Perquè
les Esglésies d'Amèrica Llatina, com a fruit de la missió continental, enviïn
missioners a altres Esglésies, és la intenció missionera indicada pel Sant Pare
per al mes de novembre.
Uns
dies després de la seva elecció, el Papa Francesc enviava una carta als bisbes
argentins, reunits en Assemblea plenària, en què els expressava la importància
de "sortir de nosaltres mateixos". Una Església que no surt es
malalta, deia el Papa:
"Els
expresso un desig: m'agradaria que els treballs de l'Assemblea tinguin com a
marc referencial el Document d'Aparecida i Navega mar endins. Allí estan les
orientacions que necessitem per a aquest moment de la història. Sobretot els
demano que tinguin una especial preocupació per créixer en la missió continental
en els seus dos aspectes: missió programàtica i missió paradigmàtica. Que tota
la pastoral sigui en clau missionera. Hem de sortir de nosaltres mateixos cap a
totes les perifèries existencials i créixer en parresía.
Una
Església que no surt, a la curta o a la llarga es malalta en l'atmosfera
viciada del seu tancament És veritat
també que a una Església que surt li pot passar el que a qualsevol persona que
surt al carrer: tenir un accident. Davant aquesta alternativa, els vull dir
francament que prefereixo mil vegades una Església accidentada que una Església
malalta. La malaltia típica de l'Església tancada és la autoreferencial;
mirar-se a si mateixa, estar encorbada sobre si mateixa com aquella dona de
l'Evangeli. És una mena de narcisisme que ens condueix a la mundanitat espiritual
i al clericalisme sofisticat, i després ens impedeix experimentar «la dolça i
confortadora alegria d'evangelitzar» " .
