• MES MISSIONER EXTRAORDINARI


    Octubre 2019: "Batejats i enviats: l’Església de Crist en missió en el món"
  • MES MISSIONER EXTRAORDINARI


    Guia per la celebració del Mes Missioner Extraordinari
  • "GUIA COMPARTIR LA MISSIÓ"


    Propostes de voluntariat missioner
  • ANIMACIÓ MISSIONERA


    Recursos per l’animació missionera de joves
  • SUPERGESTO


    Revista missionera per als joves
  • ANIMACIÓ MISSIONERA


    Recursos per l’animació missionera amb nens
  • GESTO


    Revista missionera per als més petits

martes, 2 de julio de 2019

Un verano para compartir

COOPERANTES TARRACONENSES EN CAMPOS DE TRABAJO Y AULA COMPARTIDA EN MISIONES

Un equipo formado por 7 profesionales de las Escuelas Diocesanas de Tarragona viajará a Honduras este verano, concretamente del 10 de julio i el 16 de agosto. Entre los objetivos de esta expedición, cuenta hacer el seguimiento de los alumnos que en el país hondureño han realizado los cursos online de Aula Compartida, facilitando y guiando su aplicación en el aula, así como el asesoramiento y colaboración con los equipos directivos de las escuelas hermanas, a fin de seguir construyendo y fortalecer los diferentes proyectos educativos.

A los centros de Trujillo i Sonaguera, se suman esta vez los de Sabá, Bonito y San Pedro Sula, cada uno de ellos rodeados de circunstancias particulares que reclaman una gran dosis de contextualización para que la ayuda sea verdaderamente significativa. Este programa es fruto de la colaboración entre la diócesis de Trujillo, de la que es obispo el tarraconense Mons. Lluís Solé Fa y Escuelas Diocesanas de Tarragona, con la colaboración de la Delegación de Misiones de la Archidiócesis de Tarragona.

Esta vez la expedición está formada por Yolanda Roure, Lourdes Sarra, Manuel Almagro y Joan Llatse, de la escuela Joan XXIII; Joan Civit, del colegio Mare de Déu de la Serra de Montblanc; Lluís Artieda  del CEE Tilmar de Montblanc i Francesc Ortiz, de la Fundació Sant Fructuós. Este grupo de voluntarios será enviado por la Iglesia de Tarragona en una celebración eucarística que tendrá lugar el próximo martes 3 de julio en el Arzobispado de Tarragona, la cual estará presidida por el nuevo arzobispo Mons. Joan Planellas. 

Líneas del programa

En la segunda edición de programa, a los cursos sobre Neuroeducación, Aprendizaje Cooperativo y Trabajo para inteligencias Múltiples, se suman otras propuestas como: Trabajo para Competencias, Métodos de aprendizaje de la Lectoescritura, Matemáticas Vivenciales, Dinámicas de Educación en Valores para Adolescentes, o Atención a la Diversidad en el Aula. En este último curso se da respuesta a las dificultades de aprendizaje en las aulas hondureñas, con especial énfasis al trabajo de escuelas inclusivas.

En esta edición se ha contado con la colaboración voluntaria de 53 tutores de las Escuelas Diocesanas de Tarragona, para cerca de 119 alumnos hondureños, número que se ha incrementado considerablemente respecto al año anterior. Desde semanas atrás se viene trabajando en la planificación de la Expedición Verano 2019 y su cometido.

Por otro lado, los Hijos de la Sagrada Familia ayudan a sus misioneros a través de la ONG Manyanet Solidario. Ahora se pone en marcha una nueva edición del llamado Campo de Trabajo en Camerún, que contará con la presencia de 11 cooperantes, tres de ellos de nuestra archidiócesis de Tarragona: Pablo, María y Mª Mar. 

Allí trabajarán al lado del misionero reusense, P. Josep Maria Juanpere, con la coordinación del P. Emili Berbel, ambos responsables del seminario de los Hijos de la Sagrada Familia en Camerún. Bajo el lema de este año, «Juntos nos movemos mejor», se recuerda a los niños la necesidad de ser solidarios con los otros y los beneficios de trabajar en grupo. En definitiva, trabajar los beneficios de pensar en el otro, por encima del individualismo. «Una forma de cooperar i conocer in situ, al lado de los sacerdotes y religiosos tarraconenses, su labor misionera», comenta Ana González, delegada diocesana de Misiones en Tarragona.

Joan Boronat, Diari de Tarragona, 29 de julio 2019

viernes, 14 de junio de 2019

Campos de trabajo: una "degustación" de la cooperación-misión.

Los Hijos de la Sagrada Familia ayudan a sus misioneros a través de la Ong Manyanet Solidario.

Los campos de trabajo-misión manyanetianos fueron creados en 2006 por la ONG Manyanet Solidario, fundada por los Hijos de la Sagrada Familia para ayudar en los proyectos de evangelización y desarrollo que los misioneros de esta congregación tienen en Colombia, Venezuela y Camerún. La experiencia ha tenido éxito y va ya por su 11ª edición. En 2018 se hizo el primer campo de trabajo en África, en la misión de Yaoundé, en Camerún.

Gracias a la ONG Manyanet Solidario, ocho jóvenes profesionales pudieron "degustar" lo que es la cooperación- misión, como dice Emili Berbel, de los Hijos de la Sagrada Familia. Este misionero en Camerún, fue el responsable de los jóvenes que vivieron un #VeranoMisión del 3 al 27 de julio, en el orfanato y el hospital católico de la diócesis de Yaoundé. Para él, esta experiencia es una "degustación" de la misión, porque en tres semanas no se puede comprender toda la riqueza del país y mucho menos sacar "conclusiones reales", pero sí hacer un acopio de experiencias que hay que ir asimilando poco a poco.
Antes de partir a la misión, muchos voluntarios de la ONG Manyanet Solidario han tenido ya experiencias de cooperación en España y la mayoría de ellos continúan teniéndolas al volver. 
Sin embargo, el tiempo que han pasado en la misión es un impulso, una renovación, una apertura a otras culturas... y, en algunos casos, un encuentro con la fe. Marta Miguell, una joven artista digital de 21 años, afirma sin ambages: "Ir a África me acercó a la religión". 
Eduard Soler, un maestro de 35 años que ha estado en todos los países donde los Hijos de la Sagrada Familia tienen misiones (Colombia, Venezuela y Camerún), afirma con rotundidad: "Yo me marché a Venezuela a hacer una labor social, pero en ningún caso pensaba en nada relacionado con la religión, y cuando estuve en Venezuela volví a ir a las celebraciones, a valorar todo lo que hacen muchos religiosos y a sentirme uno más de la comunidad parroquial. 
Podría decir que en América de Sur volví a encontrar mi fe".
Las expectativas de cada joven antes de llegar a la misión son diferentes. 


Cristina Domínguez es maestra y tiene 27 años; antes de irse "había imaginado muchas cosas". Cristina iba dispuesta a dar todo de sí "para que aquellos niños fueran felices durante unas semanas", pero no contaba con que fuera ella quien más acabaría disfrutando. 





Marta "no tenía ninguna expectativa" antes de viajar a Camerún, iba totalmente a la aventura y a sorprenderse y "todo fue inesperado y precioso". Una de las cosas que más llamó su atención fue "la paciencia que se nota en el ambiente, tal vez por el contraste, porque aquí vivimos en la inmediatez, en la impaciencia y esto hace que la mayoría de la gente vaya siempre estresada". Para Eduard, la distinta concepción del tiempo que tienen en América del Sur respecto a Europa fue también una llamada de atención. "Aquí vivimos siempre pendientes del reloj y de los horarios, allí no, y creo que a veces nos iría bien aprender un poco a no ser tan esclavos de nuestro tiempo". 
Los voluntarios tienen cientos de anécdotas, algunas se les han quedado grabadas para siempre. Eduard recuerda el día que "al volver a casa atracaron a tres cooperantes"; cuando la voz corrió por el barrio, los vecinos se organizaron, y al día siguiente tenían a un grupo esperándoles para llevarles a casa, asegurándoles "que lo que había pasado no se volvería a repetir". 
Por su parte, Cristina no puede olvidar a una niña que no podía andar. La llevaban en brazos de un sitio a otro mientras algunos la acompañaban con una silla de mimbre para poder sentarla. El último día que los jóvenes pasaron con ella, le regalaron una silla de ruedas. Cristina nunca olvidará "aquella felicidad y la sonrisa que se dibujó en su cara". Tras haber vivido un #VeranoMisión, algunos jóvenes, como Eduard, piensan que "su compromiso misionero no es nada comparado con la gente que dedica su vida a esto". Este joven maestro reconoce que él lo ha hecho "por un tiempo limitado y sabiendo que tenía un billete de regreso" y añade que “los misioneros que dedican toda su vida son dignos de admiración”.
Otros, como Marta, sienten que tienen "más empatía con los demás y que no se trata solo de cuidarse uno a sí mismo, sino también de cuidar la relación con la gente que nos rodea". 
Cristina quiere seguir vinculada "con proyectos solidarios, ayudando en todo lo posible a aquellos que lo necesiten". 
Eso sí, todos coinciden en su deseo de invitar a otros a vivir una experiencia parecida. Igual que un amigo llevó a Eduard "hacia esta gran aventura que es la cooperación", él anima ahora a sus amigos. Como dice Marta, "la vida te lleva por distintos caminos y hay que escuchar tu corazón y aprovechar las oportunidades".
(Artículo REVISTA SUPERGESTO Mayo-Junio 2019, editada por Obras Misionales Pontificas) 



En poco más de un mes el Campo de Trabajo vuelve a celebrarse y contará con la presencia de 11 cooperantes, algunos de ellos como Marta y Cristina, entre otros, repiten experiencia. De estos 11 tres son de nuestra diócesis: Pablo, María y M. Mar.




Desde el mes de febrero se han encontrado en diferentes ocasiones para la formación (así como puede ser verse en la imagen anterior) y la organización del campo de trabajo siempre bajo la coordinación del P. Emili presencialmente o desde Camerún. El lema  para este año"Juntos nos movemos mejor" recuerda la necesidad de ser solidarios con los otros y los beneficios de trabajar en grupo. Se buscará potenciar con los niños que van a estar trabajando los beneficios de pensar en el otro y no buscar tanto el individualismo.



P. Emili en el centro y P. Josep Maria a la derecha
 junto a seminaristas
También se da la circunstancia que junto al Padre Emili, responsable del Campo de Trabajo se encuentra trabajando apostólicamente el Padre Josep Maria Juanpere, nacido en nuestra diócesis, concretamente en Reus.
Ambos son responsables del seminario de los Hijos de la Sagrada Familia en Camerún.

Desde ya os pedimos oración por todos ellos. 


viernes, 31 de mayo de 2019

Identificar els camins transitables per als joves d'avui

“Principis i pautes per a atreure els joves a l'àmbit de la missió”

El responsable del Departament de Joventut de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE),  Mons. Carlos Manuel Escribano Subías, va ser el convidat principal de les Jornades Nacionals de Delegats Diocesans de Missions i Assemblea Nacional de Directors Diocesans de les Obres Missionals Pontifícies (OMP), que es va celebrar a Madrid del 20 al 22 de maig, amb el tema “Els joves i la missió”.

Monsenyor Escribano va ser convidat pels organitzadors per a proposar als responsables de l'animació missionera a Espanya “Principis i pautes per a atreure els joves a l'àmbit de la missió”. El bisbe, que va participar en el Sínode dels Joves, va dir que tant el treball fet en el Sínode com el recollit pel Papa Francesc en l'exhortació postsinodal “Christus vivit”, “il·luminen l'horitzó” en el qual l'Església ha de moure's.

El bisbe va parlar de la possibilitat que els deixebles missioners facin un pas més “a la missió «ad gents», una possibilitat que es pot plantejar als joves que es troben ja presents en les comunitats de fe, i en les quals poden descobrir-se “nous missioners”. És en aquest àmbit on es pot “madurar la possibilitat de convertir-se en evangelitzadors”.

Monsenyor Escribano es va posar en el lloc dels delegats de Missions a les diòcesis i va compartir amb ells diversos interrogants: “com els acompanyem, realment creiem que es pot treballar amb els joves o diem que és impossible, quants joves tenim en el nostre entorn, com estan, en quin moment, com els atenem, entenen que no tenim res que dir-los, per què no puc comptar amb joves en la meva Delegació”.

El responsable de Joventut en la CEE va dir que és necessari el “acompanyament en la fe”, perquè molts joves viuen “en la intempèrie” o fins i tot en “àcid sulfúric”. Els acompanyants poden ajudar al jove a descobrir “el pas de Déu en la teva vida, que et pot cridar a la missió”.

Un altre punt central és el “discerniment, l'escolta de l'Esperit Sant per a veure per on vol portar-nos”. No es tracta d'un discerniment “sesudo”, sinó obert a l'acció de l'Esperit, perquè Ell ens ajudi a “identificar els camins transitables per als joves d'avui; a obrir i no tancar, i a no donar respostes preconcebudes”.

Entre els suggeriments concrets que monsenyor Escribano va oferir als delegats de Missions, va estar la de sumar-se als treballs amb els joves que es facin des d'altres Delegacions o Departaments de les Diòcesis, perquè, en lloc de treballar per departaments, es comenci a treballar per “projectes”.

domingo, 12 de mayo de 2019

Di SÍ al sueño de Dios

Jornada mundial de Oración para las Vocaciones y Vocaciones Nativas


Vocaciones Nativas, Jornada mundial oración por las vocaciones, OMP

"El 12 de mayo, mañana, se celebra de forma conjunta la Jornada Mundial de Oración para la Vocaciones y la Jornada de Vocaciones Nativas, organizadas por la Conferencia Episcopal Española (CEE), la Conferencia Española de Religiosos (CONFER), la Conferencia Española de Institutos Seculares (CEDIS) y Obras Misionales Pontificias (OMP), este año con el lema «Di Sí al sueño de Dios».

Concretamente la Jornada de Vocaciones está impulsada por la Obra Pontificia de San Pedro Apóstol que tiene como objetivo la oración y la cooperación económica para con las personas que son llamadas a la vocación sacerdotal o religiosa en Territorio de Misión. Es pues, una ayuda a estas vocaciones que con frecuencia encuentran serias dificultades para avanzar en su formación, por problemas económicos.

Jornada Mundial de oración por las vocaciones, OMP
Haciendo un poco de historia, la Jornada de Vocaciones Nativas tiene su origen allá por el año 1889 cuando Estefanía y Juana Bigard, madre e hija, leyeron una carta del obispo francés de Nagasaki, en la cual explicaba que los cristianos japoneses, por temor a la persecución, sentían miedo de acercarse a los misioneros extranjeros, cosa que se solventaría si los sacerdotes fuesen naturales del mismo país. Las dos laicas francesas iniciaron una gran actividad para implicar a la Iglesia en el sostenimiento de las vocaciones en los territorios de misión. El Papa Pio XI hizo suya y de toda la Iglesia esta iniciativa privada, y en 1922 le dio el carácter de «pontificia».

Las vocaciones nativas surgen como fruto y toman el relevo de la labor misionera en sus territorios, contando precisamente con el apoyo de la Obra Pontificia de San Pedro Apóstol, la cual sostiene anualmente 76.917 seminaristas (uno de cada tres seminaristas del mundo) y 5.649 novicios y novicias en su primer año canónico.

Afortunadamente el número de vocaciones que nacen en las misiones se ha multiplicado. Por poner un ejemplo, el número de sacerdotes nativos ha pasado de 46.932 a 88.138 en los últimos 30 años. Prácticamente se han duplicado

Jornada mundial de oración por las vocaciones, OMP
África y Asia experimentan una alta intensidad de vocaciones sacerdotales. Los presbíteros nativos atienden el doble de personas que la mediana universal. En las misiones, 38.126 habitantes por sacerdote, más del doble que la mediana universal (17.439,76 habitantes por sacerdote).

Gracias a la generosidad de los fieles de todo el mundo, en 2018 el Fondo Universal de Solidaridad de San Pedro Apóstol envió 21.512.405 euros a territorios de misión para el sostenimiento de seminarios y noviciados, mantenimiento, financiación de estudios y apoyo a los formadores. España aportó en este período el 9,68% del Fondo Universal de Solidaridad. Fueron en total 1.907.162,34 euros que beneficiaron a 5.450 vocaciones de las misiones y a 225 formadores.

Desde la Delegación Diocesana de Misiones de Tarragona se hace referencia a una de las resoluciones del Concilio Provincial Tarraconense, en la que se pide a cada Iglesia diocesana potenciar su participación en la acción evangelizadora universal. Para ello Misiones de Tarragona da cuenta de las Becas Misioneras, en total 17 en la archidiócesis, que se mantienen abiertas para recoger los donativos y aportaciones de entidades, empresas y fieles diocesanos."



jueves, 2 de mayo de 2019

"No hi ha un goig més gran que arriscar la vida pel Senyor"

MISSATGE DEL PAPA FRANCESC PER A LA 56 JORNADA MUNDIAL DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS I VOCACIONS NATIVES

El coratge d’arriscar-se per la promesa de Déu

VOCACIONS NATIVES, JORNADA PREGÀRIA VOCACIONS 2019
Benvolguts germans i germanes:
Després d’haver viscut, l’octubre passat, l’experiència dinàmica i fructífera del Sínode dedicat als joves, hem celebrat recentment la 34a Jornada Mundial de la Joventut a Panamà. Dos grans esdeveniments que han ajudat l’Església a prestar més atenció a la veu de l’Esperit i també a la vida dels joves, als seus interrogants, als cansaments que els afligeixen i a les esperances que alberguen.
Voldria reprendre el que vaig compartir amb els joves a Panamà, per a reflexionar en aquesta Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions sobre com la crida del Senyor ens fa portadors d’una promesa i, al mateix temps, ens demana el coratge d’arriscar-nos amb Ell i per Ell. M’agradaria considerar breument aquests dos aspectes, la promesa i el risc, contemplant amb vosaltres l’escena evangèlica de la crida dels primers deixebles al llac de Galilea (Mc 1,16-20).
Dues parelles de germans –Simó i Andreu juntament amb Jaume i Joan–, estan fent el seu treball diari com a pescadors. En aquest treball pesat van aprendre les lleis de la natura i, a vegades, van haver de desafiar-les quan els vents eren contraris i les onades sacsejaven les barques. En certs dies, la pesca abundant recompensava l’esforç dur, però altres vegades, el treball de tota una nit no era suficient per omplir les xarxes i tornaven a la riba cansats i decebuts.
Aquestes són les situacions ordinàries de la vida, en les que cadascú de nosaltres ha de confrontar-se amb els desitjos que porta al cor, s’esforça en activitats que confia que siguin fructíferes, avança en el «mar» de moltes possibilitats a la recerca de la ruta adequada que pugui satisfer la seva set de felicitat. A vegades s’obté una bona pesca, altres vegades, en canvi, cal armar-se de coratge per a pilotar una barca colpejada per les onades, o cal lluitar amb la frustració de veure’s amb les xarxes buides.
VOCACIONES NATIVAS,
Com en la història de tota crida, també en aquest cas es produeix una trobada. Jesús camina, veu aquests pescadors i s’hi apropa... Així va succeir amb la persona amb qui vam escollir compartir la vida en el matrimoni, o quan vàrem sentir la fascinació de la vida consagrada: vàrem viure la sorpresa d’una trobada i, en aquell moment, vàrem percebre la promesa d’una alegria capaç d’omplir les nostres vides. Així, aquell dia, al costat del llac de Galilea, Jesús va anar a trobar aquells pescadors, trencant la «paràlisi de la normalitat» (Homilia en la 22a Jornada Mundial de la Vida Consagrada, 2 febrer 2018). I immediatament els va fer una promesa: «Us faré pescadors d’homes» (Mc 1,17).
La crida del Senyor, per tant, no és una intromissió de Déu en la nostra llibertat; no és una “gàbia” o un pes que se’ns carrega a sobre. Al contrari, és la iniciativa amorosa amb la que Déu ve al nostre encontre i ens convida a entrar en un gran projecte, del qual vol que participem, mostrant-nos en l’horitzó un mar més ampli i una pesca sobreabundant.
VOCACIONES NATIVAS
El desig de Déu és que la nostra vida no acabi sent presonera del que és obvi, que no es vegi arrossegada per la inèrcia dels hàbits diaris i no quedi immòbil davant d’aquestes eleccions que podrien donar-li sentit. El Senyor no vol que ens resignem a viure al dia pensant que, al cap i a la fi, no hi ha res pel que valgui la pena comprometre’s amb passió i extingint la inquietud interna de cercar noves rutes per a la nostra navegació. Si alguna vegada ens fa experimentar una «pesca miraculosa», és perquè vol que descobrim que cadascú de nosaltres està cridat –de diferents maneres– a alguna cosa gran, i que la vida no ha de quedar atrapada en les xarxes de l’absurd i d’allò que anestesia el cor. En definitiva, la vocació és una invitació a no quedar-nos a la riba amb les xarxes a la mà, sinó a seguir Jesús pel camí que Ell ha pensat per a nosaltres, per a la nostra felicitat i per al bé dels qui ens envolten.
Per descomptat, abraçar aquesta promesa requereix el valor d’arriscar-se a decidir. Els primers deixebles, sentint-se cridats per ell a participar en un somni més gran, «immediatament deixaren les xarxes i el van seguir» (Mc 1,18). Això significa que per a seguir la crida del Senyor hem d’implicar-nos amb tot el nostre ésser i córrer el risc d’enfrontar-nos a un desafiament desconegut; hem de deixar tot el que ens pot mantenir amarrats a la nostra petita barca, impedint-nos prendre una decisió definitiva; se’ns demana aquesta audàcia que ens impulsi amb força a descobrir el projecte que Déu té per a la nostra vida. En definitiva, quan estem davant de l’immens mar de la vocació, no podem quedar-nos a reparar les nostres xarxes, a la barca que ens dona seguretat, sinó que hem de fiar-nos de la promesa del Senyor.
VOCACIONES NATIVAS
Em refereixo sobretot a la crida a la vida cristiana, que tots rebem amb el baptisme i que ens recorda que la nostra vida no és fruit de l’atzar, sinó el do de ser fills estimats pel Senyor, reunits en la gran família de l’Església. Precisament en la comunitat eclesial, l’existència cristiana neix i es desenvolupa, sobretot gràcies a la litúrgia, que ens introdueix en l’escolta de la Paraula de Déu i en la gràcia dels Sagraments; aquí és on des de la infància som iniciats en l’art de la pregària i del compartir fraternal. L’Església és la nostra mare, precisament perquè ens engendra a una nova vida i ens porta a Crist; per tant, també hem d’estimar-la quan descobrim en el seu rostre les arrugues de la fragilitat i del pecat, i hem de contribuir a que sigui sempre més bella i lluminosa, perquè pugui ser en el món testimoni de l’amor de Déu.
La vida cristiana s’expressa també en aquestes eleccions que, al mateix temps que donen una direcció precisa a la nostra navegació, contribueixen al creixement del Regne de Déu en la societat. Em refereixo a la decisió de casar-se en Crist i formar una família, així com a altres vocacions vinculades al món del treball i de les professions, al compromís en el camp de la caritat i de la solidaritat, a les responsabilitats socials i polítiques, etc. Són vocacions que ens fan portadors d’una promesa de bé, d’amor i de justícia no només per a nosaltres, sinó també per als ambients socials i culturals en els que vivim, i que necessiten cristians valents i testimonis autèntics del Regne de Déu.
En la trobada amb el Senyor, algú pot sentir la fascinació de la crida a la vida consagrada o al sacerdoci ordenat. És un descobriment que entusiasma i alhora espanta, quan un se sent cridat a convertir-se en «pescador d’homes» a la barca de l’Església a través de la donació total de si mateix i insistint en un servei fidel a l’Evangeli i als germans. Aquesta elecció implica el risc de deixar-ho tot per a seguir el Senyor i consagrar-se completament a ell, per convertir-se en col·laboradors de la seva obra. Moltes resistències interiors poden obstaculitzar una decisió semblant, així com en certs ambients molt secularitzats, en els que sembla que ja no hi ha espai per a Déu i per l’Evangeli, es pot caure en el desànim i en el «cansament de l’esperança» (Homilia en la Missa amb preveres, persones consagrades i moviments laics, Panamà, 26 gener 2019).
VOCACIONS NATIVES, PAPA FRANCESC, JORNADA PREGÀRIA DE VOCACIONS
I, no obstant això, no hi ha un goig més gran que arriscar la vida pel Senyor. En particular a vosaltres, joves, m’agradaria dir-vos: no sigueu sords a la crida del Senyor. Si ell us crida per aquest camí no lleveu els rems de la barca i confieu en ell. No us deixeu contagiar per la por, que ens paralitza davant els alts cims que el Senyor ens proposa. Recordeu sempre que, als qui deixen les xarxes i la barca per seguir el Senyor, ell els promet l’alegria d’una vida nova, que omple el cor i anima el camí.
Estimats amics, no sempre és fàcil discernir la pròpia vocació i orientar la vida de la manera correcta. Per aquest motiu, cal un compromís renovat per part de tota l’Església –preveres, religiosos, animadors pastorals, educadors– perquè se’ls ofereixin, especialment als joves, possibilitats d’escolta i de discerniment. Cal una pastoral juvenil i vocacional que ajudi al descobriment del pla de Déu, especialment a través de la pregària, la meditació de la Paraula de Déu, l’adoració eucarística i l’acompanyament espiritual.
Com s’ha dit diverses vegades durant la Jornada Mundial de la Joventut a Panamà, hem de mirar Maria. Fins i tot en la història d’aquesta jove, la vocació va ser alhora una promesa i un risc. La seva missió no va ser fàcil, però no va permetre que la por s’apoderés d’ella. El seu sí «va ser el “sí” de qui vol comprometre’s i el qui vol arriscar, de qui vol apostar-ho tot, sense més seguretat que la certesa de saber que era portadora d’una promesa. I jo us pregunto a cadascú de vosaltres. Us sentiu portadors d’una promesa? Quina promesa tinc al cor per anar endavant? Maria tindria, sens dubte, una missió difícil, però les dificultats no eren un motiu per dir que “no”. Segur que tindria complicacions, però no serien les mateixes complicacions que es produeixen quan la covardia ens paralitza per no tenir-ho tot clar o assegurat per endavant» (Vetlla amb els joves, Panamà, 26 gener 2019).
En aquesta Jornada, ens unim en la pregària demanant al Senyor que ens faci descobrir el seu projecte d’amor per a la nostra vida i que ens doni el coratge per  arriscar-nos en el camí que ell ha pensat per a nosaltres des de l’eternitat.
Vaticà, 31 de gener de 2019, Memòria de sant Joan Bosco.
Francesc

viernes, 12 de abril de 2019

Animació missionera a les escoles

APRENDRE-ENSENYAR

LES DELEGACIONS DE MISSIONS DE CATALUNYA PARTICIPEN A LA XIII TROBADA DE MESTRES I PROFESSORS DE RELIGIÓ DE LES DIÒCESIS AMB SEU A CATALUNYA AMB EL LEMA “APRENDRE-ENSENYAR”

Infancia misionera, cuatrienio Infancia Misionera
El passat 6 d’abril a Sabadell , es va celebrar la trobada anual de mestres i professors de religió de les diòcesis amb seu a Catalunya , aquesta es la XIII trobada , que organitza el Secretariat Interdiocesà d’ensenyament de la religió a Catalunya i Fundació Escola Cristiana de Catalunya.
Aquest any sota el lema “ APRENDRE –ENSENYAR”.


Més de 200 professors i mestres de Catalunya van participar en aquesta trobada, on primer van poder escoltar la ponència «Frecuentar el futuro. Lectura Pastoral del Sínodo de los Jóvenes» a càrrec de Koldo Gutiérrez, SDB.
Després de compartir l’esmorzar i tenir temps per veure les novetats que ofereixen les editorials en matèria de religió, els mestres i professors es van anar distribuint pels dotze tallers que s’oferien.
Infancia misionera, cuatrienio infancia misionera
Aquest es el segon any que les Delegacions de missions amb seu a Catalunya hi som presents, aquest any oferint el taller: ”Acompanyem Jesús en la seva infantesa”. 
Sota el títol “Amb Jesús infant a la missió”, vam presentar el projecte quadriennal que se’ns proposa des d’OMP; projecte que ens ofereix una sèrie de recursos pedagògics interessants i divertits per treballar la missió amb els nens i nenes, i que té una continuïtat de 4 anys , amb la intenció d’atansar als infants a aquest Jesús nen, moltes vegades desconegut per ells, i alhora facilitar als mestres activitats i un itinerari per dur-lo a terme.

cuatrienio infancia misionera, revista gesto
Obres Missionals Pontifícies ofereix una "Guia pràctica per viure la missió amb els nens", que recull el que serà un itinerari d'iniciació missionera, que entrellaça fe i missió.
Gràcies a aquest nou instrument pedagògic, cada dos mesos es podrà disposar de noves activitats, idees i dinàmiques.
L'itinerari sempre presentarà cinc seccions.
La primera és la Trobada amb la Paraula, una oportunitat per a llegir un passatge Evangèlic de la Infància de Jesús, amb una explicació propera als nens.
La revista missionera GESTO per als nens, en la que trobaran col·leccionables, curiositats i coneixeran als personatges de la infància de Jesús.
Des de les delegacions de missions valorem molt positivament la participació en aquest tipus d’activitats formatives i esperem poder donar-li continuïtat en altres edicions.
Si voleu saber més d’aquest projecte , podeu clicar en aquest enllaç: Infancia Missionera

lunes, 1 de abril de 2019

Missió en moviment

L’agermanament entre les Diòcesis d’Hondures i Tarragona ens convoca a un concert i a una sessió de cinema solidaris

La diòcesis de Tarragona, agermanada amb la diòcesis de Trujillo, a Hondures, ha treballat en els últims mesos en un programa de formació on-line per als claustres hondurenys anomenat Aula Compartida, impulsat per mestres i professors de les Escoles Diocesanes de Tarragona (EDT). Aquest programa col·labora en el desenvolupament educatiu de les escoles hondurenyes, solidaritzant-se amb els reptes educatius i socials d'aquests germans nostres.
Aquesta iniciativa neix de la relació d’amistat existent des de fa 47 anys entre les dues diòcesis, el temps que porta el missioner tarragoní Lluís Solé i Fa acompanyant els més vulnerables d'una societat especialment maltractada per la pobresa, la violència, la corrupció i el tràfic de drogues. Ja fa 14 anys que el nostre missioner és bisbe de la diòcesis de Trujillo, i amb el pas del temps s'ha anat enfortint una veritable relació de col·laboració i d'intercanvi gràcies a la Delegació diocesana de Missions, i a la incansable tasca promocionant la dimensió social de l’Església de l’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol Balcells, que sempre ha sentit molt propers els llocs on els missioners de Tarragona realitzen la seva tasca evangelitzadora.

Comencem la 2a edició dels cursos d’Aula Compartida
El passat 5 de març, s’iniciava la segona edició dels cursos online per a mestres hondurenys que enguany donarà servei i acompanyament a 150 mestres i professors d’escoles parroquials i públiques de la Diòcesi de Trujillo. Això és possible gràcies a l’esforç dels docents de les Escoles Diocesanes de Tarragona, que han dissenyat a mida cursos de formació en les àrees de més interès dels claustres hondurenys. La seva tasca inclou l’acompanyament personalitzat a cadascun dels alumnes que estan rebent aquests cursos amb l’objectiu d’empoderar-los i que puguin desenvolupar la docència amb autonomia i recursos personals.
La oferta formativa s’ha ampliat amb aquesta segons edició, atenent a la demanda dels professionals hondurenys. Però res es deixa a l’atzar en aquest projecte. La selecció que cada centre educatiu ha suggerit als equips de mestres respon a una estratègia de centre, per tal que aquesta formació no sigui només un creixement personal, si no també garanteixi l’enriquiment dels projectes educatius de cada escola o col·legi.
D’aquesta forma, als cursos online sobre Neuroeducació, Aprenentatge Cooperatiu i Treball per Intel·ligències Múltiples a primària i educació infantil, sumem altres propostes com ara: Treball per competències, Mètodes d’aprenentatge de la lectoescriptura, Matemàtiques vivencials, Dinàmiques d’educació en valors per adolescents o Atenció a la Diversitat a l’aula.
Els docents de les EDT son un bon exemple a l’abast dels nostres alumnes del que implica treballar gratuïtament per garantir un educació de qualitat, inclusiva i per promoure oportunitats d’aprenentatge de qualitat i equitatives. A través d’ells es pot copsar la il·lusió, l’entusiasme i la perseverança per transformar el món a través de la educació. 
Quan tenim davant nostre un projecte de tal magnitud convé treballar en equip. L'apòstol Pau va presentar això de manera molt creativa presentant-nos el símil del cos, per referir-se al treball en equip. Al cos cada part és important.

Treballar en equip per fer-ho inevitable
El Bisbe Lluís Solé parla sovint de la necessitat de treballar en xarxa. Però en xarxa de veritat: No es tracta de repartir feines, si no de gaudir de la comunió amb els germans i fer-nos més forts junts. Ell, missioner de Sant Vicenç de Paül, ens ha instat sempre a fixar la mirada en els més vulnerables de la societat i trobar, justament en ells, la inspiració divina per donar forma a la nostra xarxa. Així ho fan també des de l’Associació Internacional de Caritat (AIC) presents a la nostra diòcesis a la Selva del Camp, prenent la herència que hi van deixar les Filles de la Caritat per desenvolupar projectes d’accessibilitat a la educació, recolzant entre ells aquest agermanament.
A l’església de Santa Maria de Montblanc, es celebrarà el proper 6 d’abril a les 19h un concert a càrrec dels dos cors de cambra de l’escola West London del Regne Unit. La iniciativa, impulsada per la Delegació diocesana de Missions, ens presenta dues formacions corals que han participat en nombrosos concerts, alguns d’ells retransmesos per la BBC, i en ocasions en col·laboració amb altres cors de prestigi, com el concert retransmès en directe a l’auditori Barbican de Londres, juntament amb el cor del King’s College de Cambridge, i també al Royal Albert Hall. El 2018 el cor va substituir als cors professionals de l’abadia de Westminster i de la catedral de Salisbury en els serveis religiosos diaris d’ambdues esglésies. En la seva darrera gira a l’estranger, el cor va anar a París per cantar a la catedral de Notre Dame i a la Madeleine. Tindrem el plaer de poder-los escoltar a casa nostra, en un espai privilegiat i amb el projecte educatiu d’Aula Compartida com a teló de fons.
Els més joves estan especialment convocats a la projecció del film “El Mayor Regalo” del director Juan Manuel Cotelo, que té com a eix fonamental del guió el sentit del perdó. Es una oportunitat única per treballar els valors de la reconciliació i la pau entre els nois de secundària, que també interpel·larà a molts adults.  Aquesta sessió de cinema solidària es realitzarà el proper 11 d’abril a  les 17.30h a la sala d’actes del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona. A l’entorn de la projecció es farà un petit col·loqui que ens ajudi a entendre la missió com una font inesgotable de misericòrdia.
En aquests dies de quaresma, l’activitat diocesana s’intensifica i ens convida a comprometre’ns amb els més vulnerables. No com un fet puntual, si no com una interpel·lació que ens ajudi a fer una mirada endins, i projectar quina és la millor versió de nosaltres mateixos. Tots els que formem part d’aquest agermanament tenim molt clar que la millor versió de cadascú de nosaltres es sens dubte aquella que estengui la mà als altres, que adquireixi compromisos reals amb la societat i que entengui l’equip com a espai de creixement. Amb l’equip adequat pots formar una xarxa de connexions que permeti convertir quelcom aparentment impossible en quelcom pràcticament inevitable. 

viernes, 22 de marzo de 2019

Testimoni de fe i d'entrega: Marià Mullerat i Soldevila

"Marià Mullerat va ser per sobre de tot un cristià i mai va renegar de la seva fe. Nosaltres, a partir del seu exemple, també som cridats, allà on sigui, a donar un testimoni coherent de la nostra fe" 

P. Pere Cardona, jutge delegat de la Causa de canonització de Marià Mullerat i Soldevila

Arquebisbat de Tarragona, Beatificació, Vocacions Natives, Vocaciones Nativas, Obra San Pedro Apóstol
La Catedral de Tarragona, acollirà demà dissabte, per primera vegada, una beatificació.
Aquest dissabte, dia 23 de març, a les onze del matí, tindrà lloc a la Catedral la celebració de beatificació del Dr. Marià Mullerat i Soldevila, laic i pare de família, mort l’any 1936 a Arbeca per odi a la fe. La celebració serà presidida pel cardenal Angelo Becciu, prefecte de la Congregació per a les Causes dels sants. Aquesta serà la primera celebració de beatificació que la Catedral de Tarragona acull al llarg de la seva història.

Com a delegació de Missions ens unim a aquesta celebració de l'Església de Tarragona tot recordant les beques missioneres de l'obra Sant Pere Apòstol que porten el seu nom.
Arquebisbat de Tarragona, Beatificació, Vocacions Natives, Vocaciones Nativas, Obra San Pedro Apostol

- Marià Mullerat i Soldevila, 1a, Beca n. 345 creada al 2012
- Marià Mullerat i Soldevila, 2a, Beca n. 391 creada al 2016


Què són les beques per a Vocacions Natives?
Les beques d'estudi per a les vocacions dels territoris de missió són una modalitat d'ajuda a la formació espiritual, acadèmica i pastoral de les vocacions natives, que l'Obra de Sant Pere Apóstol ofereix als qui volen ajudar a sostenir les necessitats dels seminaris i noviciats dels territoris de missió.

De ben segur que el beat, com a bon cristià, intercedeix pels fruits vocacionals d'aquestes beques i de totes les creades amb la finalitat d'ajudar a les vocacions en els països de missió que són testimoni coherent de la fe, com ho va estar ell mateix.
---------
TESTIMONIO DE FE Y DE ENTREGA: MARIÀ MULLERAT Y SOLDEVILA
"Marià Mullerat fue por encima de todo un cristiano y nunca renegó de su fe. Nosotros, a partir de su ejemplo, también estamos llamados, allá donde sea, a dar un testimonio coherente de nuestra fe" 
P. Pere Cardona, juez delegado de la Causa de canonización de Marià Mullerat y Soldevila

La Catedral de Tarragona, acogerá mañana sábado, por primera vez, una beatificación.

Este sábado, día 23 de marzo, a las once de la mañana, tendrá lugar a la Catedral la celebración de beatificación del Dr. Marià Mullerat y Soldevila, laico y padre de familia, muerto en 1936 en Arbeca por odio a la fe. La celebración será presidida por el cardenal Angelo Becciu, prefecto de la Congregación para las Causas de los santos. Esta será la primera celebración de beatificación que la Catedral de Tarragona acoge a lo largo de su historia.

Como delegación de Misiones nos unimos a esta celebración de la Iglesia de Tarragona recordando las becas misioneras de la obra San Pedro Apóstol que llevan su nombre.

- Marià Mullerat y Soldevila, 1.ª, Beca n. 345 creada en 2012

- Marià Mullerat y Soldevila, 2.ª, Beca n. 391 creada en 2016

¿Qué son las becas para Vocaciones Nativas?

Las becas de estudio para las vocaciones de los territorios de misión son una modalidad de ayuda a la formación espiritual, académica y pastoral de las vocaciones nativas, que la Obra de San Pedro Apóstol ofrece a quienes quieren ayudar a sostener las necesidades de los seminarios y noviciados de los territorios de misión.

A buen seguro que el beato, como buen cristiano, intercede por los frutos vocacionales de estas becas y de todas las creadas con el fin de ayudar a las vocaciones en los países de misión que son testigo coherente de la fe, como lo fue él mismo.


lunes, 11 de marzo de 2019

Sant Josep protagonista de la revista Gesto

La revista Gesto convida als nens a ser “somiadors”

Acaba de sortir el nou número de Gesto, la revista de la Infància Missionera.
Gesto interpel·la als joves missioners: “Quins són els teus somnis? Has pensat a perseguir-los? Saps si aquests somnis són els que té Déu per a tu?”.
Preguntes que giren entorn de la figura central d'aquest número de la revista, la festa de la qual se celebra el pròxim 19 de març: San Josep. Va ser un somiador que va fer seus els plans que Déu tenia per a ell i “va salvar la història”.



Des de la revista conviden als nens a acompanyar-lo per a descobrir a Josep, pare, artesà i somiador. A més hi ha altres protagonistes com Ricardo Botifoll, el missioner que va perdre els dits per amor; Segundo Llorente, també missioner, res menys que a Alaska.
Amb “Missioners pel món” es podrà viatjar fins a Kazakhstan, per a conèixer a través dels ulls d'un missioner com és la vida allí.

A “La Tribu Missionera” es pot aprendre a ser generosos encara que a vegades costi. Hi ha també passatemps ambientats en l'Últim Sopar, a més de la recepta de la mona de Pasqua per a assaborir-la en família.
OMPRESS-MADRID (5-03-19)
Per altra banda us recordem que a https://www.omp.es/infancia-misionera/  ja teniu els materials del mes de març - abril d' Infància missionera:


domingo, 3 de marzo de 2019

"Misioneros: amáis a los pueblos a los que habéis sido enviados y en los que os habéis integrado"

«COMPROMETIDOS CON LA VIDA DE LOS PUEBLOS», MAÑANA, DÍA DE HISPANOAMÉRICA

Un año más, la Comisión Episcopal de Misiones y Cooperación entre las Iglesias celebra el primer domingo de marzo, es decir, mañana, el Día de Hispanoamérica, esta vez con el lema «Comprometidos con la vida de los pueblos.»

Misioneros en latino américa, OCSHA, Conferencia episcopal española, misioneros por el mundo
El Día de Hispanoamérica es una jornada para celebrar la expresión de la dimensión universal de cada diócesis, que con las manos y el corazón de sus misioneros supera las fronteras.

Con el lema de la presente edición se explicita una buena oportunidad para recordar tanto los lazos evangélicos y misioneros que unen al continente americano y a España, como a los misioneros españoles que por su vocación se han puesto al servicio de la Iglesia y de los pueblos en América Latina.

Esta jornada misionera está especialmente dedicada a los sacerdotes misioneros Fidei Donum en América Latina, en su mayor parte encuadrados en la obra de Cooperación Sacerdotal Hispanoamericana (OCSHA). Hoy son 237 los sacerdotes diocesanos españoles que forman parte de OCSHA, que han aceptado la llamada del Señor a vivir la misión junto a los pueblos de América Latina. Representan a toda la Iglesia española, puesto que pertenecen a 54 diócesis distintas, y están presentes en 20 países.

Misioneros en latino américa, OCSHA, Conferencia episcopal española, misioneros por el mundo
Como es habitual, la Comisión Episcopal de Misiones ha editado la Carpeta de la Jornada de Hispanoamérica que es enviada a las diócesis para que las distribuyan por todas las parroquias. Es un precioso material didáctico que sirve para tomar conciencia de quienes van a hacer una campaña a favor de nuestros misioneros españoles en América. El material recoge una explicación del lema elegido, que como hemos significado, es el de «Comprometidos con la vida de los pueblos»; el cartel lleno de colorido como lo es el mismo paisaje de Latinoamérica y de los objetivos.

Misioneros con alma
Misioneros en latino américa, OCSHA, Conferencia episcopal española, misioneros por el mundo
No puede faltar el mensaje que el presidente de la Pontificia Comisión para América Latina, el cardenal Marc Ouellet, ha escrito este año con motivo de la Jornada, comunicado en el que repite la expresión de ser misionero con alma: «Un misionero sufre viendo sufrir a su gente, porque no es su gente, sino la gente de Dios, un misionero sufre cuando descubre lo que el pecado es capaz de provocar en su pueblo: la división, la enemistad, el individualismo... El sufrimiento de las personas es el sufrimiento de Dios y por ello mismo es el sufrimiento de la Iglesia y de los misioneros.»

Para asumir este compromiso es la propia experiencia misionera que predispone y enseña. El cardenal Ouellet en su mensaje se dirige a los misioneros para añadir: «amáis a los pueblos a los que habéis sido enviados y en los que os habéis integrado. Esa es la actitud primera: abrazar a los pueblos con la Caritas Christi. Es conocerlos, aprender de ellos y crecer en el amor y servicio». Más adelante subraya que «Amar a los pueblos es sentirse integrados y comprometidos con sus sufrimientos y esperanzas […]. Nada peor que un misionero ad gentes que ignora y desprecia el pueblo al que ha sido enviado».

Joan Boronat, Diari de Tarragona, 2 de marzo de 2019