dimecres, 19 de novembre de 2014

"La fe ajuda a superar els moments més durs de la vida"

Presentació del llibre “Només sóc la veu del meu poble"


Aquest dijous 23 d’octubre, al vespre, un trosset de la República Centreafricana va visitar Barcelona. El bisbe de la ciutat de Bangassou, Juan José Aguirre, va escollir l’edifici  del Col•legi d’Advocats de la capital catalana per presentar el llibre “Només sóc la veu del meu poble”, amb el qual dóna testimoni dels 24 anys que porta com a missioner al país africà. En un acte organitzat per la Fundació Pontifícia Ajuda a l’Església Necessitada, el prelat va denunciar una situació on “la manca de drets humans” és protagonista d’un país que ha estat “invadit per tres grups rebels” caracteritzats per les seves pràctiques violentes: “els germans de l’Exèrcit de Resistència del Senyor de Joseph Kony”, els islamistes radicals Seleka i els milicians cristians i animistes Anti-balaka.
Sota l’atenta mirada de Pilar Gutiérrez, la presidenta d’Ajuda a l’Església Necessitada arribada expressament des de Madrid, Aguirre va presentar, amb l’ajuda de fotografies i vídeos, la tasca dels missioners en un país sacsejat per la misèria i la violència de grups armats que han “trencat 30 anys de feina”. Una violència, de fet, que la seva pròpia missió va viure en forma de saqueig. “Ens van robar cotxes, van destruir la pediatria, l’escola” explica el bisbe Aguirre amb una espurna d’esperança als ulls. I és que, per ell, “poden robar-ho tot menys la fe”.
Amb tot, la República Centreafricana no és una zona segura que ningú. Els assassinats, robatoris, segrestos de missioners o, inclús, el reclutament de nens com a soldats i de nenes com a esclaves sexuals és el pa de cada dia.
En un estat on es professen tres fes diferents  (cristianisme, islam i animisme), la convivència entre religions representa la majoria de conflictes de la zona. “Ha estat bona fins que van arribar els Seleka. A partir d’aquí, existeix una batalla entre musulmans i no musulmans radicals i els que no pensen com ells”, va explicar Aguirre. Una batalla, denunciava, armada per països que volen “entrar a l’Àfrica per fer-se amb les matèries primeres” o, en definitiva, per fer seu el poder. Tot i que el prelat va negar-se a nomenar dits estats, va deixar caure que es tracta de territoris amb “molts petrodòlars” i que apareixen estampats “en samarretes de jugadors de futbol”. Per Aguirre, la vida missionera uneix dues cares de la mateixa moneda. Per una banda, es duu a terme un projecte d’evangelització (hi ha 10 parròquies i més de 300 capelles a una diòcesi que “equival a la meitat d’Andalusia”) i , per l’altra, el de la promoció humana, és a dir, la defensa dels drets. I és que, segons el prelat, a Centreafrica, “s’estan produint infraccions als drets humans amb la més completa immunitat”. Pel que fa l’actuació de la comunitat internacional, va destacar el fet que ja s’ha “creuat el límit” amb l’atac a Cascos Blaus enviats per les Nacions Unides.
Segons el prelat, els africans amb els quals conviu “saben distingir allò important de la vida com, entre altres coses, la religiositat”. En paraules del mateix Aguirre, el fet que l’esperança de vida no arribi als 50 anys, porta els habitants del segon país més pobre del món a viure intensament la seva espiritualitat, ja que “la fe ajuda a superar els moments més durs de la vida”. Una fe, va assegurar, que es veu reforçada amb l’ajuda “material, logística i moral” del Vaticà, un dels seus principals benefactors en tots els sentits.
A més, Aguirre va destacar l’actuació de la població local o algunes ONGs com Càritas o Mans Unides, ambdues fora de la categoria d’organitzacions “amb ànim lucratiu i despeses enormes que creen problemes a la zona”. Durant el seu discurs, va voler parlar sobre dos temes d’actualitat que, des de la seva perpectiva, es veuen molt diferent de com es mostrarien des d’Europa. Per una banda, el prelat va referir-se a l’Ebola com “una malaltia petita” comparada amb la malària o “el genocidi silenciós” que  produeix la SIDA a l’Àfrica. A més, va lamentar el fet que, encara que el virus provoqui milers de morts al continent africà, “a Europa només l’interessa si hi ha contagiats europeus”.
D’altra banda, va denunciar les actuacions de la Guàrdia Civil de cara a les persones que intenten creuar la frontera entre Marroc i Melilla. “M’entristeix que no siguem capaços d’empatitzar amb ells, amb les misèries que hauran passat”, va dir. Per acabar, Ajuda a l’Església Necessitada va presentar el llibre “Quan tot marxa, ells es queden”, dedicat a plasmar, en paraules, la tasca dels missioners.
Finalment, la fundació va premiar un dels assistents a l’acte amb un llibre signat pel bisbe Aguirre i un rosari beneït pel Papa Francesc.”

FLAMA, Agència Cristiana de notícies. Marina Bou, 24/10/2014