El missioner nat a Cambrils, P. Antoni Doménech Font, teatí, ens envia una entrevista que li van realitzar uns catequistes de la parròquia de Barcelona de Sant Gaietà.
La seva tasca apostòlica la realitza a Cali, Colombia. Us convidem a llegir l'entrevista per tal de conèixer de primera mà el dia a dia del nostre estimat missioner.
1- Com o per què va prendre la decisió d'anar a la missió de Cali? o les primeres impressions - sentiments en arribar a allà.
Després d'haver escoltat al Pare Paco, que com a vicari general de l'orde en l'any 2000 em va informar de la pobresa que hi havia a aquest barri de Alfonso López. Em deia que és un lloc per a una missió i després de parlar amb el Pare Pedro que va assumir la responsabilitat com a superior de la comunitat de Cali, li vaig dir que jo estaria disposat a anar a Cali sempre que es pogués posar en marxa algun projecte social i el em va dir que també ell tenia aquest pensament.
Les meves primeres impressions - sentiments en arribar aquí? Persones adultes i nens que arriben a la casa a totes hores del dia per buscar un "arròs" per menjar. Després d'un parell de setmanes convocarem una reunió convidant al consell parroquial a les persones, directors d'altres col•legis, presidents de les comunes, etc que són les forces vives del barri, preguntarem quina era la primera necessitat al barri i ens van dir que les persones que viuen al costat del riu eren les que tenien més necessitat d'aliments perquè hi ha un 80% de persones desplaçades, i unànimement ens comunicaren que hi havia gent que només menjava un cop al dia.
2- Quina és la feina que més li apassiona, dins de la parròquia?
Com a sacerdot sóc conscient del paper que em correspon, viure de la vida amb autenticitat, fer-la semblant al Jesús dels evangelis, a qui en realitat és l'únic que he de fer present, qui em convida a situar-me en la comunitat com el que serveix, saber combinar els carismes del poble de Déu permetent que tots participin i tots se sentin necessaris.
Les tasques o treballs que més m'agraden: ensenyar als nens i joves dansa litúrgica que es balla a la celebracions eucarístiques presentant el pa i el vi en l'ofertori. El 90% dels nens són negrets i negretes (afro - descendents) que porten la música i la dansa a la sang, com la percussió, el cant, el teatre. Actualment els monitors de dansa són dos germans de 19 i 20 anys, que van començar a l'edat de 7 i 8 anys en el grup de dansa.
3- Què fa per atreure i involucrar en la tasques que siguin, com "es guanya" que les persones se sentin motivades a exercir la seva fe, a participar a l'església, al compromís cristià?
Estic treballant al barri Alfonso López 4ta etapa zona de port nou i brises del cauca, aquest sector està al costat del riu cauca en la mateixa carena està situada la capella San Agustin, és un sector molt pobre, famílies desplaçades per la guerrilla de les zones rurals, famílies desestructurades, bandes, toxicòmans, punts de venda de marihuana, etc.
A la capella gràcies a Déu tenim un bon grup de catequistes de primera comunió, un altre grup per a la nova evangelització. La bona nova de Jesús no pot estar ni lluny, ni absent d'aquests i altres problemes socials, és part fonamental del nostre treball missioner, alimentar l'esperança de tots els que viuen i lluiten per un futur millor, la nostra inquietud és fer present l'esperança de Jesús ressuscitat enmig de tanta desesperança.
MOTIVAR.
Crec que com a sacerdot és la meva responsabilitat en aquest sector i la meva obligació d'estar al costat dels que més pateixen, a les alegries i en les penes.
En les alegries quan tenim un passeig comunitari, recés, sortida al riu, en aquests espais la gent està alegre i contenta.
I en els penes quan mor algun jove assassinat (una mitjana de 12 joves a l'any), aquests darrers 2 anys han baixat el 50% al nostre barri, vaig a la casa a pregar amb la família i amics.
Gràcies a Déu la gent accepta la presència del mossèn en aquests moments dolorosos.
També quan arriba l'hivern, mes bé les pluges tots els anys, es desborda el riu Cauca. Els carrers es converteixen en canals d'aigua, ajudem des de la primera hora del matí preparant el saló parroquial i acollim a famílies que més ho necessiten, estem preparats amb matalassos i mantes, i posem en marxa una "olla comunitària" per mes de 100 persones els dies que siguin necessaris.
Moltes persones se senten agraïdes per l'ajuda i algunes motivades a exercir i participar en l'església.
Tot el que estem vivint durant els 15 anys d'estar aquí és una benedicció de Déu i li dono infinites gràcies per tenir aquesta oportunitat per treballar en aquest lloc.
