Fomentar el sentiment de solidaritat dels infants

MISSIONERS DES DE LA INFÀNCIA

Fa poc es van complir 175 anys del naixement de la Infància Missionera. Va ser una idea del bisbe francès Forbin-Janson, l’any 1843, i es va convertir en la primera iniciativa mundial d’atenció als infants, vuitanta anys abans que la Declaració de Drets de l’Infant de Ginebra, i cent anys abans del naixement de la UNICEF. El que va fer el bisbe va ser demanar als nens de la seva diòcesi que resessin i ajudessin els nens de la Xina.

El papa Pius XI va elevar l’experiència francesa en constituir l’Obra Pontifícia de la Infància Missionera, jornada que celebrem a tot el món el quart diumenge de gener.

La intenció d’aquesta jornada és que des de la infantesa hi hagi en les persones aquest sentiment de solidaritat amb els més desfavorits, la gran majoria dels quals viuen al Tercer Món, territoris de missió, com se’ls ha anomenat, necessitats de l’impuls evangelitzador dels missioners. És una solidaritat que es manifesta en la pregària i en la preocupació per socórrer les necessitats materials en la mesura de les nostres possibilitats.

En la seva última trobada amb els joves jesuïtes del Col·legi del Gesù, el papa Francesc els va fer notar la sort que tenen de viure a la mateixa casa que sant Ignasi, on va escriure les Constitucions i va enviar als primers companys en missió pel món. Amb aquest propòsit els va convidar a reflexionar sobre tres verbs: fundar, créixer i madurar. Fundar-se, va dir el Pontífex, és el primer verb que voldria deixar-los. Ho escrivia sant Francesc Xavier: «Els demano que, en totes les seves coses, es fonamentin totalment en Déu.» D’aquesta manera, afegia, no hi adversitat a la qual no es pugui fer front.

També és el meu desig, com a arquebisbe de Tarragona, animar els nens i joves a fonamentar la vida en Déu, a no deixar-lo de banda, a no pensar que la pràctica cristiana és cosa de grans o de vells. Preguem perquè s’estengui aquesta mentalitat missionera, que no sols es preocupa pels qui són lluny, sinó també pels qui potser viuen a la porta del costat.

He d’expressar un doble agraïment per a aquest dia: als nostres missioners, que fa temps van deixar les seves famílies i la seva terra, per anar a evangelitzar persones que no coneixien en territoris d’Àfrica, d’Àsia i d’Amèrica, i la meva gratitud també a aquests missioners —crec que els podem anomenar així— que, procedents d’aquests continents han vingut a la vella Europa per col·laborar en les nostres parròquies i recordar-nos la perenne joventut del cristianisme, posant-se al servei de les nostres diòcesis amb una generositat sense límits.

† Jaume Pujol Balcells

Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

27 de gener de 2019
(imatges Mons. Jaume Pujol Balcells facilitades per Mitjans de Comunicació- Arquebisbat Tarragona)

MISIONEROS DESDE LA INFANCIA

Hace poco se cumplieron 175 años del nacimiento de la Infancia Misionera. Fue una idea del obispo francés Forbin-Janson, en el año 1843, siendo la primera iniciativa mundial de atención a los niños, ochenta años antes que la Declaración de Derechos del Niño de Ginebra, y cien años antes del nacimiento de UNICEF. Lo que hizo el obispo fue pedir a los niños de su diócesis que rezaran y ayudaran a los niños de China.

El Papa Pío XI elevó la experiencia francesa al constituir la Obra Pontificia de la Infancia Misionera, jornada que celebramos en todo el mundo el cuarto domingo de enero.

La intención de esta jornada es que desde la infancia haya en las personas este sentimiento de solidaridad con los más desfavorecidos, la gran mayoría de los cuales viven en el Tercer Mundo, territorios de misión, como se les ha llamado, necesitados del impulso evangelizador de los misioneros. Es una solidaridad que se manifiesta en la plegaria y en la preocupación por socorrer las necesidades materiales en la medida de nuestras posibilidades.

En su último encuentro con los jóvenes jesuitas del Colegio del Gesù, el Papa Francisco les hizo notar la suerte que tienen de vivir en la misma casa que San Ignacio, donde escribió las Constituciones y envió a los primeros compañeros en misión por el mundo. Con este propósito les invitó a reflexionar sobre tres verbos: fundar, crecer y madurar. Fundarse, dijo el Pontífice, es el primer verbo que quisiera dejarles. Lo escribía San Francisco Javier: «Les pido que, en todas sus cosas, se funden totalmente en Dios». De este modo, agregaba, no existe adversidad a la cual no se pueda estar preparado. 

También es mi deseo, como arzobispo de Tarragona, animar a los niños y jóvenes a que funden su vida en Dios, a que no le dejen de lado; que no piensen que la práctica cristiana es cosa de mayores o de viejos. Recemos para que cunda esta mentalidad misionera, que no solo se preocupa por quienes están lejos, sino también por los que quizá viven en la puerta de al lado.  

Debo expresar un doble agradecimiento en este día: a nuestros misioneros, que hace tiempo dejaron a sus familias y a su tierra, para ir a evangelizar a personas que no conocían en territorios de África, Asia y América, y mi gratitud también a estos misioneros — creo que les podemos llamar así—  que, procedentes de estos continentes han venido a la vieja Europa a colaborar en nuestras parroquias y recordarnos la perenne juventud del cristianismo, poniéndose al servicio de nuestras diócesis con una generosidad sin límites.

† Jaume Pujol Balcells

Arzobispo metropolitano de Tarragona y primado

27 de enero 2018
(imágenes Mons. Jaume Pujol Balcells facilitadas por Medios de Comunicación- Arquebisbat Tarragona)