Benvolguts germans i germanes:
La Jornada Mundial de les Missions 2015 té lloc en el context de l'Any de la Vida Consagrada, i rep d'això un estímul per a l'oració i la reflexió. De fet, si tot batejat està cridat a donar testimoniatge del Senyor Jesús proclamant la fe que ha rebut com un do, això és particularment vàlid per a la persona consagrada, perquè entre la vida consagrada i la missió subsisteix un fort vincle. El seguiment de Jesús, que ha donat lloc a l'aparició de la vida consagrada a l'Església, respon a la trucada a prendre la creu i anar darrera d'Ell, a imitar la seva dedicació al Pare i els seus gestos de servei i d'amor, a perdre la vida per trobar-la. I atès que tota l'existència de Crist té un caràcter missioner, els homes i les dones que li segueixen més d'a prop assumeixen plenament aquest mateix caràcter.
La missió és una passió per Jesús, però, al mateix temps, és una passió pel seu poble. Quan ens detenim davant Jesús crucificat, reconeixem tot el seu amor que ens dignifica i ens sosté; i en aquest mateix moment percebem que aquest amor, que neix del seu cor traspassat, s'estén a tot el poble de Déu i a la humanitat sencera. Així redescobrim que Ell ens vol prendre com a instruments per arribar cada vegada més prop del seu poble estimat (cf. ibíd., 268) i de tots aquells que ho busquen amb cor sincer. En el mandat de Jesús “aneu” estan presents els escenaris i els desafiaments sempre nous de la missió evangelitzadora de l'Església. En ella tots estan cridats a anunciar l'Evangeli a través del testimoniatge de la vida; i de forma especial es demana als consagrats que escoltin la veu de l'Esperit, que els crida a anar a les grans perifèries de la missió, entre les persones a les quals encara no ha arribat encara l'Evangeli.
2. El cinquantè aniversari del decret conciliar Ad gents ens convida a rellegir i meditar aquest document que va suscitar un fort impuls missioner en els Instituts de Vida Consagrada. En les comunitats contemplatives va reprendre llum i eloqüència la figura de santa Teresa del Nen Jesús, patrona de les missions, com a inspiradora del vincle íntim de la vida contemplativa amb la missió. Per a moltes congregacions religioses de vida activa l'anhel missioner que va sorgir del Concili Vaticà II es va engegar amb una obertura extraordinària a la missió ad gents, sovint acompanyada per l'acolliment de germans i germanes provinents de terres i cultures oposades durant l'evangelització, per la qual cosa avui dia es pot parlar d'una interculturalitat generalitzada en la vida consagrada. Precisament per aquesta raó, és urgent tornar a proposar l'ideal de la missió al seu centre: Jesucrist, i en la seva exigència: la donació total de si mateix a la proclamació de l'Evangeli. No pot haver-hi cap concessió sobre això: qui, per la gràcia de Déu, rep la missió, està cridat a viure la missió. Per a aquestes persones, l'anunci de Crist, en les diverses perifèries del món, es converteix en la manera de viure el seguiment d'Ell i recompensa els molts esforços i privacions. Qualsevol tendència a desviar-se d'aquesta vocació, encara que sigui acompanyada per nobles motius relacionats amb les moltes necessitats pastorals, eclesials o humanitàries, no està d'acord amb la crida personal del Senyor al servei de l'Evangeli. En els Instituts missioners els formadors estan anomenats tant a indicar clara i honestament aquesta perspectiva de vida i d'acció, com a actuar amb autoritat en el discerniment de les vocacions missioneres autèntiques. Em dirigeixo especialment als joves, que segueixen sent capaços de donar testimoniatges valents i de realitzar gestes generoses de vegades contra corrent: no deixeu que us robin el somni d'una missió autèntica, d'un seguiment de Jesús que impliqui la donació total de si mateix. En el secret de la vostra consciència, pregunteu-vos quin és la raó per la qual heu triat la vida religiosa missionera i mesureu la disposició a acceptar-la pel que és: un do d'amor al servei de l'anunci de l'Evangeli, recordant que, abans de ser una necessitat per a aquells que no ho coneixen, l'anunci de l'Evangeli és una necessitat pels quals estimen al Mestre.
Missatge del Papa pel Domund 2015 que a Espanya se celebra amb el lema "Missioners de la misericòrdia"
3. Avui, la missió s'enfronta al repte de respectar la necessitat de tots els pobles de partir de les seves pròpies arrels i de salvaguardar els valors de les respectives cultures. Es tracta de conèixer i respectar altres tradicions i sistemes filosòfics, i reconèixer a cada poble i cultura el dret si es fes ajudar per la seva pròpia tradició en la intel·ligència del misteri de Déu i en l'acolliment de l'Evangeli de Jesús, que és llum per a les cultures i força transformadora de les mateixes. Dins d'aquesta complexa dinàmica, ens preguntem: “Qui són els destinataris privilegiats de l'anunci evangèlic?”. La resposta és clara i la trobem en el mateix Evangeli: els pobres, els petits, els malalts, aquells que sovint són menyspreats i oblidats, aquells que no tenen com pagar-te (cf. Llc 14,13-14). L'evangelització, dirigida preferentment a ells, és signe del Regne que Jesús ha vingut a portar: “Existeix un vincle inseparable entre la nostra fe i els pobres. Mai els deixem sols” (Exhort. ap. Evangelii gaudium, 48). Això ha d'estar clar especialment per a les persones que abracen la vida consagrada missionera: amb el vot de pobresa s'escull seguir a Crist en aquesta preferència seva, no ideològicament, sinó com ell, identificant-se amb els pobres, vivint com ells en la precarietat de la vida quotidiana i en la renúncia de tot poder, per convertir-se en germans i germanes dels últims, portant-los el testimoniatge de l'alegria de l'Evangeli i l'expressió de la caritat de Déu.
4. Per viure el testimoniatge cristià i els signes de l'amor del Pare entre els petits i els pobres, les persones consagrades estan cridades a promoure, en el servei de la missió, la presència dels fidels laics. Ja el Concili Ecumènic Vaticà II afirmava: “Els laics cooperen a l'obra d'evangelizatció de l'Església i participen de la seva missió salvífica alhora com a testimonis i com a instruments vius” (Ad gents, 41). És necessari que els missioners consagrats s'obrin cada vegada amb major valentia a aquells que estan disposats a col·laborar amb ells, encara que sigui per un temps limitat, per a una experiència sobre el terreny. Són germans i germanes que volen compartir la vocació missionera inherent al Baptisme. Les cases i les estructures de les missions són llocs naturals per al seu acolliment i el seu suport humà, espiritual i apostòlic.
Jornada Mundial de les Missions - Domund 20155. Les Institucions i Obres missioneres de l'Església estan totalment al servei dels quals no coneixen l'Evangeli de Jesús. Per aconseguir eficaçment aquest objectiu, aquestes necessiten els carismes i el compromís missioner dels consagrats, però també, els consagrats, necessiten una estructura de servei, expressió de la preocupació del Bisbe de Roma per assegurar la koinonía, de manera que la col·laboració i la sinergia siguin una part integral del testimoniatge missioner. Jesús ha posat la unitat dels deixebles, com a condició perquè el món crea (cf. Jn 17,21). Aquesta convergència no equival a una submissió jurídic-organitzativa a organitzacions institucionals, o a una mortificació de la fantasia de l'Esperit que suscita la diversitat, sinó que significa donar més eficàcia al missatge de l'Evangeli i promoure aquella unitat de propòsit que és també fruit de l'Esperit.
L'Obra missionera del Successor de Pere té un horitzó apostòlic universal. Per això també necessita dels múltiples carismes de la vida consagrada, per abordar l'ampli horitzó de l'evangelizatció i per poder garantir una adequada presència a les fronteres i territoris aconseguits.
6. Benvolguts germans i germanes, la passió del missioner és l'Evangeli. Sant Pau podia afirmar: “Ai de mi si no anuncio l'Evangeli!” (1 Cor 9,16). L'Evangeli és font d'alegria, d'alliberament i de salvació per a tots els homes. L'Església és conscient d'aquest do; per tant, no es cansa de proclamar sense parar a tots “el que existia des del principi, la qual cosa hem sentit, la qual cosa hem vist amb els nostres propis ulls” (1 Jn 1,1). La missió dels servidors de la Paraula —bisbes, preveres, religiosos i laics— és la de posar a tots, sense excepció, en una relació personal amb Crist. En l'immens camp de l'acció missionera de l'Església, tot batejat està cridat a viure tan bé com sigui possible el seu compromís, segons la seva situació personal. Una resposta generosa a aquesta vocació universal la poden oferir els consagrats i les consagrades, a través d'una intensa vida d'oració i d'unió amb el Senyor i amb el seu sacrifici redemptor.
Mentre encomano a María, Mare de l'Església i model missioner, a tots aquells que, ad gents o al seu propi territori, en tots els estats de vida cooperen a l'anunci de l'Evangeli, us envio de tot cor la meva benedicció apostòlica.
Papa Francesc
Vaticà, 24 de maig de 2015,
Solemnitat de Pentecosta
