«El bisbe de Ruhengeri es va mostrar molt agraït
per l’obra que l’Església de Tarragona fa al cor de l’Àfrica»
Per
encàrrec del Sr. Arquebisbe, el vicari episcopal de Tarragona, Mn. Jordi Figueras ,
va viatjar aquest passat mes de juliol a Rwanda, a l’Àfrica. El motiu del seu
enviament va ser per veure sobre el terreny com avança la construcció del
centre de formació i assistència social a la parròquia de Kampanga, a la
diòcesi de Ruhengeri. Aquest projecte de l’Església arxidiocesana de Tarragona es va posar en marxa l’any 2008 amb la celebració de l’Any Jubilar de Sant
Fructuós.
—En quina fase es troba la construcció del centre de formació i assistència social de Kampanga?
El projecte està molt
avançat. Es tracta d’una construcció habitual al país: un tancat quadrat, amb l’esquema
d’un claustre amb les estances precedides per un porxo per raó de l’estació de
pluges. Al voltant s’hi troben les habitacions dels preveres i els llocs comuns:
capella, menjador, sala d’estar, a més de la cuina, la bugaderia, el rebost i les
estances per atendre les persones. Falta acabar els despatxos i fer una tanca
que doni seguretat a tot l’edifici. Cal valorar l’aportació també de Mans
Unides, que ha edificat un taller destinat al cosidor per a les dones.
Vull remarcar que el
projecte començat amb l’Any de Sant Fructuós, el 2008, no sols té forma sinó
contingut, és a dir, no només s’està edificant un lloc, sinó que també hi ha
persones que atenen una població, com a tot arreu, necessitades del Déu que
estima.
—Com ha estat el seu dia a dia a la parròquia de Kampanga amb Mn. Cabayol?
Bàsicament se centrava
en la celebració de l’eucaristia a cada una de les quatre centrals, a més de la
parròquia, que va ser el diumenge. Després visitava l’escola, si n’hi havia, o
bé altres institucions; i també alguna casa de les 8.600 que ha construït Mn.
Josep Cabayol. També, gairebé diàriament, s’havia de fer una visita ja sigui al
bisbat o a alguna comunitat religiosa. Durant l’estada vaig aprofitar l’ocasió
per a visitar el Seminari Menor, una casa d’espiritualitat, un monestir de
clausura i el santuari de Kigeho, al sud del país, on hi va haver aparicions de
—Durant la seva estada s’ha pogut entrevistar amb
Mons. Vincent Harolimana, recentment nomenat bisbe de la diòcesi de Ruhengeri…
Primer de tot vaig ser
acollit i em vaig entrevistar amb Mn. Michel Nsengumuremui, vicari general de
la diòcesi de Ruhengeri, per examinar l’estat actual de les obres de Kampanga.
Posteriorment vaig parlar amb el bisbe, que es va mostrar molt afectuós i
agraït per l’obra que l’Església de Tarragona fa al cor de l’Àfrica. Va
acceptar amablement l’obsequi que se li va fer des de —Com viuen i celebren la seva fe?
No cal dir que hi ha un
altre ritme. La celebració del diumenge dura dues hores, amb cants i danses
integrades a la celebració. La trobada nombrosa de gran part de la comunitat fa
que es palpi la vitalitat de la fe i el desig d’encontre amb Déu. El misteri és
aclamat d’una manera visible, tant en la preparació per a la proclamació de l’evangeli
com en el moment de la consagració.
El cor, un per a cada
celebració, porta el cant, i tothom amb les mans segueix el ritme del tam tam,
tot i que en algunes esglésies s’ha introduït un senzill orgue electrònic.
Després de la comunió l’acció de gràcies, amb el cant i el moviment ritmat,
conclou una celebració plena: de gent, de resposta, de cant i de dansa. Es pot
dir que no hi ha ni un moment de silenci. Deu ser per contrarestar el silenci
dels volcans emboirats i impassibles que fan de frontera amb els veïns del
Congo i d’Uganda.
—Com està la situació a nivell vocacional?
Les vocacions floreixen
en tots els sentits. Tant al Seminari Menor, que n’hi ha un a cada diòcesi, com
al Seminari Major, que n’hi ha un de filosofia i un altre de teologia per a tot
el país. Concretament a la parròquia de Kampanga hi ha dos seminaristes menors,
un de major, una religiosa, dues novícies, un germà, un missioner de Zimbawe i
dos preveres diocesans.
—Quina valoració fa d’aquesta
experiència?
Naturalment, molt bona,
tot i que no vaig poder aprofundir en molts aspectes. Valoro d’una manera
extraordinària la missa de les set del matí del divendres dia 13 de juliol,
quan es va fer el relleu a la parròquia. Mn. Josep Cabayol, després de 12 anys com
a rector de Kampanga, passava el testimoni a preveres de la diòcesi: l’abbé
Phocas, rector, i tres vicaris nadius més juntament amb Mn. Josep Cabayol, que resta integrat a l’equip com a vicari. La parròquia del Sagrat Cor de Kampanga compta des
d’ara amb cinc preveres per a una població catòlica creixent, amb mil batejos l’any.
De les cinc esglésies existents una ja és petita i una altra cal fer-la més
gran.
DESTACATS
«El projecte començat
amb l’Any de Sant Fructuós no solament té forma sinó contingut.»
«La celebració del
diumenge dura dues hores, amb cants i danses integrades a la celebració.»
