Blanca Serres i David Guillén col·laboraran durant un any
amb la diòcesi de Trujillo (Hondures)
Què porta una jove parella tarragonina a deixar tota mena de comoditats i
una feina estable per embrancar-se durant un any en una aventura missionera a
Trujillo (Hondures)?
L’any 2011, de la mà de les delegacions de Joves i de Missions de
l’arquebisbat de Tarragona, la Blanca va emprendre una experiència missionera a
Trujillo. Juntament amb tres joves més de Tarragona, es van disposar a col·laborar
aquell juliol amb el treball pastoral i social del bisbe d’aquesta diòcesi
hondurenya, el tarragoní Lluís
Solé i Fa.
«Per a nosaltres, era un moment de gran recerca: cercàvem Déu, els altres, què
fer amb la nostra vida. L’experiència d’Hondures ens va ajudar a descobrir una
manera diferent de viure la fe, molt més alegre. A mi, personalment, em va
activar la capacitat d’estimar sense límit i de deixar-me sorprendre per les
persones», explica la Blanca.
A més, van poder compartir i conèixer de primera mà el treball pastoral i social
de Mons. Solé i Fa, «un bisbe molt proper a la gent, que es coneix tots els racons
de la seva diòcesi i que no dubta a agafar una avioneta per tal de fer-se present
als indrets més recòndits». «El bisbe Lluís és una persona que acompanya, que
té el mòbil disponible les 24 hores: per a una mare que ha perdut el seu fill,
per a un home que busca el seu germà segrestat per les màfies...», afegeix la
Blanca.
Aquella experiència, doncs, va ser tan pregona que va transformar-la per complet
tant des del punt de vista personal com d’implicació en la fe. Amb el seu xicot,
David uillén, ja es coneixien de la parròquia, però va ser a Trujillo on es van
donar l’oportunitat de conèixerse en profunditat, de descobrir-se l’un a
l’altre. I també va ser fruit d’aquesta
experiència missionera que la Blanca va anar-se comprometent més i més en
l’Església.
«Vaig tornar amb les piles carregades i amb moltes ganes d’implicar-me encara
més tant a la parròquia, de la mà del rector, Mn. Joan Magí, com en la crida i
vocació missionera», explica la Blanca, que va començar a participar en les
trobades organitzades per les Obres Missionals Pontifícies.
«Tant al David com a mi aquestes trobades ens confirmaven que el que havíem
viscut a Trujillo no havia estat un somni, sinó que era molt real i que podíem
compartir-ho amb altres persones », afegeix. Precisament de la mà de les Obres Missionals
Pontifícies, la Blanca va tenir l’oportunitat de participar en la Jornada Mundial
de la Joventut, celebrada el 2013 a Rio de Janeiro i presidida pel papa
Francesc.
«Va ser un punt d’inflexió», afirma,«en el sentit que vam sentir-nos
profundament
interpel·lats: per què no canviar-ho tot?, per què no deixar-ho tot i
començar de zero?, per què no fer un projecte radicalment diferent del que
teníem pensat?».
Finalment, el Nadal passat, la Blanca i el David van prendre una decisió: emprendre
com a parella un projecte missioner i fer-ho, a més, a la diòcesi de Trujillo.
«És una manera d’agrair a les persones d’aquesta diòcesi hondurenya tot el que
han fet per nosaltres i compartir amb ells el que som», afirma la Blanca.
Retorn a Trujillo Amb els bitllets d’avió ja comprats, la
Blanca i el David viuen amb una
barreja d’alegria i d’un cert respecte els dies previs a la seva marxa, el
24 d’octubre.
Se’n van un any, perquè, com diu la Blanca, «la situació personal ens
obliga feliçment a tornar amb la família i la comunitat parroquial de Sant Pere
i Sant Pau. Ens sentim compromesos amb Hondures i amb la nostra parròquia, i és
bo que fem de pont entre
els uns i els altres. La missió ens fa prendre consciència que som Església
universal, i que som responsables de tot el que passa al món. El protomàrtir Fructuós,
primer bisbe de Tarragona, ens convida a tenir present l’Església catòlica,
universal, d’orient a occident.
Convindria que tots ho interioritzéssim una mica. Això implica el propi
entorn i el que tenim més allunyat». Un cop a Trujillo, la Blanca i el David es
posaran al capdavant de la tasca que els ha estat encomanada, vinculada a l’educació,
un pilar fonamental del present i del futur d’Hondures. Són dos projectes molt concrets. El David farà
de suport al Col·legi Diocesà de Sant Joan Baptista de Trujillo, d’educació Primària,
mentre que la Blanca coordinarà un projecte de formació a través de Ràdio
Catòlica.
L’Institut Hondureny d’Educació per Ràdio, en el cas de la diòcesi de Trujillo,
se serveix de Ràdio Catòlica per arribar a les zones rurals on els infants no
tenen accés a l’escolarització.
Entre setmana es fa classe a uns 300 alumnes que, els caps de setmana, reben
l’atenció personalitzada dels professors voluntaris. Coordinar tota aquesta
tasca serà responsabilitat de la Blanca.
A banda, també ajudaran a tirar endavant el projecte de construcció d’un
institut de formació professional, de manera que els infants que acaben la
Primària puguin prosseguir, després, els estudis.
La diòcesi de Trujillo és molt complexa geogràficament i socialment. La
problemàtica de la pobresa, la violència, la drogoaddicció... hi és present i
només es pot combatre educant els infants i els joves en els valors. La Blanca
i el David són conscients de
l’envergadura del repte que els espera.
Però no estan sols. Senten el suport i l’impuls de Déu, la família, els
amics, la comunitat parroquial i tota l’Església diocesana de Tarragona. Però
és que, a més, es tenen l’un a l’altre, i això és molt.
"Catalunya Cristiana n. 1830, 19 d'Octubre de 2014. Compromís missioner amb Hondures."
