dilluns, 29 de juny de 2015

Enviament Aida i Noelia a Wampusirpi (Hondures)

Avui celebrem Sant Pere. Ahir a la tarda a Torredembarra va ser un començament de festa!


Escoltàvem l’evangeli de Joan quan Jesús li pregunta a Pere: m’estimes més que aquests? Pere, li contesta dues vegades: Sí, Senyor tu saps que t’estimo i... a la tercera li diu: Senyor, tu ho saps tot; ja saps que t’estimo. Jesús insisteix, després li diu: segueix-me. 
Vam entendre que després d’una vivència compartida el compromís s’enforteix. Pot ser que ens demana avui fer el mateix? Quan estem atents a les persones vivim encarnats en la realitat, com ho va fer Jesús. Ahir ho vam viure amb l’Aida i Noelia, van obeir al Senyor... segueix-me! 
Anar a Missions ens fa sentir església de tots, reunim a tota la humanitat més enllà de qualsevol frontera i, enmig de les divisions d’aquest món, fem present la pau de Déu, la força reconciliadora del seu Amor.
Dimecres 1 Aida i Noelia i, una mica nosaltres, marxen a Wampusirpi, una aldea que està situada al cor de la Moskitia hondurenya, al costat del riu Patuca, un dels més importants d’Hondures.  La seva població, uns 1.800 habitants, està composta  principalment per Miskitos i Pech, que viuen en cases disseminades per tota la zona que compren l’aldea, amb carrers sense asfaltar i sense serveis bàsics com són l’aigua i la llum. Pel que fa a les comunicacions, a banda dels pocs camins que els comuniquen amb aldees properes, la única manera d’arribar a Wampusirpi és mitjançant una petita avioneta o amb barca des de la desembocadura del riu Patuca.  Els equipaments de que disposen són una escola, un institut, un jutjat, l’ajuntament, i un petit hospital. L’església Catòlica hi és present amb una petita comunitat de Filles de la Caritat, presència molt minsa comparat amb les sis esglésies evangelistes que hi ha a la zona. A més de les activitats tradicionals del camp, a Wampusirpi s’ha desenvolupat una petita industria d’artesania, que ha donat sortida laboral a moltes dones.   
Al moment de l’enviament el Sr. Arquebisbe va beneir les creus, unes creus molt especials... missioneres! Vam rebre aquest regal del missioner Luís Miguel Aviles des de la diòcesi de Udón Thani on els missioners de l'IEME estem treballant. Les creus estan fetes de closca de coco. Arbre que és abundant a Tailàndia. L'aigua de coco és considerada l'aigua més pura. Amb l'aigua de coco es renten els cossos dels difunts per a la seva purificació.
Els missioners OMI Oblats de Maria Immaculada d'origen francès que van ser expulsats de Laos a la guerra d'Indoxina, es van venir a assentar a la marge dreta del riu Mekong a Tailàndia. Amb alguns cristians d'origen laosià van iniciar comunitats en aquesta marge dreta del riu i en concret al districte de Chiang Khan, a la província de Leoi, tot això és diòcesi de Udón Thani. La parròquia porta per nom Ntra. Sra. De la Pau, el P. Michael Lend, OMI, francès, a part del seu treball missioner va començar uns tallers d'arts gràfiques i petits tallers amb els que organitzar la nova vida a Tailàndia dels seus parroquians laosians. Fruit d'aquestes iniciatives són aquestes creus. 
Donem gràcies a Déu per la generositat de tantes persones que amb el seu caminar volen assaborir la proximitat... el goig de la fraternitat! 

Compartim també amb tots vosaltres el ressò a la xarxa social de Facebook que la comunitat parroquial a la qual pertanyen la Noelia i l'Aida han fet. Sense l'acompanyament del seu rector i de la resta de persones que en formen part, l'espurna d'una inquietud missionera no hagués estat possible. Gràcies també a tots ells!

Celebración parroquia de Sant Pere Apòstol

Vídeo imposición de la cruz misionera

Notícia Mitjans Comunicació de l'Arquebisbat de Tarragona