dimecres, 7 d’octubre de 2015

Davant del DOMUND 2015

18 d'octubre Jornada Mundial de les Missions, es celebra amb el lema  "Missioners de la misericòrdia"

S'apropa la data del 50 aniversari de l'aprovació del decret Ad gents per la pràctica totalitat dels Pares conciliars el 7 de desembre de 1965. En quan a les Obres Missionals Pontifícies, van deixar constància que, a l'Església, “aquestes Obres han d'ocupar el primer lloc, ja que són els mitjans d'infondre en els catòlics, des de la infància, el sentit veritablement universal i missioner, i de recollir eficaçment els subsidis per bé de totes les missions, segons les necessitats de cadascuna” (AG 38). La seva prioritat deriva que són un dels seus principals instruments per educar al Poble de Déu en l'autèntic esperit missioner universal, per promoure les vocacions missioneres i per desenvolupar, de manera permanent, la caritat en la seva doble dimensió, espiritual i material.

Des que Pío XI les va instituir com a Pontifícies, el 3 de maig de 1922, aquestes Obres no han fet una altra cosa. D'una banda, infondre en els fidels, des de la més tendra edat, aquest esperit missioner, per sortir al pas de l'altre, i convidar-li a la trobada amb la bondat i la tendresa de Déu (cf. Francesc, Misericordiae vultus [MV], 5), tenint en compte totes les seves condicions, les seves febleses, les seves necessitats (cf. MV 4). Com sempre, també ara aquesta tasca segueix sent el major desafiament per a l'Església. Per un altre, convidar a aquelles persones que es troben allunyades de Déu a apropar-se a Ell amb confiança, perquè en Ell tot parla de misericòrdia (cf. MV 8, 19 i 22). També, fomentar en els fidels el compromís de l'amor amb els més necessitats, portant a la pràctica les exigències de les obres de misericòrdia (cf. MV 15), la qual cosa implica sortir a la trobada d'aquells germans i germanes que viuen sense la força, la llum i el consol de Jesucrist, sense una comunitat de fe que els aculli, sense un horitzó de sentit i de vida (cf. Evangelii gaudium [EG], 49). I, finalment, atendre, amb criteris d'equanimitat, les necessitats de les Esglésies joves i a les comunitats cristianes que manquen del necessari per viure amb dignitat. Per a això funciona, en el si de cadascuna de les Obres, el Fons Universal de Solidaritat, que fa visible la sol•licitud entre totes les Esglésies, a manera de “vasos comunicants”.

No obstant això, la més eloqüent i significativa cooperació entre les Esglésies és la protagonitzada pels missioners i missioneres, que viuen l'experiència de sortir de la seva terra per anar a altres fronteres. Ells són els testimonis privilegiats de la misericòrdia divina que, a l'Església “en sortida”, saben avançar-se, prendre la iniciativa sense por, sortir a la trobada, buscar als llunyans i anar als creuaments dels camins per mostrar-los a Déu (cf. EG 24). Els missioners van fer de la misericòrdia la seva opció de vida (cf. MV 24), en obrir el seu cor a quants viuen, allunyats de la fe, en les perifèries geogràfiques i existencials, dramàticament creades pel món modern (MV 15). Allí la seva missió no és una altra que la d'acompanyar amb misericòrdia i paciència el creixement integral de les persones, compartint amb elles, dia a dia, el recorregut de la seva existència i la consolidació de les comunitats cristianes naixents.

Per tot això, la celebració del DOMUND té un sentit de gratitud, pel do de la fe rebuda, i de compromís per compartir amb uns altres el que gratuïtament s'ha rebut. D'aquesta manera, el batejat es transforma en “missioner de la misericòrdia”.


Anastasio Gil, Director de OMP 
Tribuna missionera a la Revista "Misioneros Tercer Milenio"