• INFANCIA MISIONERA 2020


    Segundo Cuatrienio
  • CONCURS INFÀNCIA MISSIONERA


    Descarrega’t les bases del concurs
  • "GUIA COMPARTIR LA MISSIÓ"


    Propostes de voluntariat missioner
  • AJUDA A LES MISSIONS


    Col·labora amb els missioners espanyols
  • ANIMACIÓ MISSIONERA


    Recursos per l’animació missionera de joves
  • SUPERGESTO


    Revista missionera per als joves
  • ANIMACIÓ MISSIONERA


    Recursos per l’animació missionera amb nens
  • GESTO


    Revista missionera per als més petits

lunes, 9 de diciembre de 2019

Sembradores de estrellas por los misioneros

«¡DALES VOZ!» Y SEMBRADORES DE ESTRELLAS, PARA LA INFANCIA MISIONERA


Concurso, Dales voz crea tu podcast
Con motivo de la celebración de la Jornada de Infancia Misionera 2020, cuyo lema es «Con Jesús a Egipto, ¡en marcha!», Obras Misionales Pontificias y el Secretariado de Infancia Misionera convocan el concurso «¡Dales Voz! Crea tu Podcast». Se trata de que cada niño que participe se convierta en reportero de su propio programa de radio, en el que los concursantes presentarán un breve programa en el que cuenten la situación migratoria de la actualidad, a la luz de la experiencia de migración de Jesús y su familia en la huida a Egipto. Permitirá trabajar aspectos de actualidad, como son las migraciones, la multiculturalidad y la familia. Se encuadra en el Nuevo Proyecto Cuatrienal, segunda etapa, este año en formato podcast.
Infancia misionera, concurso
Podrán tomar parte niños de educación primaria, en equipos de 2 a 6 personas, de todas las diócesis españolas. Cada concursante, en función de su edad, concursará en dos categorías diferentes. Categoría 1: para niños de 1º a 3º de primaria, que crearán un podcast de 3 a 5 minutos de duración. Categoría 2: para niños de 4º a 6º de primaria. Crearán un podcast de 5 a 10 minutos de duración.

Cada grupo participante deberá estar representado por un responsable mayor de edad, que presentará el trabajo de los niños de su escuela, parroquia o familia. Los programas podrán presentarse hasta el 26 de enero de 2020 en la Delegación Diocesana de Misiones.

El concurso tiene dos fases. La fase diocesana, hasta el 26 de enero de 2020. Los programas deben entregarse por correo electrónico o presencialmente en la Delegación Diocesana de Misiones de la diócesis. Un jurado diocesano elegirá dos ganadores por categoría. En la fase nacional, los trabajos ganadores de las diócesis se recibirán en la Dirección Nacional de Obras Misionales Pontificias hasta el 31 de enero de 2020. Un jurado elegirá el podcast ganador de cada categoría, antes del 14 de febrero, cuyos nombres se harán públicos a través de la web, www.omp.es.

Estrellas callejeras

Catedral de Tarragona, Sagrat Cor, Dominiques, Sant Pau, Teresianes, El Carme, Mare de Déu del Carme, Lestonnac,
Como en años anteriores los niños de Infancia Misionera llevarán a cabo una misión preciosa: llenar de estrellas las calles de nuestros pueblos y ciudades, arrancar una sonrisa a los transeúntes y desearles de corazón una Feliz Navidad, en nombre de todos los misioneros. Una salida para agradecer la generosidad de la gente, cuando se pide ayuda en otros momentos, pero esta vez de forma gratuita. 

En Tarragona la celebración de Sembradores de Estrellas será el próximo jueves día 12, a las 15.30 h, en la Catedral, acto en la que participarán las escuelas de la ciudad: Col.legi El Carme, Teresianes, Lestonnac, Dominiques, Sagrat Cor, Sant Pau y Carmelites.

Habrá cantos, lectura del Evangelio y la escenificación y participación de las escuelas en la lectura de las reflexiones y plegarias. La puesta en escena recreará: barca, armilla salvavidas, tienda de campaña... todo simulando imágenes que asiduamente vemos en la televisión, con gente que ha de huir de su país. El testimonio misionero pondrá el pesebre y cada escuela depositará en la barca la silueta de una persona del país evocado, donde estarán escritas las reflexiones y una pequeña oración. El arzobispo procederá al envío de los niños, para concluir con el canto «Sembradors d’estels».

Joan Boronat, Diari de Tarragona, 7-12-19


viernes, 29 de noviembre de 2019

Trobada per reflexionar sobre la dimensió missionera

Som una “Església en sortida”

anuncio, Iglesia
L'anunci de l’Evangeli procedeix del cor de l'Església, no es pot entendre simplement com accions que es realitzen en llocs llunyans i distants; és l'Església mateixa la que es descobreix com servidora de la missió de Déu: perllonga la missió del Fill i de l'Esperit.
Aquesta missió és autènticament universal en extensió i en intensitat: aspira a transformar la realitat sencera, en tots els seus aspectes i dimensions.
De la missió de l'Església són responsables tots els batejats, cadascú segons la seva situació i possibilitats; alguns tindran el carisma de consagrar la seva vida a la missió ad gentes, però ni absorbeixen ni monopolitzen el compromís missioner de l'Església.
En un món globalitzat la missió universal no pot realitzar-se més que mitjançant la cooperació de les esglésies en comunió. L'Església mundial és la protagonista i la responsable d'aquesta missió; ara bé aquesta Església mundial és la comunió de les Esglésies concretes. Les antigues "missions" són esglésies locals per a la tasca comuna (així se supera la concepció etnocèntrica o colonialista de la missió).
acción misionera
L'acció missionera ha de ser contextualitzada: no només inserida en la cultura heretada del passat, sinó tenint en compte el context, és a dir, tots els factors (tècnics, ideològics, socials ...) que condicionen i determinen la seva vida.
Per això caldrà mostrar cada vegada amb més claredat que el dinamisme i la vocació missionera brolla de l'alegria de l'Evangeli, del nucli de l'experiència cristiana, que empeny a comunicar-ho en tot lloc i a la humanitat sencera.

La Delegació Diocesana de Missions té la tasca de mantenir viva l'animació missionera i de fomentar les campanyes, de coordinar la pluralitat d'activitats, de fomentar la cooperació missionera, de mantenir viva la necessitat de noves vocacions missioneres, de mantenir contacte regular amb els missioners i missioneres de casa nostra.
Nosaltres col·laborem (co-operem) amb altres Esglésies per sentir-nos tots co-responsables en la mateixa missió, en la mateixa tasca.
"L'anunci de l'Evangeli a totes les parts de món, la fidelitat a l'enviament del Ressuscitat a tots els pobles, les iniciatives missioneres de totes les Esglésies del món, la superació de les barreres que separen pobles i races, la defensa de la vida regalada pel Déu creador ... tot això és tasca directa i irrenunciable de cada cristià i de cada comunitat eclesial." (L’animació missionera avui. Eloy Bueno de la Fuente)
Iglesia en salida,


VOLEM ESCOLTAR-TE I REFLEXIONAR AMB TU!

viernes, 15 de noviembre de 2019

L’ESPERANÇA DELS POBRES MAI NO ES FRUSTRARÀ

L’ESPERANÇA DELS POBRES MAI NO ES FRUSTRARÀ

Missatge del sant pare Francesc per a la III Jornada Mundial dels Pobres 2019, 17 de novembre de 2019 (Diumenge XXXIII del Temps Ordinari)

Papa Francisco
1. «No es veurà defraudada l’esperança dels pobres» (Sl 9,19). Les paraules del salm es presenten amb una actualitat increïble, expressen una veritat profunda que la fe aconsegueix imprimir sobretot en el cor dels més pobres: retornar l’esperança perduda a causa de la injustícia, el sofriment i la precarietat de la vida.
El salmista descriu la condició del pobre i l’arrogància d’allò que l’oprimeix (cf. 10,1-10); invoca el judici de Déu perquè es restableixi la justícia i se superi la iniquitat (cf. 10,14-15). És com si en les seves paraules tornés de nou la pregunta que s’ha repetit al llarg dels segles fins als nostres dies: com pot Déu tolerar la disparitat? Com pot permetre que el pobre sigui humiliat, sense intervenir per ajudar-lo? Per què permet que qui oprimeix tingui una vida feliç mentre el seu comportament hauria de ser condemnat precisament davant el sofriment del pobre?
Aquest salm es va compondre en un moment de gran desenvolupament econòmic que, com acostuma a passar, també va produir forts desequilibris socials. La iniquitat va generar un nombrós grup d’indigents, la condició dels quals semblava encara més dramàtica quan es comparava amb la riquesa aconseguida per uns pocs privilegiats. L’autor sagrat, observant aquesta situació, dibuixa un quadre ple de realisme i veritat.
Jornada mundial de los pobres
Era una època en què la gent arrogant i sense cap sentit de Déu perseguia els pobres per apoderar-se fins i tot del poc que tenien i reduir-los a l’esclavatge. Avui no és gaire diferent. La crisi econòmica no ha impedit a molts grups de persones un enriquiment que sovint sembla encara més anòmal si veiem als carrers de les nostres ciutats l’ingent nombre de pobres mancats del necessari i que en ocasions són a més maltractats i explotats. Tornen a la ment les paraules de l’Apocalipsi: «Tu dius: “Sóc ric, m’he enriquit i no em manca res”, però no t’adones que ets el més miserable i digne de compassió, pobre, cec i nu» (Ap 3,17). Passen els segles, però la condició de rics i pobres es manté inalterada, com si l’experiència de la història no ens hagués ensenyat res. Les paraules del salm, per tant, no es refereixen al passat, sinó al nostre present, exposat al judici de Déu.
2. També avui hem d’anomenar les nombroses formes de noves esclavituds a les quals estan sotmesos milions d’homes, dones, joves i infants.
Cada dia trobem famílies que es veuen obligades a abandonar la seva terra per buscar formes de subsistència en altres llocs; orfes que han perdut els seus pares o que n’han estat separats violentament a causa d’una explotació brutal; joves a la recerca d’una realització professional als quals s’impedeix l’accés al treball a causa de polítiques econòmiques miops; víctimes de moltes formes de violència, des de la prostitució fins a les drogues, i humiliades en el més profund del seu ésser. Com podem oblidar, a més, els milions d’immigrants víctimes de molts interessos ocults, sovint instrumentalitzats amb finalitats polítiques, als quals es nega la solidaritat i la igualtat? I què podem dir de les nombroses persones marginades i sense llar que deambulen pels carrers de les nostres ciutats?
Jornada mundial de los pobres
Sovint veiem els pobres als abocadors recollint el producte que s’ha llençat per trobar alguna cosa per menjar o amb què vestir-se. Convertits ells mateixos en part d’un abocador humà, són tractats com rebuig, sense que hi hagi cap sentiment de culpa per part d’aquells que són còmplices d’aquest escàndol. Considerats generalment com paràsits de la societat, als pobres no se’ls perdona ni tan sols la pobresa. S’està sempre alerta per jutjar-los. No poden permetre’s ser tímids o desanimar-se; són vistos com una amenaça o com incapaços, només perquè són pobres.
Per augmentar el drama, no se’ls permet veure el final del túnel de la misèria. S’ha arribat fins al punt de teoritzar i realitzar una arquitectura hostil per a desfer-se de la seva presència, fins i tot als carrers, últims llocs d’acolliment. Deambulen d’una part a l’altra de la ciutat, esperant aconseguir un treball, una casa, una mica d’afecte… Qualsevol possibilitat que se’ls ofereixi es converteix en un raig de llum; però, fins i tot on hauria d’existir almenys la justícia, sovint es comprova l’encrueliment en contra seva mitjançant la violència de l’arbitrarietat. Es veuen obligats a treballar hores interminables sota el sol abrasador per recollir els fruits de l’estació, però se’ls recompensa amb una paga irrisòria; no tenen seguretat en el treball ni condicions humanes que els permetin sentir-se iguals als altres. Per a ells no existeix el subsidi d’atur, indemnitzacions, ni tan sols la possibilitat de posar-se malalts.
Jornada mundial de los pobres
El salmista descriu amb realisme cru l’actitud dels rics que despullen els pobres: «Sotja d’amagat, com un lleó entre els matolls: és a punt per a endur-se el dissortat, el captura, i amb el llaç l’arrossega» (Sl 10,9). És com si per a ells es tractés d’una jornada de caça, en la qual els pobres són acorralats, capturats i fets esclaus. En una condició com aquesta, el cor de molts es tanca i es referma el desig de tornar-se invisibles. Així, veiem sovint una multitud de pobres tractats amb retòrica i suportats amb fàstic. Ells es tornen com a transparents i les seves veus ja no tenen força ni consistència en la societat. Homes i dones cada vegada més estranys entre les nostres cases i marginats en els nostres barris.
3. El context que el salm descriu es tenyeix de tristesa per la injustícia, el sofriment i l’amargor que afecta els pobres. Malgrat això, s’ofereix una bonica definició del pobre. És aquell que «confia en el Senyor» (cf. v. 11) perquè té la certesa que mai no serà abandonat. El pobre, en l’Escriptura, és l’home de la confiança. L’autor sagrat brinda també el motiu d’aquesta confiança: ell «coneix el seu Senyor» (cf. ibid.), i en el llenguatge bíblic aquest «conèixer» indica una relació personal d’afecte i amor.
Jornada mundial de los pobres
Som davant una descripció realment impressionant que mai no ens hauríem imaginat. Però això no fa sinó manifestar la grandesa de Déu quan es troba amb un pobre. La seva força creadora supera qualsevol expectativa humana i es fa realitat en el «record» que ell té d’aquesta persona concreta (cf. v. 13). És precisament aquesta confiança en el Senyor, aquesta certesa de no ser abandonat, allò que convida a l’esperança. El pobre sap que Déu no pot abandonar-lo; per això viu sempre en la presència d’aquest Déu que el recorda. La seva ajuda va més enllà de la condició actual de sofriment per a traçar un camí d’alliberament que transforma el cor, perquè el sosté en el més profund.
4. La descripció de l’acció de Déu en favor dels pobres és una tornada permanent en la Sagrada Escriptura. Ell és aquell que «escolta», «intervé», «protegeix», «defensa», «redimeix», «salva»… En definitiva, el pobre mai no trobarà Déu indiferent o silenciós davant la pregària. Déu és aquell que fa justícia i no oblida (cf. Sl 40,18; 70,6); de fet, és per a ell un refugi i no deixa d’acudir en el seu ajut (cf. Sl 10,14).
Es poden aixecar molts murs i bloquejar les portes d’entrada amb la il·lusió de sentir-se segurs amb les riqueses pròpies en detriment dels qui es queden a fora. No serà així per sempre. El «dia del Senyor», tal com és descrit pels profetes (cf. Am 5,18; Is 2-5; Jl, 1-3), destruirà les barreres construïdes entre els països i substituirà l’arrogància d’uns pocs per la solidaritat de molts. La condició de marginació en què es veuen immerses milions de persones no podrà durar gaire temps. El seu crit augmenta i arriba a tota la terra. Com va escriure D. Primo Mazzolari: «El pobre és una protesta continuada contra les nostres injustícies; el pobre és un polvorí. Si els dones foc, el món esclatarà.»
Jornada mundial de los pobres
5. No hi ha manera d’eludir la crida urgent que la Sagrada Escriptura confia als pobres. Onsevulga que es miri, la Paraula de Déu indica que els pobres són aquells que no tenen el necessari per a viure perquè depenen dels altres. Ells són l’oprimit, l’humil, el qui està postrat a terra. Tot i això, davant aquesta multitud innombrable d’indigents, Jesús no va tenir por d’identificar-se amb cada un d’ells: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi» (Mt 25,40). Fugir d’aquesta identificació equival a falsificar l’Evangeli i esmorteir la revelació. El Déu que Jesús va voler revelar és aquest: un Pare generós, misericordiós, inesgotable en la seva bondat i gràcia, que ofereix esperança sobretot als qui estan desil·lusionats i privats de futur.
Cal destacar que les benaurances amb què Jesús va inaugurar la predicació del regne de Déu, s’obren amb aquesta expressió: «Feliços els pobres». El sentit d’aquest anunci paradoxal és que el regne de Déu pertany precisament als pobres, perquè estan en condicions de rebre’l. Quantes persones pobres trobem cada dia! A vegades sembla que el pas del temps i les conquestes de la civilització n’augmenten el nombre en comptes de disminuir-lo. Passen els segles, i la benaurança evangèlica sembla cada vegada més paradoxal: els pobres són cada vegada més pobres, i en l’actualitat ho són encara més. Però Jesús, que ha inaugurat el seu Regne posant en el centre els pobres, vol dir-nos precisament això: Ell l’ha inaugurat, però ens ha confiat a nosaltres, els seus deixebles, la tasca de tirar-lo endavant, assumint la responsabilitat de donar esperança als pobres. Cal, sobretot en una època com la nostra, revifar l’esperança i restaurar la confiança. És un programa que la comunitat cristiana no pot subestimar. D’això en depèn que sigui creïble el nostre anunci i el testimoniatge dels cristians.
Jornada mundial de los pobres
6. L’Església, sent propera als pobres, es reconeix com un poble estès entre moltes nacions la vocació de les quals és no permetre que ningú se senti estrany o exclòs, perquè implica a tots en un camí comú de salvació. La condició dels pobres obliga a no distanciar-se de cap manera del cos del Senyor que sofreix en ells. Més aviat estem cridats a tocar la seva carn per a comprometre’ns en primera persona en un servei que constitueix evangelització autèntica. La promoció dels pobres, també en l’aspecte social, no és un compromís extern a l’anunci de l’Evangeli, sinó que posa de manifest el realisme de la fe cristiana i la seva validesa històrica. L’amor que dona vida a la fe en Jesús no permet que els seus deixebles es tanquin en un individualisme asfixiant, soterrat en segments d’intimitat espiritual, sense cap influència en la vida social (cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium, 183).
Jean Vanier, jornada mundial de los pobres
Fa poc hem plorat la mort d’un gran apòstol dels pobres, Jean Vanier, el qual amb la seva dedicació va aconseguir obrir nous camins a la tasca de la promoció de les persones marginades. Jean Vanier va rebre de Déu el do de dedicar tota la vida als germans i germanes amb discapacitats greus, als quals la societat sovint tendeix a excloure. Va ser un «sant de la casa del costat» de la nostra; amb el seu entusiasme va saber congregar entorn seu a molts joves, homes i dones, que amb el seu compromís quotidià van donar amor i van tornar el somriure a moltes persones dèbils i fràgils, oferint-los una veritable «arca» de salvació contra la marginació i la soledat. Aquest testimoniatge seu ha canviat la vida de moltes persones i ha ajudat el món a mirar amb altres ulls les persones més dèbils i fràgils. El crit dels pobres ha estat escoltat i ha produït una esperança indestructible, generant signes visibles i tangibles d’un amor concret que també avui podem reconèixer.
Jornada mundial de los pobres
7. «L’opció pels últims, per aquells que la societat descarta i rebutja (ibid., 195) és una opció prioritària que els deixebles de Crist estan cridats a realitzar per a no trair la credibilitat de l’Església i donar esperança efectiva a moltes persones indefenses. En elles, la caritat cristiana hi troba la verificació, perquè qui es compadeix dels seus sofriments amb l’amor de Crist rep força i confereix vigor a l’anunci de l’Evangeli.
El compromís dels cristians, en ocasió d’aquesta Jornada Mundial i sobretot en la vida ordinària de cada dia, no consisteix només en iniciatives d’assistència que, si bé són encomiables i necessàries, han de tendir a incrementar en cada un l’atenció plena que es mereix cada persona que es troba en dificultat. «Aquesta atenció amant és l’inici d’una preocupació veritable» (ibid., 199) pels pobres en la recerca del seu bé veritable. No és fàcil ser testimonis d’esperança cristiana en el context d’una cultura consumista i de rebuig, orientada a acréixer el benestar superficial i efímer. Cal un canvi de mentalitat per a redescobrir l’essencial i donar cos i efectivitat a l’anunci del regne de Déu.
L’esperança es comunica també a través de la consolació, que es realitza acompanyant els pobres no per un moment, carregat d’entusiasme, sinó amb un compromís que es prolonga en el temps. Els pobres obtenen una esperança vertadera no quan ens veuen complaguts per haver-los donat una mica del nostre temps, sinó quan reconeixen en el nostre sacrifici un acte d’amor gratuït que no busca recompensa.
Jornada mundial de los pobres, voluntariado
8. Als nombrosos voluntaris, que moltes vegades tenen el mèrit de ser els primers a haver intuït la importància d’aquesta preocupació pels pobres, els demano que creixin en la seva dedicació. Benvolguts germans i germanes, us exhorto a descobrir en cada pobre que trobeu allò que ell realment necessita; a no detenir-vos davant la primera necessitat material, sinó a anar més enllà per a descobrir la bondat amagada en els seus cors, prestant atenció a la seva cultura i a les seves maneres d’expressar-se, i així poder entaular un diàleg veritablement fraternal. Deixem de costat les divisions que provenen de visions ideològiques o polítiques, fixem la mirada en l’essencial, que no requereix gaires paraules sinó una mirada d’amor i una mà estesa. No oblideu mai que «la pitjor discriminació que sofreixen els pobres és la manca d’atenció espiritual» (ibid., 200).
Abans que res, els pobres tenen necessitat de Déu, del seu amor fet visible gràcies a persones santes que viuen amb ells, aquelles que en la senzillesa de la seva vida expressen i posen de manifest la força de l’amor cristià. Déu es val de molts camins i d’instruments infinits per arribar al cor de les persones. Per suposat, els pobres s’acosten a nosaltres també perquè els distribuïm menjar, però el que realment necessiten va més enllà del plat calent o de l’entrepà que els oferim. Els pobres necessiten les nostres mans per a reincorporar-se, els nostres cors per a sentir de nou el calor de l’afecte, la nostra presència per a superar la soledat. Senzillament, ells necessiten amor.
Jornada mundial de los pobres
9. A vegades es requereix poc per a tornar l’esperança: n’hi ha prou a detenir-se, somriure, escoltar. Per un dia deixem de costat les estadístiques; els pobres no són números als quals es pugui recórrer per a presumir amb obres i projectes. Els pobres són persones a les quals s’ha d’anar a trobar: són joves i ancians sols als quals es pot convidar a entrar a casa per a compartir una menjada; homes, dones i infants que esperen una paraula amistosa. Els pobres ens salven perquè ens permeten trobar el rostre de Jesucrist.
Als ulls del món no sembla raonable pensar que la pobresa i la indigència puguin tenir una força salvadora; però és allò que ensenya l’Apòstol quan diu: «No n’hi ha gaires de savis a la manera d’aquest món ni gaires d’influents o de bona família. Ben al contrari, Déu ha escollit els insensats d’aquest món per confondre els savis; i ha escollit els febles d’aquest món per confondre els forts. Déu ha escollit gent que no compta, els menyspreats d’aquest món; ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa. Així ningú no es pot gloriar davant de Déu» (1Co 1,26-29). Amb els ulls humans no s’aconsegueix veure aquesta força salvadora; amb els ulls de la fe, en canvi, se la pot veure en acció i experimentar-la en primera persona. En el cor del poble de Déu que camina batega aquesta força salvadora que no exclou ningú i congrega a tots en una peregrinació veritable de conversió per a reconèixer i estimar els pobres.
Jornada mundial de los pobres
10. El Senyor no abandona aquell qui el cerca i els qui l’invoquen; «no oblida mai el clam de l’indefens» (Sl 9,13), perquè les seves oïdes estan atentes a la seva veu. L’esperança del pobre desafia les diferents situacions de mort, perquè ell se sap estimat particularment per Déu, i així aconsegueix vèncer el sofriment i l’exclusió. La seva condició de pobresa no li treu la dignitat que ha rebut del Creador; viu amb la certesa que Déu mateix la hi restituirà plenament, perquè ell no és indiferent a la sort dels seus fills més dèbils, al contrari, s’adona dels seus afanys i dolors i els agafa amb les seves mans, i a ells els concedeix força i valor (cf. Sl 10,14). L’esperança del pobre es consolida amb la certesa de ser acollit pel Senyor, de trobar en ell la justícia veritable, de ser enfortit en el seu cor per a continuar estimant (cf. Sl 10,17).
La condició que es posa als deixebles del Senyor Jesús, per a ser evangelitzadors coherents, és sembrar signes tangibles d’esperança. A totes les comunitats cristianes i a tots aquells que senten la necessitat de portar esperança i consol als pobres, demano que es comprometin perquè aquesta Jornada Mundial pugui reforçar en molts la voluntat de col·laborar activament perquè ningú no se senti privat de proximitat i solidaritat. Que ens acompanyin les paraules del profeta que anuncia un futur diferent: «A vosaltres que reverencieu el meu nom, brillarà el sol de la salvació, i els seus raigs us guariran» (Ml 3,20).
Francesc
Vaticà, 13 de juny de 2019, memòria litúrgica de sant Antoni de Pàdua

miércoles, 6 de noviembre de 2019

"Anunciar a Jesús i el seu Evangeli implica sempre un cert sortir i posar-se en camí" Papa Francesc

“Sense Ell no podem fer res”, el llibre del Papa sobre com ser missioners en el món d'avui


Sin Él no podermos hacer nada, libro del Papa Francisco, Mes Misionero Extraordinario, Roma, misioneros
“Si Crist t'atreu, si et mous i fas les coses perquè ets atret per Crist, els altres ho notaran sense esforç. No hi ha necessitat de demostrar-ho, i molt menys d'exhibir-ho. 
En canvi, qui es creu protagonista o empresari de la missió, amb tots els seus bons propòsits i declaracions d'intencions, sovint acaba sense atreure a ningú”, així s'expressa el Papa Francesc en el llibre entrevista “Sense Ell no podem fer res. 
Una conversa sobre ser missioners en el món d'avui”, que amb motiu de la conclusió del Mes Missioner Extraordinari, avui comença a sortir a les llibreries, publicat per Llibreria Editorial Vaticana i Sant Pau.

Sin Él no podermos hacer nada, libro del Papa Francisco, Mes Misionero Extraordinario, Roma, misioneros
Els comentaris del Papa en aquest llibre dedicat en definitiva a la missió estan plens de claredat: “l'Església és també un hospital de campanya, on tots són acollits, així com són, se sanen les ferides de tots. I això és part de la seva missió. Tot depèn de l'amor que mou el cor de qui fa les coses”. O quan diu: “Si un missioner ajuda a cavar un pou a Moçambic, perquè es va adonar que serveix a aquells als qui bateja i als qui predica l'Evangeli, com es pot dir que aquesta obra està separada de l'anunci?”.

“Podem fer una missió segons Crist també construint pistes de futbol per als nens dels afores de Buenos Aires”, afegeix en una altra resposta. I cita de nou – ho ha fet en diverses ocasions – a la germana Maria Concetta Esu, matrona durant més de 60 anys a la República Democràtica del Congo i que ha ajudat a néixer a milers de nenes i nens.

Des que comencés el seu pontificat el Papa Francesc ha fet innombrables referències a la naturalesa de la missió de l'Església i de cada cristià en el món. Aquest llibre recull molt del que el Papa ha dit sobre què significa ser missioners, des de la seva exhortació apostòlica Evangelii gaudium fins a les seves intervencions públiques en viatges, audiències i en trobades més disteses. L'anunci de l'Evangeli no és “proselitisme” i l'Església creix “per atracció” i “per testimoniatge”. 
Sin Él no podermos hacer nada, libro del Papa Francisco, Mes Misionero Extraordinario, Roma, misioneros
Tot nascut de la seva pròpia experiència missionera: “Em vaig unir als jesuïtes perquè em cridava l'atenció la seva vocació missionera, el seu constant anar cap a les fronteres. Llavors no vaig poder anar al Japó. Però sempre vaig advertir que anunciar a Jesús i el seu Evangeli implica sempre un cert sortir i posar-se en camí”, diu en el llibre.

No dubte a parlar del martiri, “la màxima expressió del reconeixement i de testimoniatge donat a Crist, que representen el compliment de la missió, del treball apostòlic”, i afegeix, “sempre penso en els germans coptes massacrats a Líbia, que pronunciaven el nom de Jesús en un murmuri mentre eren decapitats. 
Sin Él no podermos hacer nada, libro del Papa Francisco, Mes Misionero Extraordinario, Roma, misioneros, mártires
Penso en les Germanes de la Santa Mare Teresa assassinades a Iemen, mentre cuidaven a pacients musulmans en una residència per a ancians amb discapacitats. Quan les van matar, tenien els seus davantals de treball sobre els seus hàbits religiosos. 
Tots són vencedors, no ‘víctimes’. I el seu martiri, fins al vessament de sang, il·lumina el martiri que tots poden sofrir en la vida diària, amb el testimoniatge donat a Crist cada dia. És el que es pot veure quan es visiten les cases de repòs de missioners ancians, sovint desgastats per la vida que van portar. Un missioner em va dir que molts d'ells perden la memòria i ja no recorden res del bé que van fer. ‘Però no importa -em va dir-, perquè en canvi el Senyor recorda això molt bé’” OMPRESS-ROMA (5-11-19)

jueves, 17 de octubre de 2019

"Missioners que, en països llunyans, es deixen la pell al costat dels més desafavorits de la terra, tot portant-los l’esperança del missatge de Jesús"

BATEJATS I ENVIATS

20 d’octubre de 2019

domund 2019, obras misionales pontificias, missioners
Benvolguts i benvolgudes, avui celebrem la Jornada mundial de les missions, anomenada també el diumenge del Domund. És una bona oportunitat per pregar i donar suport als nostres missioners que, en països llunyans, es deixen la pell al costat dels més desafavorits de la terra, tot portant-los l’esperança del missatge de Jesús.
A més, enguany el papa Francesc ha volgut que durant aquest mes, anomenat «Mes missioner extraordinari», tinguem en el centre de la nostra pregària i de la nostra acció cristiana l’activitat missionera de l’Església. D’aquí que el Papa ens convidi no sols a pregar i ajudar les missions estrangeres, sinó a ser també nosaltres missioners en els nostres propis ambients, aquí, a casa nostra. Se’ns convida, per tant, a ser valents i a comunicar l’Evangeli.
Papa Francisco y los misioneros, Domund 2019, Obras Misionales Pontificias
A les xarxes socials, estem acostumats a compartir, a voltes sense pudor, tot el que fem a cada moment amb els nostres amics, familiars, companys… Però, com ens recorda el papa Francesc en el missatge per a la Jornada mundial de les missions d’enguany, com a catòlics tenim «una riquesa per donar, per comunicar, per anunciar; aquest és el sentit de la missió». El Papa explicita que, com diu el lema del Domund d’aquest 2019, som «batejats i enviats». Com a cristians i, per tant, com a deixebles de Jesús, cal «tornar a trobar el sentit missioner de la nostra adhesió de fe a Jesucrist», perquè aquesta fe «l’hem rebuda gratuïtament com un do en el baptisme i gratuïtament hem de compartir-la, sense excloure ningú».
El papa Francesc ens demana també que trenquem amb les nostres comoditats, que sortim de la nostra zona de confort i ens donem als altres. L’exemple més clar el tenim en els nostres missioners, en el treball que fan cada dia lliurats a l’amor de Crist. Amb aquesta jornada del Domund i amb el Mes missioner extraordinari, hauríem de proposar-nos estar més a prop encara d’ells. Sabem que necessiten de la nostra col·laboració per a desenvolupar la seva tasca enmig de la pobresa, la guerra, l’exclusió, les catàstrofes naturals… Malauradament, els mitjans de comunicació sols es fan ressò del seu treball quan una tragèdia colpeja les seves vides.
Missioners, Tarragona, Obras Misionales Pontificias
Enguany, les Obres Missionals Pontifícies han volgut fer conèixer la tasca dels nostres missioners a través d’una «cadena de bondats», on expliquen els treballs concrets realitzats per ells en els territoris de missió. En aquesta «cadena» podem tenir present especialment els nostres trenta-tres missioners i missioneres, fills de la nostra arxidiòcesi, que han estat enviats arreu del món. Ells van creure en el somni de Déu, porten l’Evangeli en el seu cor, l’han après i el viuen tot fent camí amb els pobles que serveixen. Preguem especialment avui per ells i col·laborem generosament perquè tinguin els mitjans necessaris per a continuar en la seva missió.
Estimats: també nosaltres som «batejats i enviats». Se’ns recorda, per tant, la gràcia del baptisme que hem rebut i la necessitat de compartir i de comunicar la fe sense excloure ningú.

† Joan Planellas i Barnosell
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

--------------------------------------------------------

BAUTIZADOS Y ENVIADOS
20 de octubre de 2019

Estimados y estimadas, hoy celebramos la Jornada mundial de las misiones, llamada también el domingo del Domund. Es una buena oportunidad para rezar y apoyar a nuestros misioneros que, en países lejanos, se dejan la piel al lado de los más desfavorecidos de la tierra, llevándolos la esperanza del mensaje de Jesús.
Además, este año el Papa Francisco ha querido que durante este mes, llamado «Mes misionero extraordinario», tengamos en el centro de nuestra oración y de nuestra acción cristiana la actividad misionera de la Iglesia. De ahí que el Papa nos invite no sólo a orar y ayudar a las misiones extranjeras, sino a ser también nosotros misioneros en nuestros propios ambientes, aquí, en nuestra casa. Se nos invita, por tanto, a ser valientes y a comunicar el Evangelio.
En las redes sociales, estamos acostumbrados a compartir, a veces sin pudor, todo lo que hacemos en cada momento con nuestros amigos, familiares, compañeros... Pero, como nos recuerda el Papa Francisco en el mensaje para la Jornada mundial de las misiones de este año, como católicos tenemos «una riqueza para dar, para comunicar, para anunciar; este es el sentido de la misión». El Papa explicita que, como dice el lema del Domund de este 2019, somos «bautizados y enviados». Como cristianos y, por tanto, como discípulos de Jesús, hay que «volver a encontrar el sentido misionero de nuestra adhesión de fe a Jesucristo», porque esta fe «la hemos recibido gratuitamente como un don en el bautismo y gratuitamente hemos de compartirla, sin excluir a nadie».
El Papa Francisco nos pide también que rompamos con nuestras comodidades, que salgamos de nuestra zona de confort y nos demos a los demás. El ejemplo más claro lo tenemos en nuestros misioneros, en el trabajo que hacen cada día entregados al amor de Cristo. Con esta jornada del Domund y con el Mes misionero extraordinario, deberíamos proponernos estar más cerca aún de ellos. Sabemos que necesitan de nuestra colaboración para desarrollar su tarea en medio de la pobreza, la guerra, la exclusión, las catástrofes naturales... Desgraciadamente, los medios de comunicación sólo se hacen eco de su trabajo cuando una tragedia golpea sus vidas.
Este año, las Obras Misionales Pontificias han querido dar a conocer el trabajo de nuestros misioneros a través de una «cadena de bondades», donde explican los trabajos concretos realizados por ellos en los territorios de misión. En esta «cadena» podemos tener presente especialmente nuestros treinta y tres misioneros y misioneras, hijos de nuestra archidiócesis, que han sido enviados por todo el mundo. Ellos creyeron en el sueño de Dios, llevan el Evangelio en su corazón, lo han aprendido y lo viven haciendo camino con los pueblos que sirven. Roguemos especialmente hoy por ellos y colaboremos generosamente para que tengan los medios necesarios para continuar en su misión.
Estimados: también nosotros somos «bautizados y enviados». Se nos recuerda, por tanto, la gracia del bautismo que hemos recibido y la necesidad de compartir y comunicar la fe sin excluir a nadie.

† Joan Planellas i Barnosell
Arzobispo metropolitano de Tarragona y primado