divendres, 24 d’abril de 2015

"La vocació no es consumeix en si mateixa, sinó que és per als altres"

QUE BO CAMINAR AMB TU!

Reproduïm la carta del nostre estimat Sr. Arquebisbe per aquest diumenge 26 d’Abril en el que celebrem conjuntament la 52a Jornada de Pregària per les vocacions i la Jornada de Vocacions Natives. 


"Una llegenda africana explica que un granger va trobar una cria d’àguila. La va portar a la seva granja i la va posar entre les gallines, on va créixer i es comportava com elles, picotejant blat de moro i saltant. Un dia el bon home va pensar que una àguila estava destinada a vols més alts i va decidir posar-la en llibertat, però l’au no es movia. Per fi la va portar al cim d’una muntanya i allà la va empènyer, i llavors sí que va volar, va assolir gran altura i es va perdre per l’horitzó mentre les seves ales brillaven al sol.
Em sembla una narració bonica aplicable al que podria ser la vocació, tema que proposo tractar en aquesta Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions. Sí, hem de pregar per elles i col•laborar perquè cap no es frustri per falta de mitjans.
Sorgiran les vocacions, arreu del món, en el si de les famílies generoses, si s’educa els fills en la importància de no conformar-se a volar curt, com feia aquella àguila, sinó a volar alt, buscant el sol de l’amor a Déu que dóna calor al nostre cor i a tots els qui tenim al voltant.
El lema de la Jornada que l’Església celebra cada quart diumenge de Pasqua, i que aquest any coincideix amb la Jornada de les Vocacions Natives, és «Que bo caminar amb tu!». És una al•lusió a l’alegria i pau interior que arriba amb el lliurament, i a la idea que la vocació no es consumeix en si mateixa, sinó que és per als altres. Caminar amb altres, mostrar en les nostres accions i solidaritat el rostre amable de Déu.
La joventut és un període de l’existència en el qual val la pena proposar-se metes altes. Actualment hi ha la tendència a pensar que no cal assumir compromisos definitius; molta gent actua com si la vida fos una successió de contractes temporals. Defugen comprometre’s fins i tot en el matrimoni, per a tota la vida, o tenen por de lliurar-se a Déu com a sacerdots o religiosos per si després no fossin prou feliços.
El compromís i la fidelitat són, en canvi —i tenim moltes experiències de la gent gran—, el millor que a un home o a una dona els ha passat. Si confiem els nostres plans a Déu, evitarem el fracàs que moltes vegades procedeix del càlcul egoista. La nostra alegria està assegurada si confiem les nostres vides a Déu, i amb ella, la de moltes persones del nostre voltant."
† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat