• 75 SEM BURGOS


    Dona i missió
  • SOS EMERGÈNCIA


    OMP amb Turquia i Síria
  • "GUIA COMPARTIR LA MISSIÓ"


    Propostes de voluntariat missioner
  • ANIMACIÓ MISSIONERA


    Recursos per l’animació missionera de joves
  • SUPERGESTO


    Plataforma per als joves interessats en la missió
  • ANIMACIÓ MISSIONERA


    Recursos per l’animació missionera amb infants
  • GESTO


    Revista missionera per als més petits
  • OMPRESS


    Servei missioner de notícies
  • AJUDA A LES MISSIONS


    Col·labora amb els missioners espanyols

martes, 2 de junio de 2015

Les Obres Missionals Pontifícies en Assemblea a Roma

Entrevista a Vito del Prete, Secretari de la Pontifícia Unió Missional

" Avui (1 de juny) comença a Roma l'Assemblea General de les Obres Missionals Pontifícies amb la presència de tots els directors nacionals del món, més d'un centenar, i els responsables de mirar per l'Església missionera a la Santa Seu. Així estaran presents el cardenal Fernando Filoni, prefecte de la Congregació per l'Evangelització dels Pobles, i el president i els secretaris generals de les Obres Missionals Pontifícies. 


El pare Vito del Prete és un d'aquests secretaris, que més que generals són “internacionals”, el de la Pontifícia Unió Missional. 
En aquesta entrevista per OMPRESS desgrana els objectius que creu que ha d'aconseguir aquesta Assemblea per al futur de la institució més important de suport a les missions a l'Església.

-Obres Missionals Pontifícies? Missió, missionera, missioner… Són paraules de moda a l'Església…

Sí, però és que no és possible portar endavant cap tipus de pastoral si no es té la missió ad gents com a punt de referència contínua. És la finalitat de tot: l'anunci de l'Evangeli als qui no ho coneixen. Tot ha de tornar a l'Església missionera perquè l'Església existeix per a la missió. Cada cristià ha d'existir per a la missió. Si això no és així, l'Església es torna alguna cosa tancada… aneu a tothom…

-La missió… però el Papa Francesc parla d'evitar el proselitisme.

La missió és anunciar l'Evangeli, proposar-ho, i tenim el dret – el deure com a cristians- d'anunciar-ho. A més la conversió és alguna cosa molt profunda segons la tradició cristiana, és alguna cosa total, no simplement “un estic d'acord o em sumo…”. Per això, estic convençut que no hi ha proselitisme a l'Església missionera. Conec pràcticament totes les missions de l'Església. He visitat països d'Àsia, Àfrica, Amèrica… he parlat amb religioses, bisbes, sacerdots, laics… i els he vist com viuen la seva fe. Li puc assegurar que ningú a l'Església d'avui obliga a una persona a convertir-se en cristià, en catòlic.

-El tema de l'Assemblea de les Obres Missionals és “Com sostenir la missió universal d'avui i de demà”, de què es parlarà?

S'aprofundirà en els desafiaments que planteja la missió avui i en un futur proper, perquè les OMP s'han d'adequar a aquest desenvolupament. Per això, s'ha convidat com a ponent al cardenal Orlando Quevedo, Arquebisbe de Cotabato, Filipines. Es tracta d'una persona que viu en frontera. Un país catòlic, i una regió musulmana. Cotabato és una veritable frontera, amb màrtirs, gent segrestada, ambient difícil… En aquesta línia, les OMP han de renovar-se, refundar-se, trobar la seva especificitat per estar amb la missió avui i demà. En els últims 50 anys, ha canviat tota la concepció de la missió i, en aquest nou context, les OMP han de restablir una identitat pròpia, han de mantenir la seva intuïció profètica.

-En quin sentit són profètiques?

Les Obres Missionals Pontifícies parteixen de motivacions profundes, de la missió com a anunci, de l'alliberament a través de l'Evangeli. No poden ser només recaptació de fons. Són molts els que ho fan i, en ocasions, molt millor. Als països de missió, les Obres Missionals Pontifícies han de donar la possibilitat a aquestes Esglésies, que són minoria en les seves pròpies nacions, de participar en la missió. Han de crear en elles la consciència que formen part d'una comunió solidària, en la qual tots aporten i tots reben.

També han de treure a les Esglésies dels països que “ajuden” de la seva individualitat, del seu protagonisme particular, per portar-les a la perspectiva universal. A una diòcesi que vol fer-ho tot per si sola li costarà garantir aquesta universalitat. Crearà llaços de dependència, un neocolonialisme. Les OMP asseguren que actuem com a catòlics, des de situacions d'igualtat. Això justifica la tasca de les OMP. Requereix una enorme espiritualitat, requereix comunió, poc esperit de protagonisme i molt esperit de servei. Perquè si es vol que la recaptació econòmica tingui èxit s'ha de motivar amb la fe, no amb estratègies. És un problema de fe."

OMPRESS-ROMA (1-06-15)