dimarts, 2 de maig de 2017

Invitació a servir a l'Església on ella necessita ser servida.

COMPROMÍS AMB LES VOCACIONS


El quart diumenge de Pasqua és el dia dedicat a la Jornada Mundial d'Oració per les Vocacions. Des de fa 54 anys, en aquest diumenge “del Bon Pastor” l'Església demana amb confiança filial a l'Amo dels sembrats que enviï nous obrers per anunciar l'Evangeli i ser instruments de salvació, i li dóna gràcies per les vocacions que suscita entre els joves. A Espanya, a aquesta convocatòria s'uneix a la Jornada missionera de Vocacions Natives, de l'Obra Pontifícia de Sant Pere Apòstol, que afegeix a aquella petició el compromís per les vocacions als països de missió.

Per a la preparació d'aquesta gran Jornada vocacional, treballen conjuntament tres organismes eclesiales: la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats, encarregada d'ajudar a les diòcesis en la pastoral vocacional; l'Àrea de Pastoral Juvenil Vocacional de CONFER, que col·labora amb les institucions religioses en la seva obstinació per suscitar i acompanyar les vocacions a la vida consagrada; i les Obres Misionales Pontifícies, que s'ocupen de cooperar amb les Esglésies locals dels territoris de missió en el sosteniment de les seves vocacions a la vida sacerdotal i religiosa.

Al servei de l'Església universal

El que dóna unitat i consistència a la celebració conjunta d'aquestes dues Jornades és el caràcter universal de qualsevol vocació. Una cirda al servei de l'Església no pot circumscriure's a uns límits geogràfics i institucionals: qualsevol vocació és, per essència, una invitació a servir a l'Església on ella necessita ser servida. I és que, en l'origen d'una vocació, està l'acció de l'Esperit Sant; no es tracta d'una iniciativa particular. “Impulsats per l'Esperit...”, comença titulant Francesc el seu Missatge per a aquesta ocasió. És l'Esperit de Déu qui crida i envia persones al servei de l'Evangeli al món. Que aquesta crida no és un afegit a la fe i a la vida del cristià, sinó que està en la seva mateixa entranya, ho ratifica el fet que a tot arreu estan aflorant vocacions de molts joves a la vida consagrada i al presbiterat.
Ara bé: cada crida vocacional que suscita l'Esperit solament pot ser identificada si hi ha una correspondència en la disponibilitat de la persona per contestar: “Sóc aquí, envia'm!”. Resposta generosa i de lliurament, que també ha de ressonar en les institucions eclesials que assumeixen la responsabilitat d'enviar aquestes vocacions a altres llocs diferents de les seves pròpies demarcacions. La disposició generosa dels anomenats no pot quedar truncada ni empetitida pel plantejament egoista d'atendre únicament els propis àmbits. És temps per a l'audàcia i el coratge que obren les portes i empenyen als qui han dit “sí” al fet que “vagin, sense por, per servir”, com encoratjava el Papa en la JMJ de Rio.

Posar-se en camí

L'Esperit, a través de Francesc, està convidant als qui han rebut la vocació i a aquestes institucions eclesials a posar-se en camí i sortir a la trobada dels altres que estan en les perifèries geogràfiques i existencials. La seva crida ha estat per ser enviats a anunciar que Jesús ha ressuscitat, més enllà de les pròpies fronteres. Ell, el Ressuscitat, camina al seu costat i els dóna la força i l'alegria necessàries, diu amb claredat el Sant Pare en el seu Missatge. Cada vocació a la vida consagrada o al sacerdoci ha viscut l'experiència d'una trobada personal, que va calant en el seu cor i que ha configurat la seva identitat. És la vitalitat de la llavor que gradualment va desenvolupant-se a l'interior de cada persona.
Veiem tot això amb claredat en la vocació dels missioners, que no es guarden per a si ni per al seu entorn la Paraula i la salvació que han rebut. Gràcies a la seva tasca i generositat, molts seminaris i noviciats dels territoris de missió estan avui plens de joves que, un cop han sentit l'amor de Déu, han obert la seva ànima a la crida. Ajudar a aquestes vocacions és una de les finalitats de la Jornada de Vocacions Natives.
El compromís vocacional que anima aquesta doble Jornada és tasca comuna de tota l'Església: afecta als pastors i responsables eclesials; també, a les comunitats cristianes; però, sobretot, aquest compromís vocacional està en cada cristià. A cadascun de nosaltres se'ns demana pregària, proximitat i fins i tot cooperació econòmica per ajudar en la formació d'aquells que són anomenats al sacerdoci o a una especial consagració. El Poble de Déu ha de tenir consciència clara que l'Església necessita d'homes i dones que lliuren amb radicalitat la seva vida al servei de la missió. I quan una vocació apareix, la resposta ha de ser de gratitud al Senyor i compromís perquè aquella no es perdi per falta de recursos humans, espirituals o materials.
Anastasio Gil (OMP)
Maricarmen Álvarez (CONFER)
Sergio Requena (CEE)
Versión en castellano:Obras Misionales Pontificias