PEREGRINEM AMB JESÚS?

Els tres últims cursos, i aquest serà el quart, hem acompanyat —o, almenys, ho hem intentat— a nostre Senyor en la seva infància. Ha estat una peregrinació contínua: a Betlem, a Egipte, a Natzaret, i ara, per fi, a Jerusalem! Seguir a Jesús és peregrinar per la vida a la trobada del Senyor en tot el que fem.

Aquest curs, en el projecte que des d'Infància Missionera s'ha anat fent, aquesta peregrinació és encara més evident: acompanyem a la Sagrada Família a Jerusalem. Jesús té 12 anys i puja amb els seus pares, com a marca la llei i el bon fer, a presentar-se en el temple. Jesús també actua com a pelegrí. I, en el nostre cas, aquest acompanyament pelegrí el fem en aquest any Sant Compostel·là extraordinari, en el qual tantíssima gent està caminant a la trobada de l'Apòstol.

La peregrinació és una experiència rica per a la nostra vida de seguiment al Senyor: aprenem a prescindir de moltes comoditats que se'ns han anat pegant al cor; a no posar la confiança en nosaltres mateixos, ja que no dominem les circumstàncies que hem de viure; a avançar malgrat el cansament i de les dificultats amb les quals ens anem trobant; a caminar al ritme d'uns altres que ens acompanyen, i que tenen, com nosaltres, les seves dificultats i necessitats; a ajudar a qui ja no pot més, i a ser ajudats pels altres, descobrint de manera clara que l'Església és família i és trobada. Aquesta experiència és la que va tenir, sens dubte, Jesús, i amb Ell, Maria i Josep. I nosaltres amb ells! Això volem que visquin els nens en aquest any: l'experiència de la peregrinació, que sempre acaba amb la trobada de l'home amb Déu i de Déu amb l'home.

Pujar a Jerusalem amb Jesús és descobrir, juntament amb el Senyor, que tenim una tasca, una missió; que hem d'ocupar-nos de les coses del nostre Pare Déu (cf. Llc 2,49). Tasca per a la qual ens ha pensat, per a la qual ens ha creat amb un profund amor, per a la qual ens ha regalat els talents que necessitem; i tasca a la qual Ell ens enviarà. I ens envia com a missioners a omplir aquest món de l'esperança i de l'alegria de l'Evangeli.

Sentim amb freqüència que el nostre món necessita de missioners. També es diu, amb tota lògica, que els infants són els veritables missioners entre els infants, com els joves ho són entre els joves. Les dues coses són absolutament certes. Per això, hem de prendre'ns molt de debò ajudar els infants a ser conscients que la seva vida és molt important als ulls de Déu. Són apòstols, són missioners, són evangelitzadors entre els seus, amb els seus amics i companys, amb els seus veïns i amics, també amb els seus pares, germans i resta de la família! Ensenyar-los que la seva vida és missió és obrir-los els ulls al fet que la seva vida és una veritable vocació, una veritable crida del Senyor a ser els seus amics i, com a amics, portadors seus.

Jesús sap que ha de complir amb el que el seu Pare ha pensat per a Ell, la qual cosa li ha encomanat. El mateix, sense cap “però”, ens ocorre a cadascun de nosaltres, tinguem l'edat que tinguem. Amb raó, el Sant Pare Francesc insisteix tant que cadascun és missió. Jo soc missió! I que cadascun de nosaltres, i aquests infants i joves, visquem el nostre “ser missió”, depenen moltes coses grans.

Evidentment, la missió nostra es concreta en l'ambient en què ens movem, entre els nostres, on vivim, treballem, estudiem, ens divertim. Aquí som apòstols. Però seria contrari a la nostra condició de cristians reduir-ho tant: un cristià té el cor universal. D'ell depèn l'Església sencera. I dels infants, dels nostres infants, depenen també els infants de tots aquests llocs, físicament llunyans, però molt pròxims per la fe, l'esperança i l'amor. L'amor de Déu abasta el món sencer, i el nen cristià ha d'anar aprenent també a estimar i sentir com a propi tot el que viuen els infants dels cinc continents.

La Infància Missionera ajuda a engrandir el cor i la ment dels infants: a tots ens competeix que els petits i els joves de tots els racons coneguin i estimin al Senyor. I per això oferim pregàries, petits sacrificis, una almoina!, que faran que ens sapiguem responsables de l'evangelització, no sols del nostre voltant, sinó de tota la terra. Com Teresa del Nen Jesús, el cor d'una persona que estima a Jesús, independentment de l'edat i la condició, abasta tothom. Ajudem al fet que els infants se sentin missioners en el món sencer!

José María Calderón

Director de OMP a Espanya

Els materials per la jornada els podreu trobar directament a la pàgina web d'Infància Missionera o en aquest enllaç