El pare Josep Lluís Ferré Martí (operari diocesà), nat a Pratdip , comparteix amb tots nosaltres aquestes paraules sobre la recent visita del papa Francesc a Mèxic.
"Parlar de Mèxic sense fer referència a la Guadalupana es desconèixer de bon tros la realitat d'aquest país. El sentiment guadalupà està molt arrelat i el trobem ja des d'un bon començament de la transformació del poble mexicà, obrint-se a la fe i acollint la Bona Nova de 'Evangeli.
Per això el Papa va descartar, quan es va programar el viatge als Estat Units, entrar-hi des de Mèxic, com un emigrant més. Ell va dir que no podia visitar Mèxic, sense anar a visitar primer la Mare de Déu a la Basílica que té dedicada al bell mig de la capital. I ara sí, en aquest viatge, ha començat la visita de cinc dies anant la casa-basílica dedicada a la Mare de Déu de Guadalupe, al lloc on va dir-li a Juan Diego que volia que li construïssin una casa. I així, el Papa va dir aquest matí als Bisbes, tot preguntant: "Podria el Successor de Pere, ell que ve del sud de Llatinoamèrica, estar-se de mirar la "Verge moreneta"? Sé que mirant-la a ella aconsegueixo descobrir la mirada de la vostra gent, doncs ella guarda els desigs més profunds, les esperances més pregones, ella recull les alegries i les tristeses, ella compren tots els idiomes i els respon amb tendresa de Mare perquè són els seus fills".
Allí va celebrar l’Eucaristia, acompanyat pels Bisbes de la Conferència episcopal mexicana, molts sacerdots, entre ells jo mateix, i molts fidels compromesos, procedents principalment de les comunitats parroquials de la ciutat. En acabar la celebració, va voler gaudir d'una estona de silenci al cambril de la Verge. Ell havia manifestat als organitzadors aquest desig: que volia estar amb ella, poder pregar i parlar-li como un fill, ho fa amb la seva mare. La imatge del Papa, assegut al costat d'ella, després d'oferir-li una corona i un ram de flors, va quedar gravada per sempre als nostres ulls. Es va fer un llarg silenci a dins de la Basílica, respectant el moment de pregària del Papa.
Segurament, li va obrir el seu cor i va esplaiar els seus sentiment més íntims, com ho fan els fills amb la seva mare. També abans de recórrer la "geografia del dolor" del nostre país, demanaria a la Guadalupana que eixugués les llàgrimes de Mèxic i de tota Llatinoamèrica, doncs ella és la patrona de tot el continent americà; que ella garantís que les llàgrimes dels que sofreixen no eren pas estèrils: les llàgrimes dels indígenes, dels pobres, dels emigrants, de les víctimes del narcotràfic i de la corrupció, dels descartats del sistema.
Per això el Papa va demanar que l’Església mexicana, de manera especial als Bisbes, als sacerdots i agents de pastoral, que mirin la gent amb els ulls de la Guadalupana, amb aquells ulls de mare que no desitja altra cosa que abaixar-se fins a tocar i curar les ferides del poble mexicà: "Inclineu-vos delicadament i amb respecte sobre el poble, feu-ho amb delicadesa i amb molt atenció, descobrint-hi el rostre misteriós del Senyor... Que l'Església mexicana sigui una mare acaronadora dels seus fills.
Per tant, que així com la Mare de Déu de Guadalupe es va fer present al començament de l'evangelizatzió del nostre país de Mèxic, que també la presència del Papa sigui un motiu per reforçar la nostra fe i compromís per escampar la Bona Nova de l'Evangeli als diferents indrets del nostre país."
Mn. Josep Lluís Ferré Martí
Mèxic, 21 de febrer 2016