Missioner tarragoní a Ruanda
L'Església de Tarragona té una profunda empremta missionera a Ruanda. A la regió de Kampanga hi treballa des de fa molts anys el prevere tarragoní Josep Cabayol. La seva missió és ajudar la població a desenvolupar-se de forma individual i comunitària. Aquest mes de maig Mons. Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe de l’Arxidiòcesi de Tarragona inaugurarà un nou centre de pastoral, formació i assistència social. El programa “Signes dels temps” de TV3 entrevista aquest diumenge 4 a Josep Cabayol, missioner diocesà a Ruanda.
33 anys ajudant a millorar la vida dels habitants de Ruanda y el Congo
El missioner Josep Cabayol és el testimoni de vida d'una persona que ho ha donat tot amb gran entusiasme, oblidant les seves pròpies necessitats i posant-hi al davant les dels altres, amb una capacitat molt profunda de treball i compromís en la defensa dels drets humans, tants cops oblidats a l'Àfrica.
Des de 1976 romandrà a Rwanda treballant com a missioner i infermer. El 1983 es decideix traslladar la seva missió diocesana al país veí, Zaire, a la missió de Bibwe, frontera amb Rwanda, on treballarà intensament al servei pastoral, amb l'equip missioner de l'Església diocesana de Tarragona; i també a l'hospital de la missió, un lloc molt aïllat de la missió, amb diferents ètnies i amb grans problemes socials, després treballa com a infermer a Camerun a través de l'organització Metges sense Fronteres.
Ha ajudat a la construcció de més de 4.000 cases, encara en falten 1.200...
Durant el conflicte a la regió dels Grans Llacs, que va desembocar en una guerra civil molt devastadora, ell es troba de nou a Rwanda, i la situació bèl·lica i de seguretat del país l'obliguen a tornar a casa, però desprès d'un temps breu, pot tornar a l'Àfrica on es desplaça com a infermer dels camps de refugiats a Goma, al Zaire. Des de 1996, amb la postguerra, pot reprendre la seva tasca missionera a Rwanda, a la regió de Kampanga donant amb la seva vida un testimoni cristià d'entrega absoluta als altres i seguint la crida que va sentir a la seva joventut a viure, pel bé dels altres, amb la mateixa austeritat i pobresa de mitjans que la població amb la que conviu.
