Des de la mirada d'un missioner retornat

Ignasi Olivé Costas, prevere de l’Esglesia de Tarragona, missioner claretià al Brasil durant set anys, ens apropa, a través de la reflexió que hi ha tot seguit, al missatge del papa Francesc adreçat als Directors nacionals de les Obres Missionals Pontifícies, a petició de la Direcció diocesana de les OMP a Tarragona.

El missatge Papa Francesc es pot llegir a través de l’enllaç https://arqtgn.cat/omp

 

El 21 de maig el Papa Francesc dirigia un missatge a les Obres Missionals Pontifícies en el que manifestava el seu desig de participar a l’Assemblea General, però que va haver-se de suprimir la trobada per causa de la pandèmia. Tot i així no volia deixat de manifestar el que sentia en el seu cor.

El missatge el divideix en 6 apartats

Una introducció, quatre  idees claus: “L’alegria de l’Evangeli”, “Les OMP i el temps present”, “Insidies a evitar”, “Consells pel camí”, i “Conclusió”.

En la introducció el Papa remarca que l’acció missionera de l’Església és sobretot l’acció de l’Esperit de Jesús, que continua viu i actuant a través de l’Església. I que omple de goig a aquells que accepten ser testimonis de l’Evangeli. Tots sabem que l’experiència de l’alegria que dimana de l’acceptació i vivència de l’Evangeli és una de les idees claus del Papa Francesc; i per això vol recordar en aquest missatge a les OMP alguns dels trets de la seva Exhortació Apostòlica “Evangelii gaudium”, perquè està convençut que és l’alegria que traspuen  aquells que són atrets per Crist i pel seu Esperit, que fa fecunda qualsevol iniciativa missionera.

La terra adobada on germina i creix aquesta alegria és la gratitud per la gratuïtat del do de la missió. El Papa afirma que: ”Posar-se en "estat de missió" és la resposta de qui, en funció de la seva gratitud, es fa dòcil a l'Esperit Sant i, per tant (la missió) és lliure (no és una exigència imposada)”. Acceptar la missió no és fruit de la llei sinó de la gratitud, i  demana un cor que accepti que la fe no és mèrit del qui l’anuncia sinó do de l’Esperit, i per tant l’ha d’oferir amb la humilitat del servidor. Aquesta humilitat comportarà respectar els temps de Déu, que no sempre responen a les nostres urgències de resultats immediats, i de no sobrecarregar amb exigències humanes el jou suau i la càrrega lleugera de l’Evangeli, i  així poder gaudir del do que el Senyor ofereix amb simplicitat.

Cada persona té una situació personal, i és en aquesta situació concreta i personal que ha de ressonar la paraula de Jesús perquè sigui un anunci joiós de salvació, de felicitat i de vida.  Finalment en aquest apartat el Papa remarca dues opcions: la predilecció que l’Església en missió ha de tenir sempre per els més pobres i necessitats, - cap altre prioritat ha de sobreposar-se a les necessitats del pobres - i l’atenció a la religiositat popular que no pot obviar-se, ja que també a través d’ella s’expressa el “sensus fidei” del Poble de Déu.  

En el segon apartat el Papa parla directament de la vinculació entre OMP i les esglésies particulars, remarcant que les Obres Missionals varen sorgir com un anhel i necessitat del Poble de Déu, tenint com a finalitat l’oració i la caritat al servei de l’anunci de l’Evangeli. Reconegudes i valorades tant per l’Església de Roma com pels Bisbes, es converteixen així en un instrument  al servei de les esglésies particulars que gràcies a la seva vinculació amb la Seu Apostòlica asseguren el manteniment de la unitat en la fe i el respecte i valoració  de la riquesa “de varietat de matisos, condicions, problemes i dons que caracteritzen la vida concreta de l’Església en les cultures de les diverses parts del món” .

El Papa Francesc aprofita l’oportunitat per alertar d’alguns perills que cal evitar per no malbaratar l’esperit fundacional de servei a l’anunci de l’Evangeli, com serien la recerca dels propis interessos, d’autopromoció, d’afany de poder...

Com a senyals de ruta a seguir en el procés de reconsideració de les OMP, demana que en les diòcesis i parròquies es fomenti i visqui com a pròpia la vocació de la missió universal de l’Església. Que es potenciï l’esperit fundacional de la pregària i la caritat, buscant nous camins i noves formes en el servei, especialment de la caritat que no es redueixin a un pur assistencialisme. Que els seus promotors no es quedin en la burocràcia de les estructures i en els despatxos de les oficines sinó que siguin els primers en testimoniar aquest esperit missioner vivint més en les realitats dels pobles, i així poder-se alegrar i exultar assaborint les trobades que puguin sorgir gràcies a la feina de les OMP, i deixar-se sorprendre per elles.

Respecte als donatius, el Papa anima a buscar fonts de finançament, però també adverteix que en la distribució s’ha de respectar escrupolosament la finalitat dels donatius dels fidels, i la preferència pels pobres. Finalment recorda que l’Evangeli no s’identifica amb cap cultura i que l’anunci de la proposta evangèlica no pot ser una excusa solapada per imposar als pobles una determinada cultura.

Demana també que tot canvi en les OMP ajudi a alleugerir i flexibilitzar les estructures i les gestions, no ha augmentar-les, multiplicar-les i dificultar-les. 

Finalment  torna a insistir en el principi amb el que iniciava el seu missatge: no oblidem que únicament és l’Esperit Sant el qui actua en el Poble de Déu; però per fer bé el nostre treball missioner cal fer-lo com si tot depengués de nosaltres, convençuts però que tot depèn de Déu (S. Ignasi de Loyola). 

Artícle Revista Església de Tarragona num. 316, Maig-Agost 2020