Com ha estat la visita del Papa Francesc a Cuba per un missioner del Vendrell

El missioner Joan Rovira Canyelles, jesuïta i nascut al Vendrell, ens envia una reflexió després de la visita del papa Francesc a Cuba.

Església San Luís Obispo

El nostre missioner Joan Rovira, realitza la seva tasca apostòlica acompanyant a la comunitat de la parròquia de 'San Luís Obispo' a Caney, i és professor de filosofia al seminari.

Ens envia aquest petit escrit, que compartim amb tots vosaltres, per explicar la seva vivència personal després de la visita del Papa Francesc a Cuba:

"Després de tres dies intensos el Papa Francesc ens ha deixat. La seva visita a Cuba ha estat senzillament extraordinària. La seva capacitat de comunicació, el contingut profundament evangèlic del seu missatge, la senzillesa personal i l'atenció vers els petits i els impedits físics han commogut a moltes persones. Hi ha hagut, a més a més de les Eucaristies a l'Havana, a Holguin i al Cobre, dues intervencions especialment remarcables: la trobada amb els religiosos i preveres a la catedral de l'Havana i la trobada amb els joves davant de l'antic seminari també de l'Havana. En elles s'ha desprès dels discursos preparats i s'ha posat a parlar amb un to més familiar d'aspectes que ell porta molt a fons, com la pobresa, la misericòrdia, la necessitat d'una esperança viva i el compromís de ser servidors dels altres. "Quien no vive para servir, no sirve para vivir": amb aquestes paraules acabava la seva proposta per als joves.

Jo he pogut participar en les tres visites dels tres Papas últims a Cuba. La del Papa Francesc ha estat molt especial. Creients i, fins i tot, no creients han quedat impactats.

No he pogut saludar-lo personalment, malgrat que he participat concelebrant en l'Eucaristia a la basílica de la 'Virgen de la Caridad de El Cobre', però sí ho han pogut fer els meus companys jesuïtes, reunits a l'església que tenim al carrer Reina de l'Havana. Tenien l'esperança que en passar, el diumenge a la tarda, per davant d'aquesta església neogòtica, volgués aturar-se. Doncs bé, s'aturà, hi entrà, saludà un per un tots els jesuïtes que viuen a l'Havana i el grup dels que nosaltres anomenem 'tercerons' (última etapa de la formació després que ja un és prevere) i s'agrupà per a una foto veritablement familiar. Com que els haurà arribat informació gràfica del que ha passat aquests dies a través dels mitjans normals de comunicació, m'ha semblat que tal vegada els podria interessar aquesta foto no publicada, en la qual jo no hi sóc, perquè jo visc a Santiago i no a l'Havana, ja que traspua veritable companyerisme sota la imatge de Sant Ignasi de Loiola.

Una salutació ben cordial des de Santiago.

Units en la pregària i en la missió

Joan Rovira"

------

"Después de tres días intensos el Papa Francisco nos ha dejado. Su vista a Cuba ha estado sencillamente extraordinaria. Su capacidad de comunicación, el contenido profundamente evangélico de su mensaje, la sencillez personal i la atención con los pequeños y los discapacitados físicos han conmovido a muchas personas. 

Ha habido, además de las eucaristías en la Habana, en Holguin y en el Cobre, dos intervenciones especialmente remarcables: el encuentro con los religiosos y sacerdotes en la Catedral de la Habana i el encuentro con los jóvenes frente al antiguo seminario también en la Habana. En ellos ha dejado de lado los discursos preparados y se ha puesto a hablar con un tono más familiar de aspectos que él lleva siente muy adentro, como la pobreza, la misericordia, la necesidad de una esperanza viva y el compromiso de ser servidores de los demás. “Quien no vive para servir, no sirve para vivir”: con estas palabras terminaba su propuesta para los jóvenes. 

He podido participar en las tres visitas de los tres papa últimos a Cuba. La del papa Francisco ha sido muy especial. Creyentes, e incluso, no creyentes han quedado impactados.

No he podido saludarle personalmente, aunque he participado concelebrando en la eucaristía en la basílica de la “Virgen de la Caridad de El Cobre”, pero si lo han podido hacer mis compañeros jesuitas, reunidos en la iglesia que tenemos en la calle Reina de la Habana. Tenían la esperanza que al pasar, el domingo por la tarde, por delante de esta iglesia neogótica, quisiera pararse. Pues bien, se paró, y entró, saludó uno por uno a todos los jesuitas que viven en la Habana y al grupo de los que nosotros llamamos “terceros” (última etapa de la formación después que ya uno es sacerdote) y se agrupó para hacer una foto verdaderamente familiar.

Como les habrá llegado información gráfica de lo que ha pasado estos días mediante los medios normales de comunicación, me ha parecido que quizás les podría interesar esta foto no publicada, en la cual yo no aparezco, porque vivo en Santiago y no en la Habana, ya que traspasa el verdadero compañerismo bajo la imagen de San Ignacio de Loyola.

Un saludo muy cordial desde Santiago.

Unidos en la oración y en la misión.

Joan Rovira Canyelles."