• Missatge del Papa


    "El mal s’escamparà tant, que l’amor de molts es refredarà"
  • DIA DE HISPANOAMÈRICA 2018


    Esglèsies joves, alegria i esperança
  • JOVES I MISSIÓ


    “Escoltar als joves i fer-los protagonistes” Francesc
  • Guia Compartir la Missió 2018


    Propostes de voluntariat missioner per joves
  • TROBADA MISSIONERA DE JOVES 2018


    6 al 8 d’abril, El Escorial, Madrid
  • ANIMACIÓ MISSIONERA


    Recursos per l’animació missionera de joves
  • SUPERGESTO


    Revista missionera pels joves

dilluns, 19 de febrer de 2018

Jornada Missionera, Dia d’Hispanoamèrica

Els joves: alegria i esperança per al món

El lema d'aquesta jornada està en clara sintonia amb el tema triat pel Papa Francesc per a la XV Assemblea del Sínode dels Bisbes que se celebrarà a l'octubre d'aquest any 2018: "Els joves, la fe i el discerniment vocacional". A la carta que el Sant Pare va dirigir als joves del món, en ocasió de la presentació del document preparatori a l'Assemblea, els va convidar a escoltar la veu del Pare, qui els crida a "sortir" per llançar-se sense "cap a un futur no conegut però prometedor de segures realitzacions, a la trobada Ell mateix els acompanya ".

Precisament, el lema triat per a aquesta jornada evoca les paraules que Francesc va dirigir a un grup de joves en començar la seva visita apostòlica a Colòmbia, el 6 de desembre de l'any passat: "No es deixin robar l'alegria i l'esperança!".

Però l'Evangeli també ens mostra que els joves no només han de ser destinataris d'un missatge esperançador i que ompli de sentit les seves vides, sinó que també poden ser els protagonistes d'un veritable canvi en les nostres societats i en el món. No hem d'oblidar que ells representen un enorme potencial per al present i el futur de l'Església i dels nostres pobles, com a deixebles i missioners del Senyor.


OBJECTIUS
1. Donar gràcies a Déu per l'enviament de tants missioners espanyols que estan gastant la seva vida a Amèrica Llatina on ja viuen el 50% dels catòlics del món.
2. Prendre consciència que el manament missioner continua interpel·lant als que han rebut el do de la fe perquè surtin de si mateix i "vagin" a l'altra riba.
3. Recordar als missioners espanyols que romanen en la missió al continent americà, i col·laborar amb ells a través de l'oració i de l'ajuda econòmica.
4. Acollir amb gratitud, en les nostres comunitats eclesials, als que arriben procedents d'altres països, ja siguin laics, famílies, religiosos i religioses, o sacerdots.

dilluns, 12 de febrer de 2018

«El mal augmentarà tant, que es refredarà l’amor de la majoria» (Mt 24,12)


MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC
PER A LA QUARESMA 2018


«El mal augmentarà tant, que es refredarà l’amor de la majoria» (Mt 24,12)
Estimats germans i germanes,
Un cop més ens surt a l’encontre la Pasqua del Senyor. Per preparar-nos per a rebre-la, la Providència de Déu ens ofereix cada any la Quaresma, «signe sacramental de la nostra conversió»,  que anuncia i realitza la possibilitat de tornar al Senyor amb tot el cor i amb tota la vida.
Com tots els anys, amb aquest missatge desitjo ajudar tota l’Església a viure amb goig i amb veritat aquest temps de gràcia, i ho faig inspirant-me en una expressió de Jesús a l’Evangeli de Mateu: «El mal augmentarà tant, que es refredarà l’amor de la majoria» (24,12).
Aquesta frase es troba en el discurs que parla de la fi dels temps i que està ambientat a Jerusalem, a la muntanya de les Oliveres, precisament allí on començarà la passió del Senyor. Jesús, responent una pregunta dels seus deixebles, anuncia una gran tribulació i descriu la situació en la qual podria trobar-se la comunitat dels fidels: enfront dels esdeveniments dolorosos, alguns falsos profetes enganyaran molta gent fins amenaçar amb apagar la caritat en els cors, que és el centre de tot l’Evangeli.
Els falsos profetes
Escoltem aquest passatge i preguntem-nos: quines formes prenen els falsos profetes?
Són com «encantadors de serps», o sigui, s’aprofiten de les emocions humanes per esclavitzar les persones i dur-les on ells volen. Quants fills de Déu es deixen fascinar per les seduccions d’un plaer momentani que es confon amb la felicitat! Quants homes i dones viuen encantats per la il·lusió dels diners, que els fa en realitat esclaus del lucre o d’interessos mesquins! Quants viuen pensant que es valen per ells mateixos i cauen presos de la soledat.
Uns altres falsos profetes són aquells xarlatans que ofereixen solucions senzilles i immediates per als sofriments, remeis que tanmateix són completament inútils: quants són els joves als quals se’ls ofereix el fals remei de la droga, d’unes relacions d’un sol ús, de guanys fàcils però deshonestos. Quants es deixen captivar per una vida completament virtual, en la qual les relacions semblen més senzilles i ràpides però després resulten dramàticament sense sentit. Aquests estafadors no sols ofereixen coses sense valor sinó que treuen el que és més valuós, com la dignitat, la llibertat i la capacitat d’estimar. És l’engany de la vanitat, que ens duu a presumir de les nostres qualitats…, fent-nos caure en el ridícul, i el ridícul no té marxa enrere. No és una sorpresa: des de sempre el dimoni, que és «mentider i pare de la mentida» (Jn 8,44), presenta el mal com a bé i el que és fals com a veritable, per confondre el cor de l’home. Cadascun de nosaltres, per tant, està cridat a discernir i examinar en el seu cor si se sent amenaçat per les mentides d’aquests falsos profetes. Hem d’aprendre a no quedar-nos en un nivell immediat, superficial, sinó a reconèixer quines coses són les que deixen en el nostre interior una petjada bona i més duradora, perquè venen de Déu i certament serveixen per al nostre bé.
Un cor fred
Dante Alighieri, en la seva descripció de l’infern, s’imagina el diable assegut en un tron de gel;  la seva llar és el gel de l’amor extingit. Preguntem-nos aleshores: com es refreda en nosaltres la caritat? Quins són els senyals que ens indiquen que l’amor corre el risc d’apagar-se en nosaltres?
Allò que apaga la caritat abans que res és l’avidesa pels diners, «arrel de tots els mals» (1Tm 6,10), a la qual segueix el rebuig de Déu i, per tant, el fet de no voler buscar consol en ell, preferint quedar-nos amb la nostra desolació abans que sentir-nos confortats per la seva Paraula i els seus sagraments.  Tot això es transforma en violència que es dirigeix contra aquells que considerem una amenaça per a les nostres «certeses»: el nen que ha de néixer, l’ancià malalt, l’hoste de pas, l’estranger, així com el proïsme que no correspon a les nostres expectatives.
També la creació és un testimoni silenciós d’aquest refredament de la caritat: la terra està enverinada a causa de les deixalles llançades per negligència i interès; els mars, també contaminats, han de recobrir per desgràcia les restes de tants nàufrags de les migracions forçades; el cel —que en el designi de Déu canta la seva glòria— es veu solcat per màquines que fan ploure instruments de mort.
L’amor es refreda també en les nostres comunitats: en l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium vaig intentar descriure els senyals més evidents d’aquesta falta d’amor. Aquests senyals són: la peresa egoista, el pessimisme estèril, la temptació d’aïllar-se i entaular guerres fratricides continuades, la mentalitat mundana que indueix a ocupar-se només del que és aparent, disminuint d’aquesta manera l’entusiasme missioner. 
Què podem fer?
Si veiem dins nostre i al voltant nostre els signes que abans he descrit, l’Església, la nostra mare i mestra, a més de la medicina a vegades amarga de la veritat, ens ofereix en aquest temps de Quaresma el dolç remei de la pregària, l’almoina i el dejuni.
El fet de dedicar més temps a la pregària fa que el nostre cor descobreixi les mentides secretes amb les quals ens enganyem a nosaltres mateixos,  per a cercar finalment el consol en Déu. Ell és el nostre Pare i desitja per a nosaltres la vida.
L’exercici de l’almoina ens allibera de l’avidesa i ens ajuda a descobrir que l’altre és el meu germà: allò que tinc no és mai només meu. De la mateixa manera que, com a cristians, m’agradaria que seguíssim l’exemple dels Apòstols i veiéssim en la possibilitat de compartir els nostres béns amb els altres un testimoniatge concret que vivim en l’Església. A aquest propòsit faig meva l’exhortació de sant Pau, quan convidava els corintis a participar en la col·lecta per a la comunitat de Jerusalem: «Convé que dugueu a terme la col·lecta» (2Co 8,10). Això val especialment en la Quaresma, un temps en què molts organismes fan col·lectes a favor d’esglésies i poblacions que passen per dificultats. I voldria també que en les nostres relacions quotidianes, davant de cada germà que ens demana ajuda, penséssim que es tracta d’una crida de la divina Providència: cada almoina és un motiu per a participar en la Providència de Déu envers els seus fills; i si ell avui se serveix de mi per ajudar un germà, no proveirà també demà les meves necessitats, ell, que no es deixa guanyar per ningú en generositat? 
El dejuni, per últim, debilita la nostra violència, ens desarma i constitueix una important ocasió per a créixer. Per una banda, ens permet experimentar el que senten aquells que no tenen el que és indispensable i coneixen el fibló de la fam; per altra banda, expressa la condició del nostre esperit, afamat de bondat i assedegat de la vida de Déu. El dejuni ens desperta, ens fa estar més atents a Déu i al proïsme, inflama la nostra voluntat d’obeir Déu, que és l’únic que sacia la nostra fam.
Voldria que la meva veu traspassés les fronteres de l’Església catòlica, perquè arribés a tots vosaltres, homes i dones de bona voluntat, disposats a escoltar Déu. Si us sentiu afligits com nosaltres, perquè en el món s’estén la iniquitat, si us preocupa la fredor que paralitza el cor i les obres, si veieu que es debilita el sentit d’una mateixa humanitat, uniu-vos a nosaltres per invocar junts Déu, per dejunar junts i entregar junts el que podem com a ajuda per als nostres germans.
El foc de la Pasqua
Convido especialment els membres de l’Església a emprendre amb zel el camí de la Quaresma, sostinguts per l’almoina, el dejuni i la pregària. Si en molts cors a vegades fa la sensació que la caritat s’ha apagat, en el cor de Déu no s’apaga. Ell sempre ens dona una nova oportunitat perquè puguem començar a estimar de nou.
Una ocasió propícia serà la iniciativa «24 hores per al Senyor», que aquest any ens convida novament a celebrar el sagrament de la reconciliació en un context d’adoració eucarística. L’any 2018 tindrà lloc el divendres 9 i el dissabte 10 de març, inspirant-se en les paraules del Salm 130,4: «És molt vostre perdonar.» A cada diòcesi, almenys una església romandrà oberta durant 24 hores seguides, per a permetre la pregària d’adoració i la confessió sacramental.
La nit de Pasqua reviurem el suggestiu ritu d’encendre el ciri pasqual: la llum que prové del «foc nou» a poc a poc esvairà la foscor i il·luminarà l’assemblea litúrgica. «Que la llum de Crist, ressuscitat i gloriós, dissipi les tenebres del nostre cor i del nostre esperit»,  perquè tots puguem viure la mateixa experiència dels deixebles d’Emmaús: després d’escoltar la Paraula del Senyor i d’alimentar-nos amb el Pa eucarístic el nostre cor tornarà a abrusar-se de fe, esperança i caritat.
Us beneeixo de tot cor i prego per vosaltres. No us oblideu de pregar per mi.
Francesc
Vaticà, 1 de novembre de 2017
Solemnitat de Tots Sants

dilluns, 5 de febrer de 2018

Per fomentar el treball missioner a Catalunya

Trobada de les delegacions de missions en seu a Catalunya

Els passats dies 29 i 30 de gener va tenir lloc, a Poblet, la trobada anual de les delegacions de missions de Catalunya.
Per iniciar la trobada i motivar l’esperit missioner ens va acompanyar una estona la Gmna. Anna Maria Aixalà Aymamí, missionera vedruna retornada que durant anys va exercir la seva tasca missionera a Cochabamba (Bolivia). Amb una presentació prèvia ens va explicar la seva experiència missionera. La seva principal tasca, a part de l’espiritual, va estar en la direcció d’una escola o com a coordinadora. 



La formació dels infants per ajudar-los a créixer com a persones  és  molt important i a més no només era una ajuda formativa sinó també alimentaria donat que molts nens a l’anar a l’escola podien almenys garantir menjar alguna cosa al dia.



La tarda del dia 29 vam tenir una visita molt especial. Ens va acompanyar el Fra. Paco Martínez Soria, germà de Poblet per parlar-nos de “L’oració, premissa irrenunciable en la vida del cristià”.



D’una manera distesa i divertida va anar desgranant els aspectes més importants de la pregària: la necessitat de comunicació amb Déu i l’actitud d’escolta i d’obertura de cor al que Déu ens vol comunicar quan preguem.





Conjuntament en la capella de Santa Catalina vam celebrar l’eucaristia i d’una manera molt especial la vam oferir pels malalts missioners i per tots aquells amics i familiar que estan lluitant amb la malaltia.




El dimarts 30 no podia començar millor i molt aviat. A les 7 vam acompanyar a la comunitat de religiosos de Poblet en la pregària de Laudes per tot seguit a les 8 celebrar l’eucaristia.
El matí, amb la companyia de Mon. Enric Benavente, bisbe de Tortosa i coordinador de les delegacions de missions de Catalunya; va ser una revisió de les activitats que des d’Obres Missionals pontifícies es duen a terme i com donem resposta des de les nostres diòcesis.



Cal destacar l’aportació i la feina feta per part de l’Aurora de la delegació de Sant Feliu i de l’Eva de la delegació de Lleida que han preparat una activitat d’animació missionera, en l’àmbit de la pedagogia; per presentar en la trobada de mestres del 3 i 4 de febrer a Barcelona. 
A la trobada de les delegacions, com sempre i com és imprescindible en acompanyaren representants del religiosos, dels SCAM i de OCSHA.

dissabte, 27 de gener de 2018

Los niños son los protagonistas de una jornada solidaria y misionera

Jornada de la Infancia Misionera, para despertar la solidaridad misional

La Iglesia celebra mañana la Jornada de la Infancia Misionera, organizada por Obras Misionales Pontificias, que en este 2018 cumple 175 años de vida. Se trata de la primera institución –con más de un siglo de diferencia– dedicada específicamente a la infancia de todo el mundo, con la particularidad de que sigue siendo la única iniciativa de este tipo que no sólo es para los niños, sino también de los niños como protagonistas.

La vigencia y singularidad de Infancia Misionera sería incomprensible sin el carisma que está en su base y que se expresa en la denominación original «Santa Infancia» que le dio su fundador, monseñor Forbin-Janson, en 1843.

Es significativo que fueran las noticias de los misioneros de China, sobre los niños y niñas abandonados o asesinados sin poder recibir el bautismo, las que llevaran a Forbin-Janson hasta la inspiración de fundar la Obra. También, el que en los orígenes la familias procuraran inscribir a los pequeños de la Santa Infancia el día de su bautismo, dando una limosna para ayudar a que otro niño pudiera recibirlo. «Todo ello hace patente un lazo entre dicho sacramento y la fe compartida por el anuncio misionero: ambos son un don para el individuo (lo recibo “yo”), pero una gracia para la humanidad (no la recibo “para mi” sino para todos mis hermanos)», escribe Rafael Santos, director de la revista Illuminare.

Con esta clara identidad evangelizadora, Infancia Misionera mantiene el anhelo de su fundador: «Esperamos que alcanzará la protección del Cielo esta Obra que se presenta a sus bendiciones tan pura y desinteresada, en la que se hallan reunidas la inocencia de la oración, la multitud de sacrificios y la importancia de los resultados», subraya Santos.

Los objetivos propuestos son: iniciar en los niños la experiencia de desprenderse de lo superfluo y confiar en Jesús, fuente de valentía; suscitar en ellos una disposición a vencer los miedos que impiden que salga de uno mismo el impulso de ser misioneros; implicarles en actividades de animación y cooperación misionera  promovidas por la parroquia o en el colegio con motivo de la Jornada y a lo largo del año; motivar a los educadores, catequistas y padres para que faciliten a los más pequeños su participación en esta corriente de solidaridad misionera.
                         
El cartel de la presente campaña transmite a la perfección el espíritu de la jornada.

La parte superior, llena de colorido, descubre el espíritu con el que unos niños sueltan lo que les estorba para ser misioneros, como a veces sobran teléfonos y tablets, que, usados en exceso nos aíslan del mundo que nos rodea y de sus necesidades.

La parte inferior muestra un mundo apagado, tristón, en el que cada uno va a lo suyo sin preocuparse de los demás. En él se zambullen los niños y niñas de Infancia Misionera enseñándonos como dice el papa Francisco, «misioneros que llevemos la luz y la alegría del Evangelio a todos».

Gracias a la generosidad de los niños de todo el mundo –reunidos en el Fondo Universal de Solidaridad de la Obra de la Infancia Misionera– en 2017 se enviaron 16.941.176,76 euros, para el sostenimiento de 2.858 proyectos de ayuda a la infancia en territorios de misión, en campos como la educación, salud y vida, y la evangelización.
Joan Boronat, Diari de Tarragona, 27 de gener 2018