Tots som misioners
"Sempre que la gent em pregunta sobre la meva vocació missionera em sento incòmode, ja que no sé si realment tinc vocació de missioner. Se suposa que com que visc lluny del lloc on vaig néixer soc missioner. Però des de ben jove, quan vaig entrar als maristes vaig estar "lluny" de casa. La meva pregunta és si el ser missioner és només una qüestió de distància.
Per la meva mare estar lluny volia dir que no em podia veure cada setmana perquè vivia a alguns quilòmetres de Barcelona. Ara que visc a Hongria i a més treballo amb nens i joves desfavorits, sobretot amb gitanos, molts dels meus germans maristes també diuen que visc lluny, no només geogràficament, sinó també en un altra llengua, cultura, tradició... Però la veritat és que em sento com a casa. A Europa i les diferències culturals són relatives, tots tenim un origen i tradicions molt similars si som capaços d'acceptar i viure amb les petites diferències. I respecte als destinataris de la meva missió no trobo que sigui més fàcil o difícil treballar amb pobres o rics.
Sempre que intento justificar el perquè se'm fa difícil acceptar que soc missioner em venen al cap cites de l'Evangeli. Realment és l'Evangeli el que em motiva i el que cada dia intento fer i seguir. Suposo que qualsevol religiós també. Jesús fou capaç de tractar amb leprosos i amb fariseus, amb prostitutes i amb centurions romans. Qualsevol persona és digna que treballem per la seva dignitat. El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts (Mc 2,17).
Potser ens hem oblidat que els religiosos hem optat per seguir el Crist que diu que "les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap" (Mt 8,20)? Per això considero que jo no tinc una "casa" on pertanyo i ara estic lluny d'ella. La meva casa és on trobo el Crist i això pot ser a qualsevol lloc i amb qualsevol comunitat humana.
D'altra banda, tinc molts dubtes del què significa ser missioner. No és Teresa de Lisieux la patrona de les missions, ella que no va sortir mai del seu convent? No és cert que la vocació religiosa és de seguir el Crist en una missió concreta (contemplació, predicació, educació, sanitat, etc.)? Llavors per què a alguns ens tracten de missioners a altres no? Si el lema del Domund d'aquest any és "Sereu els meus testimonis" no ens toca a tots els religiosos ser testimonis de Jesús i del seu evangeli allà on siguem?
Animo a tots els religiosos, independentment del lloc on viuen, que en aquesta jornada ens sentim missioners, que siguem testimonis del Crist i del seu amor allà on som." (*)
PAU TRISTANY DE JUAN. nascut a Barcelona, és germá marista i porta 16 anys a Hongria treballant entre els gitanos.
(*) Escrit publicat per Butlletí d'octubre "
Horeb" de la "Unió de Religiosos de Catalunya"
