• Francesc a OMP


    Discurs a l’Assamblea OMP
  • Octubre 2019: Un mes missioner


    El Papa proposa celebrar un mes dedicat a la Missió en el centenari de Maximun Illud
  • Discurs del Cardenal Filoni a OMP


    "L’Evangeli mai està anunciat per complert. La missió és al cor de la fe"
  • Guia Compartir la Missió


    Propostes de Voluntariat Missioner i #VeranoMisión per a joves

divendres, 21 de juliol de 2017

"Cuando lo hicisteis con uno de éstos, mis humildes hermanos, conmigo lo hicisteis" Mt.25, 38; 40

Proyecto de atención médica a indigentes en la congoleña Kinshasa, donde misiona la reusense Maria Isabel Correig

La misionera laica reusense Maria Isabel Correig Blanchart lleva cuarenta años en la República Democrática del Congo y su experiencia constituye el paradigma del espíritu evangélico.
Concretamente en Kinshasa la asociación Ekolo ya Bondeko (EyB) (Pueblo de la fraternidad), que tiene como finalidad la evangelización, con la mirada y comportamiento fraterno hacia la persona, es donde Maria Isabel Correig desarrolla su labor misionera.
Ahora, Ekolo ya Bondeko presenta un proyecto para ayudar a los enfermos indigentes del Hospital Mama-Yemo de Kinshasa y dar soporte, a la atención médica de pacientes, también indigentes, del Hospital General de Kinshasa Referència  (HGRK). Este último hospital es el único, de entre la decena de la ciudad, que dispone de servicio de alojamiento para indigentes enfermos. Este servicio está organizado por la Congregación Misionera de las Hermanas de la Inmaculada Concepción de María, que no recibe subvención alguna por parte del estado ni del ayuntamiento; funciona básicamente con donaciones de personas de buena voluntad.
El objetivo del proyecto que se presenta es proporcionar más posibilidades de curación a los pacientes indigentes hospitalizados en este servicio, y por ello Ekolo ya Bondeko ha empezado a recabar recursos financieros que permitan garantizar una mejor atención  médica, todo un año.

Un proyecto de 10.400 euros

Esta ayuda se concreta en un objetivo general que es el de contribuir económicamente en la atención de 65 indigentes enfermos en el Hospital General de Kinshasa. Luego están los objetivos específicos: sufragar el gasto médico (procedimientos médicos, de laboratorio, radiología y cirugía) de los hospitalizados. Proporcionar productos farmacéuticos a estos mismos pacientes. El presupuesto total de este programa de ayuda sanitaria ascienda a 10.400 euros.
El deterioro de las condiciones de vida en la ciudad hace aflorar el fenómeno de las personas marginadas. El estado no tiene un servicio social equipado y las pocas ONG caritativas de la ciudad están completamente desbordadas. De esta manera se ha hecho habitual ver a familias enteras en el proceso de la mendicidad, niños de la calle, enfermos tendidos por el suelo, y jóvenes que atacan con machetes en pleno día.
Otra de las consecuencias del empobrecimiento de la población es el número, cada vez más elevado, de pacientes que no pueden acceder a la atención médica adecuada. El uso de la medicina tradicional o largas horas de plegaria pidiendo la curación  de las personas se han convertido en una escena habitual hasta que aparecen problemas de salud. En este momento los enfermos son abandonados a su propia suerte, ya sea en la calle o en un hospital, ante una posible emergencia.

Los miembros de EyB hacen regularmente la itinerante para salir al encuentro con estas personas que se hallan totalmente abandonadas. Por otro lado un equipo de la asociación visita regularmente a los pacientes ingresados para reconfortarles y hacerles salir de su aislamiento y favorecer el retorno a la vida social, si la persona supera con éxito la enfermedad.




Las personas interesadas de colaborar en esta iniciativa solidaria pueden dirigirse a la Delegació Diocesana de Missions de Tarragona. Teléfono 977 233412 Ext. 235 y a través de missions@arqtgn.cat.

Diari de Tarragona, firmado por Joan Boronat, sabado 15 de julio de 2017

dimecres, 12 de juliol de 2017

Concert en benefici d'un projecte missioner a Cali (Colombia)

Cambrils acull un concert solidari en benefici del missioner cambrilenc P. Antoni Doménech Font

El P. Antoni Domènec Font, és missioner teatí a Cali, i nascut a Cambrils.
I el concert que es celebrará a:

Parròquia Sant Pere de Cambrils
c/ Lepant n. 2
Data:22 de juliol 
Hora: 21:00h
A càrrec de: Charters School Choir (Regne Unit)

en benefici del menjador social de la parròquia de San Andrés, Barrio Alfonso López de Cali (Colòmbia).

Des de l’any 2000 el P. Pedro i jo vivim en el Barrio Alfonso López, el lloc més pobre. Com a sacerdot sóc conscient del paper que em correspon, viure la vida amb autenticitat, apropar-la a Jesús dels evangelis a qui en realitat és l’únic que he de fer present.
Tot el que estem vivint durant els 17 anys d’estar aquí és una benedicció de Déu i li dono infinites gràcies per tenir aquesta oportunitat de treballar en aquest lloc”.

Aquestes paraules que ens dedica el P. Antoni ens serveixen d'introducció per reproduir una entrevista que ja té uns anys però que ens faciliten el poder saber molt més de la seva tasca missionera a Colòmbia.

"1- ¿Com o per què va prendre la decisió d'anar a la missió de Cali? o les primeres impressions - sentiments en arribar a allà. 

Després d'haver escoltat al Pare Paco, que com a vicari general de l'orde en l'any 2000 em va informar de la pobresa que hi havia a aquest barri de Alfonso lopez. Em deia que és un lloc per a una missió i després de parlar amb el Pare Pedro que va assumir la responsabilitat com a superior de la comunitat de cali, li vaig dir que jo estaria disposat a anar a  Cali  sempre que es pogués posar en marxa algun projecte social i el em va dir que també ell tenia aquest pensament.

Les meves primeres impressions-sentiments en arribar aquí.

Persones adultes i nens que arriben a la casa a totes hores del dia per buscar un "arròs" per menjar, després d'un parell de setmanes vam convocar una reunió convidant al consell parroquial a les persones directors d'altres col·legis, presidents de les comunitats, etc. que són les forces vives del barri, qual era la primera necessitat al barri i ens van dir que les persones que viuen al costat del riu eren les que tenien més necessitat d'aliments perquè hi ha un 80% de persones desplaçades, i unànimement que hi havia gent que només menjava un cop al dia.

Vam comprar una casa i vam començar la nostra tasca social posant en marxa una "olla comunitària" (menjador) per donar menjar a cent persones i vam acabar amb 400 esmorzars al dia, per a nens i persones grans que viuen soles.
actualment tenim el col·legi sant Cayetano amb 714 alumnes (a la seu de Alfonso lopez i la seu de villamercedes) que reben l'esmorzar, dinar i berenar, el 80% són nens de famílies desestructurades.

2- Quina és la feina que més li apassiona, dins de la parròquia?

Com a sacerdot sóc conscient del paper que em correspon, viure de la vida amb autenticitat, asemejarla a jesús dels evangelis a qui en realitat és l'únic que he de fer present, qui em convida a situar-me en la comunitat com el que serveix, saber combinar els carismes del poble de Déu permetent que tots participin i tots se sentin necessaris.

Les tasques o treballs que més m'agraden: ensenyar als nens i joves dansa litúrgica que es balla a la celebracions eucarístiques presentant el pa i el vi en l'ofertori. El 90% dels nens són negrets i negretes (afro-descencientes) que porten la música i la dansa a la sang, com la percussió, el cant, el teatre. Actualment els monitors de dansa són dos germans de 19 i 20 anys, que van començar a l'edat de 7 i 8 anys en el grup de dansa.

3- Que fa per atreure i involucrar en la tasques que siguin, com "es guanya" que les persones se sentin motivades a exercir la  seva fé, a participar a l'església, al compromís cristià?

Estic treballant al barri Alfonso lopez 4ta etapa zona de port nou i brises del cauca, aquest sector està al costat del riu cauca en la mateixa carena està situada la capella sant agustin, és un sector molt pobre, famílies desplaçades per la guerrilla de les zones rurals, famílies desestructurades, bandes, toxicòmans, punts de venda de marihuana, etc.

A la capella gràcies a Déu tenim un bon grup de catequistes de primera comunió, un altre grup per a la nova evangelització. La bona nova de Jesús no pot estar ni lluny, ni absent d'aquests i altres problemes socials, és part fonamental del nostre treball missioner, alimentar l'esperança de tots els que viuen i lluiten per un futur millor, la nostra inquietud és fer present l'esperança de Jesús ressuscitat enmig de tanta desesperança.

Crec que com a sacerdot és la meva responsabilitat en aquest sector i la meva obligació d'estar al costat dels que més pateixen, a les alegries i en les penes.

En les alegries quan tenim un passeig comunitari, retiro, sortida al riu, en aquests espais la gent està alegre i contenta.

I en els penes quan mor algun jove assassinat (una mitjana de 12 joves a l'any), aquests darrers 2 anys han baixat el 50% al nostre barri, vaig a la casa a pregar amb la família y amics.

Gràcies a Déu la gent accepta la presència del mossèn en aquests moments dolorosos.

També quan arriba l'hivern, mes bé les pluges tots els anys, es desborda el riu cauca alguns anys i els carrers es converteixen en canals d'aigua, ajudem des de la primera hora del matí preparant el saló parroquial i acollim a famílies que més ho necessiten, estem preparats amb matalassos i mantes, i posem en marxa una "olla comunitària" per mes de 100 persones els dies que siguin necessaris.

Moltes persones se senten agraïdes per l'ajuda i algunes motivades a exercir i participar en l'església.

Tot el que estem vivint durant els 15 anys d'estar aquí és una benedicció de Déu i li dono infinites gràcies per tenir aquesta oportunitat per treballar en aquest lloc."
Entrevista realitzada per les catequistes de la parròquia de sant Cayetano de Barcelona


diumenge, 25 de juny de 2017

Nadie es extranjero en nuestro corazón

Tres jóvenes tarraconenses se enrolan a Misioneros Javerianos, para trabajar con inmigrantes en África

De izquierda a derecha: Magí, María y Blanca
Quince días del período vacacional, a finales de julio, es el que invertirán tres jóvenes tarraconenses, para vivir una experiencia misionera en el continente africano, en respuesta al impulso de la congregación, Misioneros Javerianos que, por sexto año consecutivo, anima a la participación en tres o cuatro campos de trabajo.

Maria Melero y Magí Pallejá se desplazarán a Ceuta para integrarse en uno de estos campos de trabajo para inmigrantes, y Blanca Serres hará lo propio en Tetuán. El objetivo, vivir la fraternidad con los hermanos inmigrantes y ensanchar el corazón a otras realidades, creciendo y formándose como grupo de fe, acorde con el lema, «Nadie es extranjero en nuestro corazón», extraído del mensaje lanzado por el papa Francisco, en la Jornada Mundial del Migrante y del Refugiado 2017.

Y este es precisamente el espíritu que recoge la congregación de Misioneros Javerianos fundada por el obispo San Guido  Maria Conforti, tomando el modelo de San Francisco Javier. En España la congregación tiene constituido el Consejo Misionero de Jóvenes, vinculado a Obras Misionales Pontificias «para la cooperación con las misiones», subrayó el padre misionero Rolando Ruiz Durán, miembro del Consejo, durante su estancia en Tarragona, para orientar a los tres jóvenes que participarán en el campo de trabajo.

El padre Rolando Ruiz señaló que ésta «es una inmejorable ocasión de abrazar con nuestras vidas, como Jesús, la fragilidad y vulnerabilidad del inmigrante que sufre la indiferencia del distanciamiento de nuestros corazones» y, a la par, «propiciar un acercamiento a otras religiones, con el deseo de crear puentes y estrechar lazos». Es una buena oportunidad «para quien quiere experimentar el encuentro con el otro, de otra cultura lengua y religión, que tenga motivaciones de fe y deseo de crecer en ellas, para acercarse a estas realidades de misión, desde un espíritu cristiano», afirmó el misionero.

El Centro de Estancia Temporal de Inmigrantes (CETI) acoge a unos 850 inmigrantes, 50 de los cuales residen en el Centro San Antonio que la Iglesia tiene en Ceuta. Allí, como en Tetuán, María, Magí y Blanca trabajarán dando clases de lengua castellana, informática y dirigiendo talleres de manualidades a los jóvenes inmigrantes, por las mañanas, de lunes a viernes. Las tardes serán destinadas al intercambio y la reflexión, desde el respeto a otras realidades religiosas y culturales, pero que supone «un encuentro con los cristianos de España, que les brindan generosidad y cariño», resalta el padre Rolando. Precisamente el programa incluye un fin de semana con los Franciscanos de la Parroquia Nuestra Señora de las Victorias de Tetuán, en Marruecos, para ver y conocer lo que hace la Iglesia en un país musulmán.

La experiencia vivida por estos tres tarraconenses ha de servir para que puedan contarla aquí y que, a través de la delegación diocesana de Pastoral de la Juventud surjan otras personas animadas, en aras de esta colaboración. Una experiencia «repetida en muchos casos», matizó el misionero javeriano.

Vale para ello el testimonio de una joven, Clara Acebrón, que habla de la Pascua Misionera celebrada con los Franciscanos de Tetuán que, dice, «me permitió ver la presencia de una Iglesia pequeña, humilde, alegre y abierta, que anuncia el Evangelio sin necesidad de palabras, desviviéndose por ayudar a los necesitados». Y parafrasea al beato Charles de Foucauld: «Todo nuestro ser debe ser una predicación viviente, un reflejo de Jesús».
Artículo Diari de Tarragona, por Joan Boronat, sábado 24 de junio.

dijous, 8 de juny de 2017

Voluntariat missioner dels salesians a través de l’ONGD Joves i desenvolupament

Educació sense fronteres: “Es necessita gent implicada”

El treball dels Salesians per l’educació dels nens i joves no té fronteres. A través del seu ONGD Joves i desenvolupament, la congregació fundada per Sant Joan Bosco facilita cada any que els joves puguin realitzar experiències missioneres de curta durada (durant l’estiu) o de llarga estada (un any complet), centrades sobretot en l’àmbit educatiu.

Sara, Cèlia, Martín i Gemma són joves que han viscut un #VeranoMisión al costat dels salesians a Bolívia, Cuba, Etiòpia i Guatemala. Del a mà de Joves i Desenvolupament han descobert la importància de l’educació, també fora de les nostres fronteres. Les seves històries són diferents, però tenen el mateix desig de deixar-s’hi la pell per fer d’aquest món un lloc una mica millor del que el van trobar. Per Sara “la gent implicada és la que marca la diferència”, i té un lema: “Facis el que facis ... implica’t (Fes-ho amb el cor)”. Aquesta jove sentia la inquietud missionera però confessa que “les peces del puzle” només van començar a encaixar quan va començar a treballar a la Fundació Joan Somniador. Allí va entrar en contacte amb el món salesià i va iniciar també el seu voluntariat amb els joves, primer a Espanya, i l’estiu passat, a Bolívia. Durant la seva estada en aquell país, va treballar a la casa d’acollida “Mà Amiga”, oberta 24 hores al dia per rebre nens i nenes del carrer que hi troben “una llar” i una “escola”.
Quan Cèlia assistia al col·legi com a alumna (avui és una jove professora), les germanes els parlaven de les Missions, de com “ajudaven els més desfavorits i els s’acostaven a Déu”. A mesura que va anar creixent anava adonant-se de “la importància de la tasca que els missioners i missioneres realitzen en nombrosos països”. Fa un parell d’anys va coincidir amb un sacerdot salesià que és missioner a Angola i, en parlar-li de les seves inquietuds, li va dir que contactés amb Joves i Desenvolupament. A l’estiu de 2016 va poder anar a Cuba per col·laborar amb els missioners. Va ajudar i va participar en un campament al qual van assistir 250 nens que eren atesos per joves animadors de la pròpia parròquia. Un campament en l qual els nois dedicaven també algun temps a la reflexió i a la pregària. Cèlia el recorda com “una experiència meravellosa” que la va acostar més a Déu, i va reforçar la seva fe i confiança en l’Església en veure l’ ”encomiable tasca social que realitza amb els més desfavorits”.
Martín és un enginyer de 25 anys que portava més de 10 lligat a un centre dels salesians realitzant un voluntariat amb joves, fins que va veure que la realitat local se li “començava a quedar petita” i que el cuquet del voluntariat internacional missioner començava a adquirir força. D’aquí a anar-se’n a Shire, al nord d’Etiòpia, només hi va intervenir la preparació que li va oferir Joves i Desenvolupament. Allà li van explicar en què consisteix “ser voluntari”, i el van ajudar a consolidar els valors humans i cristians que li prepararien “de manera pràctica per a conviure amb la comunitat religiosa salesiana a destí”. La seva missió va ser principalment educativa, però en sortir fora de “la seva zona de confort” va descobrir que a més d’ajudar els joves etíops, percebia també “una visió més nítida i justa” del món. Com diu Martín, “aprens a valorar moltes de les coses que consideres com a normals en la teva vida del mal anomenat “primer món”, i t’adones que la realitat és molt diferent a com te l’expliquen des de qualsevol mitjà de comunicació social”.
Gemma viu a Aranjuez i treballa al col·legi Salesians Loyola. En començar a treballar en aquest col·legi, i a través d’alguns companys que havien estat a Guatemala, va conèixer el voluntariat internacional missioner. Per fi, aquest estiu va estar a Peten (Guatemala). Allà, es va adonar “que la vida és un camí difícil però que aportant una miqueteta cada un de nosaltres podem fer més bonica aquest camí; que l’amor i un somriure valen molt més que els diners, i que vull compartir amb les persones més necessitades part del temps de la meva vida”.
Per Sara, Cèlia, Martín i Gemma, aquestes experiències d’estiu han significat un punt d’inflexió en les seves vides. A més, el contacte amb els missioners, “possiblement les persones més generoses que hi ha”, com diu la Sara, els ha enfortit en la fe. Cèlia no es veu encara preparada per fer un pas definitiu a la Missió, però reconeix que “aquells que el donen són molt valents i afortunats per haver rebut la crida de Déu per a realitzar una tasca tan bonica i gratificant”. Del que els joves voluntaris no tenen ja cap dubte és que, gràcies al compromís dels missioners, s’estan desenvolupant centenars de projectes en tots els llocs del planeta, “que permeten que voluntaris de diverses ONG puguem col·laborar amb ells tractant d’aportar una miqueta de nosaltres”.
Article de: Ana Fernández, Dora Rivas. Revista Supergesto n. 130, Maig-Agost 2017