MISSIÓ QUE ENS FA GERMANS EN LA FE

Una Església profundament compromesa amb la missió a Hispanoamèrica des de fa més de 500 anys

5 de març, dia d'Hispanoamèrica

El dia d'Hispanoamèrica acompanya la vida de l'Església espanyola des de fa dècades. És una data amb un profund calat missioner, que ha marcat el caminar de l'Església al nostre país. Una Església profundament compromesa amb la missió a Hispanoamèrica des de fa més de 500 anys, que, malgrat no sempre haver encertat en les decisions i els camins triats per a dur a terme aquesta missió, ha intentat anar fent realitat allò que ens diu el lema d'aquest Dia en 2023 – 5 de març -: “Germans en la fe”.

La celebració d'aquesta jornada està en estreta relació amb els anomenats preveres Fidei donum, un concepte nascut amb la promulgació de l'encíclica que porta per títol aquest nom, amb la qual en 1957 el papa Pius VII demanava la col·laboració als bisbes diocesans per a enviar mossens i laics a terres de missió, especialment a Àfrica. En el cas de l'Església espanyola, podem dir que l'Episcopat es va avançar a la petició del Pontífex, doncs, ja en 1949, la jerarquia catòlica d'Espanya va decidir crear l'Obra de Cooperació Sacerdotal Hispanoamericana (OCSHA). Amb ella es buscava col·laborar amb l'Església catòlica a Llatinoamèrica. Es va establir així una relació de germanor que ha produït abundants fruits al llarg de gairebé 75 anys, no sols per a les Esglésies de Hispanoamèrica: també per a les diòcesis que des d'Espanya han enviat preveres, algunes de manera molt generosa.

En moltes diòcesis d'Amèrica Llatina l'escassetat mossens era una cosa molt present, per la qual cosa els bisbes del continent suplicaven de manera constant a la jerarquia espanyola l'enviament de preveres diocesans. No podem oblidar que, en aquell moment, en moltes de les nostres diòcesis era abundant el nombre de d’ells, la qual cosa facilitava el seu enviament. Aquests en molts països es van convertir en una força evangelitzadora d'especial rellevància.

En la història de la OCSHA no podem ignorar la figura del prevere Maximino Romero de Lema, que seria bisbe auxiliar de l'arxidiòcesi de Madrid-Alcalá, bisbe d'Àvila i secretari de la Congregació per al Clergat. Ell va presentar una proposta al papa Pius VII que, des del principi, va comptar amb el seu suport explícit i que va impulsar la seva posada en pràctica. En ella va tenir la seva importància el Seminari Hispanoamericà, localitzat a Madrid, on, al llarg de 13 anys, des de 1953 fins a 1966, es van formar aquells seminaristes que volien ser missioners a Amèrica Llatina. Eren mossens que continuaven incardinats a la seva Església d'origen i que exercien la missió des de les diòcesis, superant un model missioner encarregat gairebé en exclusivitat a la vida religiosa.

Al llarg d'aquestes set dècades més de 3000 preveres espanyols han exercit la seva missió evangelitzadora en la pràctica totalitat dels països d'Amèrica Llatina i el Carib, així com als Estats Units. Molts d'ells han dut a terme aquesta tasca de manera temporal, a través de contractes de col·laboració missionera. Però també podem dir que no han estat pocs els que han dedicat la seva vida, gairebé íntegrament, a ser missioners a l'Església llatinoamericana.

Missió nascuda de l'escolta

Missioners que, com a germans en la fe, van anar endinsant-se en les diverses cultures presents en el continent llatinoamericà. Tot això, des d'un coneixement de la realitat nascut de l'escolta atenta d'aquells als qui Déu i la missió van posar en la vida d'aquests mossens. Una vida, en molts casos, enmig dels qui viuen en les perifèries geogràfiques i existencials, en els àmbits urbans marcats per la pobresa, en els remots altiplans, en les profunditats de la selva amazònica, en aïllades comunitats parroquials on les distàncies i dificultats feien que la missió no sempre fos fàcil, però on la gran majoria testifica haver trobat la mirada i la mà germana dels més vulnerables.

La fe ajuda a escurçar distàncies, a estrènyer llaços de germanor, nascuts del fet de creure en un mateix Déu i Senyor, Jesucrist, encarnat enmig de la gent. El missioner experimenta això en la seva vida del dia a dia, com corroboren molts d'aquests més de 3000 mossens de l'Obra de Cooperació Sacerdotal Hispanoamericana presents en el continent al llarg d'aquest temps. Són testimoniatges que neixen de la missió i de la trobada amb homes i dones en els qui Déu ajuda a descobrir la presència d'un germà, una germana.

Una fe que l'Església conserva i reparteix, ajudant a descobrir el seu sentit i significat a través de l'acció missionera. La tasca del missioner permet que les persones puguin anar captant el que significa viure des de la fe, des de la confiança en un Déu que es fa present en la vida del seu poble a través d'aquells que són enviats en missió. Una fe en Déu que sosté la vida i tasca de cada missioner, per a poder superar totes les dificultats trobades en el camí.

Ser missioner és prendre consciència de la importància d'aquesta fe en un Déu que uneix persones, cultures, maneres d'entendre la vida; un Déu que construeix ponts i derroca murs; un Déu que crea llaços de germanor, sentiments de fraternitat que neixen del fet de creure en Ell. No en va, és des de la fe com l'Església s'ha anat convertint en una referència en la vida de molts pobles llatinoamericans, perquè han descobert en ella i en el treball callat i quotidià de molts missioners un aliment per a la seva vida i una fortalesa en el seu caminar.

Una missió que a Amèrica Llatina porta als missioners a proposar “una forma de vida amb sabor d'Evangeli”, com indica el papa Francesc en les seves primeres paraules en l'encíclica Fratelli Tutti, recordant el quefer dels sant d’Assis. L'anunci de l'Evangeli neix de la fidelitat a Déu, però no podem dir que som fidels a Ell si no ho som als nostres germans i germanes en els qui s'encarna. Podem recordar en aquest sentit les paraules de la Primera Carta de Joan: “Si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però detestava el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu”.

En el número 8 d'aquesta encíclica, el Sant Pare ens anima que “somiem com una única humanitat, com caminants de la mateixa carn humana, com a fills d'aquesta mateixa terra que ens acull a tots, cadascun amb la riquesa de la seva fe o de les seves conviccions, cadascun amb la seva pròpia veu, tots germans”. Una germanor que neix de la fe, però també d'altres sentiments que sorgeixen del frec quotidià, de la presència contínua, una actitud necessàriament present en la vida de qui és cridat a la missió ad gentes.

Obrir el cor

El papa ens recorda en Fratelli tutti, 74, que “hi ha maneres de viure la fe que faciliten l'obertura del cor als germans, i aquesta serà la garantia d'una autèntica obertura a Déu”. En aquest sentit, podem dir que, en la vida missionera, aquell que anuncia l'Evangeli mai aconseguirà obrir a les persones a l'interès per les coses del Déu cristià si no és capaç de facilitar l'obertura al cor d'aquell a qui té al seu costat, d'aquell a qui la vida va posant en el seu camí. Sense germanor, la fe es converteix en una idea, deixant de ser el motor que alimenta i enforteix la vida de tota persona.

Una fe que porta a la gent a acollir als qui són enviats en missió. En la missió un experimenta aquest acolliment, motivada pel fet de ser missioner, que fa que la petició de Jesús als seus deixebles de no portar res per al camí es converteixi en una cosa concreta. El missioner és acollit com un germà, a qui no li falta un plat de menjar, un lloc per a dormir, un cor per a ser cuidat en tot moment, també davant la dificultat, la malaltia i el dolor. I això, pel fet de compartir una mateixa fe, un mateix Déu.

Quants germans i germanes no han trobat en la missió aquells que un dia van ser enviats; persones que ocupen un lloc important en el cor, amb els qui s'han compartit moments de tota mena. Gent que ha anat ajudant a créixer en la vida i en la fe i a entendre que les diferències primigènies amb el temps es van convertir en font de riquesa, perquè va ser d'elles com un va anar aprenent i enriquint-se. Tot això, nascut del Déu que envia en missió.

Hi ha unes paraules del número 128 de Fratelli tutti en les quals Francesc assenyala que “l'afirmació que tots els éssers humans som germans i germanes, si no és només una abstracció, sinó que pren carn i es torna concreta, ens planteja una sèrie de reptes que ens descol·loquen, ens obliguen a assumir noves perspectives i a desenvolupar noves reaccions”. Això es fer realitat en la missió i porta al missioner a superar desafiaments que en altres moments de la vida eren vists com a murs infranquejables.

Un pensa en menjars, en maneres de desplaçar-se, en esforços considerats inassolibles, en l'aprenentatge de llengües i maneres d'entendre la vida… Quan la missió neix de la fe i un entén que és en favor dels germans i germanes, un va assumint aquestes dificultats com a estímuls, perquè en la mesura en què es van superant, això ens fa fraterns i ens obre a la realitat de l'altre, ajudant-nos a entendre situacions que semblaven incomprensibles.

Per a viure aquesta germanor és necessari contemplar la realitat i, sobretot, contemplar a l'altre amb els ulls del cor. És des d'aquesta actitud com un va aprenent a superar les diferències de races, cultures, idees, llengües, religions… Quants exemples d'això apareixen en els testimoniatges dels missioners que un dia van deixar Espanya per a endinsar-se en la vida dels pobles d'Hispanoamèrica.

Els números de la OCSHA

El Dia d'Hispanoamèrica ens porta a recordar als preveres de la OCSHA que actualment continuen com a missioners a Hispanoamèrica. Segons les últimes estadístiques, són 157 els preveres diocesans en missió a Amèrica llatina, sent el Perú, amb 44, el país amb un major número, seguit de Xile, amb 19, i l'Equador, amb 14. Cal recordar que actualment hi ha preveres de l'Obra de Cooperació Sacerdotal Hispanoamericana en 19 països del continent americà, inclòs Estats Units.

En relació amb les diòcesis espanyoles que tenen missioners de la OCSHA enviats en missió, l'arxidiòcesi de Toledo, amb 24, és la que actualment compta amb un número major, seguida per l'arxidiòcesi de Burgos i Madrid, amb 13 cadascuna d'elles. Avui són 49 les Esglésies particulars espanyoles que tenen missioners de la OCSHA en missió, la qual cosa representa gairebé el 70% de les diòcesis del nostre país, si bé és cert que, d'aquestes 49, gairebé la tercera part, 16, tenen un únic missioner de la OCSHA en actiu. Números que han de portar a la reflexió a l'Església espanyola, encara més tenint en compte que, en 2022, únicament tres preveres, un de la diòcesi de Còrdova i dues de l'arxidiòcesi de Toledo, van ser enviats en missió al Perú, l'Equador i l'Uruguai.

En el Dia d'Hispanoamèrica també es recorden als missioners que celebren les seves noces d'or i de plata. Encara que les estadístiques no són completes, almenys cinc mossens de la OCSHA, alguns d'ells ja retornats a Espanya, celebren les noces d'or, sent almenys sis els mossens que commemoren el seu jubileu de plata.

També en el Dia d'Hispanoamèrica ser realitza una col·lecta, que en 2022 va tenir una recaptació de 64.560,65 euros, dels quals més de la tercera part, 22.783,88 van ser aportats per la diòcesi de Tenerife, seguida per Oriola-Alacant, amb 6.100,28 euros, i Mallorca, amb 3.000 euros. Sorprèn el fet que, fins al moment en què van ser realitzades les estadístiques, més de la meitat de les diòcesis no havien registrat cap aportació.

Importància decisiva

Per sobre de tot, el Dia d'Hispanoamèrica és una oportunitat que l'Església espanyola i els homes i dones que en ella viuen la seva fe tenen per a reflexionar sobre la importància decisiva de la missió. Aquesta és element fundant de la vida cristiana i de la vida de l'Església, cridada a promoure l'evangelització ad gentes entre els seus membres, també entre els seus preveres. No hi ha disculpes, ni tan sols el poc número d'ells en moltes Esglésies particulars, per a no plantejar obertament aquesta possibilitat i aquesta necessitat.

Donar des de la nostra pobresa, compartir el que tenim, encara que sigui poc, ens enriqueix en gran manera, ens obre a l'altre i ens ajuda a entendre que allèn les fronteres també ens estan esperant un germà, una germana, que necessita d'un missioner per a aprofundir en el sentit de la seva fe i poder celebrar els sagraments que neixen d'aquesta fe. No tirem en sac foradat aquesta reflexió, no deixem passar oportunitats que l'Església ens ofereix per a considerar el que fonamenta el nostre caminar, encara més si volem ser aquesta Església sinodal a la qual tant ens recorda el papa Francesc. Certament és un desafiament, però que, en la mesura en què és afrontat, ens porta a créixer, perquè compartir la fe amb el germà és una de les nostres majors riqueses i alegries.

Luís Miguel Modino

Missioner de la OCSHA

Article Revista Misioneros tercer milenio, núm. 232-Febrero 2023, editada per OMP-Espanya

Leer más

“El Domund vol treure als cristians de la letargia”

A pocs dies del DOMUND

Diumenge 23 d'octubre celebrem la Jornada Mundial de les Missions, més coneguda com Domund. José María Calderón, director nacional d'Obres Misionales Pontifícies (OMP) d'Espanya ha animat als espanyols a participar aquest diumenge en la missió de l'Església, amb la seva oració i els seus donatius. Segons ha explicat en la roda de premsa de presentació de la Jornada, gràcies al Domund se sosté el treball que l'Església realitza en els 1.117 territoris de missió, on lliuren la vida missioners com Paul Schneider o Ximena Cabezas, que han compartit el seu testimoniatge.

“El Domund vol ser un crit d'atenció, una campana, que faci sortir a tots els cristians de la letargia”, ha explicat José María Calderón, director d'Obres Missionals Pontifícies Espanya, en la roda de premsa d'aquesta jornada mundial, que se celebra aquest diumenge 23 d'octubre. Calderón va explicar que, encara que la missió també cal fer-la aquí Espanya, de fet “hi ha parts del món que necessiten encara de missioners i de la nostra col·laboració”. I per això, ha demanat als espanyols la seva oració i ajuda per aquest diumenge amb el Domund, una manera de viure la catolicitat de l'Església.

“La societat espanyola és molt generosa”, va afirmar després d'explicar que és el segon país que més aporta per a les missions. No es tracta només de “almoina”, sinó que es tracta de “ser còmplices, de participar en la missió de l'Església”. Al 2021, es va poder recaptar a tot el món 63.599.419,44€, que van servir perquè el Papa pugui sostenir la presència de l'Església en els 1.117 territoris de missió que hi ha en el món. Són diòcesis que no són autosuficients, on l'Església fa un treball enorme d'evangelització –un de cada tres baptismes es realitza allí-, i de promoció social –en els últims 30 anys, s'ha obert de mitjana al dia allí dues institucions socials i sis educatives al dia-.

Amb el lema “Sereu els meus testimonis”, la Jornada del Domund 2022 vol compartir el testimoniatge dels missioners, “el rostre més bonic de l'Església”. En l'actualitat, hi ha més de 10.000 missioners espanyols pel món –el nostre país és líder-. El 54% d'ells són dones, el 55% de congregacions religioses.

“Estic complint el somni de la meva vida”

Un dels testimonis que va participar en la roda de premsa ha estat Paul Schneider, un sacerdot diocesà que porta com a missioner cinc anys a Etiòpia. Aquest sacerdot va canviar la seva parròquia de Getafe per la vall de Lagarba, en una zona rural a més de 400 km de la capital. Allí atén 120 famílies catòliques, envoltades de musulmans. “Jo vull portar la llum de l'Evangeli, presentar la misericòrdia i la bondat de Crist”.

Schneider ha explicat que, encara que els catòlics representen menys l'1% de la població, l'Església catòlica és molt estimada i reconeguda allí, gràcies al treball dels missioners, que van construir hospitals, escoles, etc. De fet, dels pocs estrangers que queden a Etiòpia des de la pandèmia i la guerra són missioners i diplomàtics. Paul Schneider ha reconegut que està desitjant viure allí molts anys allí, ja que “estic complint el somni de la meva vida, em sento molt afortunat”.

Precisament el testimoniatge dels missioners és el que va moure a Ximena Cabezas a plantejar-se ser missionera. Aquesta Missionera de Crist Jesús xilena, en conèixer a les religioses espanyoles a Santiago de Xile, va sentir que la missió era el seu destí. I encara avui, segons ha reconegut, s'emociona en parlar de la missió. Després de més de 25 anys a Àfrica –R. Sr. Congo, Camerun, Txad-, Jimena s'ha centrat especialment en la promoció de la dona.

“L'evangelització no pot anar separada de la vida diària”, explica. Per això, aquesta religiosa ha creat per a elles horts, pous, biblioteques… sempre en nom de Jesús, en coordinació amb l'Església local. I per a això ha comptat amb ajuda del Domund. “Obres Missionals Pontifícies ens ajuda moltíssim, els asseguro que l'ajuda arriba”.

Pregó del DOMUND

“El pregó és una manera de fer una ressenya d'agraïment als missioners, i un crit d'atenció que tots som missioners”, afirma José María Calderón, director d'Obres Missionals Pontifícies (OMP). Segons ha explicat, cada any una persona coneguda dona veu als missioners. I enguany s'ha triat a Tamara Falcó pel seu testimoniatge valent en els mitjans de comunicació que, segons ha explicat amb cites de diversos Papes, és un dels nous Areòpags en els quals anunciar l'Evangeli.

El director de OMP ha explicat que quan van contactar amb Tamara Falcó fa un any, ella va acceptar sense dubtar “per amor a les missions i als missioners i com un servei a l'Església”. I ha postil·lat que amb el testimoniatge valent que dona en el món en el qual es mou, és missionera. “Et nomeno missionera en els àmbits on molts no podem arribar; no estàs en les perifèries geogràfiques, però sí en les existencials”.

El nom de Tamara se suma a la llista de persones que generosament han donat veu als missioners: el cuiner Pepe Rodríguez, el club de bàsquet Sant Pau Burgos, la cantant Llum Casal, els periodistes Cristina López Shlichting, Ángel Expósito, Javier Nieves i Pilar Rahola; els polítics Manuel Pizarro i Francisco Vázquez. Tots ells van ser pregoners del Domund en edicions anteriors.

Leer más

El ser missioner és només una qüestió de distància?

Tots som misioners

"Sempre que la gent em pregunta sobre la meva vocació missionera em sento incòmode, ja que no sé si realment tinc vocació de missioner. Se suposa que com que visc lluny del lloc on vaig néixer soc missioner. Però des de ben jove, quan vaig entrar als maristes vaig estar "lluny" de casa. La meva pregunta és si el ser missioner és només una qüestió de distància.

Per la meva mare estar lluny volia dir que no em podia veure cada setmana perquè vivia a alguns quilòmetres de Barcelona. Ara que visc a Hongria i a més treballo amb nens i joves desfavorits, sobretot amb gitanos, molts dels meus germans maristes també diuen que visc lluny, no només geogràficament, sinó també en un altra llengua, cultura, tradició... Però la veritat és que em sento com a casa. A Europa i les diferències culturals són relatives, tots tenim un origen i tradicions molt similars si som capaços d'acceptar i viure amb les petites diferències. I respecte als destinataris de la meva missió no trobo que sigui més fàcil o difícil treballar amb pobres o rics.

Sempre que intento justificar el perquè se'm fa difícil acceptar que soc missioner em venen al cap cites de l'Evangeli. Realment és l'Evangeli el que em motiva i el que cada dia intento fer i seguir. Suposo que qualsevol religiós també. Jesús fou capaç de tractar amb leprosos i amb fariseus, amb prostitutes i amb centurions romans. Qualsevol persona és digna que treballem per la seva dignitat. El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts (Mc 2,17).

Potser ens hem oblidat que els religiosos hem optat per seguir el Crist que diu que "les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap" (Mt 8,20)? Per això considero que jo no tinc una "casa" on pertanyo i ara estic lluny d'ella. La meva casa és on trobo el Crist i això pot ser a qualsevol lloc i amb qualsevol comunitat humana.

D'altra banda, tinc molts dubtes del què significa ser missioner. No és Teresa de Lisieux la patrona de les missions, ella que no va sortir mai del seu convent? No és cert que la vocació religiosa és de seguir el Crist en una missió concreta (contemplació, predicació, educació, sanitat, etc.)? Llavors per què a alguns ens tracten de missioners a altres no? Si el lema del Domund d'aquest any és "Sereu els meus testimonis" no ens toca a tots els religiosos ser testimonis de Jesús i del seu evangeli allà on siguem?

Animo a tots els religiosos, independentment del lloc on viuen, que en aquesta jornada ens sentim missioners, que siguem testimonis del Crist i del seu amor allà on som." (*)

PAU TRISTANY DE JUAN. nascut a Barcelona, és germá marista i porta 16 anys a Hongria treballant entre els gitanos. 

(*) Escrit publicat per Butlletí d'octubre "Horeb" de la "Unió de Religiosos de Catalunya"

Leer más

Formació en la missió: un ventall de possibilitats

Les Obres Missionals Pontifícies presenten la més amplia oferta formativa

S'ha presentat el programa formatiu de la Càtedra de Misionología de la Universitat Eclesiàstica Sant Dámaso de Madrid en l'Assemblea nacional de les Obres Missionals Pontifícies que ha tingut lloc aquest mes de maig, una aposta per la formació missionera. Precisament l'assemblea va començar amb la ponència en la qual es posava en relleu el carisma de les OMP i, en una altra, el President de les OMP va tractar sobre el camí que han de prendre avui dia. Una raó de ser permanent de les OMP és la formació missionera de tot el poble de Déu. Per a això les OMP disposen – entre altres – de l'instrument de la Càtedra de Misionología (https://www.sandamaso.es/curso-evangelizacion-misionera), el programa de la qual per a l'any que ve es va presentar als delegats diocesans de missions, reunits en aquesta assemblea.

La gran novetat és el Curs de Preparació per a la Missió. Aquest curs ofereix la formació teològic-pastoral fonamental per a conèixer i viure la missió ad gentes. Conté els elements bàsics de la Teologia de la Missió que fonamenta la vida i activitat missionera; i proporciona la formació específica en àrees imprescindibles. Està dirigit a totes les persones que seran enviades en missió ad gentes, perquè rebin la formació necessària per a l'acompliment fidel del ministeri rebut. També per a aquells que havent tingut una experiència missionera volen aprofundir en els seus elements més significatius. A més és útil per a la formació permanent de missioners i missioneres que vulguin actualitzar la seva formació i, en general, per a fidels de qualsevol condició eclesial i voluntaris missioners o de ONGD que vulguin conèixer millor l'especificitat de la missió universal de l'Església. S'imparteix al llarg d'un curs acadèmic, de dimarts a dijous en horari de tarda a partir de les 18:00h. La metodologia és dinàmica i atractiva combinant la classe magistral amb diverses activitats. La modalitat és mixta presencial-virtual.

A més, es va insistir en la importància que té el Curs Evangelització Missionera, que és el més antic, juntament amb la Jornada acadèmica de la Càtedra. Pel Curs Evangelització Missionera han passat ja molts laics, preveres, religioses, missioners i missioneres amb el desig de rebre una específica formació que els capaciti per al desenvolupament de la seva labor pastoral en clau missionera, com demana el Papa Francesc. Per això és important per a les persones que, d'una manera o una altra, estan vinculades a les OMP, en les Delegacions, parròquies, grups missioners, etc. i es va insistir que s'ha de difondre més, aprofitant que pot ser cursat també de manera en línia. Una altra de les seves modalitats és el curs d'estiu, que enguany serà el 26 de juny.

Un tercer àmbit de formació és el títol d'Expert en Misionología, amb el qual es pretén atendre la creixent demanda que, tant en les diòcesis d'Espanya com d'Amèrica Llatina, s'està donant dels estudis missionològics. Va dirigit a batxillers eclesiàstics en Teologia o Ciències Religioses; o graduats universitaris que acreditin estudis teològics en algun Centre Superior d'Estudis. En canvi per al Diploma en Misionología no fa falta requisits previs. A tots dos es pot assistir de manera presencial i en línia.

 OMPRESS-MADRID (20-05-21) 

Leer más

Jornada Missionera, Dia d’Hispanoamèrica

Els joves: alegria i esperança per al món

El lema d'aquesta jornada està en clara sintonia amb el tema triat pel Papa Francesc per a la XV Assemblea del Sínode dels Bisbes que se celebrarà a l'octubre d'aquest any 2018: "Els joves, la fe i el discerniment vocacional". A la carta que el Sant Pare va dirigir als joves del món, en ocasió de la presentació del document preparatori a l'Assemblea, els va convidar a escoltar la veu del Pare, qui els crida a "sortir" per llançar-se sense "cap a un futur no conegut però prometedor de segures realitzacions, a la trobada Ell mateix els acompanya ".

Precisament, el lema triat per a aquesta jornada evoca les paraules que Francesc va dirigir a un grup de joves en començar la seva visita apostòlica a Colòmbia, el 6 de desembre de l'any passat: "No es deixin robar l'alegria i l'esperança!".

Però l'Evangeli també ens mostra que els joves no només han de ser destinataris d'un missatge esperançador i que ompli de sentit les seves vides, sinó que també poden ser els protagonistes d'un veritable canvi en les nostres societats i en el món. No hem d'oblidar que ells representen un enorme potencial per al present i el futur de l'Església i dels nostres pobles, com a deixebles i missioners del Senyor.


OBJECTIUS

1. Donar gràcies a Déu per l'enviament de tants missioners espanyols que estan gastant la seva vida a Amèrica Llatina on ja viuen el 50% dels catòlics del món.
2. Prendre consciència que el manament missioner continua interpel·lant als que han rebut el do de la fe perquè surtin de si mateix i "vagin" a l'altra riba.
3. Recordar als missioners espanyols que romanen en la missió al continent americà, i col·laborar amb ells a través de l'oració i de l'ajuda econòmica.
4. Acollir amb gratitud, en les nostres comunitats eclesials, als que arriben procedents d'altres països, ja siguin laics, famílies, religiosos i religioses, o sacerdots.

Leer más

Agraïment sincer

Obres Missionals Pontifícies, una gran xarxa mundial de solidaritat.

Cada any, gràcies a la generositat dels donants d'Obres Missionals Pontifícies, cobra vida el miracle de la multiplicació dels pans. Des de cada racó del planeta la solidaritat es desplega a través dels donatius que les Obres Missionals Pontifícies reben i que després es converteixen en ajudes que tenen com a "repartidors" als missioners, que sempre estan a prop dels més necessitats.

El Senyor beneeix aquestes ofrenes, perquè es multipliquin per 30, per 60, per 100, com diu la paràbola del sembrador, i llança una mirada de complicitat als qui, com els nens del miracle, han posat a les mans la petitesa de la seva almoina.

Leer más

66 Setmana de Missionologia de Burgos

Burgos

Tota la informació, del 8 al 11 de juliol

66 Setmana Espanyola de Missionologia: "Testimonis de la fe fins a la mort"

Com cada any, la ciutat del Cid va acollir al major esdeveniment sobre missions de l'any. Aquest any, marcat per l'Any de la fe i la beatificació de més de 500 màrtirs a Tarragona, centra el seu focus en el testimoni de la fe, que tantes vegades porta a la mort. Organitzada per l'arquebisbat de Burgos, la Comissió Episcopal de Missions i Obres Missionals Pontifícies (OMP), la Setmana Espanyola de Missionologia de Burgos arriba a la seva 66 edició, amb la participació de missioners que han conegut de prop la persecució i el martiri.

Leer más

La Paraula de Déu en els quatre racons del món: el DOMUND i les traduccions de la Bíblia a les llengües natives

La Paraula de Déu és font d'esperança i desenvolupament. Així ho han cregut sempre els missioners i l'Església que, a més, han volgut que aquesta Paraula s'encarnés en cada cultura i expressés la seva riquesa en cada llengua. És per això que el DOMUND destina tots els anys una part de les seves ajudes a la traducció, publicació i difusió en les llengües locals dels territoris de missió de la Bíblia, i dels llibres litúrgics.

El hausa, el gwari, el kirundi, el sar, el zulu, el chi-tonga, el q'eqchi, el wancho… i seguiria la llista de les llengües amb els sons de les quals s'expressen vivències tan belles com “el que vau fer a un d'aquests petits, a mi m'ho vau fer”, “qui m'ha vist a mi, ha vist al Pare”.

Amb 20.000 dòlars s'ha col·laborat amb la Conferència Episcopal de Burundi en la traducció de la Bíblia a la llengua kirundi, una de les llengües bantúes, parlada per més de cinc milions de persones. 10.000 dòlars s'han destinat a la impressió de Bíblies en la llengua local chi-tonga de Zàmbia; aquesta llengua, de fet, no es va posar per escrit fins que els missioners van arribar a la regió, la qual cosa ha ajudat al fet que no es perdi. Altres 20.000 dòlars han permès la publicació de la Bíblia en la llengua malgache de Madagascar. I 10.000 dòlars és l'aportació d'aquest any per traduir la Bíblia a la llengua zulu, a Sud-àfrica. A l'Índia, a la diòcesi de Miao, es publicarà, gràcies als 7.000 dòlars enviats, el Nou Testament en llengua wancho.


Entre les altres publicacions en llengües locals que el DOMUND ha recolzat està la dels llibres de cants litúrgics en la llengua sar de la República del Txad, la impressió de missals per a les parròquies en les quals es parla hausa i gwari a Nigèria, o la publicació de catecismes en llengua mooré-dioula de Burkina Faso.

Leer más