dilluns, 4 de maig de 2015

Masses dies de missions?

Medecina general o especialista?

El nostre cos és complex, tant que no hi ha ningú que el conegui del tot. Per això ens veiem obligats a especialitzar-nos en cada àmbit. Uns pels ossos, altres són oculistes, per la medecina interna o per...  I si ens quedem amb el metge generalista que té una visió de conjunt, seria suficient?  O hem d’anar a tots els especialistes per mantenir un cos sa?
El mateix passa en la dimensió missionera de l’Església. Podem dir que si hi ha el DOMUND que “ho agafa tot”, perquè cal cada diada missionera que sembla com una mena de competència? Dia de la Infància missionera, dia de Vocacions Natives, Dia del malalt missioner, dia de...  Sembla que no podem estar mai tranquils.  És com si no poguéssim parar de metge en metge o de diada en diada.
Podem entendre que la immensa riquesa de carismes, que responen cada moment a una necessitat,  han de ser entesos com allò que en diem “moviments especialitzats” que enfoquen el compromís en un àmbit concret.  Per això per donar resposta a les diferents dimensions missioneres s’ha anat creant “dies especialitzats”.  Les comunitats cristianes han de tenir l’esperit missioner i reben missatges dels especialistes,  procurant desvetllar inquietuds.
Masses especialistes? O masses dies de missions? Hi ha algun membre del cos que no volem atendre?
Quina bellesa rebre l’anunci que s’obren noves facultats, noves especialitats o nous camins evangelitzadors! L’equilibri l’ha de trobar l’Església i els qui sentim la crida a respondre a la crida que Déu ens fa a partir del que en cada moment urgeix.   
El que si reclamo és que els nous establiments que es van obrint a les nostres ciutats d’estètica no es quedin amb la imatge externa, vull dir que l’Església no es quedi amb diades de pòsters o amb una frase per posar a la llista de pregàries dels fidels.  Viure mirant com cada realitat és un crit que demana la presència de la misericòrdia de Déu, ens estimula a tots a ser en tot missioners.