Opció pel petit
Per Anastasio Gil, Director de OMP a Espanya
La celebració de la Jornada d'Infància Missionera el quart diumenge de gener és una invitació a les comunitats eclesials, on els nens s'estan iniciant en el coneixement de Jesús, la celebració sacramental, l'aprenentatge de la vida evangèlica, i el compromís apostòlic i missioner. La Jornada d'Infància Missionera 2017, amb el seu lema "Segueix-me" incideix especialment en la tercera dimensió, la pràctica de la vida cristiana, seguint el rastre de Jesús.
El 22 de gener amb la Jornada d'Infància Missionera, l'Església a Espanya convida als fidels a remansar la mirada en els més petits i celebrar amb ells una jornada missionera. Amb prou feines tancat el temps de Nadal, en el qual hem contemplat a Déu fet nen, s'encén una nova llum que il·lumina l'expressió d'aquests petits: ara és en les seves cares on seguim contemplant el rostre de Déu.
Aquesta contemplació dels nens i de la seva fragilitat suscita en els majors una especial proximitat i complicitat. Qualsevol notícia que denuncia el seu sofriment i exclusió és causa de dolor i de compromís per esmenar aquestes situacions. Nens abandonats, sotmesos a treballs físics més enllà de les seves capacitats i dels seus drets, víctimes de comerç o de la droga...; realitats que semblen no tenir remei, perquè la freqüència i diversitat d'aquests atropellaments es multiplica, malgrat les denúncies i alarmes socials.
Tal és la repercussió que aquesta indefensió té en la societat que al 1924 es va fer pública la Declaració dels Drets del Nen de Ginebra, i fa exactament 70 anys va néixer UNICEF. També a Espanya s'ha aprovat una Llei de l'Infància. Però es torna a constatar la fractura entre la legislació i l'egoisme d'alguns sectors de la societat. Prou apuntar-se als mitjans de comunicació per comprovar que, malgrat aquestes cauteles legislatives i tantes declaracions de condemna, l'infància segueix sent víctima de la violència domèstica, el tràfic d'òrgans, el treball inadequat, l'abús sexual o l'eliminació dels concebuts no nascuts.
De nou és necessari apuntar-se a l'Evangeli i descobrir que, per a Jesús, els nens són més que éssers dignes de respecte i protecció, objecte d'atenció personal, educativa i social. Hi ha un plus que brolla de la novetat de l'Evangeli: els nens passen a ser protagonistes de la seva pròpia destinació. En la mentalitat jueva, pertanyien a la categoria dels “sense dignitat”. Però Jesús realitza un canvi jeràrquic, col·locant al centre de l'anunci a les categories marginades. Així, el nen apareix en el punt de partida i d'arribada del Regne.
Molt sovint, aquest Regne que Jesús descriu en les paràboles es compara a alguna cosa molt petita que arribarà a ser molt gran: la llavor de mostassa, el gra de blat, el polsim de llevat... Jesús mateix va voler viure l'experiència de la infància, passant trenta anys en la senzillesa i la retarguàrdia. El seu exemple ha estat secundat per l'Església. Clara manifestació d'aquesta opció és l'Obra que va néixer en 1843, quan el bisbe de Nancy (França), Mons. Forbin-Janson, va descobrir en els nens de la seva diòcesi el mitjà més eficaç per cooperar en la evangelización dels més petits. Ara són més de 130 els països on els nens, d'una banda, reben d'Infància Missionera les ajudes necessàries per evitar tantes situacions dramàtiques; però, a més, ells mateixos assumeixen el compromís d'ajudar a altres nens, convertint-se, efectivament, en protagonistes d'una bonica història de solidaritat.
Els fruits no es fan esperar, perquè en el carisma fundacional es contempla el do de la reciprocitat. No hi ha uns, rics, que donen i uns altres, pobres, que reben. Tots, els de aquí i els de allà, donen del que tenen. I, en molts casos, més del que tenen, perquè impliquen als grans en aquest exercici de donació. També reben, i molt. Perquè el nen d'Infància Missionera rep abans de res l'oportunitat de sortir de si mateix i iniciar el recorregut de la fe, amb els seus educadors, catequistas i pares.
L'itinerari s'inicia el primer diumenge d'Advent. Ells tenen l'oportunitat de descobrir com ressona la veu de Jesús, que cada diumenge els diu a cau d'orella: “Segueix-me”. Aquesta primera etapa culmina sortint als carrers com “sembradores d'estels”. Alhora, van preparant la “guardiola del compartir”. Passada el Nadal, s'inicia la recta final, fins a la gran celebració del 22 de gener, quan els petits presenten en l'eucaristia les guardioles repletes per als nens que més ho necessiten i, a canvi, reben la mirada de complicitat de Jesús, que els anima a seguir pujant per l'escala de el “Segueix-me”, com a mostra el cartell de la Jornada.
.jpg)
