Perquè els nens i joves siguin missatgers de l'evangeli i perquè la seva dignitat sigui sempre respectada i preservada de qualsevol violència i explotació. Aquesta és la intenció missionera indicada pel sant pare Benet XVI per al mes de desembre.
Precisament en l'exhortació apostòlica postsinodal Africæ Munus, que el Sant Pare signava el passat 19 de novembre a la Basílica de la Immaculada de Ouidah, a Benín, es recull la importància dels joves per a l'Església.
«Els joves són la major part de la població a l’Àfrica. Aquesta joventut és un do i un tresor de Déu, pel qual tota l’Església està agraïda al Senyor de la vida. Cal estimar aquesta joventut, voler-la i respectar-la. Ella “expressa un desig profund, malgrat possibles ambigüitats, d’aquells valors autèntics que tenen la plenitud en Crist. ¿No és, potser, Crist el secret de la vertadera llibertat i de l’alegria profunda del cor? No és Crist l’amic suprem i alhora l’educador de qualsevol amistat autèntica? Si als joves se’ls presenta Crist amb el veritable rostre que té, ells l’experimenten com una resposta convincent i són capaços d’acollir-ne el missatge, fins i tot si és exigent i marcat per la creu”.
»En l’exhortació apostòlica postsinodal Verbum Domini, pensant en els joves, vaig escriure: “En l’edat de la joventut, sorgeixen de manera incontenible i sincera preguntes sobre el sentit de la vida i sobre quina direcció donar a la seva existència. A aquests interrogants, només Déu sap donar una resposta vertadera. Aquesta atenció al món juvenil implica la valentia d’un anunci clar; hem d’ajudar els joves a adquirir confiança i familiaritat amb la sagrada Escriptura, perquè sigui com una brúixola que indica la via que s’ha de seguir.
Per a això necessiten testimonis i mestres que caminin amb ells i els portin a estimar i a comunicar l’evangeli, especialment als seus coetanis, convertint-se ells mateixos en anunciadors autèntics i creïbles.”
»Sant Benet demana en la seva Regla que l’abat del monestir escolti els més joves, dient: “Déu inspira sovint el més jove millor encara.” No deixem, doncs, d’involucrar directament els joves en la societat i la vida de l’Església, a fi que no s’abandonin a sentiments de frustració i rebuig davant la impossibilitat de fer-se càrrec del seu futur, especialment en situacions en què els joves són vulnerables per manca d’educació, per la desocupació, l’explotació política i qualsevol tipus de dependències.»
Leer más...
Precisament en l'exhortació apostòlica postsinodal Africæ Munus, que el Sant Pare signava el passat 19 de novembre a la Basílica de la Immaculada de Ouidah, a Benín, es recull la importància dels joves per a l'Església.
«Els joves són la major part de la població a l’Àfrica. Aquesta joventut és un do i un tresor de Déu, pel qual tota l’Església està agraïda al Senyor de la vida. Cal estimar aquesta joventut, voler-la i respectar-la. Ella “expressa un desig profund, malgrat possibles ambigüitats, d’aquells valors autèntics que tenen la plenitud en Crist. ¿No és, potser, Crist el secret de la vertadera llibertat i de l’alegria profunda del cor? No és Crist l’amic suprem i alhora l’educador de qualsevol amistat autèntica? Si als joves se’ls presenta Crist amb el veritable rostre que té, ells l’experimenten com una resposta convincent i són capaços d’acollir-ne el missatge, fins i tot si és exigent i marcat per la creu”.»En l’exhortació apostòlica postsinodal Verbum Domini, pensant en els joves, vaig escriure: “En l’edat de la joventut, sorgeixen de manera incontenible i sincera preguntes sobre el sentit de la vida i sobre quina direcció donar a la seva existència. A aquests interrogants, només Déu sap donar una resposta vertadera. Aquesta atenció al món juvenil implica la valentia d’un anunci clar; hem d’ajudar els joves a adquirir confiança i familiaritat amb la sagrada Escriptura, perquè sigui com una brúixola que indica la via que s’ha de seguir.
Per a això necessiten testimonis i mestres que caminin amb ells i els portin a estimar i a comunicar l’evangeli, especialment als seus coetanis, convertint-se ells mateixos en anunciadors autèntics i creïbles.”
»Sant Benet demana en la seva Regla que l’abat del monestir escolti els més joves, dient: “Déu inspira sovint el més jove millor encara.” No deixem, doncs, d’involucrar directament els joves en la societat i la vida de l’Església, a fi que no s’abandonin a sentiments de frustració i rebuig davant la impossibilitat de fer-se càrrec del seu futur, especialment en situacions en què els joves són vulnerables per manca d’educació, per la desocupació, l’explotació política i qualsevol tipus de dependències.»
