la tasca humana de la reusenca Maria Lluïsa Maduell, missionera de Jesús a Yurimaguas. 
Congregacions missioneres estan ajudant en zones afectades per les inundacions al Perú. Les intenses pluges i inundacions que pateixen des del mes de març han deixat moltes poblacions sense comunicació, més de 150 ponts arrossegats pels rius per la força de l’aigua.   
Importants desplaçaments violents de grans masses d'aigua amb barreja de fang i roques han obligat a restringir les comunicacions de vehicles particulars per carretera i només passen vehicles amb ajuda humanitària. S’han tancat escoles, la majoria dels docents viuen en zones de catàstrofe. 
Lloc: Esglèsia Sant Joan Baptista
          Avd. Prat de la Riba, num. 30
Dia: 28-05-2017
Hora: 18:30

dissabte, 20 de maig de 2017

Què dirien els teus ulls?

«L’experiència a Hondures m’ha ajudat a treballar la humilitat, la paciència i la confiança en els altres»

Reproduim l'entrevista que Mitjans de comunicació de l'Arquebisbat de Tarragona ha realitzat a Blanca Serres en motiu de la presentació del llibre: Què direien els teus ulls? en el qual narra episodis de la seva experiència missionera a Hondures.

"Blanca Serres (Sant Pere i Sant Pau, Tarragona, 1985) és una jove de l’arxidiòcesi que l’estiu de 2011 va marxar a Hondures, juntament amb tres joves més, a fer una experiència solidària impulsada per les delegacions de pastoral de joventut i missions de l’Arquebisbat. Dos anys més tard hi tornaria per un període més llarg, un any. Ara ha publicat un llibre titulat Què dirien els teus ulls?, que es presentarà el proper dimarts 23 de maig en el marc del diàleg Missió-Cooperació, on recull la seva vivència personal. Els beneficis de la publicació aniran destinats a sostenir projectes educatius als llocs de missió.

Les pàgines d’aquest llibre desprenen moltes emocions i vivències. És una publicació molt personal. Vostè mateixa confessa que ha costat molt plasmar el que ha viscut...
És difícil perquè quan tornes d’una experiència de missió has d’adaptar-te de nou al ritme, les prioritats i les referències d’aquí. A més jo havia de començar de nou, no tenia feina. I has d’anar conjugant allò que t’ha donat la missió i que potser encara no saps definir, amb les noves decisions que has de prendre: un nou treball, nous companys, noves dinàmiques, etc. I en tot aquest procés, vols escriure un llibre. Vols deixar constància de tot el que has viscut, com si tinguessis por que els bons records, les sensacions, les emocions, els ideals, les mateixes persones que has conegut..., se’ls emporti el vent. 
Aquest llibre no és la realitat absoluta de res, perquè és una mirada molt personal. Hi ha tantes mirades com persones que les expliquen. Vaig pensar que no tenia sentit despersonalitzar la meva mirada. És la mirada de la Blanca: ves-hi i explica’ns la teva! Aquest podria ser un altre títol del llibre.
Ha estat un procés lent perquè volia poder traslladar emoció i vivència, però no puc ser al costat de cada lector per matisar o aclarir-ho tot. Dibuixar paisatges i persones amb la paraula, o fer intuir una emoció o una inquietud no és gens fàcil. I les persones que apareixen al llibre mereixien un retrat digne. Per a mi ha estat tot un repte.

—La Mirian, el pare Gildo, el bisbe Lluís..., dotze persones per a dotze capítols. 
És que són persones excepcionals. A tot arreu hi ha persones excepcionals i conèixer-les ens ha de convidar a ser millors, a acceptar-nos tal com som, a aprendre que el dolor i el sofriment tenen sentit si ens transformen, a admetre que tots mereixem moltes oportunitats..., però sobretot ha de convidar-nos a marcar-nos grans fites com a cristians. Per què no? I no parlo de grans fites com d’actes heroics, sinó de grans fites en el nostre dia a dia: redescobrir les persones que no ens cauen bé, acceptar que no sempre surt tot com estava planificat, perdonar de veritat, apropar-nos a qui ens fa mal, intentar no ofendre’ns personalment per culpa dels altres, evitar les nostres «missions» perquè confiem en nosaltres, o pel què diran. És difícil, oi? Hi ha moltes grans fites esperant-nos. També treballar per un món millor començant per un mateix. Els protagonistes d’aquest llibre tenen en comú això: entenen que tot comença amb l’actitud que tinguin davant la vida, davant Déu, davant els reptes, davant els altres.

—En destacaria alguna?
Sí. Destacaria totes les que no són en aquest llibre. Perquè he hagut de seleccionar-les... N’hi ha més! Això es meravellós. Aquesta experiència ha estat un regal. Tant per les persones que he conegut allà, com per les que m’esperaven aquí. Les que m’han animat a escriure, les que han llegit pacientment totes les pàgines per ajudar-me a fer un llibre més de tots, més en comunió.

—Cada capítol es complementa amb un apartat que s’anomena «A la llum de la Paraula...». Quin és l’objectiu?
Quan estava a Hondures, el pare Gildo va proposar de realitzar un butlletí mensual per fer arribar a totes les comunitats. L’objectiu era fer present el missatge de la Bona Nova de forma constant, perquè ell sol no pot arribar a les més de cinquanta comunitats de la parròquia. Així, a més de les seves visites tres o quatre cops l’any, la comunitat tenia una excusa per trobar-se i reflexionar en grup. Ell proposava dos temes de reflexió, i al voltant d’algunes preguntes i d’algunes cites bíbliques es provocava el diàleg entre les persones que formen part de la comunitat. Tenia una finalitat catequètica, però també de comunió.
Jo formava part d’una d’aquestes comunitats, i ens reuníem després d’haver llegit el butlletí personalment, per tal de compartir les nostres impressions i iniciar un diàleg. Era un moment molt especial per a mi, perquè em permetia escoltar molt i conèixer més els meus companys i veïns.
Seguint aquest model, amb Mn. Joan Magí vam decidir treballar en això. Els capítols per si mateixos són com una petita i personal finestra per conèixer Hondures. Però si pensem que conèixer una realitat allunyada no ens interroga en el nostre dia a dia estem ben equivocats. Per tant, el retruc és que el que passa al món interroga la nostra quotidianitat, encara que no hàgim sortit mai de casa nostra. I «A la llum de la Paraula...» vol ser una ocasió per escoltar-nos a nosaltres mateixos, i per escoltar, en petits grups, què hi diuen els nostres companys. Escoltar els altres és enriquidor. 

—Què ha canviat en la seva vida fruit d’aquestes experiències?
He après a callar, a escoltar, a observar. M’he sentit vulnerable en molts aspectes. I això m’ha ajudat a treballar la humilitat, la paciència, la confiança en els altres. A entendre què és el que no m’agrada de mi, i com puc canviar-ho. I hi estic treballant.
També m’ha ajudat a entendre què és el que no m’agrada d’aquest món, i què és allò que sí que m’agrada. Que allò que els meus ulls veuen és un do de Déu: per a treballar en canviar-ho o per agrair-ho amb entusiasme. Però sempre comptant amb els altres, perquè per al cristià tots som imprescindibles.

dissabte, 13 de maig de 2017

Identitat i valors en l’educació

Des de la Delegació diocesana de Missions oferim el IV DIÀLEG MISSIÓ-COOPERACIÓ, amb el títol: Identitat i valors en l’educació.  

Us convidem a participar en aquest Diàleg per a escoltar, de la mà de professionals, els reptes educatius que van més enllà de l’aprenentatge. Parlar junts de la diversitat cultural, com estenem la solidaritat i la dificultat de transmetre el sentit de la responsabilitat als nostres alumnes.
Tenim l’oportunitat, dimarts 23 de maig, de poder oferir una taula de Diàleg amb persones implicades en l’educació per a parlar de la complexitat i dels elements que més han modificat el sentit de l’educació al món.

Per un món més lliure


L’accés i la qualitat a l’educació són factors determinats per a la igualtat d’oportunitats i per a la cohesió social en qualsevol país. 
Jeaneth Padilla i Marely Maldonado, directores d’escoles a Trujillo (Hondures), ens presenten la seva tasca no només en educació sinó també en integració social, benestar, ocupabilitat per a garantir un futur en entorns desfavorits.
Milers de menors són explotats a causa de la pobresa i la manca d’educació en el seu país. El treball infantil és un problema que preocupa a les institucions a favor dels drets de la Infància. La identificació de dificultats en la família, l’acompanyament als pares, i la motivació per a desenvolupar hàbits i aprenentatges necessiten d’humanitat i d’atenció cordial.
Combinar encertadament aspectes racionals i emocionals d’aquest projecte pedagògic.

Fundació Escola Cristiana de Catalunya


Juanjo Fernández, professor, escriptor i conferenciant, consultor pedagògic a la Fundació ens aproparà al Dret Universal a l’educació, de la identitat i valors en la proposta educativa integral i de l’harmonia vital entre fe i cultura. 
Educar
La tasca educativa inclou molts elements, però la missió especifica de l’educació continua sent la formació integral de la persona: nens i joves se’ls ha de garantir la possibilitat de desenvolupar les capacitats físiques, morals, intel·lectuals i espirituals pròpies, que els ajudi a aconseguir una harmonia vital entre fe i cultura.
La formació moral i l’educació religiosa afavoreix el desenvolupament de la responsabilitat personal i social contribuint al bé comú de la societat, aprofundeix en la cultura de país, en les seves arrels cristianes.

Educar és un mitjà per a poder evangelitzar. Evangelitzar és una oportunitat de poder educar.


"L’experiència de la Campanya Infantil que es porta des de fa 40 anys, és un exemple de que es pot educar en valors evangèlics sense necessitat de fer un proselitisme que pot crear repudi envers l’Església Catòlica. Pot estranyar que en un país que per Constitució declara que l’escola és laica, sens permeti entrar a l’escola estatal i tenir un espai de temps per oferir una explicació del contingut del valor que durant 7 setmanes els mateixos educadors es comprometran a presentar als seus alumnes. Una setmana, la sisena, es presenta a Jesús com a model del valor que s’està explicant. Cal lamentar que per l’educació pastoral tant pobre que reben els seminaristes molts d’ells son incapaços de descobrir el que l’Església ha d’aportar al mon de l’educació. I no parlo d’escoles catòliques sinó de la presència dels creients i el seu testimoni en el mon escolar. També de l’aportació de l’Església en l’educació del temps lliure, dels programes d’atenció als nens del carrer, etc." 
Mons. Lluís Solé Fa, Diòcesi de Trujillo (Hondures)

Us hi esperem dimarts 23 de maig a les 19:30h al Centre Tarraconense El Seminari.

dissabte, 6 de maig de 2017

Ser capaces de leer los signos de los tiempos

La Iglesia católica celebra este domingo la Jornada Mundial de oración por las Vocaciones

"El cuarto domingo de Pascua es el día dedicado a la Jornada Mundial de Oración por las Vocaciones. Desde hace 54 años, en este domingo «del Buen Pastor» la Iglesia pide con confianza al Dueño de la mies que envíe nuevos obreros para anunciar el Evangelio y ser instrumento de salvación, y le da gracias por las vocaciones que suscita entre los jóvenes. En España, a esta convocatoria se suma la Jornada misionera de Vocaciones Nativas, de la Obra Pontificia de San Pedro Apóstol, que añade a aquella petición el compromiso por las vocaciones en los países de misión.

Para esta jornada vocacional, bajo el lema de «Empujados por el Espíritu: Estoy aquí, envíame» trabajan conjuntamente tres organismos eclesiales: la Comisión Episcopal de Seminarios y Universidades; el Área de Pastoral Juvenil Vocacional de CONFER, y Las Obras Misionales Pontificias.

Lo que da unidad y consistencia a la celebración conjunta de estas dos jornadas es el carácter universal de cualquier vocación. Una llamada al servicio de la Iglesia no puede circunscribirse a unos límites geográficos e institucionales: cualquier vocación es, por esencia, una invitación a servir a la Iglesia donde ella necesita ser servida. 

«Empujados por el Espíritu...», empieza titulando el papa Francisco su mensaje para esta ocasión. Es el Espíritu de Dios quien llama y envía personas al servicio del Evangelio en el mundo. «Ahora bien: cada llamada vocacional que suscita el Espíritu solo puede ser identificada si hay una correspondencia en la persona para contestar. “¡Aquí estoy, envíame!”., se indica desde los tres organismos eclesiales mencionados.»
                               
Compromiso de todos

Los delegados diocesanos de Misiones de Catalunya, de forma conjunta hacen una reflexión acerca de esta jornada mundial, vocacional y misionera. Inciden en la necesidad de «ser capaces de leer los signos de los tiempos». Señalan como la esperanza de la Iglesia está puesta en aquellos lugares fronterizos, llamados de Misión. Así, destacan el ejemplo de la China: «una iglesia perseguida, a penas sin estructura y una mínima jerarquía. Una iglesia podada y jamás aniquilada, donde se espera que el año 2030 se asentará el mayor grupo de cristianos de nuestro mundo».

También el arzobispo metropolitano de Tarragona, Mons. Jaume Pujol Balcells, se hace eco del compromiso vocacional que anima esta doble jornada, que implica a toda la Iglesia: pastores, comunidades cristianas y muy explícitamente a cada cristiano. 
El prelado expone como ha de ser precisamente nuestra respuesta y colaboración «donde la plegaria es la prioridad», pero también «ayudar a nuestros jóvenes y no tan jóvenes, a plantearse el sentido de la propia vida, fomentar aquellas disposiciones en que puedan escuchar Jesús, que sigue llamando para que haya muchas personas dispuestas a trabajar para la misión».

El arzobispo Jaume insiste también en otro aspecto, no menos importante, y del todo necesario: «ayudar económicamente para el sostenimiento y la formación de muchos jóvenes, que en tierras de misión serán los futuros pastores y evangelizadores de sus comunidades».

Gracias a la solidaridad de toda la Iglesia, en 2016 la Obra Pontificia de San Pedro Apóstol distribuyó 20.413,323 euros, para que no se pierda ni una vocación. Un tercio de los seminaristas del mundo dependen de estas becas y aportaciones."

Joan Boronat, Diari de Tarragona, sábado 6 de mayo