"Podem viure la missió que som com a testimoni davant els altres" ~ Tarragona Missionera

DOMUND 2018: “Jo li faig falta a molta gent.”

El missatge del Papa Francesc per a la Jornada Mundial de les Missions del 2018, té per títol: “Amb els joves portem l’Evangeli a tothom”.

El Papa vol dirigir-se a tots mitjançant el seu missatge als joves. I els diu que “cada home i dona és una missió”. Queda clar que, des del sentit cristià, “ser una missió” no és quelcom opcional sinó part integral de la identitat cristiana i extensió testimonial de la nostra vocació.

Som missió perquè la vida en Crist ens fa forts, fidels, responsables, valents i, sobre tot, ens humanitza. La vida en Crist ens permet viure l’amor i l’amistat com un tresor, ens fa compartir el gust per aprendre, treballar, servir als qui ens necessiten, fruir de la Creació i tenir-ne cura, somniar projectes comunitaris, viure la sexualitat il·luminats per els valors evangèlics, ser lliures davant el que esclavitza, saber sofrir el dolor, ...

Amb tot això i molt més que el Senyor ens ofereix, podem viure la missió que som com a testimoni davant els altres. Els de prop i els de lluny, els de la nostra cultura i els d’altres cultures.

Això ens fa passar de “ser una missió” a “tenir una missió”. I no cal trencar-se el cap per descobrir-la en mig de la vida, el treball, les capacitats personals, les circumstancies, la crida de l’Església i la crida que ens fan els pobres. El que potser cal trencar és la closca de la por, de la peresa, de la inseguretat, dels prejudicis que ens impedeixen donar la resposta positiva i generosa que cal i el Senyor espera.

El fonament de la Missió de l’Església és la voluntat de Jesús que se’ns manifesta en el text de Mateu 28, 19.20: “Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món”.

Aquesta ensenyança que Jesús ens mana viure i transmetre són les benaurances, no pas la Llei i els Manaments de Moisès. Benaurances que tenen validesa en tots els pobles i en totes les cultures.

Són les benaurances el que l’Església ha de oferir en la seva missió “Ad Gentes”, expressió llatina que ve de com els jueus es referien als gentils, és a dir, als que no pertanyien al poble d’Israel. Allà on l’Església se sap cridada a evangelitzar, trobarà sempre que l’Esperit Sant ja s’ha avançat preparant la terra de la cultura per la llavor de la Paraula de Déu. I també trobarà que l’Esperit Sant és el qui fa possible el naixement i la consolidació de la Comunitat eclesial.

Per això, la Missió “Ad Gentes” no es defineix tant sols per criteris geogràfics o jurídics sinó per la necessitat de viure en Crist a fi de poder transformar les relacions socioculturals en relacions evangèliques i per arribar als cors dels qui no el coneixen.

És també l’Esperit Sant el que inventa diferents camins per obrir pas a la Missió “Ad Gentes”.

Concretament, ha obert un camí de Missió a partir de la celebració del 50 aniversari de la fundació del Col·legi Sant Pau a Tarragona, que fou a l’any 1966.

Aquest esdeveniment donà peu a un agermanament entre els col·legis arqui diocesans de Tarragona i els de la Diòcesis de Trujillo a Hondures. S´ha establert tot un pla de col·laboració i d’intercanvi amb l’ajuda de la Fundació Sant Fructuós i la Delegació Diocesana de Missions. Professors de l’arqui diòcesis de Tarragona han elaborat un curs “on line” per a mestres i professors de la Diòcesis de Trujillo; i no només dels dos col·legis que te aquesta, sinó també ofert a mestres i professors d’escoles i col·legis públics. Així ha nascut el programa que s´anomena “Aula compartida”.

El president de la Fundació Sant Fructuós i quatre professors han ofert un mes de les seves vacances per missionar aquest món hondureny aprofitant per enfortir les relacions amb els mestres i professors mitjançant tallers presencials.

Certament, això també és missió perquè es fa des de la fe testimoniada, des de l’aula compartida, i perquè es fa en nom de l’Església que és i serà sempre escola permanent de comunió missionera.

El Papa Francesc inclou en el seu missatge una idea que ja va expressar als joves el gener d’aquest mateix any:

“No pensis mai que no tens res a aportar o que ningú no et necessita: Jo li faig falta a molta gent.”

Si ho pensem be, això no serveix només pels joves. Això ho tenim que pensar tots. L’ individualisme creixent, l’aïllament en que ens fan caure certs hàbits quotidians de la nostra societat, es pot anar trencant amb aquest pensament que el podríem entendre como un ressò del que ens proposa Jesús quan ens diu a Mt 5, 7: “Feliços els compassius: Déu se’n compadirà”.

Viure aquesta benaurança suposa tenir el cor ple de l’amor de Déu que és misericordiós i que ens empeny a preocupar-nos de viure aquest amor traduït en les accions concretes en les que no només ajudem a qui ens necessita sinó que li manifestem també qui és el que ens empeny a ajudar, a ser solidaris, a creure en el valor dels signes que fem com Església missionera en nom del Senyor Jesús.

Mons. Lluís Solé Fa, missioner paül

Bisbe de la Diòcesi de Trujillo (Hondures)
Noticia també a: Mitjans de comunicació ESGLÉSIA DE TARRAGONA