• 75 SEM BURGOS


    Dona i missió
  • SOS EMERGÈNCIA


    OMP amb Turquia i Síria
  • "GUIA COMPARTIR LA MISSIÓ"


    Propostes de voluntariat missioner
  • ANIMACIÓ MISSIONERA


    Recursos per l’animació missionera de joves
  • SUPERGESTO


    Plataforma per als joves interessats en la missió
  • ANIMACIÓ MISSIONERA


    Recursos per l’animació missionera amb infants
  • GESTO


    Revista missionera per als més petits
  • OMPRESS


    Servei missioner de notícies
  • AJUDA A LES MISSIONS


    Col·labora amb els missioners espanyols
Mostrando entradas con la etiqueta Malalts Missioners. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Malalts Missioners. Mostrar todas las entradas

jueves, 9 de febrero de 2017

“Salut per a tu i per a casa teva (1 Sl, 25.6)”

Lourdes,  25 anys de la Jornada Mundial del Malalt

La primera aparició a Lourdes de la Verge a la nena Bernadette Soubirous va tenir lloc l' 11 de febrer de 1854. Aquesta data és avui, en tota l'Església, la memòria litúrgica de la Verge de Lourdes i també, des de 1993, la Jornada Mundial del Malalt.
Aquest 11 de febrer de 2017, en complir-se els 25 anys de la Primera Jornada Mundial, Lourdes serà la referència obligada d'aquesta celebració. Serà una oportunitat per reflexionar sobre les "preferències" de la Mare de Déu.
Bernadette estava condemnada al fracàs per la malaltia, per la pobresa i per la impossibilitat d'anar a escola. Als 14 anys, en la perifèria de Lourdes, era una marginada. Hagúes pogut desaparèixer del poble sense que ningú es preocupés...
Però la Verge la va mirar... Una jove "tan jove i tan petita como jo", va dir després Bernadette. La Verge se li sembla molt. Igual que ella, era insignificant als ulls dels homes, però Déu també la va mirar. 

Aquest 11 de febrer per tant celebrem la Jornada Mundial del Malalt i volem celebrar-ho en comunió en tota l'Església i en comunió en tots el malalts.
Us recordem també les publicacions missioneres que des d'OMP i des de la propia delegació es publiquen relacionasdes amb la pastoral de la salut:

Compartim amb tots vosaltres les paraules del bisbe Mons. Jesús Fernández que com a responsable a la C.E.E. de la pastoral de la salut ha adreçat als fidels en motiu d'aquesta jornada:

“Salut per a tu i per a casa teva (1 Sl, 25.6)”
És encoratjador comprovar que en tot el món neixen noves iniciatives per a promoure justícia ambiental amb un interès de crear un compromís i sent responsables de tot el que ens pertoca com a individus formants d’aquesta societat. Hem d’estar units en demostrar misericòrdia en el que a tots ens és comú: la terra. I valorar plenament el món en el que vivim com a lloc per a compartir i fer-ne un bé comú.
Ens hem volgut unir a aquest gran moviment de “sanació universal” i ens ha semblat oportú dedicar la campanya de la Pastoral de la Salut 2017 al tema; Pastoral de la Salut i Ecologia Integral, que té com a lema; Salut per a tu i per a casa teva. (1 Sl. 25. 6)
El Papa Francesc, en l’encíclica “Lloat Sigueu”, ens porta a pensar en les conseqüències negatives per a la salut de les persones, provocades pel maltractem de l’ésser humà al medi ambient.
Des d’aquesta relació entre tots els éssers vius i aquests amb el medi ambient, tenint en compte el fet de procedir tots del mateix Creador i de la consideració de tot el creat com a un do, sorgeix la responsabilitat de tenir cura de tota la terra i les persones que son creades a imatge i semblança de Déu, deixant-nos a nosaltres administradors de tot el creat.
Les paraules del Papa Francesc, sumades a l’evolució del concepte salut i de la pròpia Teologia de la salut, ens demana una renovació d’aquesta Pastoral que, superant el adoloriment, es plantegi en positiu la prevenció de la malaltia i la promoció d’una vida digna, amb necessitats.
Hem de ser molt més actius i globals en la nostra manera de treballar i de presentar-nos davant del món, un món que espera la nostra mediació salvadora, partint d’un concepte integral d’allò que la salut, la salvació, la Pastoral, la bioètica i l’ecologia significa.
Tant de bo entre tots ho puguem assolir.
Extret de les paraules del Bisbe responsable de la P. De la Salut en la C.E.E.
Mons. Jesús Fernàndez.

lunes, 7 de noviembre de 2016

Enfermos misioneros

«Lolo», el periodista ciego amigo de los misioneros”

Ya tenemos a vuestra disposición el tríptico de OMP "Enfermos Misioneros" edición castellano o "Malalts Missioners" en catalán. 
Aprovechamos la publicación de esto dípticos para recordar un acontecimiento de hace unos días en Jaen. 
El protagonista fue el beato Manuel Lozano, Lolo. Aquí tenéis la noticia para conocerle mejor.
"El pasado 3 de noviembre se celebró en la diócesis de Jaén la memoria litúrgica del beato Manuel Lozano Garrido, conocido como “Lolo”, periodista, escritor, enfermo misionero, seglar joven, eucarístico, mariano y hombre alegre, a pesar de los pesares, ejemplo de vida para todos. Este 3 de noviembre de 2016 se cumplieron 45 años de su muerte y, con este motivo, y por ello ese mismo día, a las 19.00, en la Basílica Menor de Santa María de Linares (Jaén), donde descansan sus restos, se celebró una eucaristía en la que se inició, además, un triduo en honor de este “beato de la alegría”.
Según explica Rafael Higueras, el postulador de su causa, recientemente se ha sabido de un posible milagro por su intercesión en Corea del Sur, donde el beato Lolo es muy conocido. También lo es en otros países, por ejemplo en el mes de septiembre pasado la página web www.amigosdelolo.com recibió 14.319 visitas sólo en Uruguay, 62.933 en otros países del mundo y 12.326 en España.
El beato “Lolo” también es es el protagonista de la hagiografía en forma de historieta que se acaba de publicar en la revista Gesto, la revista para niños de las Obras Misionales Pontificias (OMP). Las páginas se titulan “«Lolo», el periodista ciego amigo de los misioneros”, y cuentan con textos de Dora Rivas, de OMP, e ilustraciones del conocido dibujante “Quique”.
Entre 1959 y 1971 —el mismo año en que fue al encuentro del Padre—, Lolo fue colaborador habitual de las revistas de OMP Enfermos Misioneros y Orate, con alguna incursión en Catolicismo y Pueblos del Tercer Mundo. Con esta historieta en la revista Gesto de noviembre-diciembre de 2016, Lolo entra de algún modo también en esta otra publicación, que invita a los niños a ser “pequeños misioneros” de forma colorida y divertida, a través de artículos, noticias, cuentos, juegos...
Por otro lado, Rafael Higueras informó hace unos días de la aparición de un libro escrito por Lolo en 1960. Se trata de un comentario a los 7 sacramentos, con su habitual estilo periodístico, directo y vivencial. Es muy breve, unas 80 páginas en folio mecanografiado a dos espacios con correcciones de su mano en el “original”. Lo tenía ya firmado en diciembre de 1960, pero no se publicó. Lo tituló: “Las siete vidas del hombre de la calle”."
OMPRESS-JAÉN (3-11-16) 

miércoles, 4 de mayo de 2016

Enfermos Misioneros-Malalts Missioners

Orar con los enfermos

La oración ha de surgir de la necesidad y deseo de los enfermos y ha de tener muy presente la realidad que están viviendo. Orar con los enfermos presupone escuchar sus vivencias y estados de ánimo para acoger la variedad de actitudes y reacciones: queja, impotencia, angustia, amargura, desamparo y abandono, soledad, culpabilidad, rebeldía, gozo, gratitud y alabanza.
Sólo si estamos en sintonía con la historia y el proceso de cada enfermo, podremos ayudarle y convertir su camino en camino con Dios por medio de la oración, que unas veces es oración de queja, otras de agradecimiento, otras de entrega confiada, otras de súplica y de intercesión por los demás, otras de contemplación del ministerio de alabanza y glorificación de Dios (ARCH 65).  

Para ver la publicación entera ir a: Enfermos Misioneros mes de mayo-junio 2016
-------------------------

Pregar amb els malalts

L'oració ha de sorgir de la necessitat i desig dels malalts i ha de tenir molt present la realitat que estan vivint. Pregar amb els malalts pressuposa escoltar les seves vivències i estats d'ànim per acollir la varietat d'actituds i reaccions: queixa, impotència, angoixa, amargor, desemparament i abandó, solitud, culpabilitat, rebel·lia, goig, gratitud i lloança.
Només si estem en sintonia amb la història i el procés de cada malalt, podrem ajudar-li i convertir el seu camí en camí amb Déu per mitjà de la pregària, que unes vegades és oració de queixa, unes altres d'agraïment, unes altres de lliurament confiat, unes altres de súplica i d'intercessió pels altres, unes altres de contemplació del ministeri de lloança i glorificació de Déu (ARCH 65).


Per veure la publicació sencera anar a: Malalts Missioners mes de maig-juny 2016

sábado, 7 de noviembre de 2015

Per a tu, malalt.

Que la teva malaltia o sofriment no et facin perdre la calma, la pau.

«Molt t'estima Jesús quan t'envia tals proves -escrivia Santa Teresita del Nen Jesús- A qui estima més, dóna més proves, i a qui estima menys, li dóna menys». Jo et dic, amic malalt, a qui ha estimat i estima Déu més que a Jesús? Doncs a ell li va donar el major sofriment que la persona humana patirà sobre la terra, doncs li va fer «home de dolors».

Què opinava la mateixa Santa sobre el dolor i el sofriment?: «Amb el dolor se salven moltes ànimes. Se salven més ànimes amb el dolor que amb els més brillants sermons»... «Mentre més intens és el dolor i menys es mostra als ulls de les criatures, tant més us fa somriure, oh Déu meu». «Els sofriments ens tornen més bons i indulgents amb els altres, perquè el sofriment ens apropa més a Déu». Una dels avantatges del sofriment amb amor és que madura a la persona i la capacita per comprendre als altres. El sofriment és, de fet, el gran altaveu del que se sol servir Déu per deixar-se sentir com a Pare. «En enfrontar-me amb la perfecció he vist que per arribar a ser sant era necessari sofrir molt». Tant en salut com en malaltia aquesta és la voluntat de Déu: la nostra santificació.

Millor és sofrir per Déu que fer miracles. Per fer miracles potser no es necessiti un amor tan pur com per oferir diàriament, a Déu, una malaltia, que ens és misteriosa. Has d'aprendre a patir. També el patir és un art i com tot art té les seves lleis d'aprenentatge. No has de sofrir molt, sinó saber sofrir. D'aquesta manera sofriràs menys i millor. Heus aquí les tres claus per aprendre l'art del patir o sofrir: sofrir amb paciència, amb oració i amb amor per Jesús. Si pots sofrir en silenci i amb amor, gran serà la teva perfecció. Però tampoc exageris. També és humà i cristià comunicar amablement la intensitat del sofriment.
Que la teva malaltia o sofriment no et facin perdre la calma, la pau. Per a això tingues present el paper que Déu ha assignat al sofriment, després que el seu Fill predilecte ho va prendre sobre si: ser instrument precís de redempció i santificació individual i eclesial. Tu ets deixeble de Jesús si prens la teva creu, la teva malaltia i li segueixes, si amb la teva creu diària també segueixes redimint al món. 
Crist té molts que volen treballar per Ell, però pocs que volen sofrir per Ell i amb Ell.

Per veure publicació: MALALTS MISSIONERS
----------------
(Versió castellà:)

Para tí, enfermo.

«Mucho te ama Jesús cuando te envía tales pruebas -escribía Santa Teresita del Niño Jesús- A quien ama más, da más pruebas, y a quien ama menos, le da menos». Yo te digo, amigo enfermo, ¿a quién ha amado y ama Dios más que a Jesús? Pues a él le dio el mayor sufrimiento que persona humana padecerá sobre la tierra, pues le hizo «varón de dolores».

¿Qué opinaba la misma Santa sobre el dolor y el sufrimiento?: «Con el dolor se salvan muchas almas. Se salvan más almas con el dolor que con los más brillantes sermones»... «Mientras más intenso es el dolor y menos se muestra a los ojos de las criaturas, tanto más os hace sonreir, oh Dios mío». «Los sufrimientos nos vuelven más buenos e indulgentes con los demás, porque el sufrimiento nos acerca más a Dios». Una de las ventajas del sufrimiento con amor es que madura a la persona y la capacita para comprender a los demás. El sufrimiento es, de hecho, el gran altavoz del que se suele servir Dios para dejarse sentir como Padre. «Al enfrentarme con la perfección he visto que para llegar a ser santo era necesario sufrir mucho». Tanto en salud como en enfermedad esta es la voluntad de Dios: nuestra santificación.

Mejor es sufrir por Dios que hacer milagros. Para hacer milagros quizás no se necesite un amor tan puro como para ofrecer a diario, a Dios, una enfermedad, que nos es misteriosa. Tienes que aprender a padecer. También el padecer es un arte y como todo arte tiene sus leyes de aprendizaje. No debes sufrir mucho, sino saber sufrir. De esta manera sufrirás menos y mejor. He aquí las tres claves para aprender el arte del padecer o sufrir: sufrir con paciencia, con oración y con amor por Jesús. Si puedes sufrir en silencio y con amor, grande será tu perfección. Pero tampoco exageres. También es humano y cristiano comunicar amablemente la intensidad del sufrimiento.
Que tu enfermedad o sufrimiento no te hagan perder la calma, la paz. Para ello ten presente el papel que Dios ha asignado al sufrimiento, después que su Hijo predilecto lo tomó sobre sí: ser instrumento certero de redención y santificación individual y eclesial. Tú eres discípulo de Jesús si tomas tu cruz, tu enfermedad y le sigues, si con tu cruz diaria también sigues redimiendo al mundo. Cristo tiene muchos que quieren trabajar por Él, pero pocos que quieren sufrir por Él y con Él.
Para leer publicación: ENFERMOS MISIONEROS