La missió, joventut i futur de l'Església.
El Papa Francesc, en el seu discurs a l'Assemblea General de OMP, del passat 1 de juny, va tornar a proposar com a actual i urgent, per a la renovació de la consciència missionera de tota l'Església avui, una gran i valenta intuïció del Papa Benedicto XV, continguda en la seva Carta apostòlica Maximum illud: la necessitat de recalificar evangèlicament la missió de l'Església al món.
Per això reproduïm uns fragments d'un article escrit pel P. Roberto Calvo, per a la revista bimensual que edita el Ieme, en el qual ens recorda que el paper dels joves en la missió de l'Església és aquest impuls evangèlic tan necessari.
(…) L'aparença envellida o juvenil de l'Església depèn, en definitiva, de la joventut i del vigor de “cadascun de vosaltres”. Si assumim vitalment que l'Església existeix perquè ha de realitzar una missió específica al món i al moment històric-social que li toca viure, en aquesta mateixa mesura s'anirà mostrant la joventut eterna de l'Església. (…)
(…) La carta magna Redemptoris Missio, després d'afirmar amb clarividència que la “missió es troba en els seus començaments”, significativament obre un camí per a l'esperança i convida a tots els cristians, ja que a tots concerneix, a assumir un principi fonamental: “el present document es proposa una finalitat interna: la renovació de la fe i de la vida cristiana. En efecte, la missió renova l'Església, reforça la fe i la identitat cristiana, dóna nou entusiasme i noves motivacions” (RMi 2).
 |
| https://www.omp.es/guia-compartir-la-mision-2018/ |
La missió ad gents “es tracta d'una activitat primària de l'Església, essencial i mai conclosa” (RMi 31) Així doncs, la missió és el futur i la joventut de l'Església i dels seus membres. Només així l'Església pot aparèixer davant el món jove i radiant de bellesa, perquè els seus membres hem “recuperat nova joventut” en la missió. Aquesta ha de comprendre's com la “tasca primordial”, el “dinamisme” i la “guaita profètica” de tot el quefer eclesial. (…)
(…) L'horitzó de la missió ad gents no és simplement una activitat, sinó el dinamisme juvenil de totes les activitats de l'Església. Per tant, la missió ha d'entendre's com la guaita profètica que contínuament adverteix d'una tasca encara per realitzar, d'un camí encara per recórrer, d'un futur per abordar, d'una joventut per comunicar. Quan les esglésies adquireixin aquesta lògica es veuran oxigenades pel vent pentecostal de l'Esperit, reconfortades per la seva força i interpel·lades dinàmicament per descobrir “altres ribes” i “nous horitzons” per a la seva tasca evangelitzadora. (…)
Fragments “Estudio: Quan joventut i Església es troben: Els missioners joves” de Roberto Calvo Pérez, Revista missionologia Missions Estrangeres, març-abril 2007.
La misión, juventud y futuro de la Iglesia.
El Papa Francisco, en su discurso a la Asamblea General de OMP, del pasado 1 de junio, volvió a proponer como actual y urgente, para la renovación de la conciencia misionera de toda la Iglesia hoy, una gran y valiente intuición del Papa Benedicto XV, contenida en su Carta apostólica Maximum illud: la necesidad de recalificar evangélicamente la misión de la Iglesia en el mundo.
Por ello reproducimos unos fragmentos de un artículo escrito por el P. Roberto Calvo, para la revista bimensual que edita el Ieme, en el que nos recuerda que el papel de los jóvenes en la misión de la Iglesia es ese impulso evangélico tan necesario.
(…) La apariencia envejecida o juvenil de la Iglesia depende, en definitiva, de la juventud y del vigor de “cada uno de vosotros”. Si asumimos vitalmente que la Iglesia existe porque tiene que realizar una misión específica en el mundo y en el momento histórico-social que le toca vivir, en esa misma medida se irá mostrando la juventud eterna de la Iglesia. (…)
(…) La carta magna Redemptoris Missio, tras afirmar con clarividencia que la “misión se halla en sus comienzos”, significativamente abre un camino para la esperanza e invita a todos los cristianos, puesto que a todos atañe, a asumir un principio fundamental: “el presente documento se propone una finalidad interna: la renovación de la fe y de la vida cristiana. En efecto, la misión renueva la Iglesia, refuerza la fe y la identidad cristiana, da nuevo entusiasmo y nuevas motivaciones” (RMi 2).
La misión ad gentes “se trata de una actividad primaria de la Iglesia, esencial y nunca concluida” (RMi 31) Así pues, la misión es el futuro y la juventud de la Iglesia y de sus miembros. Sólo así la Iglesia puede aparecer ante el mundo joven y radiante de belleza, porque sus miembros hemos “recuperado nueva juventud” en la misión. Ésta ha de comprenderse como la “tarea primordial”, el “dinamismo” y la “vigía profética” de todo el quehacer eclesial. (…)
(…) El horizonte de la misión ad gentes no es simplemente una actividad, sino el dinamismo juvenil de todas las actividades de la Iglesia. Por tanto, la misión ha de entenderse como la vigía profética que continuamente advierte de una tarea aún por realizar, de un camino aún por recorrer, de un futuro por abordar, de una juventud por comunicar. Cuando las iglesias adquieran esta lógica se verán oxigenadas por el viento pentecostal del Espíritu, reconfortadas por su fuerza e interpeladas dinámicamente para descubrir “otras orillas” y “nuevos confines” para su labor evangelizadora. (…)
Fragmentos “Estudio: Cuando juventud e Iglesia se encuentran: Los misioneros jóvenes” de Roberto Calvo Pérez, Revista misionología Misiones Extranjeras, marzo-abril 2007.
