dijous, 11 d’octubre de 2012

" 70 imatges i un sol missatge" Exposició en comunió:

Durant aquest mes d'octubre la exposició "70 imatges i un sol missatge" es troba a la facultat de teologia de Burgos.

L'exposició es va crear desde la diòcesi de Tarragona l'any passat amb motiu del Domund i ara dona més sentit que mai al seu lema, un sol missatge.

Podeu consultar la carta d'agraïment que escriu D. Eloy Bueno de la Fuente, Degà de la Facultat de Teologia de Burgos.





ESGLÈSIA DE TARRAGONA, octubre 2012
D. Eloy Bueno de la FuenteDegà de la Facultat de Teologia de Burgos   
L'Exposició de cartells del DOMUND, 70 Imatges i un sol missatge contínua aquest mes d'octubre, mes missioner, a la Facultat de Teologia de Burgos.
Va viatjar fins allà amb motiu de la 65ena Setmana de Missionologia. D. Eloy Bueno de la Fuente, degà de la Facultat, comparteix amb l'Església de Tarragona la jornada missionera del DOMUND. El lema de la Jornada missionera d'aquest any posa de relleu sobretot que és la fe la que ens fa missioners, de manera que sense aquesta perspectiva la fe es veuria privada d'un component essencial. Però per comprendre de manera adequada cal captar el sentit genuí de la fe:





no consisteix fonamentalment en assentir a un conjunt de veritats que han de ser ensenyades als altres perquè les aprenguin i acceptin. Això només és possible des d'un pressupost més fonamental.

La fe és sobretot un esdeveniment personal, una història, que comença a partir d'una trobada que obre perspectives i possibilitats noves per a l'existència personal icol·lectiva. En sentit estricte per això caldria dir que la fe no existeix, el que existeix són creients.Al creient cristià hi ha dues característiques fonamentals, que han de ser conjugades en harmonia. Podem veure-les en dos exemples, un de l'Antic i un altre del Nou Testament.
En ambdós casos es pot veure que es tracta d'un esdeveniment personal que desplega un essencial dinamisme missioner:a. - Abraham rep una trucada, una vocació o interpel·lació, a la qual respon "aquí estic", "em teniu" (Gn 22,1.11); Algú es dirigeix ​​a ell com a gràcia per oferir-li un nou horitzó de vida, al qual lliura la seva pròpia vida;b. - els apòstols arran de la Pasqua reben també com a gràcia la presència de Jesús que suscita en ells (després de la sorpresa i l'admiració inicials) una profunda experiència d'alegria (Lc 24, 41; aquest goig és posat en relleu per Benet XVI a Porta Fidei.
A l'alegria i en la implicació personal es desplega de manera normal una obertura universal, la consciència del testimoni, la urgència missionera:a. - Abraham rep com a missió ser canal de benedicció per a tots els pobles (Gn 12,1-3; 17,5) per tal de reconstruir la unitat de la família humana, esquinçada arran de Babel, la seva "aquí estic" significa posar la vida sencera a disposició del projecte de reconciliació de la humanitat, per disposició originari de Déu;b. - els deixebles, atemorits, de Jesús, des de l'alegria pasqual es descobreixen com enviats i testimonis a l'altre de la terra, el creient, quant viu d'aquesta alegria, es veu empès a comunicar-la amb la finalitat de poder celebrar-la amb els altres, la tristesa es tanca en el propi dolor, l'alegria per contra és expansiva i comunicativa, ja que té una bona notícia de comunicar: en el Ressuscitat s'ha descobert la realització plena del Regne de Déu i ha de ser ofert a tots els éssers humans.Els creients d'aquesta manera han trobat una resposta a la pregunta que batega en tot cor humà: de quina història vull formar part perquè en ella em sento protagonista, i alhora acollit, reconegut i feliç? Tant Abraham com els apòstols se situen com a protagonistes en la història iniciada i somiada per Déu. La fe per tant transforma els creients necessàriament en missioners.
La història de l'Església s'ha anat desenvolupant perquè hi ha hagut moltes persones que han assumit amb goig aquesta responsabilitat i aquesta tasca. Com diu He 12, 1 ens va al davant una "núvol de testimonis" que han realitzat grans coses moguts per la fe. D'aquest procés han sorgit nombroses esglésies en totes les parts del món que, amb mitjans abundants o amb mitjans pobres, han procurat i segueixen procurant ser testimonis de la benedicció que va rebre Abraham i de l'alegria que van rebre els apòstols.A la carta apostòlica Porta Fidei el papa recorda aquestes perspectives davant l'Any de la fe:


"Avui com ahir Ell (Jesucrist) ens envia pels camins del món per proclamar el seu Evangeli a tots els pobles de la terra" (n. 7) , "els apòstols van deixar tot per seguir el Mestre ... Van ser pel món sencer, seguint el mandat de dur l'Evangeli a tota criatura i, sense cap temor, van anunciar a tots l'alegria de la resurrecció" (n. 13). En el primer dels casos remet a Mt 28,19, i en el segon a Mc 15,15, és a dir les dues formulacions del "mandat missioner" de Jesús. Així queda clarament desplegat un horitzó plenament universal. I comprenem al mateix temps que no es tracta pròpiament d'un "mandat" sinó del dinamisme que caracteritza el creient."Missioners de la fe" són per tant aquells a qui la fe fa missioners, la fe existeix quan s'encarna en vides concretes, en biografies personals, seduïdes per la interpel·lació i l'alegria del Ressuscitat, de la vida concreta irradia la proposta de un estil de vida i d'un projecte de convivència que s'ofereix a tots. L'horitzó i el dinamisme de la fe fan al creient "enviat" i per això amb obertura universal.