Que la teva malaltia o sofriment no et facin perdre la calma, la pau.
«Molt t'estima Jesús quan t'envia tals proves -escrivia Santa Teresita del Nen Jesús- A qui estima més, dóna més proves, i a qui estima menys, li dóna menys». Jo et dic, amic malalt, a qui ha estimat i estima Déu més que a Jesús? Doncs a ell li va donar el major sofriment que la persona humana patirà sobre la terra, doncs li va fer «home de dolors».
Què opinava la mateixa Santa sobre el dolor i el sofriment?: «Amb el dolor se salven moltes ànimes. Se salven més ànimes amb el dolor que amb els més brillants sermons»... «Mentre més intens és el dolor i menys es mostra als ulls de les criatures, tant més us fa somriure, oh Déu meu». «Els sofriments ens tornen més bons i indulgents amb els altres, perquè el sofriment ens apropa més a Déu». Una dels avantatges del sofriment amb amor és que madura a la persona i la capacita per comprendre als altres. El sofriment és, de fet, el gran altaveu del que se sol servir Déu per deixar-se sentir com a Pare. «En enfrontar-me amb la perfecció he vist que per arribar a ser sant era necessari sofrir molt». Tant en salut com en malaltia aquesta és la voluntat de Déu: la nostra santificació.
Millor és sofrir per Déu que fer miracles. Per fer miracles potser no es necessiti un amor tan pur com per oferir diàriament, a Déu, una malaltia, que ens és misteriosa. Has d'aprendre a patir. També el patir és un art i com tot art té les seves lleis d'aprenentatge. No has de sofrir molt, sinó saber sofrir. D'aquesta manera sofriràs menys i millor. Heus aquí les tres claus per aprendre l'art del patir o sofrir: sofrir amb paciència, amb oració i amb amor per Jesús. Si pots sofrir en silenci i amb amor, gran serà la teva perfecció. Però tampoc exageris. També és humà i cristià comunicar amablement la intensitat del sofriment.
Que la teva malaltia o sofriment no et facin perdre la calma, la pau. Per a això tingues present el paper que Déu ha assignat al sofriment, després que el seu Fill predilecte ho va prendre sobre si: ser instrument precís de redempció i santificació individual i eclesial. Tu ets deixeble de Jesús si prens la teva creu, la teva malaltia i li segueixes, si amb la teva creu diària també segueixes redimint al món.
Crist té molts que volen treballar per Ell, però pocs que volen sofrir per Ell i amb Ell.
----------------
(Versió castellà:)
Para tí, enfermo.
«Mucho te ama Jesús cuando te envía tales pruebas -escribía Santa Teresita del Niño Jesús- A quien ama más, da más pruebas, y a quien ama menos, le da menos». Yo te digo, amigo enfermo, ¿a quién ha amado y ama Dios más que a Jesús? Pues a él le dio el mayor sufrimiento que persona humana padecerá sobre la tierra, pues le hizo «varón de dolores».
¿Qué opinaba la misma Santa sobre el dolor y el sufrimiento?: «Con el dolor se salvan muchas almas. Se salvan más almas con el dolor que con los más brillantes sermones»... «Mientras más intenso es el dolor y menos se muestra a los ojos de las criaturas, tanto más os hace sonreir, oh Dios mío». «Los sufrimientos nos vuelven más buenos e indulgentes con los demás, porque el sufrimiento nos acerca más a Dios». Una de las ventajas del sufrimiento con amor es que madura a la persona y la capacita para comprender a los demás. El sufrimiento es, de hecho, el gran altavoz del que se suele servir Dios para dejarse sentir como Padre. «Al enfrentarme con la perfección he visto que para llegar a ser santo era necesario sufrir mucho». Tanto en salud como en enfermedad esta es la voluntad de Dios: nuestra santificación.
Mejor es sufrir por Dios que hacer milagros. Para hacer milagros quizás no se necesite un amor tan puro como para ofrecer a diario, a Dios, una enfermedad, que nos es misteriosa. Tienes que aprender a padecer. También el padecer es un arte y como todo arte tiene sus leyes de aprendizaje. No debes sufrir mucho, sino saber sufrir. De esta manera sufrirás menos y mejor. He aquí las tres claves para aprender el arte del padecer o sufrir: sufrir con paciencia, con oración y con amor por Jesús. Si puedes sufrir en silencio y con amor, grande será tu perfección. Pero tampoco exageres. También es humano y cristiano comunicar amablemente la intensidad del sufrimiento.
Que tu enfermedad o sufrimiento no te hagan perder la calma, la paz. Para ello ten presente el papel que Dios ha asignado al sufrimiento, después que su Hijo predilecto lo tomó sobre sí: ser instrumento certero de redención y santificación individual y eclesial. Tú eres discípulo de Jesús si tomas tu cruz, tu enfermedad y le sigues, si con tu cruz diaria también sigues redimiendo al mundo. Cristo tiene muchos que quieren trabajar por Él, pero pocos que quieren sufrir por Él y con Él.
Fuente: http://webcatolicodejavier.org/
Para leer publicación: ENFERMOS MISIONEROS
