Tarragona Missionera : concert solidari

CONCIERTO DE GUILDFORD Y ROYAL GRAMMAR EN FAVOR DEL AULA COMPARTIDA DE HONDURAS

Es verano, música y ritmo. Salou es buen exponente de los atractivos veraniegos y esta vez no es una excepción, con el valor añadido de erigirse en escenario de la música solidaria. Será mañana domingo a las 20.30 h, en el espléndido marco del Paseo Jaime I, en el espigón del muelle, (junto al monumento al pescador) de la capital de la Costa Dorada.

Aula compartida, Honduras, Mon. Lluís Solé Fa

El espectáculo se presenta de lo más estimulante, para deleitarse con la buena música y a la vez colaborar con un proyecto solidario. Allí estará la banda británica de concierto Big Band de la Guildford High School and Royal Grammar School. Esta agrupación da como resultado la formación musical más destacada de las escuelas desde hace más de veinticinco años. El grupo está formado por unos sesenta jóvenes músicos que integran una banda sinfónica de concierto al estilo norteamericano, pero poniendo el acento en un repertorio que incluye el jazz, pop y musicales.

La banda está muy solicitada en la zona de Surrey, uno de los cuarenta y siete condados de Inglaterra, que actúa frecuentemente a nivel local y también regional.

La formación, diversos miembros de la cual lo son también de conjuntos nacionales, han realizado diversas grabaciones y han ofrecido giras por toda Europa. En los últimos cinco años han hecho gira en Croacia, la Riviera francesa y el norte de Italia logrando que el público asistente incluso se dispusiera a bailar.

Es una gran ocasión que se nos brinda de poder respaldar el proyecto educativo Aula Compartida, con las escuelas de Trujillo (Honduras). La entrada para asistir al concierto del Paseo Jaime I de Salou, a beneficio del citado proyecto, es de lo más asequible: aportación voluntaria.

La ciudad de Tarragona lleva 47 años siguiendo la huella del tarraconense Lluís Solé Fa, misionero en Honduras y obispo de la Diócesis de Trujillo. Él siempre ha defendido la educación como premisa para construir un mundo más justo, más valiente i más solidario.

Esta amistad se ve fortalecida hoy con un hermanamiento específico entre las Escuelas Diocesanas de Tarragona (EDT) y la comunidad educativa de Trujillo. En total son seis los centros educativos de aquí que se embarcan en la aventura misionera de Honduras, con el apoyo de la Delegación Diocesana de Misiones.

Un camino abierto, bautizado con el nombre de Esttela que permite establecer estos lazos de amistad i solidaridad ente iguales; intercambios culturales y diálogos enriquecedores que ayuden al entendimiento mutuo entre realidades diferentes. En definitiva: una oportunidad para facilitar que pequeños, jóvenes y adultos de aquí y de allá, abran los corazones a los hermanos sin distinción.

Precisamente el próximo día 26, un equipo de las Escuelas Diocesanas de Tarragona, encabezado por su director, Francesc Ortiz, e integrado por Carlos Ruiz, Silvana Cisteré, Blanca Serres y Joan Cabré, llegará a Honduras. Permanecerán allí durante un mes para valorar la colaboración del hermanamiento con la comunidad educativa de la diócesis de Trujillo, a través del programa Aula Compartida para la formación online, que lleva también a compartir experiencias y el trabajo cooperativo.

Diari de Tarragona, 14 de juliol, Joan Boronat

Cambrils acull un concert solidari en benefici del missioner cambrilenc P. Antoni Doménech Font

El P. Antoni Domènec Font, és missioner teatí a Cali, i nascut a Cambrils.

I el concert que es celebrará a:

Parròquia Sant Pere de Cambrils

c/ Lepant n. 2

Data:22 de juliol

Hora: 21:00h

A càrrec de: Charters School Choir (Regne Unit)

en benefici del menjador social de la parròquia de San Andrés, Barrio Alfonso López de Cali (Colòmbia).

“Des de l’any 2000 el P. Pedro i jo vivim en el Barrio Alfonso López, el lloc més pobre. Com a sacerdot sóc conscient del paper que em correspon, viure la vida amb autenticitat, apropar-la a Jesús dels evangelis a qui en realitat és l’únic que he de fer present.

Tot el que estem vivint durant els 17 anys d’estar aquí és una benedicció de Déu i li dono infinites gràcies per tenir aquesta oportunitat de treballar en aquest lloc”.

Aquestes paraules que ens dedica el P. Antoni ens serveixen d'introducció per reproduir una entrevista que ja té uns anys però que ens faciliten el poder saber molt més de la seva tasca missionera a Colòmbia.

"1- ¿Com o per què va prendre la decisió d'anar a la missió de Cali? o les primeres impressions - sentiments en arribar a allà.

Després d'haver escoltat al Pare Paco, que com a vicari general de l'orde en l'any 2000 em va informar de la pobresa que hi havia a aquest barri de Alfonso lopez. Em deia que és un lloc per a una missió i després de parlar amb el Pare Pedro que va assumir la responsabilitat com a superior de la comunitat de cali, li vaig dir que jo estaria disposat a anar a Cali sempre que es pogués posar en marxa algun projecte social i el em va dir que també ell tenia aquest pensament.

Les meves primeres impressions-sentiments en arribar aquí.

Persones adultes i nens que arriben a la casa a totes hores del dia per buscar un "arròs" per menjar, després d'un parell de setmanes vam convocar una reunió convidant al consell parroquial a les persones directors d'altres col·legis, presidents de les comunitats, etc. que són les forces vives del barri, qual era la primera necessitat al barri i ens van dir que les persones que viuen al costat del riu eren les que tenien més necessitat d'aliments perquè hi ha un 80% de persones desplaçades, i unànimement que hi havia gent que només menjava un cop al dia.

Vam comprar una casa i vam començar la nostra tasca social posant en marxa una "olla comunitària" (menjador) per donar menjar a cent persones i vam acabar amb 400 esmorzars al dia, per a nens i persones grans que viuen soles.

actualment tenim el col·legi sant Cayetano amb 714 alumnes (a la seu de Alfonso lopez i la seu de villamercedes) que reben l'esmorzar, dinar i berenar, el 80% són nens de famílies desestructurades.

2- Quina és la feina que més li apassiona, dins de la parròquia?

Com a sacerdot sóc conscient del paper que em correspon, viure de la vida amb autenticitat, asemejarla a jesús dels evangelis a qui en realitat és l'únic que he de fer present, qui em convida a situar-me en la comunitat com el que serveix, saber combinar els carismes del poble de Déu permetent que tots participin i tots se sentin necessaris.

Les tasques o treballs que més m'agraden: ensenyar als nens i joves dansa litúrgica que es balla a la celebracions eucarístiques presentant el pa i el vi en l'ofertori. El 90% dels nens són negrets i negretes (afro-descencientes) que porten la música i la dansa a la sang, com la percussió, el cant, el teatre. Actualment els monitors de dansa són dos germans de 19 i 20 anys, que van començar a l'edat de 7 i 8 anys en el grup de dansa.

3- Que fa per atreure i involucrar en la tasques que siguin, com "es guanya" que les persones se sentin motivades a exercir la seva fé, a participar a l'església, al compromís cristià?

Estic treballant al barri Alfonso lopez 4ta etapa zona de port nou i brises del cauca, aquest sector està al costat del riu cauca en la mateixa carena està situada la capella sant agustin, és un sector molt pobre, famílies desplaçades per la guerrilla de les zones rurals, famílies desestructurades, bandes, toxicòmans, punts de venda de marihuana, etc.

A la capella gràcies a Déu tenim un bon grup de catequistes de primera comunió, un altre grup per a la nova evangelització. La bona nova de Jesús no pot estar ni lluny, ni absent d'aquests i altres problemes socials, és part fonamental del nostre treball missioner, alimentar l'esperança de tots els que viuen i lluiten per un futur millor, la nostra inquietud és fer present l'esperança de Jesús ressuscitat enmig de tanta desesperança.

Crec que com a sacerdot és la meva responsabilitat en aquest sector i la meva obligació d'estar al costat dels que més pateixen, a les alegries i en les penes.

En les alegries quan tenim un passeig comunitari, retiro, sortida al riu, en aquests espais la gent està alegre i contenta.

I en els penes quan mor algun jove assassinat (una mitjana de 12 joves a l'any), aquests darrers 2 anys han baixat el 50% al nostre barri, vaig a la casa a pregar amb la família y amics.

Gràcies a Déu la gent accepta la presència del mossèn en aquests moments dolorosos.

També quan arriba l'hivern, mes bé les pluges tots els anys, es desborda el riu cauca alguns anys i els carrers es converteixen en canals d'aigua, ajudem des de la primera hora del matí preparant el saló parroquial i acollim a famílies que més ho necessiten, estem preparats amb matalassos i mantes, i posem en marxa una "olla comunitària" per mes de 100 persones els dies que siguin necessaris.

Moltes persones se senten agraïdes per l'ajuda i algunes motivades a exercir i participar en l'església.

Tot el que estem vivint durant els 15 anys d'estar aquí és una benedicció de Déu i li dono infinites gràcies per tenir aquesta oportunitat per treballar en aquest lloc."

Entrevista realitzada per les catequistes de la parròquia de sant Cayetano de Barcelona