Com el bon pastor
Perquè els pastors de l'Església, amb profund amor pel seu ramat, acompanyin el seu camí i animin la seva esperança, és la intenció missionera o per l'evangelizatció que proposa el Papa Francesc per al mes de novembre.
El Papa Francesc, en el seu recent viatge apostòlic a Cuba i Estats Units, es reunia amb els bisbes d'aquest últim país en la Catedral de Sant Mateu, a Washington. Allí parlava de la missió que tenen tots els bisbes, inclòs ell mateix, com a pastors:
“Som bisbes de l'Església, pastors constituïts per Déu per pasturar el seu ramat. La nostra major alegria és ser pastors, i res més que pastors, amb un cor indivís i un lliurament personal irreversible. Cal custodiar aquesta alegria sense deixar que ens la robin. El maligne rugeix com un lleó tractant de devorar-la, arruïnant tot el que estem cridats a ser, no per nosaltres mateixos, sinó pel do i al servei del «Pastor i guardià de les nostres ànimes».
L'essència de la nostra identitat s'ha de buscar en l'oració assídua, en la predicació i el pasturar.
No una oració qualsevol, sinó la unió familiar amb Crist, on poder trobar quotidianament la seva mirada i escoltar la pregunta que ens dirigeix a tots: «Qui és la meva mare i qui són els meus germans?». I poder-li respondre serenament: «Senyor, aquí està la teva mare, aquí estan els teus germans. Te'ls encomano, són aquells que tu m'has confiat». La vida del pastor s'alimenta d'aquesta intimitat amb Crist.
No una predicació de doctrines complexes, sinó l'anunci joiós de Crist, mort i ressuscitat per nosaltres. Que l'estil de la nostra missió susciti en quants ens escolten l'experiència del «per nosaltres» d'aquest anunci: que la Paraula doni sentit i plenitud a cada fragment de la seva vida, que els sagraments els alimentin amb aquest aliment que no es poden proporcionar a si mateixos, que la proximitat del Pastor desperti en ells la nostàlgia de l'abraçada del Pare.
Estiguin atents al fet que el ramat trobi sempre en el cor del Pastor aquesta reserva d'eternitat que ansiosament es busca en va en les coses del món.
Que escoltin sempre de vostès una paraula d'estima per la seva capacitat de fer i construir, en la llibertat i la justícia, la prosperitat de la qual aquesta terra és pròdiga. Però que no falti el coratge serè de proclamar que és necessari buscar no «l'aliment que pereix, sinó el que perdura per a la vida eterna»”.
OMPRESS-ROMA (30-10-15)
