• 75 SEM BURGOS


    Dona i missió
  • SOS EMERGÈNCIA


    OMP amb Turquia i Síria
  • "GUIA COMPARTIR LA MISSIÓ"


    Propostes de voluntariat missioner
  • ANIMACIÓ MISSIONERA


    Recursos per l’animació missionera de joves
  • SUPERGESTO


    Plataforma per als joves interessats en la missió
  • ANIMACIÓ MISSIONERA


    Recursos per l’animació missionera amb infants
  • GESTO


    Revista missionera per als més petits
  • OMPRESS


    Servei missioner de notícies
  • AJUDA A LES MISSIONS


    Col·labora amb els missioners espanyols

jueves, 4 de febrero de 2016

El Sinode de la Família explicat des de dintre per un missioner

Mons. Lluís Solé Fa, bisbe a Trujillo (Hondures) va participar com a pare sinodal al passat Sínode de la família. 

Compartim amb tots vosaltres l’article, que ha publicat la Revista Diocesana: Església de Tarragona, en el seu num. 289, escrit per Mons. Lluís Solé* sobre aquest esdeveniment narrat en primera persona.

“Aquest Sínode Ordinari celebrat del 4 al 25 d’octubre de 2015 tenia la particularitat de venir precedit pel Sínode Extraordinari sobre la família celebrat l’octubre de 2014. Aquell va marcar molt el contingut del que acabem de celebrar. Els punts que sobre la família van ser els més discutits en el 2014 es van convertir en l’expectativa principal dels mitjans de comunicació, però també van condicionar una mica el text de l’instrumentum laboris, és a dir, el contingut del document de treball que va ser la base de la reflexió d’aquest que hem celebrar enguany.
Tant és així, que els bisbes designats per a assistir al Sínode, durant l’etapa de preparació, hem anat rebent documents, articles i llibres destinats a influir en la nostra opinió precisament sobre aquells punts més conflictius. I, cal dir-ho també, la majoria d’aquests escrits eren de tendència molt conservadora.
Però un cop iniciat el Sínode, i passejant-se pels intricats camins del cap i del cor, l’Esperit Sant va començar a fer el que sempre ha fet: il•luminar l’Església. Ens va haver d’ajudar a posar claredat i ordre a l’instrumentum laboris. Ens va ajudar a recordar el sentit de les paraules de Jesús sobre el matrimoni i la família. I, en fi, ens va ajudar a centrar-nos no tant en discussions per a defensar els convenciments personals, sinó a descobrir la vocació i missió del matrimoni i la família enmig del món i de l’Església, que era el tema del Sínode.
El primer que impacta en una trobada de bisbes d’arreu del món és la diferència que hi ha del concepte i de la vivència de família segons els països, les cultures i les concrecions religioses. Es va assenyalar dins l’aula sinodal que el document de treball era un text massa “occidental”. I era veritat. Aquesta va ser, per a mi, la primera crida que ens feia l’Esperit a viure el Sínode com un camí que demana la conversió pastoral de l’Església i la seva obertura a les realitats que en tots els camps de la vida humana van evolucionant; obertura que no significa “infidelitat” a l’Evangeli i a la doctrina mateixa del Magisteri, com alguns pares sinodals temien.
De tots els pensaments, la majoria molt positius, expressats tant dins l’aula sinodal com en els cercles menors, en vull comentar dos que, en el fons, suposaven posar en qüestió el camí de la reflexió sinodal que anàvem fent, però que, a la fi, van provocar, més aviat, l’afermament dels passos endavant que l’Església necessita donar.
Alguns Pares sinodals expressaven, per una part, l’agraïment al Sant Pare per haver convocat l’Any de la Misericòrdia, però també arribaven a la conclusió que “un excés de misericòrdia” aplicada a certes situacions dels cristians divorciats i que viuen una nova relació, pot posar en perill la doctrina de la Familiaris consortio de sant Joan Pau II, que diu que aquestes persones no poden combregar.
Però el Document final aprovat pels Pares sinodals, concretament en el n. 85, i citant també la Familiaris consortio, dóna un pas endavant que suposa, com ha dit el cardenal Martínez Sistach, “harmonitzar la indissolubilitat i la misericòrdia”. Tot això caldrà que es llegeixi amb deteniment i es reflexioni comunitàriament, i suposa, sobretot, la responsabilitat dels pastors, ja que “per amor a la veritat, estan obligats a discernir bé les situacions” (FC 84), com deia sant Joan Pau II.
L’altre pensament tenia dues vessants. La dels que deien que el document que anàvem fent l’escrivíem al Papa perquè a ell l’hi servís de base per a una exhortació o carta pastoral. No dubto que la majoria dels qui pensaven així ho feien des del respecte i l’obediència que tots vivim la comunió amb el papa Francesc. Però no descarto que per a alguns fos una manera de deixar al Papa tota la responsabilitat i el pes de decidir sobre aspectes que encara cal estudiar millor. Ho comento perquè no trobo raons per amagar que hi hagi alguns pastors de l’Església que no estiguin d’acord amb el que el Papa fa i diu.
Un altra postura era treballar amb la finalitat d’oferir a les famílies cristianes i a aquelles que els interessi, el pensament del Col•legi episcopal, que, evidentment, no ho és sense el Papa. Aquest treball no seria ofert al públic sense l’aprovació del Papa, com és lògic. Doncs el Papa es va encarregar de resoldre la disjuntiva: en acabar d’aprovar l’últim article del document final, es va aixecar i va dir el que acabàvem d’aprovar ell també ho donava per bo; que ja es podia publicar.

Què ens deixa el Sínode sobre la família?
- És possible que algun document que el Papa farà posteriorment. I això serà molt bo, perquè ell sap apropar-se al llenguatge senzill que pot entendre tothom.
- El compromís de revisar la pastoral familiar, que ha de ser l’eix transversal de totes les pastorals, de manera que els moviments que treballen específicament per la família ho facin amb visió parroquial i diocesana i amb esperit missioner.
- Renovar el compromís que ja a l’Arquebisbat de Tarragona es proposava per al curs 2013-2014 en triar com a accent pastoral “Que les famílies cristianes siguin comunitats creients i evangelitzadores”. El Sínode ho va expressar dient que “la família ha de ser subjecte de la pastoral”.

Conclusió
El dissabte 17 d’octubre es va celebrar el 50è aniversari d’haver creat, Pau VI, la figura del Sínode de Bisbes. El Sant Pare va dir en el seu discurs: “En una Església sinodal, el Sínode dels Bisbes és, solament, la manifestació més evident d’un dinamisme de comunió que inspira totes les decisions eclesials. El primer nivell d’exercici de la sinodalitat es realitza a l’Església particular.”

Que sigui, doncs, aquest camí que l’Església vol fer amb la família, una tasca a realitzar a l’arxidiòcesi, amb generositat i deixant-se portar per l’Esperit. I que Déu permeti que també es pugui fer a tot el món.”

*El bisbe Lluís Solé Fa (Tarragona, 1946) ha estat un dels 102 bisbes que ha participat en el Sínode de la Família del 4 al 25 d’octubre de 2015 a Roma.

Font: REVISTA ESGLÉSIA DE TARRAGONA, NUM. 289, Novembre-Desembre, Església Universal