Música solidària
El proper 26 de novembre a l'Església de Sant Antoni de Pàdua (Rambla Nova, n. 105) i a les 20h tindrà lloc la celebració d'un concert per part de la Coral Harmonia que pertany al Centro Cultural Aragonés en benefici d'Hondures.
És per això que us fem cinc cèntims de la història de la Coral i us presentem la situació de la zona on aniràn destinats els diners recaptats.
Història de la Coral Harmonia
La Coral Harmonía del Centro Cultural de Aragón fue creada
en el año 1991.
Su primera directora fue la Sra. Mar Veiga Badas. En un
principio se llamaron Coral “San Jorge” hasta que el año 2000, con la unión con
la coral del Centro Castellano Leonés pasaron a adoptar el nombre que mantienen
en la actualidad.
En el año 2009 tuvieron cambio de dirección, y pasó a
dirigirles el Sr. Antonio de Villasante.
Desde el 2014 la directora de la coral es la Sra. Anna
Queralt.
El repertorio musical de la coral es de lo más variado:
polifonía religiosa, armonizaciones de música popular, sin olvidar el folklore
regional español.
-------------------------------
Trujillo, construint un món millor
A la ciutat de Trujillo (departament de Colon), primera capital política d'Hondures, hi ha pobresa extrema i una alta taxa d'atur. La seva població es dedica principalment als treballs derivats de les institucions públiques, el moll de Puerto Castilla, i una mica de comerç local. La població sap que existeix una enorme riquesa natural, que podria sumar al desenvolupament turístic però, abans que res, sap que l’ésser humà necessita sobreviure i sap que sostenir una família a Trujillo es una càrrega molt pesada.
Per això, la instal·lació d’una refineria, com la d’altres propostes explotació minera que s’han vingut donant a la regió de la mà de grans transnacionals, representa un repte moral per a la població en un dels països més corruptes d’Amèrica Llatina. Per boig que sembli, fa uns mesos, un periodista de Ràdio Catòlica “La Voz del Pueblo”, que dóna servei a tot el departament, va descobrir de casualitat que s’havia donat llum verda al projecte d’una refineria i que inclús s’havia posat en funcionament una oficina per realitzar treballs administratius per al projecte. Això va encendre les alarmes.
La refineria de Trujillo, pensada per a ser instal·lada en una zona humida de manglars, provocaria greus problemes de contaminació d’aigües, i de deteriorament de la flora i la fauna. Donada la geografia poblacional, emmarcada entre els turons de Calentura i Capiro, el projecte també afavoreix una situació important de risc pel que fa a la contaminació de l’aire i el deteriorament de la salut pública. Per últim, en cas de donar-se un accident de vessament de petroli a la badia, una de les més profundes del món, seria gairebé impossible sanejar les aigües i portaria danys irreversibles en una zona on viuen una comunitat ètnica de Garífunes i una altra comunitat indígena Pech que es veurien greument afectades quan, segons el Conveni 169, aquests pobles tenen dret d'autodeterminació i no poden ser desplaçats dels llocs on viuen.
És un problema greu, hi ha una política econòmica del govern actual de generar riquesa a través de les concessions mineres. Només en el Departament de Colon s’han comptabilitzat més de 50 concessions que és possible siguin executades. No és la primera vegada que un projecte així torna a posar d’actualitat un port tradicionalment oblidat pels governs de torn. Al 2007 la població de Trujillo ja es va il·lusionar quan el President Zelaya pretenia proposar a la “Cumbre Energética Mesoamericana” una refineria a Trujillo capaç d’abastir tot Centre Amèrica, Mèxic i Colòmbia. Una proposta que omplia d’esperança un poble desitjós de veure enlairar la seva economia.
L’Església a Trujillo treballa diàriament per que aquesta esperança es basi en projectes de futur, en plantejaments solidaris amb totes les comunitats, i sobretot en la garantia de la sostenibilitat ecològica i econòmica. El més gran repte es la desocupació de la població i la fam que pateix: aquest es un problema que s’alleuja virtualment amb projectes com aquest que, molt habitualment, no compleixen les promeses i garanties inicials. Educar la població i generar un debat sobre el futur de la seva societat son els objectius que marquen programes com “El Maestro en casa” de Ràdio Catòlica, les escoles parroquials de la diòcesis, els programes culturals, els butlletins mensuals, els tallers, les proclames, les iniciatives de manifestació popular... Aquest desplegament de l’Església es el que ha aconseguit que el passat 12 de novembre, en una junta oberta a la població, la corporació municipal de Trujillo i la governadora acceptessin de declarar el municipi lliure de projectes que contaminin el medi ambient i posin en risc la Casa Comú. Val la pena doncs, continuar recolzant una tasca lenta i, sovint, dura, que dóna, però, uns fruits que ens ajuden a confiar en l’ésser humà i en la seva capacitat per a construir un món millor.
