• 75 SEM BURGOS


    Dona i missió
  • SOS EMERGÈNCIA


    OMP amb Turquia i Síria
  • "GUIA COMPARTIR LA MISSIÓ"


    Propostes de voluntariat missioner
  • ANIMACIÓ MISSIONERA


    Recursos per l’animació missionera de joves
  • SUPERGESTO


    Plataforma per als joves interessats en la missió
  • ANIMACIÓ MISSIONERA


    Recursos per l’animació missionera amb infants
  • GESTO


    Revista missionera per als més petits
  • OMPRESS


    Servei missioner de notícies
  • AJUDA A LES MISSIONS


    Col·labora amb els missioners espanyols
Mostrando entradas con la etiqueta Palau Bofarull. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Palau Bofarull. Mostrar todas las entradas

lunes, 7 de enero de 2019

El mundo misionero bajo la atenta mirada de los niños

EL PALAU BOFARULL DE REUS ACOGERÁ LA EXPOSICIÓN «ELS NENS AJUDEN ELS NENS» QUE MUESTRA EL MUNDO MISIONERO

Els nens ajuden els nens, Infància missionera

El Palau Bofarull de Reus será el marco de una exposición realmente atractiva y creativa, impulsada por el Arzobispado de Tarragona, a través de la Delegación Diocesana de Misiones y bajo los auspicios de la Diputación de Tarragona.

Se trata de la muestra «Els nens ajuden els nens» que pone sobre el tapete el papel de los niños, futuro de nuestra sociedad, con el objetivo de, a través de esta propuesta, propiciar el descubrimiento de las diferentes realidades que hay en el mundo. Los trabajos que se expondrán, realizados tanto en escuelas religiosas como concertadas, muestran el mundo misionero mediante dibujos y cuentos escritos por niños y niñas de las escuelas del territorio que expresan la vida generosa de muchos niños, a pesar de las carencias materiales en qué se hallan inmersos.

Infància missionera, Els nens ajuden els nens
Congregaciones misioneras de Reus: Misioneras Claretianas, Carmelitas de la Caridad (Vedrunas), Hijas de la Caridad de Sant Vicenç de Paül, Hermanos de las Escuelas Cristianas, entres otros, acompañan a los grupos de alumnos que visitarán la exposición que permanecerá abierta desde el día 15 de enero hasta el 8 de febrero.

Desde la Delegación Diocesana de Misiones se ha ofrecido a todos los colegios de Reus la visita a la exposición para alumnos de 5º y 6º  de Primaria. Las visitas se organizarán en grupos de entre 20 y 25 alumnos, en horario de 11 a 13 h, que tendrán ocasión de escuchar al misionero relatar su vivencia en la misión, y los niños y niñas, a través de sus trabajos, entenderán que ellos son los verdaderos protagonistas para empezar a cambiar el mundo. No obstante, como subraya Ana González, delegada de Misiones en Tarragona, «la exposición está abierta a todo el público, con entrada gratuita.»

Nunca es pronto
Exposició Reus
Desde la Delegación Diocesana de Misiones se hace un llamamiento: ¡Nunca es demasiado pronto para empezar a cambiar el mundo! Para señalar que «nuestros niños y niñas de hoy crecen en un ambiente de constantes cambios, en una realidad que cuestiona permanentemente sus valores, sus raíces, y muchas veces los llena de individualismo.»

Al mismo tiempo, los responsables de Misiones en Tarragona hacen una reflexión: «A menudo se dice que los niños son el futuro, pero en realidad son el presente que tenemos que cuidar. Solo educando y protegiendo lo que tenemos hoy, podemos esperar un futuro mejor.» Más adelante se incide en que los niños son el nivel más vulnerable y más expuesto a los fenómenos sociales. Añaden que «son asombrosos los ejemplos de grupos de niños de países, por nosotros definidos pobres, que deciden renunciar a la merienda o al almuerzo, que con frecuencia es el único alimento del día, para ayudar a otros niños en dificultad.»

Por su parte, el papa Francisco en Evangelii Gaudium, n.228 subraya que «la solidaridad, entendida en su sentido más hondo y desafiante, se convierte así en un modo de hacer historia». Educar a nuestros niños y niñas en ese desafío, significa que cada uno tiene un papel, una misión, o mejor aún, cada uno es una misión. La dimensión misionera en la educación de los niños es primordial. Esa manera de entender la solidaridad hace que crezca en ellos un espíritu misionero que les acompañará toda la vida. 
Artículo "Diari de Tarragona", sábado 5 de enero del 2018, Joan Boronat.


domingo, 22 de enero de 2017

Jornada Nacional de la Infancia Misionera, la ayuda recíproca entre los niños del mundo

Este domingo se celebra la Jornada Nacional de la Infancia Misionera, este año bajo el lema «Sígueme».

La Obra Pontificia de Infancia Misionera lleva más de 170 años dedicada a formar a los niños en la universalidad de la misión y en la necesidad de dar a conocer el amor de Jesús; iniciarles en el desprendimiento y la generosidad, llamar la atención sobre los niños que sufren el hambre y las deficientes condiciones sanitarias y de salud, las carencias educativas, las situaciones de guerra y conflictos armados, la esclavitud laboral, el abandono social o la explotación sexual.

Esta institución de la Iglesia promueve la cooperación espiritual mediante el ofrecimiento del testimonio de la propia vida cristiana, la oración y pequeñas renuncias por las misiones; la cooperación material a través de la «ofrenda misionera», en la que se materializa la ayuda económica que aportan los más pequeños; y la cooperación voluntaria en servicios misioneros, colaborando en todas las actividades misioneras que lleva a cabo Infancia Misionera.

Durante todos estos años, y sin hacer discriminación de raza, cultura o nación, los niños de la Infancia Misionera han prestado ayuda a millones de niños de todo el mundo para su alimentación, su vestido, su salud, para la protección de sus vidas y educación escolar y, sobre todo, para su nacimiento, crecimiento y maduración en la fe y la vida cristiana.

Infancia Misionera es, en definitiva, una Obra del Papa que promueve la ayuda recíproca entre los niños del mundo y forma, dentro de la Iglesia, una red de solidaridad universal cuyos principales protagonistas son los niños que se convierten en pequeños misioneros.

Formación y ayudas

En la Hoja Dominical del Arzobispado de Tarragona, de este domingo, se distribuye un suplemento editado por la Delegación Diocesana de Misiones, en el que se incluyen las palabras del papa Francisco, en la Jornada Mundial de la Juventud de Cracovia, y una amplia información sobre la organización y labor que desarrolla Infancia Misionera. 

La obra Pontificia de la Infancia Misionera se convierte, por tanto, en un campo de acción primordial para la Iglesia, que es además un vivero de vocaciones misioneras. De ahí el lema de la jornada de este año: «Sígueme».

Gracias a la generosidad de los niños de todo el mundo reunidos –en el Fondo Universal de Solidaridad de la Obra de Infancia Misionera– el 2015 se recaudaron y enviaron un total de 16.939.649,13 euros, para el sostenimiento de 2.795 proyectos de ayuda a la infancia de los territorios de misión. De estas ayudas, el 59,73% se destinó al continente africano; del 33, 92% se benefició Asia; el 3,25% fue para América; el 2,64% a Oceanía y el 0,46 % a Europa. 

Los niños, mediante sus padres y familiares, sus educadores y tutores aportan sus donativos a Infancia Misionera ES 2100 0272 38 0100640953.

Exposición en el Palau Bofarull de Reus

En este contexto, desde la Delegación Diocesana de Misiones de Tarragona, se muestra del 13 de enero al 11 de febrero, la exposición «Dakar 2017: Fer, refer, fer reviure... Esperança», instalada en el Palacio Bofarull de la c/Llovera nº 15 de Reus. Pone de manifiesto como un pequeño proyecto puede generar pasos transformadores, en niños y jóvenes, en el barrio de Grand Yoff, donde viven desde 1992 los Hermanos de Taizé."
Joan Boronat, Diari de Tarragona, sábado 21 de enero de 2017

domingo, 8 de enero de 2017

EXPOSICIÓ DAKAR 2017: Fer, refer, fer reviure.... ESPERANÇA!

Del 13 de gener al 11 de febrer al Palau Bofarull de Reus (c/Llobera, 15)

Tot va començar al voltant dels germans de Taizé (Kër Taizé) a Dakar, al barri de Grand Yoff on viuen des de 1992. En Cristí Savall, nascut a Cambrils, germà de Taizé en missió a Dakar hi és des del principi.

Gràcies a la seva atenta presència en el dia a dia, ha pres forma diverses iniciatives. Per als joves es fa un gran esforç de formació per tal de despertar l’esperit de descoberta. D’aquesta manera es preparen per esdevenir animadors dels més petits. La crida al voluntariat que se’ls fa per tal que sostinguin les activitats amb els més petits, la poden rebre com un repte, i així esdevenir actors del seu propi desenvolupament. 

Ens mostra que la modèstia d’un petit projecte pot generar passes transformadores de realitats personals i col·lectives. Encontres i intercanvis que generen fecundes troballes inesperades. Aquesta exposició vol ser més que un relat fotogràfic d’un projecte gestat durant els darrers 22 anys. És un relat d’encontres entre generacions, cultures i religions al petit espai del pati de Kër Taizé i a l’entorn urbà, agrícola i natural de la ciutat de Dakar.

Les activitats educatives destinades als infants parteixen d’una expressió wòlof: li nga xam jangal ko ko (ensenya als altres el que tu saps). Més endavant vam adoptar una altra expressió: “ak benn!” que es tradueix “...i una més” (el seu sentit és “anar més lluny”): un pas més, una lletra més, un compromís més, i una munió de descobertes. 

Els petits, els joves... i les mares. 
Un grup de dones i de noies reben una formació en costura. Els joves compromesos en l’associació treballen també en el taller, es formen en equip, i fabriquen objectes diversos. La seva producció es ven en fires a Dakar i en diverses ciutats d’Europa. Amb el producte de les vendes cadascú aprèn a gestionar el seus diners i a estalviar. 
La xarxa que a poc a poc s’ha anat creant amb l’amistat (per a molts amb la seva entrega personal), entre el sud i el nord, és un veritable signe d’esperança. 



Des de la Delegació diocesana de Missions oferim visites guiades a grups: missions@arqtgn.cat
Compartim amb tots vosaltres una reflexió del germà Cristí:

"Ésser enviats lluny.
Lluny com ho fa el boix amb la seva llavor: crec! (un crec sec), i les petites llavors negres i brillants com sabates de xarol són llançades lluny. Crec !! Lluny!
Per el boix aquest llençar lluny és garantia de vida. Per a nosaltres, “anar lluny” també ho és. Serem més vivents, amb sobreabundància per a compartir.
Ésser enviats més enllà de les nostres fronteres; vers un horitzó cada cop més ampla, sense fi... i per aquest gest avançar una abraçada als migrants, oferir senzillament un aixopluc als refugiats, enderrocar murs, desdibuixar límits, obrir-se a noves cultures, crear lligams... En la nostra Comunitat de Taizé, d’essència monàstica, estabilitat rima amb universalitat. Paradoxa? Més aviat una estabilitat en l’amplària: abraçar terres i habitants, una voluntat de presència lluny, per a descobrir que no hi ha més autèntic que el batec d’un cor i els colors del somriure d’aquella o d’aquell que no coneixíem l’instant abans: Miracle del rostre de Crist en cada rostre, en cada cor... i descobrir encara! 
En els anys de germà de Taizé, en missió, enviat lluny de casa, què he descobert? Què he esdevingut?
Compartint amb els musulmans, amb els “petits” estimats del Crist el combat del dia a dia , cercant de renovellar sempre l’entesa i la confiança, tot deixant que el Senyor aculli els nostres cants, he trobat el creixement de la petita esperança.

I avui, mirant enrere, en adonar-me de la confiança transparent que des del primer moment les famílies que ens envolten, els ancians que ja viuen en Déu i que seien a l’ombra dels  nostres arbres ens varen donar, ... això fa créixer arrels! La confiança rebuda fa créixer arrels. I perquè hi ha arrels la nostra fraternitat de Taizé ben arrelada és una fraternitat vers l’altre, en moviment! Nova paradoxa? L’Evangeli n’està ple!  Arrels, moviment, l’altre... Dues coses són essencials i possibles: L’arrelament i el més enllà. Cal anar més lluny! Un repte contra la tendència que ens porta a plantar-nos (instal·lar-nos) allí on ens va bé: on s’afegeix la veu dels qui ens voldrien convèncer que a casa nostra ja hi ha prou feina. Història antiga!  Vegem l’Evangeli”Quedat a Cafarnaüm” mentre Jesús diu”:  Tot la Galilea també te dret a la NOTÍCIA!  “Que tots tinguem dret a la notícia és una raó més (en wolof diríem ak benn) per “anar més lluny”! El que compte és compartir, el que compte és la Galilea tota sencera. Sense triar.
Galilea és el lloc de la primera crida i lloc de la crida a mai instal·lar-nos. Galilea esdevé com un signe de totes les crides i al llarg de la vida les “galilees” es repeteixen, s’han de repetir si som vivents: crida a anar més lluny en l’espai;  l’Altre ens espera. I més lluny en el desig del cor. El nostre germà Roger deia: “Per a reconciliar aniria fins l’extrem de la terra” .
Noves crides, noves “galilees”, nous recomençaments, noves sortides de si mateix. Sortir per anar vers l’altra i amb l’altra viure la joia d’ésser vivents i el desig inquiet del que cal protegir i guardar: la casa Comuna, el Cos!
La JOIA i el DESIG inquiet venen de les arrels de l’arrel. Un do que és desafiament alhora.  Un desafiament que no s’imposa però que demana resposta urgent, compromís ferm.  Com comprendre l’ensopiment en la tranquil·litat?
I en trobar-nos amb noves tradicions podem (i cal !) admirar l’originalitat del que és diferent del que és nostre tot cercant com integrar llurs arguments, llur novetat. Certament al fons dels fons hi trobarem sempre la petjada del pas del Crist que ja ens ha avançat. Sí, quan ens en  adonem ja ens ha avançat!
Cercar, sortir, caminar molt, arrelar-se, fer reviure... esperar! Esperar car després d’una presència de més de 22 anys a Grand Yoff (el nostre barri a la perifèria de Dakar) amb els meus germans i joves que per un temps comparteixen la nostra vida (dos són musulmans) potser no comprendrem mai les pobreses, però sí que comprenem o intuïm la bellesa i la necessitat de l’esperança.
I quan el sol ja s’ha post i el muetzí  ja ha fet la crida i Kër Taizé ha tocat la campana, mentre entrem en la foscor de la vesprada, comença la pregària. Potser cansats sabem que encara podem  cantar la joia de donar la vida en el gota a gota de la fidelitat."
Germà Cristí de Taizé en Missió a Dakar