dissabte, 21 de gener de 2017

Palabras de nuestro Obispo para Infancia Misionera

La jornada de Infancia Misionera trata de estimular la solidaridad espiritual y material

El 15 de marzo de 1831 nació en un pequeño pueblo de la provincia del Trentino, entonces austríaca y después italiana, un niño de familia campesina y pobre al que llevaron a bautizar al día siguiente. Se llamaba Daniel Comboni, un nombre que quedó ligado para la historia con la actividad misionera en África.
A los ocho años recibió la Confirmación de mano del obispo de Trento y más tarde entró en el seminario, donde se preparó para la ordenación sacerdotal y especialmente para ir a misiones. «Es un deseo que creció en mí cada vez más desde los catorce años», escribió.
Su vida –murió a los 50 años– fue una continua dedicación a los pobres del continente negro, donde logró rescatar a muchos esclavos en diversos países.
He escogido, como quien abre un libro de muchas páginas, la vida del fundador de los misioneros Combonianos para fijarme en un hecho que tantas veces se ha repetido: nace un niño en un pueblo cualquiera de un territorio europeo. Ni la familia, ni los amigos ni el ambiente en general, le condicionan a que se plantee una existencia ligada a personas que no sabía apenas que existen en lugares muy alejados y distintos. Pero Dios le hace ver que hay gente que le necesita, que será feliz en la medida en que ayude a los demás.
En Tarragona, a finales del año pasado, tuvimos el honor de acoger la jornada mundial del Domund y de poner de relieve la importancia de la actividad misionera. Hoy, como hace la Iglesia en el cuarto domingo de enero, celebramos un aspecto de este mundo solidario y lo hacemos con el día dedicado a la Infancia Misionera.
Al comenzar esta reflexión reparando en la vida de un niño, Daniel Comboni, quería poner de manifiesto que la idea de Infancia Misionera –niños que ayudan a otros niños– siempre ha sido una realidad, a veces de forma explícita.
Pero los niños no solo ayudan haciéndose misioneros, alejándose para ello de su lugar de nacimiento. También pueden ayudar, sin salir de su casa y su ciudad, con la oración y el pequeño sacrificio de una aportación solidaria. La jornada de hoy es para estimular esta solidaridad espiritual y material, este ejercicio de la misericordia con los más necesitados, que suelen estar en el hemisferio Sur. Con los niños africanos, pero también con tantos latinoamericanos y asiáticos, por no hablar de niños europeos, quizá inmigrantes y refugiados que esperan nuestra mano amiga.
 † Jaume Pujol Balcells
Arzobispo metropolitano de Tarragona y primado

*Imagen realizada por MCS Arzobispado Tarragona, sembradores de estrellas.
---------------
PARAULES DEL NOSTRE BISBE SOBRE INFÀNCIA MISSIONERA
La Jornada d'Infància Misionera vol estimular la solidaritat espiritual i material
El 15 de març de 1831 va néixer en un petit poble de la província del Trentino, llavors austríaca i després italiana, un nen de família pagesa i pobra al qual van portar a batejar l’endemà. Es deia Daniel Comboni, un nom que va quedar lligat per a la història amb l’activitat missionera a l’Àfrica.
Als vuit anys va rebre la confirmació de la mà del bisbe de Trento i més tard va entrar al Seminari, on es va preparar per a l’ordenació sacerdotal i especialment per anar a missions. «És un desig que va créixer en mi cada vegada més des dels catorze anys», va escriure.
La seva vida —va morir als 50 anys— va ser una dedicació continuada als pobres del continent negre, en diversos països del qual va aconseguir rescatar molts esclaus.
He escollit, com qui obre un llibre de moltes pàgines, la vida del fundador dels missioners Combonians per fixar-me en un fet que tantes vegades s’ha repetit: neix un nen en un poble qualsevol d’un territori europeu. Ni la família, ni els amics ni l’ambient en general no li condicionen el fet que es plantegi una existència lligada a persones, els quals ni sabia que existissin, en llocs tan allunyats i diversos. Però Déu li fa veure que hi ha gent que el necessita, que serà feliç en la mesura que ajudi els altres.
A Tarragona, a finals de l’any passat, vam tenir l’honor d’acollir la jornada mundial del Domund i de posar en relleu la importància de l’activitat missionera. Avui, com fa l’Església en el quart diumenge de gener, celebrem un aspecte d’aquest món solidari i ho fem amb el dia dedicat a la Infància Missionera.
En començar aquesta reflexió reparant en la vida d’un nen —Daniel Comboni— volia posar de manifest que la idea de la Infància Missionera —nens que ajuden altres nens— sempre ha estat una realitat, a vegades de manera explícita.
Però els nens no sols ajuden fent-se missioners, allunyant-se per a això del seu lloc de naixement. També poden ajudar sense sortir de casa i de la seva ciutat, amb l’oració i el petit sacrifici d’una aportació solidària. La jornada d’avui és per a estimular aquesta solidaritat espiritual i material, aquest exercici de la misericòrdia amb els més necessitats, que acostumen a ser a l’hemisferi Sud, amb els nens africans, però també amb tants llatinoamericans i asiàtics, per no parlar de nens europeus, potser immigrants i refugiats, que esperen la nostra mà amiga.
† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat