Arxiprestat del Tarragonès Ponent ~ Tarragona Missionera

Cada curs la delegació de Missions surt a conèixer un Arxiprestat, aquesta vegada ens acullen parròquies, comunitats i tota la vida de l’Arxiprestat del Tarragonès Ponent i, hem començat molt bé...

De la JMJ de Brasil a Vilallonga del Camp

"Sejam missionários!"

“Als Cariocas diuen que no els hi agrada gens la pluja i el fred… sembla que la fe ha pogut amb tot això” (Papa Francesc, cerimònia de Benvinguda a CopaCabana).

Les Antilles, Estats Units, Bolívia, Veneçuela, Espanya, Paraguai, Uruguai, Xile, Angola, Equador, Canadà... més d’onze delegacions nacionals de les Obres Missionals Pontificies, reunides a Rio de Janeiro, acollides a la Diòcesi de Nitéroy, compartint la setmana prèvia a la Jornada Mundial de la Joventut 2013. Un setmana dedicada a la dimensió missionera de l’Església Catòlica i a la necessitat de vetllar per la continua solidaritat entre les nacions d’aquest món del que som responsables.

Som més de tres milions de peregrins, vinguts d’arreu del món. Moguts per la mateixa fe, i procurant per transmetre al Papa que seguim tenint entusiasme en l’evangelització i l’ajuda als més dèbils. El Papa Francesc reconeixia en la cerimònia de benvinguda que tenia moltes ganes de reunir-se a Rio amb els joves per a contagiar-se del nostre esperit i la nostra empenta. Durant l’inesperada visita al barri de Manguinhos, a la favela de Varginha, també va destacar la imperiosa necessitat de no decepcionar-nos amb la realitat i no desesperar en la lluita contra la corrupció. I és que el jove no pot rentar-se les mans vers la realitat. Per això, els joves de Rio volem ser missioners, missioners del Crist Redemptor, per tal de ser enviats allà on regni la tristesa i la desesperança, pel simple fet de no conèixer a Déu.

Aquesta es també la línea que han seguit les diferents catequesis realitzades pels bisbes durant aquesta JMJ: Els joves som també enviats per Déu, Ell es el centre i l’origen de la nostra vida. Per això, ens hem de considerar instruments del seu Amor, no defallint en la denuncia de les injustícies i la lliberació dels oprimits. La nostra missió rau en no donar l’esquena, en posar l’accent en la universalitat de l’església dels batejats, en viure gastant-nos, en gaudir oferint-nos.

Durant tot un cap de setmana, vam alimentar un diàleg que no va deixar a ningú indiferent. Quan m’he sentit més a prop de Déu? On trobo la mirada de Jesús? Com visc la meva fe en la meva quotidianitat?... Una de les joves participants, la Cristina, s’ha sentit en els últims temps cridada a treballar per la missió. El seu testimoni ens va colpir de forma molt especial, per la senzillesa de les seves paraules, i la seva implicació en totes les activitats que vam realitzar. Després d’un temps cercant a Déu, fou en el silenci de la pregària on el va sentir més íntim, més intens, més proper.

Deixem una comunitat que ens ha increpat sobre el veritable sentit de la missió, que ens ha apropat a la realitat de la societat brasilenya, i que ens ha parlat de servir i d’estimar, malgrat les diferències de pensament. Continuem el nostre camí, cap a casa... SÍ, continuen sortint al carrer, per parlar del Crist, per compartir l’alegria que mou el nostre cor.