dilluns, 9 de març de 2015

"L'Església missionera és contracultura i societat alternativa"

L'Església missionera és contracultura i societat alternativa, diu Vito del Prete, missioner i responsable internacional de OMP



El pare Vito del Prete és el Secretari General de la Pontifícia Unió Missional, una de les quatre Obres Missionals Pontifícies. Missioner tota la seva vida, en pràcticament tots els continents, ha aportat al Simposi de Missionologia que ha tingut lloc aquesta setmana a Burgos la seva visió única, com a missioner i com a persona que viu el dia a dia de l'Església missionera universal. 

OMPress li ha fet una entrevista sobre la seva exposició, que ha girat entorn de “La evangelització ad gents, paradigma de tota l'obra de l'Església”.

-Què significa aquest terme de “paradigma”?
Va ser una expressió que va utilitzar per primera vegada la Conferència Episcopal Italiana, que, tot i reconèixer que és un terme una miqueta clerical, recull perfectament el concepte: tota l'activitat pastoral, tota l'activitat sacramental, la catequètica, la caritat amb totes les seves manifestacions, si no acaba en l’evangelització als no cristians, no és autèntica. Comporta que l'Església posi en els seus plans i objectius la missio ad gents com a prioritat.


-A l'Església actual es repeteix molt “Església diocesana missionera” o “tots en missió”…
De vegades ocorre que es repeteix contínuament la presentació de l'Església com a missionera com si fos un “mantra”, que pot recordar-nos la imatge d'un bruixot que repeteix incansablement les mateixes paraules per invocar la pluja. En ocasions, no és més que una missió celebrada, però no realitzada. L'activitat de l'Església, així, no surt fora del que són els cànons d'una pastoral tancada en si mateixa. Els bisbes, i els sacerdots amb ells, estan preocupats per resoldre els problemes enormes que tenen en les seves diòcesis, però no ho aconseguiran de debò si no aconsegueixen que tota activitat pastoral tingui estil missioner.

-En què consisteix aquest estil missioner?
L'estil missioner no es limita a portar l'Evangeli casa per casa, sinó a actuar com actuen les joves esglésies en missió. No copiant a la lletra el model, sinó actuant com si les esglésies mateixes estiguessin en estat de missió. Els seus trets són clars. El primer, les comunitats cristianes en missió són sempre una minoria – alguna cosa que ja es viu als nostres països occidentals -, per la qual cosa han de tenir la fe, identificada i viscuda, com a motivació i motor. Segon, han de viure en un ambient de pobresa. Ser pobres amb els pobres. Tercer, ser conscients que viuen en un context de religions no cristianes o de sense religió, per la qual cosa les esglésies missioneres estan obligades a dialogar amb tots. Quart, han de transmetre l'Evangeli, segons les sensibilitats culturals i religioses de cada poble. Aquest és l'estil missioner, que viuen les Esglésies en la missió. Així s'aconseguirà donar responsabilitat als laics, no tenir autosuficiència ni en els ministeris ni en els recursos, ser una Església no clericalitzada.

-Però, això què implica per a cadascun de nosaltres?
Per a un bisbe, el recordar que el seu primer mandat – el que té la prioritat absoluta – és “aneu al món sencer”, i predicar l'Evangeli fins als confins de la terra, a aquells que no coneixen a Crist. Ser bisbes missioners. Abans, els bisbes sempre eren fidei donum, persones enviades…
Però el mateix ocorre amb els sacerdots. Són ordenats per a l'Església universal. Sí, està incardinat a una diòcesi, però és per a l'església universal… Si en presentar-se a l'ordenació no estan disposats a anar a Àfrica, a Àsia, o a la parròquia del costat… si no tenen aquesta disponibilitat missionera, no se'ls hauria d'ordenar. I quant als religiosos, són naturalment missioners per la seva vocació. És connatural al seu estat de vida consagrada. Estan cridats a viure a les fronteres antropològiques i geogràfiques.
Però tot laic també té, com a cristià, la dimensió missionera. L'Església existeix per al món, i el 99% d'ella està formada per laics. Cal sortir de les sagristies… És necessari que surti fora. O l'Església és missionera o mor.

-Però això és anar a contra corrent…
Si la mentalitat de la societat i la de l'Església coincideixen, hi ha un problema, perquè l'Església es converteix en una altra institució de saviesa humana, que aporta el seu punt de vista… un més. I l'Església no està per aportar punts de vista, sinó per ser contracultura i societat alternativa, per la vivència de l'Evangeli. Aquests són els valors de l'Evangeli, els valors missioners.
OMPRESS-MADRID (6-03-15)