Paraules del Papa Francesc en motiu de la propera campanya Pontifícia d'Infància Missionera

“VAIG SER FORASTER…”

Papa Francesc

Tres textos del papa Francesc ens ajuden a aprofundir en les claus que ens proposa enguany Infància Missionera. A Egipte, amb Maria i Josep, també Jesús va ser foraster, com tants emigrants i refugiats del nostre món. L’allotgem?



En aquell temps… i en els nostres dies

“L'Evangeli ens presenta a la Sagrada Família pel camí dolorós del desterrament, a la recerca de refugi a Egipte. Josep, Maria i Jesús experimenten la condició dramàtica dels refugiats, marcada per por, incertesa, incomoditats (cf. Mt 2,13-15.19-23). Lamentablement, en els nostres dies, milions de famílies poden reconèixer-se en aquesta trista realitat. Gairebé cada dia la televisió i els diaris donen notícies de refugiats que fugen de la fam, de la guerra, d'altres perills greus, a la recerca de seguretat i d'una vida digna per a si mateixos i per a les seves famílies.

En terres llunyanes, fins i tot quan troben treball, no sempre els refugiats i els immigrants troben autèntic acolliment, respecte, estima pels valors que porten amb si. Les seves legítimes expectatives xoquen amb situacions complexes i dificultats que a vegades semblen insuperables. Per això, mentre fixem la mirada en la Sagrada Família de Natzaret en el moment en què es veu obligada a fugir, pensem en el drama dels immigrants i refugiats que són víctimes del rebuig i de l'explotació, que són víctimes del tràfic de persones i del treball esclau. Però pensem també en els altres «exiliats»: jo els diria «exiliats ocults», aquests exiliats que poden trobar-se en el si de les famílies mateixes: els ancians, per exemple, que a vegades són tractats com a presències que destorben. Moltes vegades penso que un signe per a saber com va una família és veure com es tracta en ella als nens i als ancians.
Jesús va voler pertànyer a una família que va experimentar aquestes dificultats, perquè ningú se senti exclòs de la proximitat amorosa de Déu. La fugida a Egipte causada per les amenaces d'Herodes ens mostra que Déu és allí on l'home està en perill, allí on l'home sofreix, allí on fuig, on experimenta el rebuig i l'abandó; però Déu està també allí on l'home somia, espera tornar a la seva pàtria en llibertat, projecta i tria en favor de la vida i la dignitat seva i dels seus familiars” (Àngelus, 29-12-2013).

“El que acull a un nen com aquest…”

“Desitjo cridar l'atenció sobre la realitat dels emigrants menors d'edat, especialment els que estan sols, encoratjo a tots a fer-se càrrec dels nens, que es troben desprotegits per tres motius: perquè són menors, estrangers i indefensos; per diverses raons, són forçats a viure lluny de la seva terra natal i separats de l'afecte de la seva família. […]

Són principalment els nens els qui més sofreixen les greus conseqüències de l'emigració, gairebé sempre causada per la violència, la misèria i les condicions ambientals, factors als quals cal afegir la globalització en els seus aspectes negatius. La carrera desenfrenada cap a un enriquiment ràpid i fàcil porta amb si també l'augment de plagues monstruoses com el trànsit de nens, l'explotació i l'abús de menors i, en general, la privació dels drets propis de la infantesa […].

El fenomen de l'emigració no està separat de la història de la salvació, és més, forma part d'ella. Està connectat a un manament de Déu: «No oprimiràs ni vexaràs al foraster, perquè forasters vau ser vosaltres a Egipte» (Éx 22,20); «Estimareu al foraster, perquè forasters vau ser a Egipte» (Dt 10,19). […] Ningú és estranger en la comunitat cristiana, que abraça «totes les nacions, races, pobles i llengües» (Ap 7,9). Cadascun és valuós, les persones són més importants que les coses, i el valor de cada institució es mesura per la manera en què tracta la vida i la dignitat de l'ésser humà, especialment en situacions de vulnerabilitat, com és el cas dels nens emigrants” (Missatge per a la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat 2017).

Estimats emigrants

“Benvolguts emigrants i refugiats, ocupeu un lloc especial en el cor de l'Església, i l'ajudeu a tenir un cor més gran per a manifestar la seva maternitat amb la sencera família humana.
No perdeu la confiança ni l'esperança.
Mirem a la Sagrada Família exiliada a Egipte: així com en el cor matern de la Mare de Déu i en el cor sol·lícit de sant Josep es va mantenir la confiança en Déu que mai ens abandona, que no us falti aquesta mateixa confiança en el Senyor” (Missatge per a la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat 2015).

 (Text original a www.omp.es)