CONCURS DE CHRISTMAS
Amb motiu de la celebració de la Jornada d'Infància
Missionera 2017, amb el lema “Segueix-me”, Obres Misionales Pontifícies i elSecretariat d'Infància Missionera convoquen, amb vista a les festes nadalenques
d'aquest 2016, un concurs de christmas, que recollirà la visió dels nens sobre
el Nadal.
És per això que us animem a presentar-vos encara hi sou a temps.
Aquí teniu una presentació que us pot ajudar a animar als vostres alumnes o grups de catequesi. Podreu trovar imatges de pessebres de tot el món:
Una mica d'història
La tradició va començar la vespra de Nadal de 1223 a Greccio, Itàlia. Giovanni Bernardone -conegut com a Sant Francesc d'Assís- com tot bon franciscà, patia de la pobresa que el seu hàbit marró
representava i exaltant aquests costums va ser representat el naixement. En
aquest petit poblat -molt volgut per Sant Francesc- també es vivia de manera
austera, així que era l'ambient precís per escenificar el naixement de Jesús.
Amb el permís del papa Honorio III, Greccio es va convertir
en una nova Betlem i quinze dies abans del vint-i-cinc, Francisco i alguns dels
habitants del lloc van preparar la gruta: van posar un mocador blanc sobre un
altar, van portar gran quantitat de fenc, així com una mula i un bou. Van
assistir frares i tots els habitants de Greccio i pobles limítrofs. Tomás de
Celano -biògraf de Sant Francisco- explica que aquella nit es va rendir honor a
la senzillesa i a la pobresa.
“Volgués evocar amb tot realisme el record del nen, tal com
va néixer en Betlem, i totes les penalitats que va haver de suportar en la seva
infantesa. Volgués veure amb els meus ulls corporals com va jeure en un
pessebre i va dormir sobre el fenc, entre el bou i l'ase” i amb aquestes
paraules de Sant Francesc, es va materialitzar per primera vegada el naixement
de Crist. Els assistents emocionats en acabar es van portar palla del pessebre,
després van afirmar que tenia propietats curativas. La gruta es va convertir en
capella l'any de canonització de Sant Francisco d'Assís (1228) i avui roman
gairebé intacta, amb la roca que va servir d'altar i de pessebre. A partir de
llavors, es va difondre la tradició en tots els convents de l'ordre franciscana
i va ser expandint-se pel món, el papa Juan Pablo XXIII va ser el major
difusor.
Originalment, el naixement era integrat per la verge Maria,
Josep, el nen Jesús, els reis mags, la mula, el bou i l'estel de Betlem.
Amb el pas del temps cada pessebre té unes característiques completament diferents, que ens ensenya com un mateix tema, el naixement del nen Jesús, s'ha arrelat en totes les parts del món i ha pres elements distintius de cada cultura.
Així, ens trobarem nens amb trets indígenes, africans, indis, xinesos. I animals com a flames, camells, cabres, ovelles. Cada pessebre ens ensenya alguna cosa del país del que procedeix.
-----------------------------------------------------------------
CONCURSO DE CHRISTMAS
Con motivo de la celebración de la Jornada de Infancia Misionera 2017, con el lema “Sígueme”, Obras Misionales Pontificias y el Secretariado de Infancia Misionera convocan, con vistas a las fiestas navideñas de este 2016, un concurso de christmas, que recogerá la visión de los niños sobre la Navidad.
Es por eso que os animamos a presentaros todavía estáis a
tiempo.
Aquí tenéis una presentación que os puede ayudar a animar a
vuestros alumnos o grupos de catequesis. Podréis encontrar imágenes tradicionales de todo el mundo:
Un poco de historia
La tradición comenzó en la víspera de Navidad de 1223 en
Greccio, Italia. Giovanni Bernardone -mejor conocido como San Francisco de
Asís- como todo buen franciscano, padecía de la pobreza que su hábito marrón
representaba y exaltando estas costumbres fue representado el nacimiento. En
este pequeño poblado -muy querido por San Francisco- también se vivía de manera
austera, así que era el ambiente preciso para escenificar el nacimiento de
Jesús.
Con el permiso del papa Honorio III, Greccio se convirtió en
una nueva Belén y quince días antes del veinticinco, Francisco y algunos de los
habitantes del lugar prepararon la gruta: pusieron un pañuelo blanco sobre un
altar, llevaron gran cantidad de heno, así como una mula y un buey. Asistieron
frailes y todos los habitantes de Greccio y pueblos aledaños. Tomás de Celano
-biógrafo de San Francisco- cuenta que aquella noche se rindió honor a la
sencillez y a la pobreza.
“Quisiera evocar con todo realismo el recuerdo del niño, tal
y como nació en Belén, y todas las penalidades que tuvo que soportar en su
niñez. Quisiera ver con mis ojos corporales cómo yació en un pesebre y durmió sobre
el heno, entre el buey y el asno” y con esas palabras de San Francisco, se
materializó por primera vez el nacimiento de Cristo. Los asistentes emocionados
al terminar se llevaron paja del pesebre, después afirmaron que tenía
propiedades curativas. La gruta se convirtió en capilla en el año de
canonización de San Francisco de Asís (1228) y hoy permanece casi intacta, con
la roca que sirvió de altar y de pesebre. A partir de entonces, se difundió la
tradición en todos los conventos de la orden franciscana y fue expandiéndose
por el mundo, el papa Juan Pablo XXIII fue el mayor difusor.
Originalmente, el nacimiento era integrado por la virgen
María, José, el niño Jesús, los reyes magos, la mula, el buey y la estrella de
Belén.
Con el paso del tiempo cada pesebre tiene unas características completamente diferentes, que nos enseña como un mismo tema, el nacimiento del niño Jesús, se ha arraigado en todas las partes del mundo y ha tomado elementos distintivos de cada cultura.
Así, nos encontraremos niños con rasgos indígenas, africanos, indios, chinos. Y animales como llamas, camellos, cabras, ovejas. Cada pesebre nos enseña algo del país del que procede