Laïcisme, diàleg interreligiós i missió
Després d'un any d'aturada per la pandèmia, torna la
Semana Española de Misionología sent aquest any la seva 73ena edició, convocada per la Comissió Episcopal de Missions, les Obres Missionals Pontifícies i la Facultat de Teologia de Burgos. Una trobada de formació, i reflexió sobre la Missió que, en la present edició compta amb un programa més breu que en altres ocasions, però igualment atractiu. Prova d'això, són els 50 matriculats en l'esdeveniment.
La primera sessió ha comptat amb la presència telemàtica del cardenal Celestino Aós, arquebisbe de Santiago de Xile, qui va parlar de Laïcisme i Missió. Després de la salutació protocol·lària de l'Arquebisbe de Burgos, Mons. Mario Iceta, president de la SEM, i del degà de la Facultat, el ponent va mostrar les dificultats de viure i anunciar la fe en una societat pluralista en la qual l'Església moltes vegades se sent desprestigiada.
Lluny del pessimisme, va insistir que el missioner estima a la gent amb generositat, sense retallades i sense acomodaments. Va recordar la missió de l'Església xilena durant la pandèmia: la major part dels capellans eren d'edat avançada. Es van oferir 60 sacerdots joves per a atendre els malalts dels hospitals.
Un gran gest de generositat sense més recompensa que acompanyar en els moments de dolor i desesperança. Va recordar, igualment, que tot cristià ha de tenir un cor missioner. L'essencial és l'amor i l'actitud de diàleg davant dels qui ens persegueixen. Es tracta de rebre als homes, abans que predicar-los.
Va reconèixer que l'Església xilena està travessant un moment difícil. En la retina de tots està la crema d'esglésies en la capital. Aquesta crema és l'expressió, tantes vegades manipulada, d'una repulsa cap a “l'estranger invasor”, entenent que la missió de l'Església també és una expressió de colonització. Així està succeint des d'algunes ètnies indígenes, com és el cas dels maputxes. L'Església sempre i des de sempre ha estat al seu costat. No és invasora, sinó samaritana.
Finalment, va reconèixer el magnífic testimoniatge dels laics, alguns d'ells “màrtirs moderns”: algun magistrat s'ha jugat el seu lloc i carrera per mostrar-se crític amb la Llei de l'Eutanàsia. Amb l'ànim serè va recordar que el “oli del baptisme no s'esborra mai en l'ànima del batejat”.
La segona jornada de la
Setmana Española de Misionología de Burgos va comptar amb la presència del cardenal Cristóbal López, arquebisbe de Rabat, que va compartir la seva experiència de diàleg interreligiós i de trobada amb el món musulmà.
Aquest salesià d'Almeria, missioner a Paraguai i Bolívia, va ser nomenat arquebisbe de Rabat al 2018, encara que ja havia estat en una parròquia d'aquesta diòcesi de 2003 a 2009. Després de ser creat cardenal en 2019, va ser triat com a Membre del Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós. La seva ponència va versar sobre Diàleg Interreligiós fratern i Missió.
Amb el llenguatge d'un bon comunicador, va reconèixer que el nombre de cristians i sacerdots al país veí és molt reduït: “El cristià és Evangeli viu que pot veure un musulmà que mai comprarà una Bíblia”. Va insistir que en un missioner el “diàleg interreligiós no és una moda, sinó una actitud tan antiga com la Revelació mateixa”. No es tracta de xerrameca, sinó de participar de Déu que es fa Paraula (també en el Corà), missatge i conversa. Des d'aquesta premissa va animar “a no parlar tant dels musulmans, sinó amb els musulmans”.
El diàleg interreligiós té quatre pilars: vida compartida com a ciutadans; obres que busquen un món més humà; fe en un únic Déu; fe que porta a resar junts. La trobada en aquests camins porta al mutu coneixement d'una arrel cultural-religiosa comuna en tradicions tan importants com la Pasqua cristiana i el Ramadà: “El Ramadà rememora la festa del sacrifici d'Abraham. El símbol del xai, tan important en el món musulmà, és pres pels cristians, en context Pascual, referit a Crist. Quan s'aprofundeix en l'arrel comuna (Abraham) es reconeix el sentit profund de les tradicions”.
D'altra banda, el diàleg pressuposa una sèrie de condicions: força de la identitat, coratge de l'alteritat i la sinceritat de les intencions. La “cultura del diàleg” és un llarg camí a recórrer des de totes dues parts, sense prejudicis i sense altres pretensions.
Després de la ponència, diverses preguntes dels assistents es van centrar en el fanatisme islàmic en diversos països africans com Moçambic. El cardenal va insistir que en les accions del Daesh, els seus membres actuen de manera indiscriminada i, normalment, són més els musulmans que moren que els cristians. Es tracta d'accions deplorables i injustificables. Són postures extremes i minoritàries, condemnades per la major part dels musulmans. Ara bé, la utilització freqüent per part dels Mitjans de comunicació no ajuda per a avançar en el diàleg, atès que una postura extrema i minoritària repetida tantes vegades s'interpreta com general.
Va insistir a no aplicar el criteri tan invocat de la reciprocitat: “si no ens deixen fer una església al seu país, tampoc els hem de deixar fer una mesquita a Espanya”. “Si Déu fes això amb els cristians, deixaria d'estimar-nos”. El cristià ha d'estimar com Déu estima, ha de dialogar com Déu es revela. No ha d'estar buscant la contrapartida. Aquí està la clau del veritable diàleg constructiu. Qui està en aquesta clau no parla dels musulmans, sinó que parla amb els musulmans com a amics.
Després de la conferència, Mons. Francisco Pérez, arquebisbe de Pamplona i President de la Comissió Episcopal de Missions, va clausurar la 73a Semana Española de Misionología. Va agrair aquest esforç per la formació dels 50 matriculats, així com la importància d'Obres Missionals Pontifícies i la Facultat de Teologia del Nord d'Espanya, a apostar per aquesta trobada. Ja ha començat la preparació de la 74a SEM, que tindrà lloc els dies 4-7 de juliol de 2022.
Textos OMP-PRESS