"Podem viure la missió que som com a testimoni davant els altres"

DOMUND 2018:   “Jo li faig falta a molta gent.”

El missatge del Papa Francesc per a la Jornada Mundial de les Missions del 2018, té per títol: “Amb els joves portem l’Evangeli a tothom”. 

El Papa vol dirigir-se a tots mitjançant el seu missatge als joves.  I els diu que “cada home i dona és una missió”.  Queda clar que, des del sentit cristià, “ser una missió” no és quelcom opcional sinó part integral de la identitat cristiana i extensió testimonial de la nostra vocació.

Som missió perquè la vida en Crist ens fa forts, fidels, responsables, valents i, sobre tot, ens humanitza.  La vida en Crist ens permet viure l’amor i l’amistat com un tresor, ens fa compartir el gust per aprendre, treballar, servir als qui ens necessiten, fruir de la Creació i tenir-ne cura, somniar projectes comunitaris, viure la sexualitat il·luminats per els valors evangèlics, ser lliures davant el que esclavitza, saber sofrir el dolor, ...

Amb tot això i molt més que el Senyor ens ofereix, podem viure la missió que som com a testimoni davant els altres.  Els de prop i els de lluny, els de la nostra cultura i els d’altres cultures. 

Això ens fa passar de “ser una missió” a “tenir una missió”.  I no cal trencar-se el cap per descobrir-la en mig de la vida, el treball, les capacitats personals, les circumstancies, la crida de l’Església i la crida que ens fan els pobres.  El que potser cal trencar és la closca de la por, de la peresa, de la inseguretat, dels prejudicis que ens impedeixen donar la resposta positiva i generosa que cal i el Senyor espera.

El fonament de la Missió de l’Església és la voluntat de Jesús que se’ns manifesta en el text de Mateu 28, 19.20: “Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món”.

Aquesta ensenyança que Jesús ens mana viure i transmetre són les benaurances, no pas la Llei i els Manaments de Moisès.  Benaurances que tenen validesa en tots els pobles i en totes les cultures.

Són les benaurances el que l’Església ha de oferir en la seva missió “Ad Gentes”, expressió llatina que ve de com els jueus es referien als gentils, és a dir, als que no pertanyien al poble d’Israel.  Allà on l’Església se sap cridada a evangelitzar, trobarà sempre que l’Esperit Sant ja s’ha avançat preparant la terra de la cultura per la llavor de la Paraula de Déu.  I també trobarà que l’Esperit Sant és el qui fa possible el naixement i la consolidació de la Comunitat eclesial.  

Per això, la Missió “Ad Gentes” no es defineix tant sols per criteris geogràfics o jurídics sinó per la necessitat de viure en Crist a fi de poder transformar les relacions socioculturals en relacions evangèliques i per arribar als cors dels qui no el coneixen.

És també l’Esperit Sant el que inventa diferents camins per obrir pas a la Missió “Ad Gentes”. 

Concretament, ha obert un camí de Missió a partir de la celebració del 50 aniversari de la fundació del Col·legi Sant Pau a Tarragona, que fou a l’any 1966. 

Aquest esdeveniment donà peu a un agermanament entre els col·legis arqui diocesans de Tarragona i els de la Diòcesis de Trujillo a Hondures.  S´ha establert tot un pla de col·laboració i d’intercanvi amb l’ajuda de la Fundació Sant Fructuós i la Delegació Diocesana de Missions.  Professors de l’arqui diòcesis de Tarragona han elaborat un curs “on line” per a mestres i professors de la Diòcesis de Trujillo; i no només dels dos col·legis que te aquesta, sinó també ofert a mestres i professors d’escoles i col·legis públics. Així ha nascut el programa que s´anomena “Aula compartida”.

El president de la Fundació Sant Fructuós i quatre professors han ofert un mes de les seves vacances per missionar aquest món hondureny aprofitant per enfortir les relacions amb els mestres i professors mitjançant tallers presencials. 

Certament, això també és missió perquè es fa des de la fe testimoniada, des de l’aula compartida, i perquè es fa en nom de l’Església que és i serà sempre escola permanent de comunió missionera.

El Papa Francesc inclou en el seu missatge una idea que ja va expressar als joves el gener d’aquest mateix any: 

“No pensis mai que no tens res a aportar o que ningú no et necessita: Jo li faig falta a molta gent.”

Si ho pensem be, això no serveix només pels joves. Això ho tenim que pensar tots.  L’ individualisme creixent, l’aïllament en que ens fan caure certs hàbits quotidians de la nostra societat, es pot anar trencant amb aquest pensament que el podríem entendre como un ressò del que ens proposa Jesús quan ens diu a Mt 5, 7: “Feliços els compassius: Déu se’n compadirà”.

Viure aquesta benaurança suposa tenir el cor ple de l’amor de Déu que és misericordiós i que ens empeny a preocupar-nos de viure aquest amor traduït en les accions concretes en les que no només ajudem a qui ens necessita sinó que li manifestem també qui és el que ens empeny a ajudar, a ser solidaris, a creure en el valor dels signes que fem com Església missionera en nom del Senyor Jesús.

Mons. Lluís Solé Fa, missioner paül

Bisbe de la Diòcesi de Trujillo (Hondures)
Noticia també a: Mitjans de comunicació ESGLÉSIA DE TARRAGONA

-- EL PROPER 26 D'OCTUBRE, JUSTICIA I PAU DE TARRAGONA ORGANITZA UN SOPAR-COL·LOQUI ON PODREU ESCOLTAR EL TESTIMONI DE MONS. LLUÍS SOLÉ FA --
                             

Leer más

Necesitamos encontrarle sentido a la Esperanza.

NAVIDAD ES UNA NECESIDAD

"El ser humano es un ser necesitado.  Vivimos y trabajamos para cubrir nuestras necesidades.  A veces nos equivocamos pensando que son necesidades aquello que, en realidad, no necesitamos.

Jesús nace en Belén porque es la mayor necesidad que tiene la humanidad aunque no lo sepa. Necesitamos que Dios esté con nosotros, que sea Emmanuel, que camine con nosotros porque él es el Camino; necesitamos que nos enseñe a vivir de verdad porque él es la Verdad y la Vida.  Por eso es que se encarna el Hijo de Dios y nace de María por obra del Espíritu santo.

Necesitamos encontrar el sentido de la vida. Acaparados por la necesidad de resolver problemas de todas clases, nos cuesta tener claro por qué estamos aquí en este mundo. Cuando fracasa cualquier meta que nos habíamos propuestos pareciera que es más difícil encontrar el sentido que tiene nuestra existencia.

Jesús viene a este mundo en unas condiciones que hacen pensar que muy poco podrá hacer para que el mundo mejore.  Y, sin embargo, él hizo que todo tuviera sentido… ¡incluso la muerte!  Y es que vino para que tuviéramos Vida y la tuviéramos en abundancia (Cf. Jn 10, 10)

Necesitamos encontrarle sentido a la Esperanza.  Porque la humanidad es un poco ciega y sólo vemos lo que tenemos cerquita. Porque los árboles no nos dejan ver el bosque.  Porque sólo pensamos en el ahora y no en el pasado mañana.  Porque nos urge cosechar pero no nos damos tiempo para sembrar. 

Por todo eso es que nace Jesús, Señor de la Historia, el que era, el que es y el que será siempre (Heb 13, 8).  El que nos enseña a ver el tiempo por encima del espacio en la espera del cielo nuevo y la tierra nueva en la que habite la justicia (Cf. 2 Pe 3, 13)

Necesitamos renovar Honduras de modo que tenga sentido vivir en ella. No podemos seguir consintiendo tantos hábitos que destruyen la convivencia porque son causa y efecto de la injusticia.  No podemos reaccionar tarde y mal cuando sabemos lo que es corrupto e injusto tanto en lo político como en lo económico.  Ya no podemos seguir aceptando como “democracia” a lo que no es más que la repartición injusta de los bienes que son de todos los ciudadanos bajo el amparo de leyes aprobadas en contra de la ciudadanía.

Y ante todo esto, ¿qué sentido tiene el que el Hijo de Dios haya nacido en Belén?  Significa que es posible enfrentar a las autoridades inmorales con la fuerza de la Verdad aunque nos dejen solo como lo dejaron a él.  Significa que la no-violencia tiene más fuerza que la violencia que pretende justificar la violencia del Estado (Cf. Jn 18, 23).  Significa que no se trata de abolir la Ley sino de perfeccionarla, como lo hizo él (Cf. Mt 5, 17).  Significa que Dios nace pobre porque ha optado en primer lugar por los pobres y nos pide que también sea esta nuestra opción.

Necesitamos encontrar sentido a nuestro ser Iglesia. Si pensamos que estar en la Iglesia significa tener garantizado el favor de Dios es que no hemos entendido que Dios se hizo humanidad para ofrecerse a toda la humanidad sin exclusión alguna. 

Ser Iglesia es ser miembros de este Cuerpo humano y divino que, nacido en Belén, ha resucitado en Jerusalén y ahora es de toda la Humanidad.  Ser Iglesia es hacer de la hermandad en la que nos consagra el ser hijos e hijas de Dios Padre esté por encima de nuestras opciones políticas; como tuvieron que hacerlo los apóstoles que, provenientes de opciones políticas distintas y opuestas, fueron puestos por Jesús como fundamento humano de su Iglesia.
Si alguna persona piensa que la situación crítica que vivimos en Honduras por causas políticas y económicas nos impedirá celebrar la Navidad es porque, sencillamente, aún no ha descubierto el sentido que tiene la Navidad.  En ese caso que se lo pregunte a María, la de Guadalupe, que “así como dio a luz al Salvador del mundo, trajo el Evangelio a nuestra América” (D. Aparecida, 269).
Así que, a pesar de los pesares… ¡FELIZ NAVIDAD!"

Mons. Luis Solé, Obispo de Trujillo (Honduras)

Trujillo, 12, diciembre, 2017

Leer más

La missió, el tot de la nostra vida, és trobar el Crist vivent

Experiencia missionera de l'Adrià Fernández, seminarista a Hondures

"Des del primer moment en que vaig arribar a casa, he estat prop vostre amb el pensament i la pregària. He pregat força per aquells a qui he pogut conèixer, i encara ara, immers ja en el curs de seminari, acadèmic, parroquial.., no deixo de recordar-vos.

"No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. " Jn 15,16

Jesús diu als seus deixebles que ha estat Ell qui els ha escollit. Podríem pensar que Jesús ha escollit els millors i més intel·ligents, però ens equivocaríem. L'Evangeli presenta els deixebles com lents, durs d'enteniment, dèbils de fe, a vegades es neguen, a vegades dubten. Pocs, com Pere, Jaume i Joan, destacaran, però també ells es desvien sovint. La majoria es mantindrà a l'ombra. Un trairà Jesús.

Què pensaria Jesús quan va escollir aquest grup tan corrent de deixebles? Què pensaria Jesús que podríem fer nosaltres a la Moskitia d'Hondures?

Va ser Crist qui capacità els deixebles perquè fessin coses grans, no perquè ho fossin, sinó perquè qui els capacitava és gran. Una sensació semblant he viscut aquest estiu: no per mèrits meus els fets que succeïen es convertien en "coses grans", sinó perquè el Senyor era plenament enmig nostre, Ell ens acompanyava, Ell ens capacitava per anunciar-lo. Ell es feia descobrir per etapes successives.

La teoria diu que quan a Déu li permets una transformació de la teva vida, el resultat hauria de ser esdevenir el reflex de Crist. A Hondures la pràctica em va portar a veure que allí on anàvem, érem reflex de Crist per a molts, i això ens obligava a demanar-li a Déu una transformació més radical de les nostres vides. Amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat. He viscut com aquests primers fruits que dominaven el nostre interior, eren capaços de produir uns fruits externs. I com, desenvolupant els fruits de l'esperit en les nostres vides, podem entendre que tot el que vivim són oportunitats per produir fruits perdurables per a Déu.

Sempre hem sentit a dir que els ancians i els malalts són "el tresor del món", hi pensem, i creiem que ho entenem; però encara no havíem vist mai una alegria i una esperança tan gran com els ancians, malalts i pobres, que hem conegut. Enmig de la tempesta que és viure a Hondures hi havia un grup, que amb molt de seny, tenien esperança en el seu país i en l'obra de Déu. I sense voler-ho, trobàvem Crist allà on Ell mateix s'havia posat per a nosaltres.

Potser alguns esperaven que aquest article fos un resum de tot el succeït aquest estiu, que expliqués les aventures, les calamitats i les alegries que he viscut; però no ha estat així. D'aquest mes i mig, no vull quedar-me amb un recull d'anècdotes per explicar. Vull recordar com el Senyor ha estat amb nosaltres des del primer dia, fins a l'últim. En cada moment, en cada passa. Com no hem estat nosaltres que escollíem la manera com trobar-lo, sinó que era Ell que venia a nosaltres, era Ell que ens prenia.

Tot això que he viscut no hagués estat possible sense l'amor de la meva família, la solidaritat innata que sempre m'ha ensenyat, la continua convivència per l'ajuda mútua... La família, llar que motiva i satisfà, que exigeix i recompensa, que enriqueix i personalitza pares, fills i germans. Família i missió.

La missió, el tot de la nostra vida, és trobar el Crist vivent.

Reus, 25 de setembre de 2017, 

Solemnitat de la Mare de Déu de Misericòrdia"

Leer más

Salí de mi tierra Tarragona hacía Honduras

Testimonio de Obispo Lluís Solé Fa y padre Jesús Palau, misioneros paules en Honduras

Obispo Luís Solé Fa, en Trujillo (Honduras)

"La Diócesis de Trujillo, en Honduras, depende del Pontificio Consejo para la Evangelización de los Pueblos. ¿Qué nos permite considerarla una Diócesis Misionera?  

Para recorrer sus 25,500 kilómetros cuadrados solo contamos con 20 sacerdotes y el obispo.  Hay un seminarista en 4° de teología y cinco seminaristas empezando la filosofía.  Solo tres Institutos femeninos de Vida Consagrada están colaborando en la Diócesis.

La pobreza que en todos los sentidos embarga a la mayoría de la población, no permite contar con laicos preparados que sostengan el caminar de las comunidades;  unos por falta de formación, otros por falta de tiempo o de salud.  Y a pesar de esto, y aunque de manera muy humilde, se organizan los fieles en comunidades eclesiales de base, en grupos y equipos expresando, de esta manera, su fe en el Señor y su amor a la Iglesia.

Aunque no hayamos analizado aún el fenómeno, sí es alarmante el flujo de católicos yéndose a las iglesias evangélicas y a las sectas, sobre todo pentecostales que se multiplican cada día más.

Hoy, todos los países son de Misión.  Pero la Iglesia de la Diócesis de Trujillo aún no tiene capacidad de ser misionera, y sí tiene la necesidad de recibir misioneros."

+LUIS SOLE FA, c.m.

Jesús Palau Banús, sacercote en San Pedro de Sula (Honduras)

"Para mí la experiencia de misión que he tenido durante estos años en Honduras ha sido muy enriquecedora. He descubierto que son los pobres  quienes nos enseñan el verdadero rostro de Jesús. Está opción que hace la Iglesia por los pobres es una opción y a la vez un compromiso de todo cristiano bautizado. He procurado siempre vivir este compromiso, sentí claro que Dios me llamaba a ser evangelizador de los pobres, esta fue una opción que la concreté en la Congregación de la Misión. En estos 15 años que he estado en la Misión de Honduras, he estado en distintos lugares, he estado en San Pedro Sula, en Tegucigalpa, y en Puerto Lempira. Actualmente estoy en Puerto Lempira, en la Moskitia, en donde estoy aprendiendo la lengua miskita, y donde procuro hacerme con la cultura y tradiciones que tienen. La sencillez, la alegría de vivir, la esperanza y la fe en Dios que tiene el pueblo Hondureño me han ayudado a crecer y fortalecer la fe que recibí de mi familia y de mi comunidad. El dar la vida, desde el silencio, sin sentirme salvador de nadie, sino solo cooperador del Reino de Dios, es lo que más me llena y me hace feliz.

Jesús Palau

Leer más

Cooperació o missió?

Els missioners al servei de l'humanitat

La jornada del 5 d'octubre la dedicarem a reflexionar sobre els valors que aporten a territoris, amb necessitats tant materials com espirituals; tant la cooperació com la presència dels missioners.

Lloc: Caixa Fòrum.

c/ Cristòfor Colom, num. 2. Tarragona

Hora: 19:00 hores

Finalitat:

a) Reflexionar sobre la tasca dels missioners en àmbits geogràfics, culturals i socials de països –considerats com del tercer món-, als quals han estat enviats per l'Església per anunciar l'Evangeli

b) Presentar com aquest servei humanitari contribueix a promoure la dignitat de les persones i a afavorir el desenvolupament dels pobles. 

Presideix: 

Excm. i Rvdm. D. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona

Intervenen:

- Excm. i Rvdm. D. Lluis Solé Fa, 

Bisbe de Trujillo (Hondures), natural de Tarragona

- D. Ángel Belzumegui, 

Sociòleg, i director de la catedra d'Inclusió social, Universitat Rovira i Virgili a Tarragona 

Moderador:

D. Antoni Coll Gilabert, 

Periodista, Conseller editorial del Diari de Tarragona 

Metodologia

• Acollida per part de la Directora de Caixafòrum

- Finalitat i contingut d'aquesta activitat

• D. Lluis Solé exposa des de la seva experiència missionera el treball humanitari que fan els missioners i D. Ángel Belzunegui es fa ressò de la ressonància social que té aquest treball i aquest servei.

• Conversa, introduïda i moderada pel Sr. Coll, sobre: a) la necessitat que els missioners realitzin aquest servei social, animat per la seva vocació missionera i exigit per la implantació del Regne de Déu al món; b) respondre a algunes preguntes que es fa la gent: aquest servei social no és un proselitisme encobert o una manera d'imposar la fe?; en l'actualitat no estan prenent el relleu els cooperants enviats per les ONG de manera que els missioners ja no són necessaris?; no haurien de fer aquesta labor els propis nadius? 

• Clausura l'acte, arquebisbe de Tarragona

------------------------------------------

¿COOPERACIÓN O MISIÓN?

Los misioneros al servicio de la humanidad

La jornada del 5 de octubre la dedicaremos a reflexionar sobre los valores que aportan en territorios, con necesidades tanto materiales como espirituales; tanto la cooperación como la presencia de los misioneros.

Lloc: Caixa Fòrum. c/ Cristòfor Colom, n. 2. Tarragona

Hora: 19:00 hores

Finalidad:

a) Reflexionar sobre la labor de los misioneros en ámbitos geográficos, culturales y sociales de países –considerados como del tercer mundo-, a los que han sido enviados por la Iglesia para anunciar el Evangelio

b) Presentar cómo este servicio humanitario contribuye a promover la dignidad de las personas y a favorecer el desarrollo de los pueblos. 

Preside: 

Excmo. y Rvdmo. D. Jaume Pujol, 

Arzobispo de Tarragona

Intervienen:

- Excmo. y Rvdmo. D. Lluis Solé Fa, 

Obispo de Trujillo (Honduras) y natural de Tarragona

- D. Ángel Belzumegui, 

Sociólogo y director de la cátedra de Inclusión social, Universidad Rovira i Virgili a Tarragona 

Moderador:

D. Antoni Coll Gilabert, 

Periodista, Consejero editorial del Diari de Tarragona 

Metodología

• Acogida por parte de la Directora de CaixaForum

- Finalidad y contenido de esta actividad

• D. Luis Solé expone desde su experiencia misionera el trabajo humanitario que hacen los misioneros y D. Ángel Belzunegui se hace eco de la resonancia social que tiene este trabajo y este servicio.
• Conversación, introducida y moderada por el Sr. Coll, sobre: a) la necesidad de que los misioneros realicen este servicio social, animado por su vocación misionera y exigido por la implantación del Reino de Dios en el mundo; b) responder a algunas preguntas que se hace la gente: este servicio social no es un proselitismo encubierto o una manera de imponer la fe?; en la actualidad no están tomando el relevo los cooperantes enviados por las ONG de manera que los misioneros ya no son necesarios?; no deberían hacer esta labor los propios nativos? 

• Clausura el acto, arzobispo de Tarragona

Leer más

Notícies David i Blanca des d'Hondures

La Bona Notícia.

Ja fa un mes que vam arribar a Hondures, el mateix temps que vam passar junt amb l'Òscar i l'Adelaida ara farà tres anys. I tenim la sensació d'estar-ho vivint tot més a poc a poc, amb suavitat, amb delicadesa. S'agraeix poder distingir i apreciar els matisos de cada indret, de cada projecte, de cada persona. També tenim més temps per a reposar les impressions, i això ajuda a la reflexió i a minimitzar el risc de jutjar sense prudència, participar sense coneixement, o proposar sense raó. Hondures ens està donant una oportunitat per treballar la nostra honestedat en la missió. Ho veiem en els altres missioners: actuen pensant, pensen estimant, i estimen amb el seu gest. Sembla una obvietat, però les persones no sempre responem a aquest patró. Aquest es precisament un pensament que ens ha inspirat en una tasca que ens han encomanat recentment: La orientació pedagògica de la Campanya Infantil 2015. Aquest projecte es una gran pensada: L'església ofereix, a nivell nacional, tant a escoles públiques com a centres catòlics, una proposta educativa orientada a treballar amb els infants i joves un valor concret, al llarg de 7 setmanes, durant el curs. A través de dinàmiques, tallers i contes, adaptats segons les edats, els professors i educadors tenen l'oportunitat d'ensenyar, d'inspirar i de provocar la vivència de valors positius per a l'home i la societat. L'any passat es va treballar la responsabilitat, i el proper curs es parlarà de l'honestedat. El nostre estimat Bisbe Lluís, sempre s'ha encarregat d'aquest manual preliminar de presentació a mestres, i aquest any li donarem un cop de mà!

La nostra feina, en aquest sentit, es desenvolupar el concepte de l'honestedat i detectar altres valors complementaris que ajudin a l'aprenentatge i a facilitar als educadors la interiorització dels mateixos, per a que puguin ser referència també amb el seu exemple. Cada any, nous centres i escoles demanen a l'organització els materials per dur a terme aquesta campanya amb els seus infants, i és que s'ha convertit en una oportunitat molt interessant per introduir als nens i treballar amb els joves els valors positius que han de prevaldre al nostre entorn: la sinceritat, la tolerància, l'alegria, el perdó, el servei, o el respecte per la vida... tan necessari en aquesta societat!

Un reforç positiu enmig de situacions, molt cops frustrants, de pobresa, marginació, exclusió, bullyng entre els més petits i un llarg etcètera. I una mica d'esperança, en aquest sentit, pensem que pot anar bé per impulsar iniciatives personals i socials enriquidores, justes, positives, pacífiques. L'esperança s'ha d'estendre, aquest reforç positiu ha de tenir també un reflex en l'entorn adult.

La setmana passada, ens vam reunir amb els responsables dels mitjans de comunicació catòlics d'Hondures, en una jornada de revisió, formació i reflexió molt interessants. Tot i que els pressupostos en comunicació son molt reduïts, Mns. Rómulo Emiliani, bisbe auxiliar de San Pedro Sula, ens encoratjava a no deixar de difondre bones notícies que inspiressin al poble hondureny. I es que aquí, la premsa té certa tendència a prioritzar les noticies dolentes, les morboses o les decebedores  justificant-se en la demanda dels públics. I bé, per què no començar a ser pedagògics en les emissions radiofòniques també? Per què no sembrar coratge i ànims en cada lletra al diari? Per què no ser instruments de pau a cada programa televisiu? Els mitjans de comunicació social tenen a les seves mans una important tasca. Per això els mitjans catòlics hem de ser altaveu de les bones notícies, d'aquelles esperançadores, de les que animin, de les que inspirin, de les que contribueixin a l'enriquiment personal per ser agents  de valor en aquesta societat. 

Tot just ara, que comencem l'Advent, es un bon moment per reflexionar sobre com cadascun de nosaltres es altaveu de la Bona Notícia. I no podem ser-ho des d'un cristianisme apagat i pobre, ni des d'odis profunds cap aquell qui em va fer mal, ni des de la tristesa per veure tan poc amor i promeses fracassades. Joan el Baptista va ser altaveu en el desert... si el poguéssim entrevistar avui ens diria que no fou fàcil, però va abandonar la peresa i va mirar cap endavant, per que la Promesa de Déu, val la pena.

ARTICLE CATALUNYA CRISTIANA "LA BONA NOTICIA", 14-12-2014

Leer más