Educació sense fronteres: “Es necessita gent implicada”
El treball dels Salesians per l’educació dels nens i joves no té fronteres. A través del seu ONGD Joves i desenvolupament, la congregació fundada per Sant Joan Bosco facilita cada any que els joves puguin realitzar experiències missioneres de curta durada (durant l’estiu) o de llarga estada (un any complet), centrades sobretot en l’àmbit educatiu.
Sara, Cèlia, Martín i Gemma són joves que han viscut un #VeranoMisión al costat dels salesians a Bolívia, Cuba, Etiòpia i Guatemala. Del a mà de Joves i Desenvolupament han descobert la importància de l’educació, també fora de les nostres fronteres. Les seves històries són diferents, però tenen el mateix desig de deixar-s’hi la pell per fer d’aquest món un lloc una mica millor del que el van trobar. Per Sara “la gent implicada és la que marca la diferència”, i té un lema: “Facis el que facis ... implica’t (Fes-ho amb el cor)”. Aquesta jove sentia la inquietud missionera però confessa que “les peces del puzle” només van començar a encaixar quan va començar a treballar a la Fundació Joan Somniador. Allí va entrar en contacte amb el món salesià i va iniciar també el seu voluntariat amb els joves, primer a Espanya, i l’estiu passat, a Bolívia. Durant la seva estada en aquell país, va treballar a la casa d’acollida “Mà Amiga”, oberta 24 hores al dia per rebre nens i nenes del carrer que hi troben “una llar” i una “escola”.
Quan Cèlia assistia al col·legi com a alumna (avui és una jove professora), les germanes els parlaven de les Missions, de com “ajudaven els més desfavorits i els s’acostaven a Déu”. A mesura que va anar creixent anava adonant-se de “la importància de la tasca que els missioners i missioneres realitzen en nombrosos països”. Fa un parell d’anys va coincidir amb un sacerdot salesià que és missioner a Angola i, en parlar-li de les seves inquietuds, li va dir que contactés amb Joves i Desenvolupament. A l’estiu de 2016 va poder anar a Cuba per col·laborar amb els missioners. Va ajudar i va participar en un campament al qual van assistir 250 nens que eren atesos per joves animadors de la pròpia parròquia. Un campament en l qual els nois dedicaven també algun temps a la reflexió i a la pregària. Cèlia el recorda com “una experiència meravellosa” que la va acostar més a Déu, i va reforçar la seva fe i confiança en l’Església en veure l’ ”encomiable tasca social que realitza amb els més desfavorits”.
Martín és un enginyer de 25 anys que portava més de 10 lligat a un centre dels salesians realitzant un voluntariat amb joves, fins que va veure que la realitat local se li “començava a quedar petita” i que el cuquet del voluntariat internacional missioner començava a adquirir força. D’aquí a anar-se’n a Shire, al nord d’Etiòpia, només hi va intervenir la preparació que li va oferir Joves i Desenvolupament. Allà li van explicar en què consisteix “ser voluntari”, i el van ajudar a consolidar els valors humans i cristians que li prepararien “de manera pràctica per a conviure amb la comunitat religiosa salesiana a destí”. La seva missió va ser principalment educativa, però en sortir fora de “la seva zona de confort” va descobrir que a més d’ajudar els joves etíops, percebia també “una visió més nítida i justa” del món. Com diu Martín, “aprens a valorar moltes de les coses que consideres com a normals en la teva vida del mal anomenat “primer món”, i t’adones que la realitat és molt diferent a com te l’expliquen des de qualsevol mitjà de comunicació social”.
Gemma viu a Aranjuez i treballa al col·legi Salesians Loyola. En començar a treballar en aquest col·legi, i a través d’alguns companys que havien estat a Guatemala, va conèixer el voluntariat internacional missioner. Per fi, aquest estiu va estar a Peten (Guatemala). Allà, es va adonar “que la vida és un camí difícil però que aportant una miqueteta cada un de nosaltres podem fer més bonica aquest camí; que l’amor i un somriure valen molt més que els diners, i que vull compartir amb les persones més necessitades part del temps de la meva vida”.
Per Sara, Cèlia, Martín i Gemma, aquestes experiències d’estiu han significat un punt d’inflexió en les seves vides. A més, el contacte amb els missioners, “possiblement les persones més generoses que hi ha”, com diu la Sara, els ha enfortit en la fe. Cèlia no es veu encara preparada per fer un pas definitiu a la Missió, però reconeix que “aquells que el donen són molt valents i afortunats per haver rebut la crida de Déu per a realitzar una tasca tan bonica i gratificant”. Del que els joves voluntaris no tenen ja cap dubte és que, gràcies al compromís dels missioners, s’estan desenvolupant centenars de projectes en tots els llocs del planeta, “que permeten que voluntaris de diverses ONG puguem col·laborar amb ells tractant d’aportar una miqueta de nosaltres”.
Article de: Ana Fernández, Dora Rivas. Revista Supergesto n. 130, Maig-Agost 2017
