Testimoni d'una nena, la Teresa, que tot i la seva greu malaltia, volia ser missionera
Compartim carta del P. Ángel Camí Lamela,Vicari Episcopal. Rectoria VIII de Madrid on explica el testimoni de vida d'aquesta nena.
Ens unim en la pregària als seus familiars
Aquesta vegada no us escric per a convocar-vos a cap reunió ni per a demanar-vos estadístiques o comunicacions. Aquesta vegada us escric, ras i curt, per a notificar-vos la defunció d'una nena que ha repercutit molt en la meva vida personal i com a Vicari. Una nena: Teresa; i uns pares: Teresa i Eduardo. Una família cristiana!...
Us explico breument. El passat 11 de febrer, Jornada del malalt, enguany he anat a celebrar l'Eucaristia a l'Hospital de La Paz. L'he celebrat acompanyat dels capellans i d'una variada assemblea: metges, infermeres, familiars de malalts, etc. En concloure l'Eucaristia, acostumo a anar amb els capellans a visitar a alguns malalts per a administrar-los la Unció o donar-los la comunió. Aquesta vegada els capellans, sabent el meu costum, havien proposat que anés a visitar a una nena greument malalta, que l'operaven d'un tumor a l'endemà. Amb moltíssim gust vaig acceptar la proposta. Hem arribat a l'UCI degudament equipats, he saludat a metges i infermeres, i tot seguit m'han portat al llit de Teresa que estava al costat de la seva mare Teresa. Un embenatge blanc envoltava tot el seu cap, però tenia la cara prou descoberta com per a percebre un rostre veritablement brillant i excepcional. L'he saludat amb tot afecte, indicant-li que en aquest moment venia en nom del Sr. Cardenal Arquebisbe de Madrid per a portar-li a Jesús.
Ara us cito entre cometes les expressions de Teresita; em diu: “em portes a Jesús veritat?”, sí, li responc, et porto a Jesús i la força de l'Esperit Sant amb la Unció. A continuació em diu: “Saps una cosa? Jo estimo molt a Jesús”. Ho sent la seva mare i dirigint-se a la seva filla li diu: “digues-li a Ángel el que tu vols ser”. Mira fixament a la seva mare i li diu: “Li dic de veritat?” i la mamà diu: “tu veuràs”. Teresita em diu: “jo vull ser missionera”. M'impacta tant la seva resposta, totalment inesperada per a mi, que agafant forces d'on no tenia, per l'emoció que em va produir la seva resposta, li dic: “Teresita, jo et constitueixo ara mateix missionera de l'Església, i aquesta tarda et portaré el document que ho acredita i la creu missionera”. Ella afegeix: “P. Ángel saps una cosa?: jo reso perquè molts nens coneguin a Jesús”. A continuació li he administrat el Sagrament de la Unció, li he donat la comunió i la benedicció apostòlica del Papa Francesc. Ha estat un moment d'oració, summament senzill però profundament sobrenatural. S'han unit a nosaltres algunes infermeres que espontàniament ens van fer unes fotos, per a mi totalment inesperades, i que quedaran com un record inesborrable. Ens hem acomiadat mentre ella amb la seva mare es quedava pregant i donant gràcies.
Aquest matí tenia una reunió d'Arxiprestat; un cop finalitzada he anat directament a la Rectoria i ajudat pels secretaris Miguel i Mª Pilar, elaborem l'ofici de missionera sota un pergamí veritablement preciós. Vaig recollir la creu de la missionera i a les cinc de la tarda vaig tornar de nou a l'Hospital de La Paz. M'estaven esperant els capellans i vam anar directes a l'UCI novament. Quan em veu la mare diu en veu alta: “Teresita no m'ho puc creure! Ve el Sr. Vicari amb un regal per a tu”. La nena que estava mig adormida es va despertar immediatament i va agafar entre les seves mans el document i la creu. La mamà va llegir en veu alta, mentre ella escolta atentament i ocorre el que ens imaginàvem, s'emociona fins que la mare la consola, i Teresita diu en veu alta: “aquesta creu posa-me-la en la barra perquè la vegi bé, i demà la porto al quiròfan. Ja sóc missionera”. Ens acomiadem amb aquestes paraules de Teresita: “Llavors P. Ángel sóc missionera?”, i jo responc “tu ets missionera”.
(Doneu play per escoltar a Teresa explicar què és per ella ser missionera)
Avui diumenge, 7 de març, a les 9.00 h. Teresita ha partit cap al cel. L'he vetllat en el Tanatori d'El Escorial. Hem pregat el Rosari amb els seus pares i l'aforament al màxim permès, m'ha cridat el Sr. Cardenal, Sr. Carlos Osoro, per a fer-se present. Han estat unes paraules plenes d'esperança que han consolat obertament als pares, familiars i nens companys de Teresita. Ha conclòs Sr. Carlos donant la benedicció a Teresita de cos present i a tots els acompanyants.
Quan he cregut que estava tot acabat, la tia de Teresita en veu alta i davant de tots a la sala del Tanatori em diu: “P. Ángel em permet que li posi l'àudio que Teresita em va enviar el mateix dia que vostè la va constituir missionera?”. Per descomptat, vaig respondre, i textualment ho vam escoltar amb una veu molt suau, com d'algú que està cansat, però que treu forces d'on no les té, i diu: “Hola tia, t'explico una cosa molt important per a mi, aquest matí després de rebre la Unció i la comunió, el Vicari de Madrid m'ha constituït missionera: ja sóc missionera”. Com us podeu imaginar vaig quedar sense paraules.
L'enterrament serà demà dia 8 de març a la mateixa hora que l'Eucaristia per Sr. Tomás Juárez. Els pares han comprès perfectament que no pugui acompanyar-los físicament. Estaré en la Missa de glòria que celebraran a la fi del mes de març.
Disculpeu l'extensió de la carta però si aquest testimoniatge no el comparteixo amb els preveres, vida consagrada i laics de la Rectoria VIII amb qui el compartiré?.
Us convido, doncs, a pregar per Teresita i, sobretot, al fet que us encomanem a ella perquè estic convençut que protegirà d'una manera especial a tota la Rectoria VIII, en la qual ella va ser constituïda missionera. Rebeu un fort i fraterna abraçada.
P. Ángel Camino Lamela, Vicari Episcopal. Rectoria VIII
