divendres, 8 de juliol de 2016

Trobada de joves a Hondures

Òscar Millan, jove de Tarragona es trasllada a Hondures com experiència de #VeranoMisión per compartir la seva fe amb altres joves.

"A la nostra terra estem acostumats a fer moltes trobades dins de l’Església, trobades de catequistes, trobades de joves, trobades de diferents delegacions,... és a dir, ens és una cosa molt normal trobar-nos amb aquells que fan una activitat semblant a la nostra per a compartir la tasca que fem o els sentiments que obtenim. Ara bé, les trobades solen ser dins de la mateixa diòcesi, són poques les trobades que es facin a nivell de Catalunya o d’Espanya.
A Hondures, d’on és bisbe un tarragoní, Lluis Solé i Fa, l’Església és “nova”, hi ha molts llocs on encara no té una estructura clara. En aquest clima d’Església en expansió qualsevol trobada és una novetat i aquí tot i les dificultats enormes per a desplaçar-se per un tema econòmic i per la pesades dels viatges no serveixen excuses per a trobar-se al voltant de Jesús.
Aquest passat 11 de juny vaig tenir l’oportunitat de participar en un d’aquests esdeveniments que sacsegen Hondures de dalt a baix i és que vaig estar en una trobada de Joves on hi havia unes 17.000 persones, ja m’agafa un calfred només de pensar-ho... Per als que no ho sabeu Hondures té una població molt semblant a la de Catalunya i aquí amb prou feines podem convocar a 3.000 persones.
La trobada va durar la tarda del dissabte i es va allargar fins ben entrada la matinada. Amb tanta gent no es podien fer els actes principals de la trobada en un altre lloc que no fos la plaça principal del poble o un estadi de futbol, aquest últim casi que es va quedar petit, gent per tots cantons: a la graderia, a la gespa i als exteriors, no hi cabia ningú més.
L’encontre va començar amb una gran presentació on tothom va anar entrant en situació, es notava una gran felicitat ja des de l’inici i ho van demostrar de la manera que millor saben: cantant i ballant amb un únic fi, agrair a Déu. Un cop tots ja estàvem a lloc, vam començar una caminada fins l’estadi, aquest any la trobada parlava de la importància de cuidar el medi ambient i fins que vam arribar a l’estadi es van anar cantant consignes sobre aquest tema.
Un cop ja situats a l’estadi vam poder celebrar l’eucaristia, confessions i una hora santa. La celebració la va portar a terme el bisbe de la diòcesi, és a dir, el tarragoní Lluís Solé. El bisbe al sermó va parlar sobre la misericòrdia que té Jesús i Déu sobre nosaltres i va recalcar que la misericòrdia no és un acte de llàstima de Déu cap a nosaltres, sinó d’amor.
Un cop acabats els plats forts vam continuar a l’estadi fins que casi va sortir el Sol, cada diòcesi va preparar algun conte, algun ball o alguna representació que parles sobre alguna de les obres de misericòrdia i així es va anar amenitzant la nit que va acabar amb el nomenament de la propera diòcesi que farà la trobada, la diòcesi de Copán.
Sobre les quatre del matí vam sortir de l’estadi i vaig iniciar el viatge cap a una ciutat que s’anomena San Pedro Sula, va ser força difícil conciliar el son després d’una nit en vetlla, no se si per les dificultats del viatge, les carreteres no són com les d’aquí, o perquè no em podia treure del cap tot el que havia viscut, 17.000 persones de tot Hondures que es van mobilitzar “només” per compartir la fe amb els seus germans d’altres diòcesis."