ALS QUATRE VENTS
487. Nens que ajuden altres nens
26 de gener de 2014
Hi ha una bonica història a l’origen
de la Jornada de la Infància Missionera que se celebra aquest diumenge 26 de
gener.
Comença a França i té com a
protagonista en Charles Auguste Forbin-Janson, un jove d’origen noble que ho
tenia tot per a triomfar en la vida. Als 21 anys Napoleó el va nomenar auditor
del Consell d’Estat, però ell va anteposar als honors la vocació de sacerdot.
Va ser ordenat als 33 anys i després va ser nomenat bisbe.
Des del primer moment va emprar la
seva fortuna a ajudar els nens pobres, però la seva passió, alimentada per
notícies horribles que li arribaven, va ser evangelitzar la Xina i ajudar la
infància d’aquell país també en les seves necessitats materials.
Li va passar com a sant Francesc
Xavier: tenia el pensament posat a la Xina, però mai no va poder-hi anar. Déu
li va inspirar, però, una obra de gran transcendència: la Infància Missionera.
Va començar demanant als nens que tenia al seu voltant que resessin una
avemaria diària i oferissin una almoina mensual.
La Jornada de la Infància
Missionera se celebra avui a molts països arreu del món. Però no es redueix a
un dia a l’any. A Tarragona els grups d’Infància Missionera es reuneixen
quinzenalment en horari extraescolar. El formen alumnes de quart, cinquè i sisè
de primària, fan activitats, jocs, excursions i participen en iniciatives com «Sembradors
d’estels», amb repercussió ciutadana.
Es tracta que treballin valors com
la pau, la solidaritat, la cura de la creació, i tot això en el marc del
creixement de la fe, com un do de Déu, des de l’alegria que és pròpia d’aquesta
edat. La mentalitat missionera els ajuda a obrir-se a les necessitats d’altres
nens que viuen en països llunyans, amb els quals volen compartir el millor
amic: Jesús.
Joan Pau II anomenava els nens de
la Infància Missionera «els petits grans col·laboradors de l’Església i del
Papa», i l’actual papa Francesc els posa la Mare de Déu com a model. En un
missatge recorda els paràgrafs de l’Evangeli en què es narra que Maria va anar
de pressa a ajudar la seva cosina Elisabet quan va saber que esperava un nen.
No va pensar —diu el Papa— que segurament ja devia tenir amigues més a prop que
se’n cuidaven. Va sentir la necessitat d’anar-hi, i aviat. Amb aquesta
promptitud amb què els nens fan les coses. L’experiència ens mostra que mentre
els grans anem caminant, els nens van corrent.
† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat