El jurat ha aprovat concedir el IV Memorial Cassià Just a la Comunitat de Taizé (França) pel seu treball amb els joves, a favor de la reconciliació i amb perspectiva ecumènica. L’acte de lliurament se celebrarà al Palau de la Generalitat el dimecres 3 de desembre, i el guardó serà recollit per un germà de Taizé, en nom de tota la comunitat.
La Comunitat de Taizé és una comunitat monàstica que agrupa a un centenar de germans, entre catòlics i protestants, que esdevé un símbol de reconciliació entre cristians i entre pobles separats. Creada pel germà Roger Schutz durant la Segona Guerra Mundial, i establerta al poble de Taizé, a la Borgonya (França), acull cada setmana milers de joves que s’hi troben per reflexionar, pregar i conviure en un ambient d’austeritat. Barcelona ha estat en tres ocasions la seu de la trobada anual que cada any convoquen en una ciutat europea, i que arriba a congregar 80.000 joves.
Cristí Savall Berenguer, germà de la Comunitat de Taizé a Dakar, va néixer a Cambrils, des de la delegació diocesana de Missions mantenim una relació molt fluida. Us fem un recull d’algunes de les seves experiències:
"Des de fa uns 13 anys, alguns germans de Taizé, vivim a Dakar (Senegal). És un verdader privilegi el poder compartir la vida de les persones com ho fem, en una gran casa, sempre oberta, on tots senten que poden entrar. Un cop que fórem acceptats pels qui ens envolten, sentim la vitalitat que caracteritza a Àfrica.
Estar aquí
No es poca cosa estar aquí, present en al vida d’aquest veïnat, pregant, treballant, acollint constantment i seguir sent, malgrat els anys, estrangers, moltes vegades desconcertats per una mentalitat que entenem només a part. Però no ens impedeix una convivència alegre. No és poca cosa tampoc el fet de “durar”, com prefereixen dir aquí a perseverar, entre el soroll, els cridaners, els mosquits, les olors, la calor, la pols, els talls d’aigua i electricitat, la manca de transport, etc...
Doncs, aquí estem, fent el que sabem fer: pregar, treballar per guanyar-nos la vida, acollir i compartir. Es així que, a moltes de les coses que se’ns presenten, intentem fer-les front, amb el carisma i els dons que cada un té. Sense il•lusions sobre la nostra capacitat de poder canviar la vida de tota aquesta multitud.
Pedagogia
Moltes coses són possibles amb els nens. En les hores d’esbarjo, els hi proposem en la nostra casa activitats que despertin la seva curiositat, creativitat i observació.
Tenen tant per descobrir, tantes dimensions a observar i actituds a aprendre.
Hi ha molt a fer, així mateix, entre els joves, donat que estan des d’un principi inclinats a donar-se per vençuts davant d’un futur que sembla estar completament tancat: motivar-los, convidar-los a cuidar als nens i llavors descobrir que poden fer alguna cosa, mantenir-los en els seus estudis, els hi oferim llibres per llegir i un lloc tranquil per estudiar donat que a les seves llars, moltes vegades, no tenen ni silencia ni llum.
Ajudant
Estem involucrats en projectes amb refugiats, presoners, persones que tenen VIH i també amb captaires provinents de les escoles Coràniques. Recolzem la creació d’escoles populars i informals en les zones perifèriques com un pal•liatiu al dèbil sistema d’educació públic. Després en el nostre compromís coma a església local. Organitzem varies pregàries en diferents parròquies, visitem altres regions i altres països veïns. És una obra sense límits.
Islam
Com succeeix en una gran part de Senegal, els nostres veïns són en la seva majoria musulmans, encara que la minoria cristiana és vigorosa.
No hem arribat encara, al nivell d’un diàleg interreligiós. Els nostres veïns són gent comú, amb una educació simple, però amb fe. Hi ha boniques amistats que es forgen amb alguns, en les quals, de vegades, s’evoquen els nostres orígens comuns com a descendents d’Abraham.
Els nens
La nostra alegria més gran en aquesta aventura de vida fraterna a Dakar són els nens. La seva fidelitat, estimació, entusiasme; ells creuen que els estem ajudant i potser sigui veritat. Però si ells sabessin quant ens ajuden a viure es sorprendrien molt.
Pregària
Cada vespre, els cristians del veïnat, nens especialment, però també joves i algunes dones, venen a pregar amb nosaltres. Hem creat una bella capella amb un cel ras d’estrelles... Durant els moments de silenci, tota la vida del veïnat, amb els seus crits, sorolls, els cridats a pregar en les seves mesquites, venen a habitar en la nostra pregària.
De vegades, algun nen canta sol i se’ns obren les portes del cel."
